L'incendi de Tortellà. Durant la Tercera Guerra Carlina, el 1873, la vila va ser castigada per la carlinada, que hi provocà un incendi que destruí la major part dels edificis. Les tropes de l'Infant Alfons i la seva muller Maria de les Neus, combinades amb les de Savalls i el seu lloctinent Auguet, que el 20 d'agost de 1873 eren a Ripoll, van traslladar-se a la Garrotxa, per Vallfogona i el coll de Canes, aprofitant la nit, per arribar a Tortellà a l'entrada de fosc del dia 21, després d'haver reposat durant unes hores a Riudaura. De seguida van envoltar la població i començà la lluita pels carrers del poble.
Davant l'escomesa dels carlins, unes quantes desenes de voluntaris i veïns es tancaren a l'església del poble. Durant la nit continuaren els combats, però va ser l'endemà quan s'acarnissà més el setge a l'església, on seguien resistint els defensors. Els carlins els comminaren a la rendició, però aquests la rebutjaren; aleshores decidiren incendiar el poble, que cremà durant dos dies. Quan la gent de Tortellà marxava del poble en flames, els carlins sortiren per atacar un destacament de voluntaris republicans que l'alcalde d'Olot, Joan Déu i Ros, havia enviat en socors de Tortellà. El poble va tornar a ser ocupat per una columna de l'exèrcit comanada pel coronel Julià Udasta, que venia de Girona, la qual va dirigir l'evacuació dels civils i va intentar apagar les flames.
Els carlins, però, no havien aixecat el setge i continuaven disparant i revifant de la manera que podien les flames. Amb aquesta situació, Udasta va decidir sortir del poble per reunir-se amb els voluntaris d'Olot i tots plegats ocupar Castellfollit de la Roca, que era la porta d'Olot i de la muntanya. Un cop els soldats van deixar Tortellà, els carlins van tornar a entrar-hi i amb ells els voluntaris del poble que es varen tornar a tancar dins l'església. Llavors els militars liberals van improvisar un quarter general a Argelaguer, des d'on van començar a avançar en direcció a Castellfollit de la Roca. En aquell moment la infanteria carlina de la zona que es replegava, ordenadament, va ser sobrepassada per una càrrega de cavalleria carlina. La vista dels genets cavalcant contra els seus perseguidors els va animar de manera que varen girar per seguir-los. Els soldats en veure el que els venia a sobre van girar cap a Argelaguer.
Tanmateix, no varen poder evitar que la cavalleria entrés en contacte amb la seva rereguarda prop del mas de ca n'Orts. En aquesta càrrega va prendre part l'escriptor Marià Vayreda, que explica en el seu llibre autobiogràfic "Records de la darrera carlinada" (1898) que la manca d'un ensinistrament militar dels cavalls va evitar que els esquadrons carlins capturessin molts homes de la rereguarda enemiga. Al final, la columna liberal es va poder retirar, ordenadament, cap a Besalú i van deixar Argelaguer a mans dels carlins, que no van abandonar el setge de Tortellà i es van dirigir cap a Santa Pau, de manera que Argelaguer va ser recuperat pels voluntaris de Tortellà.

Retrat dels components de la cobla orquestra La Principal de Tortellà sobre un fons amb una vista de la població. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: M. LLansa, P. Quer (representant), Anton Capdevila, A. Puntí (representant), J. Puntí, Llorenç Jou, N. Oliveras, F. Blanch, N. Bosch, J. Font i M. Puntí. 1922. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

La tradició musical. Tortellà també ha estat terra de músics. Ja al segle XVII es té constància d'alguns músics dins de la població i la consegüent creació de grups musicals, bàsicament cobles. El 1875 es creen les primeres orquestres musicals. A partir d'aquell moment i fins al 1956 Tortellà va ser testimoni del naixement de nou cobles-orquestres, cosa que en va fer una de les capitals de la música sardanista de Catalunya.
Malgrat la desaparició de moltes orquestres, Tortellà no ha deixat de tenir representació musical. Nombrosos músics que havien tocat en les cobles locals, toquen a altres orquestres i cobles. L'Orquestra Maravella n'és un clar exemple. També cal fer referència a nombrosos músics del municipi que han fet una carrera musical notable. El personatge més il·lustre ha estat en Manel Saderra Puigferrer. Com a mostra d'homentatge, el consistori local, a part de posar-li el nom a un carrer de la vila, li va descobrir una placa a la seva casa natal amb motiu del centenari del naixement.
També cal destacar la nissaga dels Juanola, família de músics de cobla nascuts la majoria a Tortellà que varen triomfar musicalment a Manresa, destacant per sobre de tots Francesc Juanola i Reixach.

