Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Escut del comtat d'Empúries, antic propietari del castell

Escut del comtat d'Empúries, antic propietari del castell.

Torre de defensa isolada

Torre de defensa isolada. Al fons, l'edifici del castell - (Ampliar)

Escut dels Rocabertí

Escut dels Rocabertí.

Vista de les muralles del castell

Vista de les muralles del castell - (Ampliar)

Espitllera del castell de Quermançó

Espitllera del castell de Quermançó. Fotografia de Jaume Simon Argemir (Amics del castell de Quermançó), gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV. Miniatura de "Genealogia dels Reis d'Aragó". Viquipèdia

Camí de pujada al castell de Quermançó

Camí de pujada al castell de Quermançó - (Ampliar)

Joan II d'Aragó

Joan II d'Aragó (1398-1479). Pintura de Roland de Mois. Palacio Ducal, Pedrola (Saragossa). Viquipèdia

El castell de Quermançó

El castell de Quermançó. Obra del pintor Lluís Roura, publicat per gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Vista del castell de Quermançó, Vilajuïga

Vista del castell de Quermançó, Vilajuïga. Fotografia d'Antoni Varés Martinell, 1960-65. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El castell de Quermançó des del sud-oest

El castell de Quermançó des del sud-oest - (Ampliar)

Restes del castell de Quermançó

Restes del castell de Quermançó. Detall de fotografia estereoscòpica de Manuel Genovart i Boixet, entre 1922 i 1931. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El castell de Quermançó. Postal de finals segle XIX

El castell de Quermançó. Postal de finals segle XIX, gentilesa de Jaume Simon Argemir (Amics del castell de Quermançó) - (Ampliar)


Vilajuïga. El castell de Quermançó

El castell està situat dins el terme municipal de Vilajuïga, a 2 km de la població, i és una fortificació aïllada, amb una funció bàsicament militar, termenat (1), dalt d'un puig rocós, inaccessible per ponent i per migdia. Els altres vessants tenen pendents molt accentuats. És un exemple del que van ser els castells catalans medievals de defensa, encinglerats, capaços de resistir l'envestida de qualsevol exèrcit molt superior en nombre als defensors.

Vista general del castell de Quermançó

Vista general del castell de Quermançó vist des de ponent - (Ampliar)

Història del castell
El castell és esmentat per primera vegada el 1078 (castellum de Chermançó), en el testament del comte d'Empúries Ponç I, que hi havia instal·lat l'arxiu diplomàtic del comtat, quan el lega als seus fills Hug i Berenguer (2).
En un pacte entre el comte Hug II d'Empúries i el comte Guislabert II de Rosselló, del 1085, a propòsit dels comtats d’Empúries, Peralada i del Rosselló, s'hi esmenta el castro Karmanzono; sembla que el comte rossellonès va adquirir uns certs drets sobre Quermançó.
El llinatge dels comtes anomenats, després, de Rocabertí arrenca de Dalmau Berenguer de Quermançó (3), documentat des del 1099, qui possiblement era fill de Berenguer, vescomte de Peralada i senyor de Quermançó, Rocabertí i altres llocs de l'Empordà, i nét de Ponç I d'Empúries.

Planta del castell de Quermançó

Planta del castell de Quermançó. Infografia basada en " Castells medievals, 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà", de Ferran del Campo Jordà - (Ampliar)

L'any 1121 els comtes Ponç II d'Empúries i Gausfred III de Rosselló varen signar un altre pacte semblant al de l'any 1085 en el que s'esmenten els drets que el comte rossellonès tenia a Empúries; un dels béns era precisament el castro Carmanzono. S'hi esmenten els drets rebuts in omnis honor de castello Chermenzono.
Set anys més tard, el 1128, el comte d'Empúries Ponç Hug II s'enfrontà amb tots els seus veïns, el bisbe de Girona, el senyor de les terres frontereres del comtat de Besalú, probablement amb el comte de Roselló, el senyor de Peralada... Havent usurpat drets i cometent altres abusos contra aquests, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona va intervenir i imposà la seva autoritat obligant el comte Ponç Hug II a sotmetre's (4).
Cap a l'any 1131, el senyor del castell de Quermançó, Berenguer Renard de Peralada morí sense descendència, i el castell passà novament a la casa d'Empúries.

Torre major isolada del castell de Quermançó

Torre major isolada del castell de Quermançó - (Ampliar)

El 1138 una nova revolta de Ponç Hug II provocà una enèrgica intervenció de Ramon Berenguer IV qui el va sotmetre i el va obligar a comprometre's a destruir i despoblar el castell de Quermançó, i a canvi Ramon Berenguer IV va pactar fer el mateix amb el castell de Rocabertí. Aquest enderrocament no devia ser gaire efectiu; el 1154 es torna a parlar del castro Carmazone. En aquest any 1154, en un tercer pacte entre el comte d'Empúries i el de Rosselló, molt semblant als anteriors, s'hi esmenten els castells de Quermançó, Rocabertí i d'altres.
Durant les guerres amb els francesos de final del segle XIII, aquest castell fronterer va tenir un paper important. Continuà resistint després del primer moment de la invasió francesa del 1285. El 1288 va ser ocupat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca qui envaí l'Empordà i que el va ser saquejar i destruïr en part. Malgrat l’estat del castell, el 1292 el rei Jaume II va manar mantenir-hi una guarnició de 12 homes.

Interior del castell de Quermançó

Interior del castell de Quermançó. A la dreta, la torre de l'homenatge - (Ampliar)

Al final de la la Guerra Civil del segle XV, l'any 1472, va ser ocupat pels partidaris de Joan II. En aquesta època la fortalesa ja havia estat incorporada a la Corona Reial i passà a dependre del duc de Cardona com a comte d’Empúries. S'esmenta que l’any 1476 la notaria de Quermançó es trobava instal·lada a Vilajuïga.
El castell va romandre abandonat fins la Guerra del Francès. El 1808, per la seva Situació estratègica, proper a la costa, però alhora protegit dels canons de la marina anglesa, les tropes napoleòniques varen reconstruir i refer alguns dels elements defensius del castell. En la seva retirada del 1814, el mariscal Suchet el va fer explotar. El 1880, alguns religiosos benedictins expulsats de França s'hi establiren i adaptaren part de les estructures del castell.

En primer terme, la torre de defensa i, al fons, els castell

En primer terme, la torre de defensa i, al fons, els castell - (Ampliar)

Arquitectura del castell
Els murs més primitius es localitzen al sector nord-est, on s'hi observa un mur considerable d'uns 4 metres de llargada per 3 d'alçada, que forma un angle molt obert amb un altre llenç encarat a llevant. L'aparell és fet amb blocs de granit de mida petita només escantonats, lligats amb morter ben visible. A la part inferior, unes poques filades d'opus spicatum. Cap a ponent, una gran sala rectangular amb el mur de ponent espitllerat.
Al punt més alt i al caire dels cingles s'alça la torre de l'homenatge, de planta quadrangular, de 8 metres de costat i conservada uns 6 metres d'alçada. Al sector inferior s'hi observa una aparell de pedres desbastades, escairades a manera de petits carreus molt rudimentaris que s'arrengleren amb carreus grossos de cantonada. A llevant de la torre, una esplanada limitada pels cingles i les altres construccions. Al sòl, fonaments d'antigues edificacions. Una gran cisterna coberta amb volta de canó que ha conservat l'arrebossat interior i emprentes de les llates de fusta utilitzades per construir-la. A l'extrem de tramuntana hi ha una construcció rectangular molt gran dins la qual, a migdia, resten les arrencades d'uns arcs diafragmàtics.

L'Empordà des del castell de Quermançó

L'Empordà des del castell de Quermançó - (Ampliar)

Cap el nord i el nord-oest, a uns 50 metres del castell, s'hi construïren dues torres albarranes, situades a l'exterior dels murs formant part del recinte fortificat amb el qual deurien estar comunicades mitjançant un petit arc o pont, que podia ser destruït fàcilment en cas que la torre caigués en mans dels enemics. Les torres són de planta circular, atalussades.
La torre atalussada té un diàmetre de 8 metres, i la torre arranada, més propera al Castell, té un diàmetre de 10 metres.
En aquest puig hi ha restes d'èpoques diverses; les prospeccions hi han descobert una gran quantitat de ceràmiques medievals i més modernes. Algunes troballes han demostrat que el lloc ja era ocupat en època romana: paviment en opus testaceum i, probablement, ja en temps pre-romans.
La capella de Sant Pere de Quermançó, documentada per primer cop el 1279 a les Rationes Decimarum, com a capella de Carmanso, i el 1280 com capella castri de Carmessono, s'havia ubicat tradicionalment a l'edifici central del castell, però les excavacions realitzades el 2003, ho varen descartar, i, de moment, no hi ha cap altre indici arqueològic per poder situar la capella dins el castell (5).

El castell de Quermançó. Postal de finals segle XIX

El castell de Quermançó. Postal de finals segle XIX, gentilesa de Jaume Simon Argemir (Amics del castell de Quermançó) - (Ampliar)


Notes
(1) La paraula termenat fa referència a la funció que feia el castell de control i defensa d'un terme, d'un espai territorial. La guarnició del castell havia de defensar el poble en cas de guerra, s'encarregava de perseguir i castigar els delinqüents, i també era qui recaptava els impostos del comte en el seu territori. - (Tornar al text)

(2) Malgrat ser aquesta la data documental més reculada, en les excavacions arqueològiques de l’estiu del 2003 es va poder confirmar que el castell data del segle X. També la troballa de diverses peces de ceràmica demostra l’existència d’un poblat indígena, que posteriorment va ser romanitzat. Al seu entorn també s'han localitzat restes iberes i romanes. - (Tornar al text)

(3) Aquest Dalmau Berenguer s’ha situat com a vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i Quermançó. L’herència de Berenguer comprenia la vila i el terme de Peralada, Quermançó, la resta de la vall de "Leocarcaris" i Rocabertí, tot en el feu d’Empúries. Dalmau Berenguer fins i tot s’autoanomenà vescomte de Quermançó, entre 1099 i 1137. - (Tornar al text)

(4) Ponç Hug I va ser atacat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer III qui, per tal de protegir els damnificats, envià les seves hosts, les quals acorralaren el comte al castell de Quermançó i el venceren. En l’escriptura de conveni signada per ambdós comtes, l’emporità i el barceloní, s’hi expressa la dependència de Berenguer Renard de Peralada, fill de Dalmau Berenguer de Quermançó i Rocabertí, envers el comte d’Empúries, cosa que ens fa comprendre que la veritable senyoria del castell de Quermançó era dl comte d’Empúries i no del vescomte de Rocabertí. - (Tornar al text)

(5) Sònia Masmartí, a l'obra referenciada a la bibliografia, esmenta que les característiques de l'edificació central, de la que s'han conservat unes restes que recorden un campanar d'espadanya, va tenir dues plantes i soterrani, estructures que han fet suposar que hagués pogut contenir-hi el temple. - (Tornar al text)


Bibliografia
"Vilajuïga i el seu territori a l'Edat Mitjana", Sònia Masmartí i Recasens. Ajuntament de Vilajuïga, 2014. GI-834-2014

"Castells medievals, 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà", Ferran del Campo Jordà. Figueres, 1989. ISBN 84-85874-30-7


(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Castells i Muralles

Escut de Vilajuïga

Escut de Vilajuïga.

Mapa de Vilajuïga

Situació del municipi de Vilajuïga dins la comarca de l'Alt Empordà

Hug IV, comte d'Empúries

Hug IV, comte d'Empúries, a l'esquerra, i Pero Maça de Sangarrén durant la Croada contra Al-MAyurqa, el 1229. Viquipèdia - (Ampliar)

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III. Viquipèdia

Quermançó dins el comtat d'Empúries

Quermançó dins el comtat d'Empúries. Viquipèdia - (Ampliar)

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei, rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313)

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei, rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313). Viquipèdia

Pere el Gran. Restitució facial del rei, a partir de
l’estudi del crani

Pere el Gran. Restitució facial del rei, a partir de l’estudi del crani, duta a terme el 2010. Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura. Nota de premsa - (Ampliar)

El mariscal francès Louis-Gabriel Suchet

El mariscal de l'Imperi francès Louis-Gabriel Suchet, duc de l'Albufera, comandant en cap de l'Exèrcit d'Aragó, qui va manar volar el castell el 1814. Viquipèdia

Espitllera del castell de Quermançó

Espitllera del castell de Quermançó. Fotografia de Jaume Simon Argemir (Amics del castell de Quermançó), gentilesa de l'autor - (Ampliar)

Interior de la torre de defensa aïllada del castell de Quermançó

Interior de la torre de defensa aïllada del castell de Quermançó - (Ampliar)

Vista del castell de Quermançó, Vilajuïga

Vista del castell de Quermançó, Vilajuïga. Fotografia d'Antoni Varés Martinell, 1960-65. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Escut del comtat d'Empúries en un dels murs del castell

Escut del comtat d'Empúries en un dels murs del castell. Fotografia de Jaume Simon Argemir (Amics del castell de Quermançó), gentilesa de l'autor - (Ampliar)







Localització
42º 20' 24" N
3º 05' 31,48" E


CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés