Absis de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Capitell del claustre de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Campanar de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Armes heràldiques dels Rocabertí Escut dels Rocabertí a la clau de volta de la capella funerària del Rocabertí, vescomtes de Perelada. Segles XIV-XV - (Ampliar) Escut dels Rocabertí a la capella funerària del Rocabertí, vescomtes de Perelada. Segles XIV-XV - (Ampliar) Finestra del Palau abacial de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Campanar de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Dormitori dels canonges. Segle XIII - (Ampliar) Façana de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Interior del campanar - (Ampliar) Altar major de l'església de Santa Maria - (Ampliar) Creu processional dita Creu de Vilabertran, a la capella funerària dels Rocabertí, vescomtes de Peralada - (Ampliar) Altar major de l'església de Santa Maria - (Ampliar) Relleu d'una tomba al sòl de l'església de Santa Maria - (Ampliar) Relleu a la façana de l'església de Santa Maria - (Ampliar) Altar major de l'església de Santa Maria - (Ampliar) Relleu de l'església de Santa Maria - (Ampliar) Relleu de l'església de Santa Maria - (Ampliar) |
Vilabertran. Santa Maria de Vilabertran La Canònica de Santa Maria. Santa Maria de Vilabertran, dels segles XI-XII, constitueix un dels exemples més ben conservats a Catalunya de l'arquitectura de les canòniques regulars medievals. El conjunt està format per l'església, el claustre, les dependè,ncies mpnàstiques i una ampliació posterior formada pel perímetre emmurallat i el palau abacial. A l'interior podem observar la Creu de Vilabertran, la creu processional d'argenteria més gran de Catalunya. Claustre de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Història del monestir.
Entorn l’any 1000 existia a Vilabertran una petita església, situada on ara hi ha la torre i l’església actual. A la segona meitat del segle X, i probablement abans, ja existia una petita comunitat de clergues que vivien en un edifici a tocar de l'església. Arran d'una donació de terres l'any 1069 per unes famílies de la zona, la comunitat va establir les bases per a la creació d'un monestir i s'instituí a Pere Rigald com a cap, donació que incloïa un perímetre de 60 passos per construir un cementiri, així com una font situada enfront de l'església. Revers de la Creu de Vilabertran - (Ampliar)
El 1080 es va iniciar la construcció del nou monestir; la nova església va ser consagrada l'11 de novembre de 1100 pel bisbe de Girona Bernat Umbert. En aquella època, els canonges de Vilabertran participaren en la fundació de la col·legiata de Santa Maria de Lledó; el 1089, quan es va fundar l’establiment de Lledó, el seu primer prior, Joan, va sortir de Vilabertran. Nau de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) A mitjans del segle XIV va ser dotada amb una gran creu de plata amb entalles, algunes de les quals de tema mitològic pagà (1) , amb una relíquia de la Veracreu possiblement provinent de l'ambaixada d'Eymeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) que va intentar l'alliberament de fra Dalmau de Rocabertí, de la casa dels senyors de Peralada i Vilabertran. Abona aquesta hipòtesi l'afirmació de Josep Dromendari ("Árbol genealógico de la casa de los viscontes de Rocabertí, por la gracia de Dios, condes de Perelada, marques[es] de Anglesola...", Gènova, 1676) del fet que fra Dalmau de Rocabertí, el templer, hauria mort el 1326 a Vilabertran. Façana de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar)
El 1410 va arribar al monestir un nou abat, Antoni Girgos, el qual es va encarregar de fortificar el monestir, a causa de la inestabilitat que patia la zona en aquesta època, assotada pels continus atacs de pirates. També va manar construir la torre del rellotge i el palau abacial. Absis de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Elements arquitectònics. El conjunt arquitectònic s'organitza en dos sectors clarament diferenciats, que impliquen dos accessos: el sector monàstic, amb accés per l'església, i el sector que podem anomenar civil, amb accessos pel pati de l'abadia. La dependència entre aquests dos sectors sembla que es feia únicament, en determinades èpoques històriques, a través dels magatzems i les cuines. Entre els diversos elements del conjunt arquitectònic cal destacar-ne l'església de Santa Maria, el claustre, el campanar i la tomba reial. El sector monàstic.
Al sector monàstic s'hi accedeix a través de l'església, romànica, l'element principal del conjunt monacal, possiblement acabada després de la seva consagració el 1100. De base basilical quadrangular de tres naus amb transsepte, acabades en un absis i dues absidioles. La nau central està coberta amb una volta de canó, i les laterals amb una volta de quart de cercle. Als pilars de separació de les naus s'adossen semicolumnes sobre les quals es recolzen els arcs formers i faixons. Claustre de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar)
El campanar, de planta quadrada, es va construir entre els segles XII i XIII, únic bastit dels dos iniciats. Està compost per tres galeries decorades amb estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre, que es localitza sobre l'angle nord-oest del temple, es poden veure encara les restes del campanar que mai va arribar a completar-se. Dormitori dels canonges. Segle XIII - (Ampliar)
Des de la nau lateral dreta s'accedeix al claustre de planta trapezoïdal, exemple remarcable del romànic del segle XII, que es cobreix amb volta de pedra de quart de canó. Els seus arcs són tots de mig punt, sostinguts alternativament per parelles de columnes i per dobles pilastres, la decoració dels capitells, amb motius florals, és austera. Tomba de l'abat Rigau, fundador de la Canònica, mort el 1107. Nau de l'església - (Ampliar) El sector abacial.
Cal documentar, al segle XIV, l'expansió del monestir i la juxtaposició al recinte monàstic d'un seguit d'activitats que actualment es poden considerar civils, com ara l'hospital, l'hostal, els magatzems de queviures, i els tallers artesanals, activitats aleshores regides per l'estament religiós. Aquesta secularització culmina amb la creació del Palau Abacial i de la fortificació del recinte, que va dur a terme l'abat Girgós, al segle XV. Refetor, actual sala temporal d'exposicions. Segle XIII - (Ampliar)
S'hi accedeix a través d'una sala recuperada d'un antic porxo, annexa a una estructura antiga d'ús desconegut i coberta amb una magnífica volta de perfil rebaixat; i a una altra sala que s'anomena popularment presó, per bé que cap documentació justifiqui aquest nom.
Notes Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut de Vilabertran. Situació del municipi de Vilabertran dins la comarca de l'Alt Empordà Absis de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Dormitori dels canonges. Segle XIII - (Ampliar) Capitell del claustre de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Capitell del claustre de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Capitell del claustre de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Capitell del claustre de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Claustre de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Nau de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Finestra del Palau abacial de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Campanar de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Lateral de la nau de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Nau de l'església de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Relleu a la façana de l'església de Santa Maria - (Ampliar) Finestra del Palau abacial de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Capella dels Dolors. Segle XVIII. Reformada el 1960 - (Ampliar) Finestra del Palau abacial de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) Campanar de Santa Maria de Vilabertran - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |