Rabós. Història

1196. Testament de Dalmau de Delfià, que pren per marmessors el seu senyor Ramon de Rabós. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Segells municipals de Rabós. Publicats a "Geografia general de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó, 1908-1918 - (Ampliar)

La fil·loxera de la vinya. "Revue horticole", 1895. Bibliothèque de la Société nationale d'horticulture de France - (Ampliar)

Felip II (1527-1598). Viquipèdia - (Ampliar)

Façana de Sant Julià de Rabós. Viquipèdia - (Ampliar)

Creu i vista de Rabós d' Empordà. 1918. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Dolmen de Comes Llobes de Pils. Viquipèdia - (Ampliar)

Casa de la cantonada de la plaça. Viquipèdia - (Ampliar)

Dolmen de Dofines. Viquipèdia - (Ampliar)

Absis amb merlets de Sant Julià de Rabós. Viquipèdia - (Ampliar)

Carrer de l'església de Rabós. Viquipèdia - (Ampliar)

L'Orlina des del Pont de Rabós. Viquipèdia - (Ampliar)

Església de Sant Julià de Rabós. Viquipèdia - (Ampliar)

Actes municipals de l'Ajuntament de Rabós. 1845. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Àngel Serrat Gibert, tastavins de Rabós. 1989. Miquel Ruiz. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Rabós

Història. L’origen del nom de la població alguns autors l'atribueixen a la proliferació d’un animal salvatgí, com altres llocs anomenats la Rabosa o el Raboser. En canvi, el nom "Orlina", el riu que passa per Rabós, prové d’or. Segons el tractat de geografia de Catalunya escrit pel jesuita Pere Gil (1551-1622), s’explica que dels tres rius de Catalunya dels quals s’extreia or eren el Segre, el Tordera i l’Orlina.

Església de Sant Julià de Rabós. Segle XIV. Viquipèdia - (Ampliar)

La primera referència textual que esmenta Rabós és un document del 935 sobre la consagració de la segona església coneguda de Sant Quirze de Colera. En precisar el territori dominat pel monestir s’hi fa constar que un dels límits era el camí que menava a Delfià i Rabós (“strata qui pergit ad Dalfianos sive Rabidoso”). L’any 1072 s’enregistrava la donació feta per Berenguer Reinart de Quermançó al bisbe Berenguer d’un mas a Vilanova o a qualsevol altre lloc on té béns, amb motiu d’haver estat admès a la canònica de la Seu el seu fill Dalmau. El bisbe promet concedir-li, a la mort de Berenguer Reinart, l’església de "Rabidonis", en feu de la Seu gironina.
L’any 1127 consta l’existència d’un cavaller anomenat Ramon Ademar de Rabós, que tenia drets sobre l’església de Sant Esteve de Pedret. Ramon de Rabós, potser descendent de l’anterior, prestà homenatge al bisbe Guillem, l’any 1229, per la meitat del delme de la parròquia de Vilajuïga que tenia en feu de l’Església de Girona.

02/08/1402. Venda atorgada per Miquel Genís, àlies Coma, de Rabós, a favor de Ponç Illes, del mateix lloc, d’una peça de terra. Se salva el dret per mitja vessana de Pere de Pradell i per l’altra, de l’ofici de l’infermeria del monestir de Sant Quirze de Colera. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El 1242 el noble Ramon d’Empúries, fill del comte Hug V d'Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, va vendre, en franc i lliure alou, al monestir de Sant Quirze de Colera i en el seu nom al seu abat Bernat, la vila de Rabós. Amb aquest fet el monestir no sols aconseguia la senyoria alodial, sinó que tingué la facultat d’exercir jurisdicció temporal a la vila i terme de Rabós i d’aquesta forma esdevingué castell termenat. L’any 1263 el comte Ponç Hug d’Empúries confirmava els béns que tenia el monestir i prometia defensar-los en cas de guerra.
El 1362, en una relació de les esglésies de la diòcesi de Girona, hi apareix la de Sant Julià de Rabós. El delme dels fruits de l’església de Sant Julià, que era dividit en tres parts, pertanyia als abats de Sant Quirze de Colera, com a senyors directes del terme i parròquia. Almenys des del segle XVI l’abat percebia una d’aquestes parts; una altra la rebia el sagristà de Rabós i la tercera era per al benifet anomenat "dels Tres Reis" fundat a la parròquia de Sant Pere de Figueres.
El 1592, a petició del rei Felip II, el papa Climent VIII ordenà la incorporació de la comunitat de Sant Quirze de Colera al monestir de Sant Pere de Besalú. L’any 1835 amb la desamortització dels béns eclesiàstics, les propietats de l’antic monestir passaren a mans de particulars. El 1879 va ser el primer poble de la comarca que va rebre la plaga de la fil·loxera, que acabà arressant totes les vinyes. Abans de l’arribada d’aquest insecte, el 1860, el poble arribava als 550 habitants i després de morir-se les vinyes, algunes no foren replantades i emigraren molts veïns. Des d'aquells moment, la població ha anat mimvant, arribant a 178 l'any 2019.

Sant Romà de Delfià. Viquipèdia - (Ampliar)

Delfià. L'entitat de població de Delfià comprèn diverses masies al sector sud del terme de Rabós. El 2005 hi havia 18 habitants. El centre, on hi ha l’església de Sant Romà, és a 3 km del cap de municipi. Una bona part del territori són vinyes; també hi ha cereals i farratge, i espais coberts de garrigues, que segurament no es tornaren a conrear després de la fil·loxera.
L’església de Sant Romà de Delfià, entre l’Orlina i la carretera de Rabós a Garriguella, documentada al segle XII, és sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Noves, de Garriguella. Cap el 1691 ja no consta en el llistat de parròquies. Per la seva estructura, podria ser una construcció del segle XI, segurament de la segona meitat. Tot i que el primer esment del lloc de Delfià és documentat en l'acta de consagració de Sant Quirze de Colera l'any 935, no es troba una referència directa de l'església de Delfià fins a les Rationes decimarun dels anys 1279 i 1280, i que figura posteriorment com a parroquial en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV.

Església de Sant Romà de Delfià. Segle XI. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

És un temple de petites dimensions d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta rebaixada de maó pla, de construcció tardana, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera. Aquest últim està obert a la nau mitjançant un doble arc de mig punt en gradació, amb les impostes motllurades. L'antic espai del presbiteri correspon a la sagristia actual. Els murs laterals de la nau presenten bancs d'obra correguts. La porta d'accés està ubicada al mur de migdia, i formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, sense cap element decoratiu interessant. Damunt seu hi ha una finestra d'arc de punt rodó i doble esbiaix. La façana està rematada per una cornisa motllurada. El frontis presenta una única finestra de grans dimensions, de doble biaix i arcs de mig punt adovellats. A la part superior s'aixeca el campanar d'espadanya, format per dos arcs de mig punt rematats per una teulada a dues aigües. La construcció està bastida amb pedres desbastades i carreus, disposats en filades regulars i lligats amb morter de calç. L'interior està totalment cobert de calç.

Sitjar. El lloc de Sitjar, avui despoblat, és poc més d’un km al nord-oest del poble de Rabós, aigua amunt de l’Orlina. Havia estat un veïnat de masies disperses. Hi ha el pas de Sitjar, a l’Orlina, pel qual passava l’antic camí que, pel coll dels Belitres, menava als passos de la serra de l’Albera. Al Mas de Sitjar va néixer, al segle XI, Pere Rigald, que va ser el primer abat i fundador del monestir de Santa Maria de Vilabertran.

Vista de Rabós - (Ampliar)

Monuments megalítics. Al terme municipal de Rabós es coneixen alguns megàlits, dels quals els més importants són el dolmen de les Comes Llobes dels Pils, el del Solar d’en Gibert, el de Coma de Felis, el de Dofines i el menhir anomenat la Pedra Dreta del Mas Roqué.
El dolmen del Solar d'en Gibert, també anomenat de la Devesa d'en Torrent, es pot datar entre el 3200 i 2700 aC. Consta d'un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal curta, feta de lloses de pissarra, amb passadís de paret seca. Es poden veure restes del mur que tancava el sepulcre. La cambra, que amida 2 metres de llarg per 1,25 metres d'amplada i 1,82 d'alçada, es troba enfonsada al pendent de la muntanya. S'hi pot veure un túmul circular de pedres.
El de Comes Llobes dels Pils, que es troba seguint un camí que parteix del monestir de Sant Quirze i puja fins el coll de Plaja, el mas Pils i els passos fronterers, és un sepulcre de corredor de cambra pentagonal feta de lloses de pissarra, de les quals en manté dretes set i la coberta, i corredor de paret seca que es data entre 3200-3000 aC. Va ser identificat per Josep Antoni de Nouvilas el segle XIX, més tard Joaquim Botet i Sisó també en va donar notícia i el 1934 excavat amb uns bons resultats. El 1997 va ser objecte d'una restauració.

Vista del municipi de Rabós. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El Dolmen de Dofines està situat al coll del mateix nom, a certa distància del nucli urbà. Per arribar-hi, cal prendre la carretera que mena a Sant Quirze de Colera i a l'alçada del mas Mallol, enfilant per la carretera que mena a dalt la carena. Per l'entorn on es troba, es pot extrapolar que es tracta d'un sepulcre de corredor amb passadís estret. La seva cambra mesura 2,00 metres de llarg, per 1,20 d'amplada i 1,00 metres d'alço;ada conservada.
El menhir del Mas Roqué, també conegut com la "Pedra dreta", és un monument megalític que data del 3000 aC. Està ubicat al costat de la carretera que porta del poble al monestir romànic de Sant Quirze de Colera, a uns 2 km del primer, poc després del trencant del camí que mena a Vilamaniscle. Rep aquest nom per la proximitat d'un mas homònim. És de pissarra, té dues bases, atès que està situat en una feixa i mesura 3,60 m d'alt. Al capdamunt s'hi havia col·locat una creu per cristianitzar aquest monument. Diu la llegenda que a causa de la seva profunditat si s'hi col·loca l'orella es pot sentir el mar.

08/11/1031. Venda que fan Esperandéu i la seva esposa Tresgòncia a Rigau d'un alou situat al comtat de Peralada, al terme de Rabós (Rabedoso), indrets de Riera i Vall-llobera. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Sant Julià de Rabós. L'any 1072, en la dotació de Berenguer Reinart de Quermançó al seu fill Dalmau, esmentada abans, es fa referència a l'església de "Rabidonis". En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix anomenada l'ecclesia de Rabidonibus i Rabedonibus, respectivament. A finals del segle XIII, en un document de compra per part de l'abat Berenguer de Vilatenim, apareix nomenada com Parrochia Sti Juliani de Rabadonibus. L'any 1362 apareix al "Llibre verd" de la seu de Girona.
És una església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La nau presenta volta apuntada mentre que l'absis és cobert amb una volta de quart d'esfera. L'arc triomfal és format per un doble plec de mig punt en gradació amb la nau. Els murs laterals, de força gruix i rematats per una cornisa motllurada, presenten quatre capelles encastades i cobertes amb volta de mig punt, que no sobrepassen el gruix de l'estructura cap a l'exterior. Les dues capelles de la zona presbiteral presenten cornises de cavet, mentre que les de la nau estan arrebossades i pintades i varen ser afegides amb posterioritat. Al sud hi ha la sagristia, a la que s'accedeix a través d'una volta de mig punt que perfora el gruix del mur. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un gran arc rebaixat bastit amb carreus desbastats, que es recolza als murs de la nau. El temple presenta quatre finestres d'arc de mig punt per il·luminar l'interior, tres són de doble esqueixada i l'altra d'un sol biaix, totes de mida gran.

Festa major de Delfià, a Rabós. 1983. Igor Grabulosa. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per dos arcs de mig punt en gradació i timpà llis ubicat damunt una llinda gravada amb la inscripció "1313, ANNO DOMINI M CC XIII" i la representació esquemàtica de l'Anyell de Déu flanquejat per dos lleons rampants. Damunt la porta hi ha una finestra força gran, de doble esqueixada i arcs de mig punt. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya format per tres pilastres cobertes amb dos arcs de mig punt. Tant damunt del campanar com de la resta del temple s'aixeca una gran obra de fortificació construïda a finals del segle XIV. El campanar està rematat per una corsera sostinguda per vuit falsos arquets triangulars damunt cartel·les.
Més tardanament, damunt la fortificació s'aixecà un altre campanar d'espadanya d'un sol ull, arrebossat i pintat. La resta de la fortificació està força degradada, tot i que es conserva millor a la part de tramuntana i a l'absis, on el gran mur bastit damunt seu li dóna aparença de torre defensiva. Encara manté algun merlet rectangular, amb una petita espitllera al centre. El temple presenta els murs laterals bastits amb pedra desbastada disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. La façana principal, en canvi, presenta un parament de carreus ben escairats, disposats formant filades regulars. L'interior del temple presenta tots els paraments de pedra vistos, exceptuant les dues capelles laterals i la volta de la nau principal, arrebossades i pintades de blanc.

Evolució demogràfica de Rabós. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 11 focs; 1515, no hi ha dades; 1553, 19 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Poblats, Dolmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus", Josep Tarús i Galter. 2002. Diputació de Girona.
"El dolmen de Coma de Felis (Rabós d'Empordà)". J. Tarús, J. Castells i altres. 1982. Cypsela núm. 4.
"Dolmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert". J. Tarús, J. Castells i altres. 1983. Generalitat de Catalunya. ISBN 84-5009-305-6.
"Rabós d'Empordà". E. Serna, R.M. Moret. 2006. Quaderns de Revista de Girona. ISBN: 84-95187-92-2.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de Rabós.

Situació del municipi de Rabós dins la comarca de l'Alt Empordà

Església de Sant Julià de Rabós d'Empordà. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El papa Climent VIII (1536-1605). Viquipèdia. - (Ampliar)

Planta i alçats del Dolmen de Coma de Felis. Font: "El Dolmen de la Coma de Felis", op. cit. - (Ampliar)

Dolmen del Solar d'en Gibert. Viquipèdia - (Ampliar)

Denes d'or. Neolític final 3500-2200 aC. Dolmen del Solar d'en Gibert. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona - (Ampliar)

Menhir de Mas Roqué. Viquipèdia - (Ampliar)

Façana de Sant Julià de Rabós. Viquipèdia - (Ampliar)

11/04/1176. Testament de Flandina, que pren per marmessors el seu marit, Joan de Sitjar i Gaubert, sacerdot de Rabós (entre altres); [...] disposa almoines per a Sant Julià de Rabós. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Carrer del Pont de Rabós. Viquipèdia - (Ampliar)

Vista interior de l'església de Sant Julià de Rabós. 1918. Josep Salvany i Blanch. Viquipèdia - (Ampliar)

Carrer Costa d'en Vinyes de Rabós. Viquipèdia - (Ampliar)

Campanar de Sant Julià de Rabós. Viquipèdia - (Ampliar)

Actes municipals de l'Ajuntament de Rabós. 1880. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

		Localització
		42º 22' 43" N 3º 01' 43" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice