Bibliografia
"Ogassa", Agustí Dalmau i Font, 2011. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.
"La cuenca carbonífera de Surroca–Ogassa (Ripollès, Cataluña, España)". Julio Gómez–Alba, 2007. Monografies del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. ISSN 1695–8950.

Notes
(1) La primera església de Saltor ja surt documentada l'any 890 en l'acta de consagració de la de Sant Pere de Ripoll. La construcció de l'actual es situa al segle XI. - (Tornar al text)

(2) El primer document de l’existència de l’església de Vidabona és de l’any 890, i fixa el lliurament de primícies i delmes (dècimes parts) de la comunitat de Vidabona a la comunitat de Sant Pere de Ripoll (com el monestir, fundada per Guifré I, el Pelós l’any 879). Ja aleshores, hi havia domini jeràrquic entre comunitats. La seva comunitat popular cristiana (parròquia) rural era integrada pels masos de Vidabona, l’Adroguer, el Boix de Vidabona, la Solaneta i Camp Roig. L'edifici romànic, del segle XII, s'esfondrà l’any 1969 per les esquerdes al sostre causades per un llamp. Té adosada una edificació que feia de rectoria o habitatge de l’ermità, a la qual s’accedia també pel cor, bastit el segle XVIII. - (Tornar al text)

(3) El 1024 era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i deixava la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. L'abat Ramon de Bianya, adquireix els drets del rei Pere el Cerimoniós de les viles d'Ogassa, la Rovira, Bianya i altres l'any 1342, i l'any 1344 n'encomana la custòdia a Pere de Ribes, de la Vall de Ribes. Fou abandonat al segle XIV. El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament. - (Tornar al text)

(4) La conca minera s’estén d’oest a est, seguint el traçat de la Serra Cavallera des de Bruguera fins a Camprodon, passant pel Coll de Jou, Ogassa, Surroca, la Collada de la Creu i Torre Cavallera, amb una llargada d’uns 15 Km i una amplada màxima d’un quilòmetre.
Les capes d’hulla, per l’acció dels pòrfirs, canvien sobtadament de direcció, passen a ser verticals i fins i tot a invertir-se. Aquesta característica va fer que l’extracció del carbó fos complicada, atès que al no ser jaciments continuats, a part de la dificultat tècnica a l’hora d’extreure’l, s’hi afegí el problema d’avaluar-ne l’extensió i la llargada. - (Tornar al text)

Sant Martí d'Ogassa
------Article i reportatge fotogràfic de l'església romànica del segle X.

Sant Martí de Surroca
------Article i reportatge fotogràfic de l'església romànica del segle XI.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)