Creixenturri. El veïnat de Creixenturri i l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Creixenturri, santuari del Remei, i el seu castell dominaven el sector meridional del terme, a l’esquerra del Ter, entre la muntanya de Sant Antoni, la vall del Bac i el sector de Bolòs. Li donà nom el predi de Creixenturri, esmentat el 904 en l’acta de consagració del monestir de Sant Pere de Camprodon. L’antiga parròquia de Sant Cristòfol depenia del monestir, que el 1169 reclamà a Galceran de Sales el terç del delme que aquest s'havia apropiat. El 1597 passà a ser sufragània de la de Camprodon. Hi va ser traslladada la imatge de Santa Maria que es venerava a la capella del castell, quan aquest va ser enderrocat el 1554; anys després era anomenada la Mare de Déu del Forat, per tal com es trobava en una fornícula. La imatge esdevingué centre de devoció local i comarcal des de l’inici del segle XVIII, i el 1812 els amos de la masia del Mariner de Sant Pau, junt amb els propietaris del Sitjar, li edificaren una altra capella i un cambril. La vella església s’anà ampliant i va ser reemplaçada per l’actual, construïda a partir del 1849; es tracta ara d’un edifici gran, amb dos campanarets a la façana.
El castell de Creixenturri, del qual només en resten els fonaments i un metre de mur, és conegut documentalment des del principi del segle XIII. Era propietat de la família Sant-romà el 1245, i el 1360 el rei Pere III el va vendre a Gilabert de Cruïlles, que al seu torn el vengué el 1381 a l’abat de Sant Joan de les Abadesses. Al segle XVI el lloc tornava a ser de domini reial. El castell i la capella que tenia adjunta s’ensorraren en el terratrèmol del 1428. Refet en part, el 1554 el lloctinent marquès de Tarifa el va fer demolir, perquè era refugi de bandolers.

Guillem de Penedès, de Sant Salvador de Bianya, la seva mare Garsendis i la seva muller Blanca venen a Guillem de Campilles de Camprodon tres masos de les parròquies de Sant Feliu del Bac i Sant Cristòfol de Creixenturri, amb les terres, censos i drets que els pertanyen. Camprodon, 8 de desembre de 1373. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Dins la demarcació parroquial de Creixenturri hi ha les masies del Sitjar i el Mariner de Sant Pau. El Sitjar és documentada des del segle XIII, però la capella adjunta de Sant Bartomeu, romànica del segle XII, amb planta i presbiteri rectangular, molt ben conservada, demostra que la masia és més antiga. El gran mas, envoltat de cases annexes i coberts, ha estat reformat moltes vegades; tenia al seu costat una torre, que fou esmotxada en la Guerra del Francès, quan el mariscal napoleònic Suchet hi va fer posar canons.
A l'època medieval havia estat propietat d'una família de la petita noblesa, els Sitjar, emparentada amb els antics senyors de Creixenturri; Bernat de Sitjar (1463) i Joan de Sitjar (1475) es destacaren en les guerres del segle XV.
El Mariner de Sant Pau es troba arrecerat a la muntanya del Puig, prop del poble de Sant Pau de Segúries. És un casal amb una gran entrada i un barri que li donen aspecte de petit poble. L’edifici és obra dels segles XVI o XVII, però la documentació és anterior, del segle XIV. Té prop seu una capella barroca, dedicada a sant Jaume. Una llegenda, recollida per Verdaguer, diu que va ser fundat per un mariner que hauria fugit de la costa, en perdre tots els seus per culpa de la mar, i que no es devia deturar fins a arribar al lloc on els naturals del país no sabien quina cosa era el rem que duia al coll.

Església de Santa Maria de Bolós. 1972. Camil José Guiu. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

Santa Maria de Bolòs. El veïnat de Bolòs i la parròquia rural de Santa Maria de Bolòs s’estén darrere la serra de Nevà, fora ja de la Vall de Camprodon, bé que tradicionalment estigué adscrita al municipi de Freixenet. L’església és romànica, molt modificada a la capçalera i a l’interior. Té un esvelt campanar sobre el mur de ponent, a la fi de la nau. Fou consagrada el 1050, i al segle XIX encara tenia una feligresia de 29 masies.

Evolució demogràfica de Camprodon. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497: 92 focs; 1515, 107 focs; 1553, 123 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. El 1717 incorpora Santa Maria de Camprodon; el 1857, Beget, Bestracà, Bolòs, Cavallera, Rocabruna i Salarça; el 1965, Freixenet de Camprodon; i el 1970, Beget. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Historia de Camprodón", José Morer - Francisco de Paula Galí, 1879. Imprenta de Pedro Casanovas, Barcelona. Edició facsímil de l'Ajuntament de Camprodon, 1982.

---

Notes
(1) S’explica que l'any 1462 el castell de Bestracà va ser atacat pels remences: "no habiendo querido Berenguer de Barutell soltar a un remensa que tenia preso por no haber querido pagar las tasas, los remensas lo sitian en su castillo de Bestracà, lo toman a fuerza de armas y ponen en la prisión del castillo en lugar del remensa a Berenguer de Barutell con una cadena al cuello y, penetrando en el dormitorio de su senyora, la amenazan y la hacen salir del castillo junto con sus hijos, saqueándolo y llevándose ropa y otros objetos". Es creu que després, la família Barutell decidí traslladar-se a Oix, tant per qüestions de seguretat, com perquè les condicions de vida no eren tan feixugues. - (Tornar al text)

---

www.camprodon.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Camprodon.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)