Pedret i Marzà. Història

Restes de les muralles de Marzà amb una torre i al fons cases del poble. 1922-1931. Manuel Genovart Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Lluís IV rei de França, anomenat el d'Ultramar (921-954). Viquipèdia - (Ampliar)

Elisabet Campoliera [...] ven a Esteve Aguer, pagès de Marzà, la meitat de l'heretat del mas Carbonell de Marzà, parròquia de Sant Esteve de Pedret. 1588. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

Restes de les muralles de Marzà amb una torre i una dona en primer terme. 1922-1931. Manuel Genovart Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El rei Martí I l'Humà (1356-1410). Viquipèdia - (Ampliar)

Pedret i Marzà

Història de Pedret i Marzà.

Les primeres referències documentals. El territori de Petreto és esmentat el 953, en un precepte del rei Lluís IV de França dit d'Ultramar, com un dels límits orientals de l'estany de Castelló, document que confirma els drets de pesca que el monestir de Sant Pere de Rodes hi tenia, així com la propietat de les illes, Volvagro, Foniliaria i Sararto, la localització de les quals és difícil de precisar. El lloc de Marzà (Marciano) està documentat des de l'any 902 i el seu castell des del segle XIII. Marzà s’esmenta l’any 1060 en la cessió al bisbat de Girona d’un alou en aquest lloc, per part de la comtessa Guisla de Besiers, esposa d'Hug I d'Empúries.

Carrer i muralla de Pedret i Marzà. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

De l'època medieval al segle XX. El 1151 Guillem Umbert de Basella, o a efectes dels cronologistes, Guillem Umbert II de Montseny, disposà en testament el seu desig de ser enterrat a Sant Pere de Rodes i deixar al monestir el seu alou de Marzan. El 1288 l'abat de Sant Pere de Rodes comprà el castell d'Amarsà, amb totes les seves pertinences i jurisdiccions, al cavaller Simó de Sales.
El 1308 consta que la jurisdicció civil de Vila-sacra, el Far d'Empordà i Marzà, competia a l'abat de Sant Pere de Rodes, al qual estaven obligats a prestar homenatge els comtes d'Empúries. El 1402 el rei Martí I, com a comte d'Empú:ries, reconeixia aquest domini del monestir. Marzà consta com a domini de Sant Pere de Rodes el 1509, en prendre possessió l´abat Ferran Ram.
El 1933 Pedret i Marzà es va segregar de Vilanova de la Muga, actualment nucli de Peralada, municipi a que va pertànyer des de l´any 1846.
La nova església de Sant Isidre i Sant Antoni de Marzà va ser beneïda el 15 de maig de 1968. A Marzà no hi havia anteriorment cap església, per tal com el lloc sempre ha pertangut eclesiàsticament a la parroquial de Sant Esteve de Pedret, situada 1 km.

Església de Sant Esteve de Pedret a Pedret i Marzà. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El castell de Marzà. El Castell termenat situat en aquesta població és documentat el 1288, en una compra de l'abat Ramon del monestir de Sant Pere de Rodes, del castell d'"Amarsà" identificat ràpidament com el Castell de Marzà. Posteriorment queda enregistrat en un altre document del 1402 on el rei Martí I, comte d'Empéries, el menciona. El 1509, també queda documentat en la presa de possessió de Ferran Ram de l'abadia de Sant Pere de Roda i de totes les seves jurisdiccions corresponents, que arribaren fins a la desamortització, quan totes les possessions es subhastaren.
Del castell de Marzà resten alguns vestigis dins el nucli habitat actual. Al nordest de la plaça es situa la portada de la fortalesa, de doble arcada de mig punt, de gran dovellatge, amb l’espai per on baixava el rastell. Dóna accés a un tram de carrer cobert amb volta de canó. A ponent del portal hi ha un llarg llenç de muralla espitllerat, en una bona part del qual s’han adossat algunes cases. A la banda de tramuntana del poble resten, també amb edificis adossats intramurs, uns fragments de muralla i la part inferior d’una ampla torre circular atalussada.

L’església de Sant Esteve de Pedret. És romànica, una peça notable del segle XII, d’una nau amb absis semicircular i construït amb carreus de granit ben escairats. L’interior, amb volta apuntada, és totalment cobert d’arrebossat i pintures tardanes, d’interès.
En l’acta de consagració de l’església de Sant Joan Sescloses, dins el terme de Vilanova de la Muga, actual municipi de Peralada, també prop de l’antic estany, del 1064 consta que el seu terme afrontava pel nord amb la parròquia de Sant Esteve de Pedret. L’any 1127 s’enregistra la definició i el lliurament fets per Ramon Ademar de Rabós d'Empordà a l’església de Sant Esteve de Pedret i als seus sacerdots dels drets que hi tenia.

Evolució demogràfica de Pedret i Marzà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 19 focs; 1553, 17 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Pedret i Marzà", Mònica Nadal Pairó, Antoni Egea i Codina. 2022. Quaderns de Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-18734-11-3,

www.pedret-marza.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Pedret i Marzà.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial de Pedret i Marzà.

Situació del municipi de Pedret i Marzà dins la comarca de l'Alt Empordà

Escut d'armes del comtat d'Empúries.

Església de Sant Esteve de Pedret a Pedret i Marzà. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Castell de Marzà. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)

Plantació d'oliveres Font Rovira. Marzà. 2009. Anna Puig. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice