![]() |
![]() |
![]() Poal. Part superior amb vidrat. Segle XIV. Procedent del Castell de Mataplana. Museu-Centre d'Interpretació del Comte Arnau de Gombrèn - (Ampliar) ![]() Interior de la capella del Castell de Mataplana. 2011. Anna Aguilar. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Guillem de Berguedà (Ca. 1138 – Ca. 1196). Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Escut de la família Urtx. ![]() Cavaller amb 'capell de fer'. Mitjan segle XIII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) ![]() Lateral d'altar de Sant Joan de Mataplana. Actualment al MNAC. Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Restes del castell de Mataplana. Antoni Grifols. Viquipèdia - (Ampliar) ![]() 18 d'agost 1219. Relació dels deutors i creditors de Guillem d'Horta, entre els quals hi ha el rei Jaume I de Catalunya i Aragó, Guillem Ramon de Montcada i Hug de Mataplana. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) ![]() El castell de Mataplana. 1986. Eudald Picas Viñas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() El castell de Mataplana. Font: Alt Ter - (Ampliar) ![]() Ferradura oxidada amb pedres incrustades. M. Riu, J.F. Cabestany - (Ampliar) ![]() El castell de Mataplana. 1986. Eudald Picas Viñas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
Gombrèn El castell de Mataplana. Història del castell. El castell termenat de Mataplana és documentat el 1076. El llinatge Mataplana (1), que s'hi troba instal·lat al segle XI, sembla que procedeix d'Hug Dalmau, baró del comtat de Cerdanya durant la segona meitat del segle. El comtat de Cerdanya no trigà a esdevenir propietat dels comtes de Barcelona. Els vescomtes de Berguedà eren, al segle XII, vassalls dels Mataplana per diversos dominis. Cap el 1185, Huguet de Mataplana casat amb Sança, inicià una altra branca de la família Mataplana. Hug de Mataplana i la seva muller Guillema de Sales (Ca. 1200) reproduïren en el seu castell les famoses Corts d'amor de la Provença. Així s'hi refereix un poema del trobador Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?). El moment més esplendorós del casal dels Mataplana s'esdevingué en aquestes dates, quan la mansió era centre de reunió de dames i cavallers, de trobadors i joglars. Duraren aquestes festes fins que el baró Hug acompanyà el rei Pere a les guerres de Tolosa i va morir per les ferides rebudes a la batalla Muret. ![]() Recreació del castell de Mataplana. Segle XII. Cartell del mirador del Castell - (Ampliar)
El 1246, el rei Jaume I va vendre a Galceran d'Urg (o d'Urtx), casat amb Blanca de Mataplana, el domini alodial que tenia el rei en aquest castell i que havia adquirit d'una germana de la referida Blanca. Al llarg del segle XIII, la família Mataplana habità al castell i el 1278 instà la població del lloc de Gomsen (Gombrèn). Cap al 1320, els senyors de Mataplana abandonaren definitivament aquesta residència castellana, i passaren a residir a la Pobla de Lillet. ![]() Recreació del castell de Mataplana. Segle XIII. Cartell del mirador del Castell - (Ampliar)
La capella.
L'església de Sant Joan de Mataplana es troba isolada, davant de les restes del castell del qual n'era la capella. És un edifici d'una sola nau trapezoïdal coberta amb volta de canó i absis semicircular ultrapassat amb volta de quart d'esfera, orientat a llevant. La porta oberta a la façana de ponent és amb arc de mig punt i a damunt hi ha un campanaret d'espadanya. Els murs són de carreus vistos a l'exterior, i l'interior ha estat repicat però resten visibles petits elements de decoració mural pintats al fresc. ![]() 3 d'abril de 1319. Sibil·la, comtessa del Pallars i senyora de Cervelló, amb el seu espós, Huguet de Mataplana, confirmen a Guerau de Clariana totes les permutes que va realitzar. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) Sant Pere de Mogrony. Juntament amb el seu castell, era propietat del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. D'estil romànic, la seva supervivència pot ser deguda a la devoció i ús dels habitants dels masos propers. La capella va ser restaurada el 1969, i conserva pintures a l'absis. Procedents d'aquesta església es conserven dues taules pintades, una al Museu Episcopal de Vic i l'altra al Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona. Va ser restaurada el 1970, i en l'actualitat depèn de Mogrony i té culte un cop l'any. ![]() Estances interiors del castell de Mataplana durant el segle XIII. Cartell del mirador del Castell - (Ampliar)
Excavacions del primer castell.
La situació de les restes del castell de Mataplana fins a 1986 es creia que eren sota els fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distància de la seva ubicació exacta. El 1986, a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripollès Eudald Maideu, es varen iniciar els treballs arqueològics, dirigits per Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicació i a descobrir unes restes arqueològiques de gran valor: el castell on havien viscut Ponç de Mataplana, tan vituperat per Guillem de Berguedà, Hug de Mataplana, i on va sojornar el trobador Ramon Vidal de Besalú. ![]() Restes del castell de Mataplana. 2011. Anna Aguilar. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Excavacions del segon castell.
Les restes descobertes en les campanyes arqueològiques varen posar al descobert els elements del segon castell dels segles XII i XIII, d'estil corresponent al segon romànic. ![]() Restes del castell de Mataplana. 1986. Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
![]() ![]() Escut oficial de Gombrèn. ![]() Interior del Castell de Mataplana. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Escut de la família Mataplana. ![]() El rei Jaume I (1208-1276). Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Noble amb armadura completa. Mitjan segle XIII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) ![]() Interior del Castell de Mataplana. 1993. Francesc Busquets, Generalitat de Catalunya - (Ampliar) ![]() Díptic de Mataplana (del Àngels o de l'Anunciació). Anvers i revers. Peltre. Segle XI-XII. Dibuix de M. Riu. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) ![]() 17 d'agost 1718. Esborrany d'un dictamen sobre la disputa que mantenen les viles de Bagà i la Pobla de Lillet amb la baronia de Pinós i Mataplana en el repartiment de la contribució dels anys 1713-1715. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) ![]() El castell de Mataplana. Font: Alt Ter - (Ampliar) ![]() Bol de ceràmica esmaltada amb decoració blava. M. Riu, J.F. Cabestany ("Memòria de les tres primeres campanyes d'excavacions...") - (Ampliar) ![]() El doctor Eudald Maideu rep la Creu de Sant Jordi el 2015 de mans del MHP Artur Mas. Ajuntament de Gombrèn - (Ampliar)
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | Creat: 12/07/2023 |