Les escoles de Tortellà. 1933. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Culleres i Chiruques. Tradicionalment, el poble està arrelat amb la indústria de la fusta, fent estris de cuina quotidians amb fusta de boix i de faig, des de l'arribada de Joan Illamola al poble el 1762. Va ser el mestre d'una nissaga de culleraires que encara avui dia existeix al poble. Durant el segle XIX la fabricació d'aquests estris artesans varen ser la principal font d'ingressos de la vila i també d'ocupació. El 1890 hi havia 220 treballadors a les empreses artesanals. De les 17 empreses de culleres que s'han creat a Tortellà des del 1762, només quatre han continuat la seva tasca i actualment estan en funcionament: Artesania Faig (1867), Serra Quintana (1950), Artesania Fontàs (1960) i Artesania Bauzó.
Als anys 50, Joan Fontfreda hi va crear les millors botes per caminar per muntanya, les “Chiruques” (Mercè en gallec) dites així per la mare d’en Joan i el seu soci, germà i fundador de l’empresa Lluís Fontfreda.

Vista general de Tortellà. Ca. 1929. Valentí Fargnoli i Annetta. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

L'església de Santa Maria de Tortellà. El primer temple, molt petit, va ser edificat possiblement al segle VIII i ocupava poc més del presbiteri de l'actual església. Cap al segle XIII, damunt de l'anterior, se'n construí un altre de més gran i d'estil romànic que abraça el presbiteri i una bona part de l'edifici actual. Estava orientat cap a ponent, i tenia la porta forana a la part de darrere del temple actual, on encara es pot veure l'arc de mig punt construït amb pedra de Girona.
Al final del segle XVII a l'altar major es venerava la Mare de Déu, i dels quatre altars laterals eren dedicats al Sant Crist, a santa Llúcia, on es trobaven també les imatges de sant Sebastià i de sant Roc, a santa Rosa (hi havia també la imatge de la Mare de Déu dels Dolors) i a la Mare de Déu del Roser. A l'entrada i a l'interior, tant al passadís central com als altars, hi havia tombes dels cavallers (Bellpuig, Guixeres, Saxà...), de sacerdots de Tortellà (Pere Fonoses, Salvi Casadevall, Jeroni Tarré...) i d'algunes famílies riques (Duran, Santaló...).

Església de Santa Maria de Tortellà. Segle XVIII. Generalitat de Catalunya, Patrimoni - (Ampliar)

La tomba més important era la dels nobles Alemany de Bellpuig, construïda al principi del segle XV; estava situada al presbiteri, al costat de l'evangeli, amb una llosa. Una escala amb graons de pedra donava a un recinte en el qual, a dreta i esquerra, hi havia les sepultures dels senyors i llurs familiars. El darrer senyor enterrat va ser en Carles Alemany de Bellpuig i Fontanella, baró de Tortellà, l'any 1721. Fins als voltants del 1790 a l'entrada de l'església hi hagué una ossera de pedra d'aquesta família.
L'augment constant de població va fer insuficient l'església romànica i comportà que en el període 1787-1796 es decidís edificar el temple actual d'estil neoclàssic. Moltes de les tombes familiars es van respectar i romangueren fins al 1955, en què es va emmosaicar i malauradament, es destruïren totes. Els interiors corresponen a la restauració efectuada després de la Guerra Civil (1936-1939).

Pont de pedra sobre el riu Llierca a l'altura de Tortellà. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El pont del Llierca. És la construcció més antiga de Tortellà que s'ha mantingut intacte fins avui. Situat just a la vora de la carretera que va de Montagut i Oix al nucli de Sadernes, va ser edificat entre al final del segle XIII i principis del XIV, amb finalitats estrictament comercials, atès que aquest pont comunicava les cases de pagès del vessant oest del riu amb Tortellà i Besalú. Està construït amb pedra nummulítica i a sobre d'un rocam calcari, que s'aixeca a uns 8 metres sobre el nivell de les aigües del riu. Té una longitud de 20 metres de llargada i entre 2,30 i 3,10 d'amplada.

Evolució demogràfica de Tortellà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 29 focs; 1515, 28 focs; 1553, 29 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"La Bauma del Serrat del Pont, Tortellà, la Garrotxa. Un taller de metal·lúrgia del coure ara fa 4.000 anys". Jordi Caravaca i altres. 1994. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 33. ISSN 0213-6228
"Les ocupacions neolítiques de la Balma del Serrat del Pont (Garrotxa)". Gabriel Alcalde i altres. 2015. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
"La Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa). Memòria de les campanyes 1989-1990". Gabriel Alcalde i altres. 1990. Generalitat de Catalunya.
"L'incendi de Tortellà (1873) i les seves conseqüències a Girona", Narcís Puigdevall i Diumé. 1989. Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca.
"Tortellà". Robert Bayer i Castanyer. 1990. Ajuntament de Tortellà. ISBN 84-5059-875-3.

---

Notes
(1) Elies Reclús constatà també la inclinació dels veïns envers el federalisme i recordà que Tortellà era famós, de moltes generacions ençà, per l’esperit d’independància i rebel·lia, de manera que li escauria per lema el de Etiam si omnes, ego non! (“Encara que tots sí, jo no!"). - (Tornar al text)

---

www.tortella.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Tortellà.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)