Olot. Història

Carles el calb. Psalteri, segle X. Bibliothèque nationale France. - (Ampliar)

Llibre del Sindicat Remença. 1448-1449. Arxiu Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Alfons IV el Magnànim. Dibuix de Pisanello. Viquipèdia - (Ampliar)

Cavalleria de la Guerra CIvil Catalana (1462-1472). Noble de primer ordre. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

12/06/1578. Capbrevació atorgada per Miquel Collferrer, cavaller de la vila d’Olot, fill i hereu del difunt Joan Collferrer, a favor de fra Pere Mena, prior de Sant Joan les Fonts. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Josep de Margarit i de Biure, marquès d'Aguilar (1602-1685). Viquipèdia - (Ampliar)

Retrat de Josep de Trinxeria. 1670. Museu de Can Trinxeria - (Ampliar)

Església de Sant Esteve. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Blas de Trincheria. 1726. Museu de Can Trinxeria - (Ampliar)

Altar major de l'església de Sant Esteve d'Olot. 1888-1910. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Alabanzas, que celebra, y canta la patria de Olot en honra de Maria Sma. del Tura. Se podran pronunciar en idioma de Cataluña y de Castilla. 1790. Universitat de Montpeller - (Ampliar)

El general carlí Rafael Tristany i Parera (1814-1899). Viquipèdia - (Ampliar)

Carrer d'Olot amb una dona i un gos en primer terme. 1890-1919. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

La Rambla d'Olot en dia de festa. Ca. 1872-1873. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

El Drac del barri del Carme. 1966. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

Premsa local. Periòdic 'El faro de la montaña'. 15 de juliol de 1859. Biblioteca d'Olot - (Ampliar)

Persones jugant a la cucanya a la plaça Major d'Olot per la festa major. 1888-1910. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El tren d'Olot durant un viatge. 1965-1969. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Façana de l'església de Sant Esteve. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Segell municipal d'Olot. Publicat a "Geografia general de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó, 1908-1918 - (Ampliar)

Façana de l'església de la Mare de Déu del Tura. 1925-1935. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Accés lateral a la parròquia de Sant Esteve. 1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Sant Andreu del Coll. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Història d'Olot

Els primers pobladors. Al barri de Sant Miquel es varen localitzar restes d'un assentament palolític o megalític. Els objectes localitzats confirmaven l'existència de població a les valls d'Olot fa un 8.000-10.000 anys. Les peces trobades, restes òssies, de carbó i estris lítics, indiquen que en aquell indret hi havia un assentament de certa importància. Les eines es tallaven a partir de les roques que proporcionava el riu Fluvià i també, probablement, la riera del Ridaura, propera al campament. Es tractaria de grups mòbils que es desplaçaven pel territori en funció dels recursos naturals que els oferia casa època de l'any.

Parc d'Olot. Pintura d'Augusto Ferrer Dalmau. Viquipèdia - (Ampliar)

Olot medieval. La referència més reculada que es coneix d'Olot és d'època carolingia, del 872, en un precepte que atorgà el rei franc Carles el Calb (823-877) al monestir benedictí de Sant Aniol d'Aguja que preveia l'aprofitament d'un extens territori, que comprenia bona part de l'actual Alta Garrotxa i també l'àrea d'Olot. En aquest document reial s'esmenta un únic edifici a Olot, una església dedicada a Santa Maria, qualificada d'antiga ja en aquella època, que es trobava en el mateix emplaçament de l'actual temple de Santa Maria del Tura, patrona d'Olot. Aquest precepte era concedit en el marc de reordenació del territori després de la reconquesta de Girona per part dels francs. El nucli original d'Olot va créixer a l'entorn d'un petit temple dedicat a Santa Maria, anterior al segle IX, segurament visigòtic.
El 977 s'esmenta per primera vegada l'església de Sant Esteve d'Olot, però el document no tracta sobre la parròquia, sinó sobre una altra limítrofa. No és fins molt més tard, el 1116, i amb motiu de la consagració d'un nou temple de Sant Esteve d'Olot, situat extramurs, que s'esmenta explécitament la parròquia.

Estructura de combustió del jaciment mesolític de La Rodona. Publicat a "El jaciment mesolític de la Rodona-Olot" - (Ampliar)

Olot va estar poc temps sota el domini de Sant Aniol d'Aguja i va passar al domini dels Comtes de Besalú que, posteriorment, el varen donar a l'abadia de Santa Maria de Ripoll. Ensems amb la donació per la vescomtessa de Bas de l'alou de Sant Cristòfol de les Fonts i la donació dels senyors del Coll de la parròquia de Sant Andreu del Coll, va constituir un important nucli dominat per a l'abadia ripollesa al centre de la Garrotxa. Aquest nucli va esdevenir una unitat administraiva amb la creació de la Pabordia d'Olot i de la Pinya, i aquest va ser el terme d'Olot fins a la incorporació de Batet de la Serra el 1971.
Per tal d'administrar aquests dominis, l'abat de Ripoll disposava de batlles i procuradors que vetllaven pels seus interessos en el terme d'Olot. Aquests oficials residien a Olot, designats periòdicament i habitaven al palau que l'abat tenia a Olot, a l'actual emplaçament de Can Deu, a la Plaça Palau. També hi havia els batlles de la parròquia de Sant Esteve, que residien al mas La Rovira, l'actual Mas Morató, al passeig dels Desemparats, i que posseïen la batllia natural, de pares a fills.

Sant Cristòfol de les Fonts. 1900-1908. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

A fi de possibilitar una millor administració dels interessos de l'abadia a la Garrotxa, l'abat de Ripoll, Bernat de Peramola, va signar el 18 d'agost de l'any 1206 una carta de franqueses i llibertats per als pagesos. Amb això es volia que anessin a assentar la seva residència a l'interior d'un perímetre fixat a la riba del riu Fluvià dins la parròquia de Sant Esteve d'Olot. Amb la signatura d'aquesta carta, es possibilità la creació d'un nucli dens de població a la plana olotina i que és l'embrió de l'actual vila. El perímetre anava des de l'actual plaça del Palau, la plaça major de la vila fins al 1427, fins al pont de Santa Magdalena i l'actual carrer Valls Nous i, pujant per aquest mateix carrer, fins a l'església de Santa Maria i, finalment, fins a la plaça Palau per l'actual carrer dels Valls Vells. Per a controlar l'àrea afectada per les franqueses, l'abat de Ripoll, Ramon Desbac, va ordenar l'emmurallament de la vila. Val a dir que aquest emmurallament ja havia estat iniciat anys abans, però de forma poc organitzada i gens efectiva.

22/01/1424. Venda atorgada per Berenguer de Soler, àlies de Campdedéu, de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, a favor de Guillem Fàbrega, del veïnat de Tredòs de la mateixa parròquia. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La creació d'un nucli dens dins d'una zona amb una baixa densitat de població va afectar molt les relacions humanes de la plana olotina que estaven marcades pels dos estatus que existien en el terme, el de vilatà i el de forà. Els vilatans residien a l'interior del clos emmurallat, tenien un elevat grau de llibertat i varen concentrar intramurs totes les activitats artesanals i comercials del terme. Per contra, els forans eren els pagesos que residien en els masos de les parròquies, els quals anaven veient com se'ls imposava cada vegada més les càrregues feudals per part dels oficials de l'abat. Un altre canvi en les relacions humanes va ser l'organització de la gent de l'interior de la vila en una institució que tenia com a objectiu defensar els interessos dels vilatans enfront de l'abat, la Universitat d'Olot, primer poder municipal de la vila. Al principi, l'abat intentava afogar aquesta organització però, tot i així, la Universitat va anar aconseguint cada vegada més llibertat i més diners, imprescindibles en l'exercici de tota forma de poder.
Durant els segles medievals, Olot va ser objecte de diversos plets entre l'abadia de Ripoll i la Corona d'Aragó, atès que aquesta darrera estava interessada en el control de la vila, per la seva productivitat. A la Universitat d'Olot, també li interessava de sortir-se dels dominis de l'abat per gaudir d'una major llibertat d'acció. Els plets es varen solucionar definitivament a favor de l'abat de Ripoll que va continuar essent senyor de la vila i terme.

30/08/1296. Berenguer de Bonegues, d'Olot, i la seva esposa Berenguera, amb el seu fill Berengueró i l'esposa d'aquest Maria, firmen un debitori a Pere de Riera de 200 sous de Barcelona per certa quantitat de blat. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Els terratrèmols de 1427 i 1428 van ser un punt d'inflexió crucial en el desenvolupament d'Olot; varen destruir quasi completament la vila i rodalia i varen provocar el trasllat de la població en cabanes de forma provisional. El rei Alfons IV va permetre la reconstrucció de la vila al mateix lloc o en un altre amb el mateix nom d'Olot, i això va iniciar el debat sobre si s'havia de reconstruir la vila destruïda o s'havia de construir una nova vila d'Olot dins dels límits del terme. Finalment, la segona opció va triomfar i es va escollir l'alou de la Pia Almoina, una institució caritativa, adjacent a la muralla occidental.
El fet d'elegir aquest alou allunyava els olotins del control de l'abat de Ripoll. Varen començar a urbanitzar l'esmentat alou d'una forma ordenada tot traçant una retícula de carrers perpendiculars amb cinc carrers longitudinals i nou de transversals, segons el disseny de les viles de nova planta d'inicis del Renaixement, centrats per la plaça del Mercat. La construcció de l'anomenada "Vila Nova" va possibilitar la integració del conjunt parroquial de Sant Esteve i els edificis de la seva sagrera en l'entramat urbà, que fins aleshores en restaven al marge. L'abat de Ripoll va fer tot el possible per tal que els olotins no sortissin de la seva jurisdicció, però finalment, el rei Alfons IV el Magnànim es va pronunciar sobre el conflicte i va autoritzar els olotins a construir la vila a l'alou de la Pia Almoina, a la vegada que els ordenava jurar fidelitat a l'abat de Ripoll com a senyor del terme i a respectar els seus drets sobre els monopolis feudals.

Font del Noc d'en Cols d'Olot. 1911-1931. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

En plena reconstrucció de la Vila Nova, va esclatar la Guerra civil catalana entre la Diputació del General i el rei Joan II, i el conflicte remença, que varen afectar de manera intensa la Garrotxa i Olot, atès que era la vila més important de la zona. La vila va ser saquejada i conquerida diverses vegades per les tropes de la Generalitat de Catalunya i els remences, del que va resultar un notable retrocés demogràfic, afegit a l'impacte dels terratrèmols.
Deixats enrere els desastres naturals i les guerres, ja entrats el segle XVI, Olot experimenta un creixement important de població, però també de superfície; l'extensió de la vila es duplica després de la reconstruccié de la "Vila Vella", la part d'Olot que estava dins els límits dels abats de Ripoll, a finals del segle XV. Alguns edificis s'amplien, com el Convent del Carme, situat en un solar entre la Vila Nova i la Vella, generant un conjunt conformat per una església d'estil gòtic tardà i un claustre renaixentista. També l'església parroquial d'Olot és ampliada a causa de la seva poca entitat i la falta de capacitat per encabir una població cada vegada més gran. En aquesta àpoca s'edificà l'Hospital Sant Jaume. L'epidèmia de pesta del 1650, la Guerra dels Segadors i les contínues guerres contra França van tornar a frenar el creixement de la vila.

Vista meridional y plano de la M.L. Villa de Olot. 1854. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

Els segles XVII i XVIII a Olot. De les guerres amb França de la segona meitat del segle XVII, cal destacar les partides de miquelets de Josep de la Trinxeria, cap militar dels Angelets de la Terra, que van obtenir èxits en la defensa d'Olot i comarca. L'esclat de la Guerra de Successió entre Felip d'Anjou i Carles d'Àustria, aquest últim defensat pels olotins, i que va comportar una repressió institucional a tota Catalunya, no va afectar molt l'economia i la demografia de la vila, que es va convertir durant el segle XVIII en la ciutat més important de les comarques gironines, superant fins i tot Girona en nombre d'habitants.
Durant l'anomenada batalla de Castellfollit (1657) les tropes hispàniques, en direcció a La Seu d'Urgell van ocupar Olot, i el governador Goumin de Castellfollit de la Roca va vendre la plaça als castellans, però quan l'exèrcit ocupant va marxar, els francesos van reocupar Olot i van posar setge a Castellfollit de la Roca, que estava bloquejat ja pels miquelets de França. Hi arribaven les tropes de Louis-Charles de Nogaret de Foix, el duc de Candale, i de Josep Margarit i de Biure, que venien de Blanes amb dos canons de batre.
L'activitat artesanal tèxtil olotina, principalment de llana, que havia crescut de forma important a partir del segle XVI, va patir un punt d'inflexió durant la segona meitat segle XVIII, transformant-se en indústria tèxtil, amb la fabricació de mitges amb telers, teixits de cotó i filats. En aquest segle també es reconstrueixen les fonts públiques, es construeixen nous barris, l'Hospici (1784) i el 1783 s'inaugura l'Escola Pública de Dibuix. L'esclat de la Guerra Gran a finals d'aquest segle va provocar el tancament de moltes fàbriques i la fugida de gent de la vila, malgrat que els francesos no van aconseguir conquerir-la.

Plànol d'Olot. 1821. Jaume Viñas. Viquipèdia - (Ampliar)

Olot els segles XIX i XX. Durant la Guerra del Francès de principis del segle XIX, Olot va caure sota domini francès i es va constituir un efímer Ajuntament presidit per Alexandre de Soler i de Sayol que només va durar dos anys; després de la retirada dels francesos, el 1814 es va jurar fidelitat a la Constitució de 1812 i es va constituir un Ajuntament presidit pel doctor Esteve Roca qui, pocs dies després, amb el restabliment de l'absolutisme, va ser substituït pel que hi havia el 1808. El mateix dia en que es produeix el pronunciament contra França, el 7 de Juny de 1808, a Olot es constitueix un Batalló de Miquelets del Terç d'Olot i tercer de Vic, format per sis companyies i comandat per Ventura Descallar.
El 26 de gener de 1812, durant la Guerra del Francès (1808-1814), Catalunya va quedar oficialment integrada a França, i des del 9 d’abril, l’administració francesa va controlar Olot fins al 10 de març de 1814. Aquesta ocupació és coincident amb un profund procés de transformació política i econòmica tant de Catalunya, com de la Garrotxa.

'Lluita a la plaça'. Marian Vayreda i Vila. 1890. Museu de la Garrotxa - (Ampliar)

Fins a mitjans del segle XIX la indústria tèxtil olotina seguia essent una de les més importants de les comarques gironines, però la inestabilitat política i les lluites entre liberals i absolutistes, juntament amb la manca de comunicacions, com la paralització de la carretera de Vic per part de Girona, i la dependència dels fabricants dels comissionats de Barcelona, va comportar una profunda crisi industrial, que es va agreujar amb l'epidèmia de còlera de 1854.
Durant la Primera Guerra Carlina, la vila va patir un terrible setge, del que es va defensar i va rebre el títol de "Molt Lleial" per les Corts el 1836. A diferència de la Primera i la Tercera Guerra Carlina, la Segona, la coneguda com la dels Matiners, no va ser pròpiament una guerra civil, sino sobretot una revolta popular contra el mal govern, la crisi econòmica, la pressió fiscal i la repressió política.

El pont de Sant Roc. 1900-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

A la Garrotxa, l'exèrcit va haver de fer front a la insurrecció sense cap suport al territori. Els carlins varen prendre les armes amb convicció i els republicans s'hi varen afegir; mentre que, en aquesta ocasió, els liberals progressistes no varen poder fer-los front perquè el govern es va negar a armar de nou la Milícia Nacional. Fins i tot, els liberals moderats es varen mantenir apàtics, molestos per haver estat apartats de l'alcaldia d'Olot i multats pel Capità General uns anys abans. La guerra va ser aprofitada pel govern per reprimir arbitràriament els seus adversaris polítics i per consolidar la involució iniciada amb la sortida del general Espartero de la Regència d'Espanya.

Noc d'en Cols, prop del Fluvià. 1900-1908. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El 1835 durant la primera guerra carlina, la vila va patir l'atac de l'Expedició Guergué, procedent de Navarra, el setembre i octubre, però va ser rebutjada pels liberals, comportant-li el nomenament de "Muy Leal Villa" el 1838. En el decurs de la tercera guerra carlina, després de la presa d'Olot el general Rafael Tristany i Parera hi jurà els furs quan els carlins restabliren oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre de 1874, però la ciutat finalment va caure l'estiu de 1875 en mans de les tropes isabelines d'Arsenio Martínez-Campos.
El 1859 apareixen les primeres publicacions de premsa escrita,"La Aurora Olotense" i "El Faro de la Montaña", i el mateix any es va construir la plaça de braus d'Olot, que actualment ja no es fa servir per als correbous de la festa major; l'última "corrida" amb mort de l'animal s'hi va fer el 2005.

Bitllet del Consell Municipal d’Olot. 1937. Museu de la Garrotxa - (Ampliar)

Després dels enfrontaments entre carlins i republicans, entrant en la Restauracié borbònica, Olot es recuperà demogràficament i industrialment, per l'electrificació, l'arribada del tren el 1911 i la millora de les carreteres. A principis del segle XX començà l'expansió dels tallers d'imatgeria religiosa, que varen durar fins al 1950. El 1907, el rei Alfons XIII, que visità Olot el 1927, juntament amb les infantes, concedí el títol de ciutat a la fins llavors vila d'Olot.
En les eleccions de 1931, els olotins es decanten per la República, però diverses crisis van provocar relleus entre els regidors i també entre els alcaldes. En les eleccions de 1934, l'ajuntament va ser configurat per forces majoritàriament de dreta, que van ser substituïts per una comissió gestora després dels Fets d'Octubre, mentre que les eleccions de 1936 tornen el poder a l'esquerra.

Fira d'Olot. 1938. Pintura de Xavier Nogués. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

L'esclat de la Guerra Civil va provocar l'incendi d'edificis eclesiàstics i l'assassinat d'una vuitantena d'olotins. El metge Joaquim Danés i Torras (1888-1960), va ser empresonat després d'acabar la guerra, primer a Olot i després a Salt, per les seves accions de salvament del patrimoni artístic i cultural. L'església del Tura va ser cremada el 25 de julio de 1936 i enderrocada la part superior del campanar (1). El 7 de febrer de 1939, Olot va ser ocupat per les tropes del general Alonso Vega. Durant la repressió de la postguerra van ser afusellats una vintena d'olotins, vinculats principalment a la CNT. Després de la guerra, algunes famílies s'enriquiren gràcies al contraban, però la majoria de la població visqué una forta crisi econòmica agreujada per l'aiguat de 1940. A partir dels anys cinquanta començà una recuperació industrial i arribaren els primers immigrants.

Evolució demogràfica d'Olot. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 297 focs; 1515, 315 focs; 1553, 392 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
- "La institució notarial al vescomtat de Bas (segles XIII-XIV)", Miquel Boada i Masoliver. 1990. Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca.
- "Olot 1700". Blog personal de Miquel Puig i Reixach
(http://www.miquelpuig.cat).
- "D. Alexandre de Soler i de Sayol i la formació del batalló 'Cazadores de Fernando Septimo'". M. del Tura Prat i Llagostera. 1982
- "La guerra del Francès a la rodalia d'Olot". Xavier Valeri. 2008. Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca., nú:m. 19.
- "La Guerra dels Matiners a Olot". Joan Barnadas Puigferrer. 2016. Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. número 27.
- "Anàlisi de la indústria lítica localitzada al Bac de Can Menera Alta Garrotxa". Ramon Buixó i Capdevila. 1982. Revista de Girona.
- "El jaciment mesolític de la Rodona-Olot (La Garrotxa-Girona)". M. Buch, J. Mateu, A. Palomo. 2008. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- "Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local". E. Paluzie i Cantalozella, J. Jepús i Roviralta. 1860.

Notes
(1) Tan sols es conservà la talla romànica del segle XI-XII, daurada i policromada, el sant Joaquim i l’Ecce Homo de Ramon Amadeu, escultor i creador de figures de pessebre. S'hi varen fer obres a finals de 1936 i principis de 1937, amb el propósit d'enderrocar l'edifici. L'Ajuntament va decidir utilitzar-lo per a la indústria de guerra, i finalment va acabà convertit en magatzem.
Després de segles d'haver estat la Mare de Déu del Tura venerada com una Verge bruna, la restauració de la policromia de la imatge, feta l'any 1988 per experts del Centre de Conservació i Restauració de la Generalitat, va mostrar que el seu color original no era negre, sinó que s'havia enfosquit degut al fum de les llànties i ciris que havien cremat al seu costat durant segles. A la base del tron de la imatge hi ha pintades les quatre barres grogues i vermelles que corresponen a l'antiga casa comtal de Barcelona. - (Tornar al text)

www.olot.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'Olot.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut d'Olot.

Situació del municipi d'Olot dins la comarca de la Garrotxa

Escut d'or de Joan II. 1453 - (Ampliar)

15 d'agost de 1355. Ramon Oliver, de "Rivolario", ven a Pere de Coll, donzell de Santa Maria del Coll, un hort prop del Mas Gual d'Avall d'Olot. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Louis-Charles de Nogaret de Foix, duc de Candale. Österreichische Nationalbibliothek - (Ampliar)

Josep de la Trinxeria, cap militar dels Angelets de la Terra. 1667-1689. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Interior d'una sala de Can Trinxeria. 1890-1916. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

06/02/1521. Testament de Joan Guilló, paraire de draps de llana d’Olot, fill i hereu del difunt Tomàs Guilló, cirurgià d’Olot, en el qual nomena marmessor Esteve Bassa, prevere i sagristà de Sant Esteve d’Olot. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Historia del noble y esforsat cavaller Pierres de Provença y de la gentil Magalona. Imprès a Olot, Ca. 1716. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Capità del 'Batallón de Cazadores de Fernando séptimo'. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Mare de Déu del Tura. 1925-1935. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Arsenio Martínez Campos (1831-1900). Viquipèdia - (Ampliar)

Premsa local. 'La Abeja: revista católica mensual dedicada a los niños y a las clases obreras'. Agost de 1899. Biblioteca d'Olot - (Ampliar)

Cartell publicitari de 'Cigarrillos Paris', elaborats a Olot. Ramon Casas i Carbó. 1901. Museu de la Garrotxa - (Ampliar)

L'Àliga antiga de Sant Ferriol. 1966. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

La font Moixina. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Premsa local. Periòdic 'La Aurora Olotense'. 9 de gener de 1859. Biblioteca d'Olot - (Ampliar)

Dones fent la bugada al riu Fluvià al seu pas per Olot. 1888-1910. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Ermita de la Salut de la Moixina d'Olot. 1926. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Fluvià al seu pas per Olot. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Retrat d'Enric Pagés al costat de la campana Assumpta de la Catedral de Girona després de ser refosa a l'empresa Barberí d'Olot. 1946. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Escultura de dos sants per un catàleg d'imatgeria religiosa del taller El Arte Cristiano d'Olot. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice