Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Pica baptismal de l'església de Sant Esteve. 1925

Pica baptismal de l'església de Sant Esteve. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El papa Benet VI (?-974). Viquipèdia

Mas la Torre. 1989

Mas la Torre. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El papa Benet VIII (Ca. 980-1024

El papa Benet VIII (Ca. 980-1024. Viquipèdia - (Ampliar)

Escut del comtat d'Empúries

Escut d'armes del comtat d'Empúries.

El rei Carles IV (1748-1819). Viquipèdia


Vila-sacra

Història de Vila-sacra.

Les primeres referències documentals. La vila és documentada el 974 en una butlla de Benet VI a l’abat Hildesind, on es confirmen les propietats del cenobi a Villae Saccari. El 1017 hi tenia possessions el monestir de Camprodon, segons una butlla de Benet VIII, en la que es cita “et in comitatu Petralatensi ipsos masos de Villa Sacar”. En un document del 1169 el lloc ja és esmentat amb el nom de Vila-sacra.

Castell Palau de l'Abat o Castell de Vila-sacra

Castell Palau de l'Abat o Castell de Vila-sacra. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)

De la Vila-sacra medieval al segle XX. El 1222, Ermessenda de Peratallada tenia el delme de Vila-sacra per l’església de Girona. El 1249 Sant Pere de Rodes amplià notablement els seus dominis a l’indret; l’abat comprà a Gilabert de Cruïlles el castell i lloc de Vila-sacra amb les seves jurisdiccions. El 1308 el monestir va obtenir la jurisdicció civil total dels castells de Vila-sacra, El Far d'Empordà i Marzà. A la fi del segle XVIII, a causa dels desastres de la Guerra Gran i la pobresa a què havia arribat el monestir, els monjos demanaren al rei autorització per a traslladar-se al seu castell de Vila-sacra; es varen desplaçar el 10 de desembre de 1798. Pocs anys després, el 1805, Carles IV els concedí el trasllat a Figueres, però no hi anaren fins el 1818, quan s’hi establiren fins a la definitiva extinció de la comunitat el 1835. Amb les lleis de desamortització, el castell de Vila-sacra va ser venut a Ignasi Salleras en pública subhasta el 1843.
Als afores del poble es va bastir un convent de monges clarisses, format per la unió de la comunitat de l’antic convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries amb les clarisses de la Divina Providència, de Figueres.
La crisi vinícola va tenir poca incidència en l'evolució demogràfica, i l’augment de població va ser constant durant els segles XVIII i XIX . Hi hagué una regressió els primers decennis del segle XX a causa de l’atracció de les zones industrials i un nou augment, degut a la immigració, a partir del 1950, a causa de l’aparició del turisme al litoral. A partir de la dècada del 1990 s’inicià un nou descens, superat a inicis del segle XXI.

28 de desembre de 1049. Venda que fan Isambard i Guisla, Esteve i Tresgòncia, Pere i Guisla, esposos, a Udalguer i Adelaida, esposos, de quatre peces de terra situades al comtat de Peralada, a la vila

28 de desembre de 1049. Venda que fan Isambard i Guisla, Esteve i Tresgòncia, Pere i Guisla, esposos, a Udalguer i Adelaida, esposos, de quatre peces de terra situades al comtat de Peralada, a la vila "Sachar" (Vila-sacra), sota el camí del Far i a l'indret de Perer. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El castell-palau de l'Abat. És un castell termenat documentat el 1226, anomenat també l'Abadia per haver-hi residit a finals del segle XVIII la comunitat de Sant Pere de Rodes. És documentat com a possessió dels Cruïlles-Peratallada a la primera meitat del segle XIII. El 1226, Gilabert de Cruïlles i la seva muller Cecília el vengueren, amb les seves pertinences, termes, parròquia i jurisdicció a Arnau de Foixà però només mentre visqués. El 1240 l'abat Ponç del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes va comprar el castell a Gilabert de Cruïlles.
A finals del segle XIII es produïren diversos litigis entre l'abadia i els comtes d'Empúries per dominis i jurisdiccions. El 1303, Ponç V d'Empúries signà un compromís amenaçat d'excomunió. No obstant, els litigis continuaren, però el monestir va aconseguir el poder absolut sobre les jurisdiccions dels castells de Vila-sacra, El Far d'Empordà i Marzà. El 1402, el rei Martí l'Humà, en accedir al títol de comte d'Empúries, renovà els drets del monestir.

Castell Palau de l'Abat o Castell de Vila-sacra. 1925

Castell Palau de l'Abat o Castell de Vila-sacra. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

A finals del segle XVIII, la comunitat de Sant Pere de Rodes decidí d'abandonar el monestir, molt envellit i insegur, i traslladar-se a Vila-sacra. El 1794 van començar les obres al castell. Esclatà la Guerra Gran amb els monjos encara residint en el vell cenobi, que va ser saquejat per les tropes franceses el 1797. Un any després, els monjos es van instal·lar a Vila-sacra. El 1809 amb el decret d'abolició dels ordes religiosos pel rei Josep Bonaparte, la comunitat es va dispersar. El 1814 van tornar al castell i el 1818 van traslladar-se a Figueres. Amb les lleis d'exclaustració i desamortització de Mendizábal les finques del monestir passaren a mans de l'Estat. El Castell de l'Abat de Vila-sacra estava format per la casa, el corral i l'hort, que fou subhastat i adquirit per Ignasi Salleras.
Els elements conservats de l'antic castell de Vila-sacra corresponen a èpoques diverses. La part baixa de la torre, de 10 metres d'alçada, és la més antiga, del segle XI-XII. La tercera planta, al voltant dels segles XIII i XIV, mentre que el coronament sembla que va ser bastit durant el segle XVI. Pel que fa al palau, alguns elements gòtics segurament pertanyen als segles XV-XVI, encara que les diverses obertures rectangulars i la construcció afegida a la torre per la seva banda de ponent, segurament daten del segle XVIII, quan s'hi traslladà la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes. Durant la Guerra del Francès l'edifici resultà molt malmès.

Absis de l'església de Sant Esteve de de Vila-sacra. 1911

Absis de l'església de Sant Esteve de de Vila-sacra. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L’església de Sant Esteve de Vila-sacra. L'església, romànica, està ,olt lligada a Sant Pere de Rodes. El lloc és esmentat el 974 en una butlla del papa Benet VI on es confirmen les propietats del monestir a Villae Saccari. En un document de l'any 1169 el lloc ja és mencionat com a "Vila-sacra". L'any 1240, l'abat de Sant Pere de Rodes comprà a Gilabert de Cruïlles el castell i el lloc de Vila-sacra amb les seves jurisdiccions. L'abat Berenguer de Riumors obtingué, el 1308 per sentència arbitral, el reconeixement del dret absolut que li competia, com a abat de Sant Pere de Rodes, la jurisdicció civil de Vila-sacra.
El campanar va ser afegit durant els segles XVII i XVIII, i també corresponen a un moment molt posterior a l'època medieval el cor i una capella lateral del costat de migdia.

Evolució demogràfica de Vila-sacra

Evolució demogràfica de Vila-sacra. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 26 focs; 1553, 31 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Vila-sacra". Josep Maria Figueres, Kima Moret. 2013. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona. ISBN 84-1580-801-5.
"El monestir de Sant Pere de Rodes a Vila-sacra i Figueres". Sònia Masmartí, Anna Maria Puig. 2020. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 51.
"Trasllat de la comunitat del monestir de Sant Pere de Rodes al castell de Vila-sacra". Miquel Pujol i Canelles. 2010. Miscel·lània en honor de Josep Maria Marquès. Diputació de Girona, Publicacions de l´Abadia de Montserrat. ISBN 84-9883-327-0.
"Vila-sacra sota la influència de Sant Pere de Rodes.(Segles XIII-XV)". Maria Josepa Arnall i Juan. 1984. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 17.
"La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi d'un capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes)". Maria Josepa Arnall i Juan. 1986. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 19.


  • www.vila-sacra.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Vila-sacra.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Vila-sacra

    Escut oficial de Vila-sacra

    Escut oficial de Vila-sacra.

    Mapa de Vila-sacra

    Situació del municipi de Vila-sacra dins la comarca de l'Alt Empordà

    Església de Sant Esteve de Vila-sacra

    Església de Sant Esteve de Vila-sacra. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)

    Escut d'armes dels Cruïlles

    Escut d'armes dels Cruïlles.

    Guerra Gran (1793-1795). Soldat d'infanteria lleugera

    Guerra Gran (1793-1795). Soldat d'infanteria lleugera. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

    Torre del castell de Vila-sacra

    Torre del castell de Vila-sacra. Antoni Grifol, Viquipèdia - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés