Sant Joan de les Abadesses

Emma de Barcelona, primera abadesa del monestir de Sant Joan de les Abadesses - (Ampliar)

Elefants enfrontats. Capitell de la capçalera del monestir - (Ampliar)

Homes amb el cap en comú estirant-se les barbes. Capitell de la capçalera del monestir - (Ampliar)

Capitell. Restes del claustre romànic del monestir - (Ampliar)

Capella barroca dels Dolors. Detall - (Ampliar)

Capella barroca dels Dolors. Pietat, obra de Josep Viladomat i Massanas - (Ampliar)

Retaule de Sant Agustí. Sant Agustí - (Ampliar)

Retaule de Sant Agustí. Orants
(Ampliar)

Retaule de Santa Maria la Blanca, 1343. Detall - (Ampliar)

Capçalera del monestir. Detall de capitell

Capçalera del monestir. Capitell - (Ampliar)

Restes del claustre romànic. Detall de capitell

Restes del claustre romànic. Capitell - (Ampliar)

La capella barroca dels Dolors
(Ampliar)

Ponç de Monells, abat de Sant Joan i bisbe de Tortosa, constructor de l'església, 1150 - (Ampliar)

Pòrtic de Sant Mateu. Detall de la porta - (Ampliar)

Sant Joan de les Abadesses

El monestir de Sant Joan de les Abadeses. Fundat el 885 i consagrat el 887, fins a l'any 945 va ser l'únic monestir femení de Catalunya. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
L'església del monestir de Sant Joan de les Abadesses va ser concebuda com un edifici de tres naus, amb transsepte, i una àmplia capçalera amb absis, girola i capelles radials, segueix una estructura usual a França i especialment de les anomenades esglésies de peregrinació. El pla, però, no es dugué a terme i l'església té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica és un edifici de creu grega. Els absis són decorats internament i externament per arcuacions i columnetes formant una estructura de dos pisos.
El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no va ser reconstruïda a la manera original.
Actualment, tres capelles radials s'obren al gran absis central, mentre que un petit absis s'obre a cada braç del creuer.

Vista exterior de la capçalera del monestir de Sant Joan de les Abadesses - (Ampliar)

Té un senzill claustre d'estil gòtic, iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i conserva quatre arcades de l'anterior claustre romànic, visibles en un mur del claustre gòtic. Entre l'església i el claustre trobem la capella dels Dolors, o del Santíssim, d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710) va ser continuada pel seu germà Jacint (1714). S'hi conserva una notable talla de la Pietat, obra de Josep Viladomat i Massanas.

Conjunt escultòric romànic del Davallament o del Santíssim Misteri, tallat el 1250 - (Ampliar)

Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l'absis major, anomenat el Davallament, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català. El retaule es coneix també amb el nom del Santíssim Misteri, atès que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un reliquiari amagat en el cap de Crist, relíquies que varen ser cremades el 1936.
També cal assenyalar la tomba de Miró de Tagamanent, mort a Sant Joan el 12 de setembre de 1161 i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950. Dins de l'església es guarda també la imatge gòtica de Santa Maria la Blanca amb el seu retaule d'alabastre (1343), i les restes de l'antic retaule gòtic de Sant Agustí.

Sepulcre gòtic de l'abat Miró de Tagamanent, del 1345 - (Ampliar)

A la façana dels Dolors hi ha diversos esgrafiats. Tota la superfície de la façana de la capella que dóna al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. Degut al lloc humit i obac on es troba està molt malmesa i en força mal estat. Encara es pot veure que l'esgrafiat est` format per diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses. Els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent a tota la resta. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.

Capella dels Dolors o del Santíssim, d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius dels tallistes Josep i Jacint Morató. Notable talla de la Pietat, obra de Josep Viladomat i Massanas - (Ampliar)

També es conserva l'antic palau abacial, del segle XV, actualment Oficina de Turisme. Ja al segle XX, la important restauració iniciada per Puig i Cadafalch i completada entre 1948-1963 per Raimon Duran i Reynals, ha tornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració de 1428.
La col·lecció del museu situat al mateix edifici del monestir, a l'antiga rectoria, consta d'escultures, pintures, teixits i orfebreria que il·lustren la història del monestir i la vila.
El rellotge (1) és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de cub de ferro. El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades de diverses mides. Dues llargues cordes sostenen els pesos, també de ferro, que ajuden al seu funcionament. A la part superior i en un angle, s'hi pot veure un seient semblant al de les bicicletes, lloc on s'asseu l'encarregat de donar-li corda, operació que cal fer diàriament, i que es fa tot pedalant.

Mecanisme del rellotge de l'església - (Ampliar)

Existeix una matraca de fusta (2) que consta d'un total de nou martells repartits entre tres espais. El seu funcionament es fa mitjançant una corda la qual a través d'una corriola articula la roda on es troben els martells de fusta, que al desnivellar-se piquen al damunt de les taules de fusta també tot provocant el soroll. La seva ubicació sota la teulada del campanar a l'aire lliure i el seu desús han provocat un avançat deteriorament. Concretament manca un dels martells.
La làpida sepulcral de l'abat Berenguer Arnau (3), està esculpida i posada a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre que fou destruït l'any 1620. Està emmarcada per dues llindes de pedra i una tercera amb uns ornaments al voltant, que envolten l'escenificació del mort jacent. En aquest cas representa l'abat Berenguer Arnau damunt d'un llit i voltat per dotze persones que podrien significar els dotze apòstols.

Claustre gòtic del monestir - (Ampliar)

Història del monestir de Sant Joan de les Abadeses. El monestir de Sant Joan de les Abadesses va ser una fundació personal del comte Guifré el Pilós, que el 885 creà un nou cenobi prop del Monestir de Santa Maria de Ripoll, per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa va ser Emma, filla de Guifré. El 1017 la comunitat va ser dissolta, amb l'acusació de dur una vida disbauxada, que la llegenda relaciona amb el mític comte Arnau. S'hi va instaurar una comunitat de canonges, fins que el monestir va ser cedit a l'abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella, que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098).

Retaule de la Passió, Mort, Resurrecció i Ascensió de Crist de Sant Joan de les Abadesses, al Museu Episcopal de Vic. Autor Germà Garcia Fernández. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla agustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i Rosselló, l'erigí en col·legiata secular, i suprimida pel Concordat de 1856. L'església romànica, que perdura en part refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.

Retaule gòtic de Sant Agustí - (Ampliar)

La restauració de l'església, iniciada per Puig i Cadafalch i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, va retornar a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R. Duran i Reynals, gràcies al mecenatge de J. Espona i Brunet. Va ser inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els esgrafiats són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació.

Retaule de Santa Maria la Blanca (1343) i pila baptismal - (Ampliar)

Bibliografia
"El monestir de Sant Joan de les Abadesses", Marta Crispí, Míriam Montraveta i altres. 2012. Sant Joan de les Abadesses, Junta del Monestir.
"El monestir de Sant Joan de les Abadesses", Eduard Junyent. 1976. Sant Joan de les Abadesses: Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
"Catalunya Romànica. Vol. X. El Ripollès". Núria Rís i Pujolar, Joan-Albert Adell i Gisbert. 1987. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
"Emma de Barcelona. Monestir de Sant Joan de les Abadesses", Joana Ripollès-Ponsi Ortiz i Maria Pau Trayter Vilanova. 2008. Ed. Mediterrània, Barcelona.
"Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses en època moderna, 1630-1859". Edició Joan Ferrer i Godoy. 2013. Fundació Noguera, Barcelona.

Notes
(1) El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no coneixem amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, sabem que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del segle XV, atès que en el Necrològic de Sant Joan de les Abadesses, hi trobem la següent notícia: "Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar, Joan de Peralta, el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original. - (Tornar al text)

(2) La matraca és un element singular. Encara que aquest tipus d'artilugis tinguin el seu origen a finals de l'Edat Mitjana, el que podem veure avui dia al campanar de monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït. Actualment s'utilitza el Divendres Sant i el Dissabte Sant, tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore local. - (Tornar al text)

(3) La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la família dels senyors d'Ogassa, i ensems ardiaca de l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat pròspera. Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137. - (Tornar al text)