![]() |
![]() |
![]() El carrer de Dalt de Gombrèn. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Portalada d'un carrer de Gombrèn. 1918. Valenti Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Escut de la família Urtx. ![]() Recreació del comte Guifré I el Pilós (Ca. 840-897). Dibuix de Francesc Riart. Font: Vibrant - (Ampliar) ![]() Església de Sant Pere, amb un carruatge en primer terme. 1918. Valenti Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Altar del santuari de Montgrony. 1923. Jaume Biosca i Juvé. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) ![]() Típica llar de foc, Gombrèn. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Sant Pere de Montgrony. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Església de Sant Pere de Montgrony. 1880-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) ![]() Pati de l'Hostal de Montgrony. 1920-1936. Francesc Blasi i Vallespinosa,. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) |
Gombrèn Història de Gombrèn. Els primers vestigis humans. El 2018 es va localitzar un dolmen a tocar d'una masía dels Camps de Montgrony, prop de la carretera, que es datar entre el 2.500 i el 1.800 aC. És un dolmen simple amb un accés a la cambra funerària mitjançant una llosa frontal rebaixada, que deixa una finestra a través de la que es dipositarien els cadàvers. El monument conserva tots els elements, llevat de la coberta i fa gairebé dos metres de llarg, 1,35 d'ample i 1,45 d'alt. Aquest sería el segon dolmen d'aquestes característiques que es localitza a la zona després del que el 1981 Josep Castany va descobrir al Salt, a Llaés, al municipi de Ripoll, una estructura sense el travesser superior, i amb les parets inclinades pel pas del temps. ![]() Frontal de l'ermita de Sant Martí de Puigbò (1120-1150). Actualment al Museu Episcopal de Vic. Viquipèdia - (Ampliar) Els noms del municipi. El nom del poble de Gombrèn prové de l'antropònim Gomesindus, d'on deriva també la forma popular de Gombreny, que és influïda pel topònim veí de Montgrony (Mogrony). El lloc és documentat des del 918 i el 942, quan ja formava una apendicio o indret de poblament individualitzat del terme del castell de Mogrony (llatinitzat Mucronio), on hi havia una sèrie de masos, que aprofitaven les terrasses del riu Merdàs. ![]() Carrer de l'Arrabal de Gombrèn. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El nom de Mongrony, que apareix en els documents de molt diverses formes (Mogoronio i Mogronio el 887, Mucronio el 899, Mocroneo el 920, Mochoronio el 928, però mai amb el prefix mons o monte, ha estat transformat per la dicció popular en Montgrony. El lloc ha donat peu a una sèrie de llegendes i d'històries fabuloses des de l'inici de la Renaixença catalana. Així els colls Pan i de la Bena han estat tinguts com a llocs dedicats als déus pagans Pan i Venus; el puig de Coma Ermada, documentada des del 987 com a coma Anermada) ha estat presentat com indret d'una batalla entre moros i cristians, aquest dirigits per un fantasiós cabdill o príncep Quintilià de Mogrony, sobre una falsa interpretació dels escrits de l'erudit Jaume Villanueva (1807). ![]() Barri del Cortal de Gombrèn. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) S'ha identificat Monegals com a lloc de refugi del monjos de Ripoll sota la invasió àrab; Mogrony hauria estat escenari de les actuacions del llegendari Galceran de Pinós, un dels Nou Barons de la Fama, cap el 804. S'hi ha vist també, en el forat de Sant Ou, el punt de partida del mític Comte Arnau per a les seves disbauxes al convent de Sant Joan de les Abadesses, i aquí hauria defraudat les soldades als obrers que feien la famosa escala per on s'accedeix al pla de Sant Pere. ![]() Plaça i església de Sant Pere de Gombrèn. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Gombrèn medieval.
El 30 d'abril del 1278 Blanca de Mataplana, casada amb Galceran III d'Urtx, senyora del lloc, hi erigí una pobla fortificada que va afranquir de questies, toltes i forces, de l'obligació de fer obres per al senyor i dels habituals mals usos; cada nova casa que s'hi fes havia de pagar només el cens anual d'una gallina als senyors de Mataplana i fer cavalcada amb el senyor. ![]() Façana de Cal Ferrer Vell, al carrer de l'Arrabal de Gombrèn. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La part vella del nucli de la població conserva encara l'aspecte de vila fortificada, amb vells murs i un portal d'entrada, amb cases antigues que recorden l'època que era una població menestral, dedicada sobretot a la parairia i a la fabricació de flassades, una indústria tradicional va desaparèixer el 1930. ![]() Oratori de la Nostra Senyora de Montgrony i església de Sant Pere. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) L'antiga parròquia de Sant Pere de Montgrony tenia el seu centre en l'església homònima, que es trobava al vessant de solana del puig de Sant Pere, contrafort de la serra de Mogrony, a l'anomenat pla de Sant Pere. Prop seu hi havia l'antic castell de Mogrony, documentat des del 885, quan el prevere Esclua, de la Cerdanya, més tard bisbe intrús d'Urgell, el va vendre al comte Guifré el Pilós, el qual el cedí aviat al monestir femení de Sant Joan de les Abadesses (abans, de Ter); la seva història és borrosa, i aviat restà anul·lat per la importància que adquirí el proper castell de Mataplana. Va ser sempre propietat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, però esdevingué centre de domini alodial o senyorial, mentre que la jurisdicció del lloc va passar al castell de Mataplana. No en resten indicis apreciables. ![]() Evolució demogràfica de Gombrèn. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 19 focs; 1515, 17 focs; 1553, 16 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
![]() ![]() Escut oficial de Gombrèn. ![]() Situació del municipi de Gombrèn dins la comarca del Ripollès ![]() Alliberament de Galceran de Pinós. 1495-1500. Compartiment del retaule de Sant Esteve de Granollers. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) ![]() Església de Sant Pere, amb un carruatge en primer terme. 1918. Valenti Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Habitatge amb balconades de fusta en un carrer de Gombrèn. 1918. Valenti Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Mare de Déu de Montgrony. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Font de la Mare de Déu, Montgrony. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Santuari de Santa Maria de Montgrony. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Imatge de la Mare de Déu del Montgrony. 1925-1936. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar) ![]() Carrer de Gombrèn. 1911-1944. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | Creat: 14/07/2023 |