Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

2 d'agost de 1579. Heretament atorgat per Pere Pla, habitant de Serinyà, i la seva esposa Antiga, a favor de Jerònia, neboda de l’esmentada Antiga, de Serinyà, i de la seva esposa Peronella, per raó del seu matrimoni amb Antoni Reverter

2 d'agost de 1579. Heretament atorgat per Pere Pla, habitant de Serinyà, i la seva esposa Antiga, a favor de Jerònia, neboda de l’esmentada Antiga, de Serinyà, i de la seva esposa Peronella, per raó del seu matrimoni amb Antoni Reverter. Fons Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Església de San Andreu. 1900-1908

Església de San Andreu. 1900-1908. Juli Vintró Casallachs. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Segle XIII

Ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Segle XIII. Ajuntament de Serinyà. - (Ampliar)

Custòdia de Serinyà. 1890-1920

Custòdia de Serinyà. 1890-1920. Eduard Royo i Crespo. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

Ermita de Sant Sebastià

Ermita de Sant Sebastià. Viquipèdia - (Ampliar)

Ermita de Sant Sebastià

Ermita de Sant Sebastià. Viquipèdia - (Ampliar)

Coves prehistòriques de Serinyà

Coves prehistòriques de Serinyà. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Homo heidelbergensis. Reconstrucció d'un individu

Homo heidelbergensis. Reconstrucció d'un individu. Viquipèdia - (Ampliar)

Crani d'un home de Neandertal

Crani d'un home de Neandertal. Viquipèdia - (Ampliar)

Punta de quars de l'Arbreda, 60.000 aC

Punta de quars de l'Arbreda, 60.000 aC. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar)

Arpó d'os de la Bora Gran, 10.000 aC

Arpó d'os de la Bora Gran, 10.000 aC. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar)

Arquer de l'Epipaleolític - Neolític antic, 6000-2000 aC

Arquer de l'Epipaleolític - Neolític antic, 6000-2000 aC. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Ornaments de Mollet III

Ornaments de Mollet III. Journal of Human Evolution, XXX, 2013 - (Ampliar)

Penjoll fet amb dent de carnívor. Gravetià final

Penjoll fet amb dent de carnívor. Gravetià final, 30.000 aC. Museu Arqueològic de Banyoles
(Ampliar)

Arpó d'os, La Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany). Paleolític Superior, 13000-11000 aC

Arpó d'os, La Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany). Paleolític Superior, 13.000-11.000 aC. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona - (Ampliar)

Can Olina de Serinyà. Vista de la façana on s'observa una finestra gòtica. 1911

Can Olina de Serinyà. Vista de la façana on s'observa una finestra gòtica. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'església de Sant Andreu de Serinyà

L'església de Sant Andreu de Serinyà - (Ampliar)

Detall de la porta de l'església de Sant Andreu de Serinyà

Detall de la porta de l'església de Sant Andreu de Serinyà - (Ampliar)

Detall de l'església de Sant Andreu de Serinyà

Detall de l'església de Sant Andreu de Serinyà - (Ampliar)

Arcades de Serinyà

Arcades de Serinyà - (Ampliar)

El rec de Serinyà

El rec de Serinyà - (Ampliar)

Veracreu de Serinyà. 1890-1920

Veracreu de Serinyà. 1890-1920. Eduard Royo i Crespo. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)


Serinyà

Història de Serinyà.
El castell de Taià, origen de Serinyà. La primera referència documentada és de l'any 957, i s'esmenta el castell de Taià, situat sobre un turó al sud-est de Serinyà, on actualment hi ha Can Parella. El Castell de Taià era un feu del Monestir de Sant Esteve de Banyoles i del comtat de Girona. Els seus propietaris, el prevere Vigila i el seu germà Trasoad, varen participar en la revolta nobiliària, liderada per un clergue anomenat Adalbert, contra el comte Guifré II de Besalú.
La revolta va prendre prou proporcions per fer tancar Guifré dins el seu castell, que els revoltats encerclaren i hi establiren el setge. Guifré, no veient possibilitats de resistir, va fugir per salvar-se, però va ser encalçat pels sublevats, que aconseguiren atrapar-lo, i el mateix Adalbert el va assassinar amb el seu punyal. Els germans del comte, Sunifred i Miró Bonfill de Cerdanya, van organitzar la venjança i derrotaren els revoltats.

Església de Sant Andreu de Serinyà

Església de Sant Andreu de Serinyà. Ramon Esteban Pagès. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El 979, Miró Bonfill, comte de Besalú i Cerdanya i bisbe de Girona, va donar el castell de Taià i el lloc de Serinyà (1) al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Més tard, al segle XII, consta com a possessió de la família Oliveres i al segle XIV era propietat dels Caselles.
Al voltant de 1380 Serinyà era habitat per unes 45 famílies, uns 38 eclesiàstics i uns 7 habitants pertanyents a la noblesa. El 1553 hi havia ja uns 50 focs i la població laica superava amb més d'un 10% la població de l'església.
El 1787 se'n comptabilitzaven 268, i la població continuà creixent fins al 1857, any en què assoliria la xifra màxima d'habitants, 1.102, atès que des de llavors el padró començà a davallar fins al 776 habitants. El 2020 Serinyà ja ha superat l'antiga xifra, situant-se en un padró de 1.133 habitants.
L'escut oficial de Serinyà va ser aprovat l'U de juny de 1983. El sautor o creu de Sant Andreu és l'atribut del patró del poble. El bàcul d'abat fa al·lusió al monestir de Sant Esteve de Banyoles, al qual pertanyia Serinyà.

El castell de Taià

El castell de Taià. Generalitat de Catalunya. - (Ampliar)

El Parc de les coves prehistòriques. És un indret únic per apropar-se a l'escenari on vivien els caçadors recol·lectors de la prehistòria. Aquest parc el formen diversos abrics o coves oberts en un talús de roca de travertí, dels quals, els més significatius, són la cova de l'Arbreda, la cova de Mollet i la cova del Reclau Viver.
És el millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern. El seu interès ja va ser avalat per les primeres excavacions arqueològiques, iniciades l'any 1943 pel doctor Josep Maria Corominas. En l'actualitat es porten a terme des de la Universitat de Girona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. El 1996 el Consell Comarcal del Pla de l'Estany va iniciar les obres de l'actual Parc.

Excavacions a les coves del Reclau. 1980

Excavacions a les coves del Reclau. 1980. Joan Comalat. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Les coves del Reclau, un nucli del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, van ser ocupades per diferents poblacions des dels inicis del Paleolític Mitjà fins a l'Edat dels Metalls. Aquestes coves es van formar per l'alternança de dos processos: un per l'acció de l'aigua de torrents que formaven cascades i que va dipositar el carbonat de calç que formà el travertí, i l'altre en què les aigües dissolien part del travertí format anteriorment.

Vista lateral del crani d'humà modern (Homo sapiens) més antiga de Catalunya, trobat a Serinyà. Té una antiguitat d’uns 22.000 anys

Vista lateral del crani d'humà modern (Homo sapiens) més antiga de Catalunya, trobat a Serinyà. Té una antiguitat d’uns 22.000 anys. Patrimoni Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Durant el Paleolític Mitjà van ser habitades primerament pels preneandertals (Homo heidelbergensis), fa uns 200.000 anys, i posteriorment pels seus successors, els neandertals, com a mínim entre fa 90.000 i 39.000 anys. Tant uns com altres eren caçadors-recol·lectors nòmades que s'havien de desplaçar constantment per buscar aliments.
Tant els neandertals del Paleolític Mitjà com els humans moderns del Paleolític Superior van habitar aquestes coves en moments de clima més fred que l'actual, que corresponen a les últimes èpoques glacials. El paisatge era estepari, dominat per les gramínies i on els arbres eren poc abundants. A partir del Neolític, amb un clima comparable a l'actual, les coves del Reclau es tornen a utilitzar, esporàdicament. Practiquen l'agricultura i la ramaderia i viuen en poblats a l'aire lliure, i les utilitzen com a lloc de magatzem dels cereals, per tancar els ramats o com a refugi puntual (7.000 - 4.700 anys).

Mandíbula d'ós de les cavernes (Ursus spelaeus). Cova de l'Arbreda

Mandíbula d'ós de les cavernes (Ursus spelaeus). Cova de l'Arbreda. Museu d'Arqueologia de Banyoles - (Ampliar)

Durant el Neolític final, el Calcolític i bona part de l'Edat del Bronze (4.700 - 3.100 anys), les coves s'utilitzen com a indret sepulcral, on els enterraments humans s'acompanyen amb diversos objectes funeraris. Al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, es troben bona mostra dels objectes prehistòrics que procedeixen de les coves de Serinyà i de la resta de la comarca.
Fa 15.000 anys, en plena època Magdaleniana, els habitants de Serinyà ja havien arribat a l'etapa d'Homo sapiens, que caçaven per menjar, fabricaven els seus estris amb trossets d’os i banyes d’animal i vivien en coves. La millor mostra és la cova Bora Gran, un abric refugi de 16 metres d’ample per 10 de profunditat i uns 3 d’alçada.

Crani d'humà modern (Homo sapiens) més antiga de Catalunya, trobat a Serinyà. Té una antiguitat d’uns 22.000 anys

Crani d'humà modern (Homo sapiens) més antiga de Catalunya, trobat a Serinyà. Té una antiguitat d’uns 22.000 anys. Patrimoni Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Comparteix nom amb moltes de les cavitats del nord de Catalunya (bora és un mot preromà que significa cova) i havia estat propietat d'una antiga família de Serinyà, els Carreras, que van bastir una gran masia al poble. La Bora Gran d'en Carreras és un abric obert que mira al nord-est i es troba a la part alta de la vora esquerra del riu Serinyadell. La seva importància ve donada per la gran riquesa de la cultura material d’època magdaleniana que guardava i que completa la seqüència del Paleolític Superior que ofereixen les coves del Reclau.

Urna funerària de cos globular amb la vora exvasada i la base arrodonida. Cova Pau III

Urna funerària de cos globular amb la vora exvasada i la base arrodonida. Cova Pau III. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar)

La indústria lítica descoberta a la Bora Gran està realitzada quasi exclusivament sobre un suport de sílex, material que s’hauria importat d’altres contrades, atès que no es troba a la comarca. Els seus habitants fabricaven útils molt diversos, com raspadors per adobar les pells, perforadors, burins per tallar i gravar i, sobretot, una gran quantitat i varietat de formes microlítiques, peces que es muntaven sobre fusta o os. La finalitat era aconseguir armes o eines de treball amb un nivell d’especialització.

Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà

Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. Patrimoni Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Entre la indústria òssia hi figuren centenars d’exemplars d’una gran varietat, entre les que destaquen atzagaies d’un bisell o de doble bisell a la base, punxons, agulles o arpons d’una o de dues fileres de dents, adornats, molts cops, amb incisions. També s’hi ha trobat costelles d’animals i altres trossos d’os decorats, a més d’alguns objectes ornamentals, com petxines i dents d’animals perforades utilitzades com a penjolls, troballes que han convertit la Bora Gran en el jaciment de Catalunya amb l'art moble paleolític més ric.

Arpons localitzats a les coves de Serinyà

Arpons localitzats a les coves de Serinyà. Il·lustració de l'article "Las cuevas de Serinyà y otras estaciones prehistóricas del NE. de Cataluña". Manuel Cazurro. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1908 - (Ampliar)

Les restes òssies d'animal permeten confirmar la presència de mamífers com cérvols, braus, cabres, porcs senglar, cavalls, isards, llops, guilles, entre una nombrosa llista. La presència abundant del cérvol, l'animal més caçat, indica que la millora climàtica havia fet del Pla de l'Estany un gran bosc. També són importants les restes de pioc, un ocell de grans dimensions i pes, que s’hauria convertit en una de les especialitats de cacera dels habitants de la Bora Gran, i moltes d'elles tenen marques d’haver estat consumides per l'home. Els animals els proveïen de molts recursos, atès que a banda de la carn s'aprofitava la pell, els tendons, els ossos i les banyes. Aquestes eren un material mal·leable molt útil per fabricar armes més resistents, una evolució clara respecte a les eines fetes amb os, molt més fràgil.

Collaret de curculles del Solutrià (17.000 aC), cova del Reclau Viver

Collaret de curculles del Solutrià (17.000 aC), cova del Reclau Viver. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar)

L'església de Sant Andreu. Fundada el 1182, l'església de Sant Andreu és un exemplar d'edifici romànic del segle XII. El 1364 va ser venuda per la reina Elionor a Ponç de Canadal, abat de Banyoles. L'any 1795 va ser saquejada pels francesos. Al seu interior es conserva una interessant creu processional.
L'edifici és de planta rectangular i coberta de teula àrab a dues vessants, que ha estat poc modificada. A l'interior s'estructura en una sola nau, coberta amb una volta apuntada, reforçada per un gran arc toral que precedeix l'absis semicircular amb volta de quart d'esfera.

1450-1459. Donació atorgada per Bernat Mir, de Serinyà, senyor útil del mas Mir de l’esmentada parròquia, a favor de Joan, el seu fill

1450-1459. Donació atorgada per Bernat Mir, de Serinyà, senyor útil del mas Mir de l’esmentada parròquia, a favor de Joan, el seu fill. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Està construïda amb carreus escairats. Mostra algunes capelles obertes al gruix del mur de factura posterior. Destaca la senzillesa de la seva decoració. La façana principal presenta, sobre la portalada amb arquivoltes en gradació i una finestra similar, una cornisa de pedra motllurada que descansa sobre cartel·les de pedra. La cornisa de pedra segueix a mitjana alçada al llarg de les façanes laterals, degut a una ampliació en alçada posterior. L'absis presenta, a la part superior, arcuacions llombardes i un fris en serra sota la cornisa motllurada. La torre-campanar, de construcció posterior, s'alça sobre la façana principal i és de planta quadrada amb coberta a quatre vessants.

Pallissa de Can Serbosa. 1890-1916

Pallissa de Can Serbosa. 1890-1916. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Es conserva una pica beneitera de pedra grisa, composta per una semiesfera buidada i un peu, la base del qual sembla un capitell. El fust té dues motllures amb tor i cos acanalat. Al vas hi ha una ornamentació incisa molt primària, que recorda motius de pètals i fulles. Fa 103 cm d'alçada i 41 cm de diàmetre.
La porta presenta el forrellat de ferro forjat de 71 x 26 cm. La part més llarga acaba en un cap de serp. Les tres argolles són llises excepte la central, que té un dibuix incís de ratlles i ones. L'element que tanca dins el pany és d'una altra peça reforçada. Picaporta de forja de 16 cm de diàmetre. Consta d'una anella amb tres boles ovalades que als extrems que tenen una motllura de mitja canya. Una de les boles està subjecta a la porta per una altra anella parellera a la del forrellat, que té una ornamentació de quatre ratlles incises. Al voltant un cercle amb forats trepats i vorejat amb semicercles.

Vista de Serinyà. 1900-1908

Vista de Serinyà. 1900-1908. Juli Vintró Casallachs. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Construïda al segle XIII, està situada en plena serra de la Boscarra al veïnat de Casals, a la part central del terme de Serinyà, a poc més d'un km al sud-oest del nucli del poble, sobre un petit turó. És adscrita eclesiàsticament a la parròquia de Sant Andreu.
Les primeres notícies d'aquesta capella romànica daten de 1282 però possiblement el seu origen es remunta als segles X-XI. Fins no fa gaire temps, s'hi custodiava una talla romànica de fusta policromada de la Mare de Déu amb l'Infant que actualment es troba desapareguda. Se'n conserva una fotografia feta per Francesc Montsalvatge a principis del segle XX.

L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes

L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Viquipèdia. - (Ampliar)

L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes és una petita construcció d'una nau coberta amb volta apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular que té una petita finestra de doble esqueixada en el centre. La porta d'arc de mig punt format per grans dovelles de travertí d'Espolla, és situada a la façana de ponent. Té una espadanya d'una sola obertura amb un teulat a dues aigües i una finestra sobre la porta.
L'aparell és de pedra sorrenca de dimensions variades, d'uns 12 X 15 cm, disposada irregularment, llevat de la façana de ponent, on les filades i les dimensions són més regulars. Cal fer notar en aquesta façana, dos grans carreus situats a la base dels dos angles extrems, fet que podria indicar l'existència d'una construcció molt anterior, (segles X-XI), a l'època corresponent a l'aparell d'aquest mur i la porta, que, juntament amb el campanar, foren refets segurament al segle XII. A la façana nord sobresurt una capelleta, mentre que a la façana sud es conserven tres contraforts que indicarien que l'església havia estat adossada a una masia. La porta de fusta conserva un forrellat amb forma de cap de dragó.

L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes

L'ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Viquipèdia. - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Serinyà

Evolució demogràfica de Serinyà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 44 focs; 1515, no hi ha dades; 1553, 53 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Serinyà". M. Rosa Cortada i S. Tubert. 2017. Quaderns de la Revista de Girona. ISBN 84-15808-55-8.
"El parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà". N. Soler, S. Ramió, A. Solés. 2012. Universitat Autònoma de Barcelona.
"La cueva del Reclau-Viver de Seriñá". J.M. Corominas Planellas. 1947. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 1.
"Les Coves Prehistòriques de Serinyà". Valeria Fraile. 2019. Universitat Autònoma de Barcelona.
"Las cuevas de Serinyà y otras estaciones prehistóricas del NE. de Cataluña". Manuel Cazurro. 1908. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.


Notes
(1) El terme del castell comprenia el de Serinyà i la parròquia d’Usall, del municipi de Porqueres. Les restes del castell es troben integrades actualment al mas de can Parellà. L'element més destacable és una torre d'època medieval de notable alçada, de planta rectangular, construïda amb carreus ben tallats. Junt a la torre hi ha restes d'un mur de carreus irregulars de pedra sorrenca, de 6 m de llargada i altura decreixent, que configuren una construcció rectangular en part ocupada per una cisterna moderna. Altres restes de murs posen en evidència un clos antic, avui totalment malmès. Adossat a la torre resta un arc rebaixat de dovelles, de notables dimensions. - (Tornar al text)


  • www.serinya.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Serinyà.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Serinyà

    Escut de Serinyà

    Escut de Serinyà.

    Mapa de Serinyà

    Situació del municipi de Serinyà dins la comarca del Pla de l'Estany

    6 d'agost de 1555. Lluïció de censal atorgada per Jeroni Almera, clergue d’Anglès, com a obtentor del personat instituït per Miquel Gemic, prevere de Serinyà, a favor de Bartomeu Martí, del veïnat de la Móra, i Antoni Mas, pagesos de Viladasens

    6 d'agost de 1555. Lluïció de censal atorgada per Jeroni Almera, clergue d’Anglès, com a obtentor del personat instituït per Miquel Gemic, prevere de Serinyà, a favor de Bartomeu Martí, del veïnat de la Móra, i Antoni Mas, pagesos de Viladasens. Fons Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    Visita a la Cova del Reclau Viver de Serinyà del primer curs de Prehistòria i Arqueologia d'Empúries. 1947

    Visita a la Cova del Reclau Viver de Serinyà del primer curs de Prehistòria i Arqueologia d'Empúries. 1947. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    Festa de Sant Andreu a Serinyà. 1992

    Festa de Sant Andreu a Serinyà. 1992. Jaume Ribera. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    Ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Segle XIII

    Ermita de Sant Miquel Sesvinyes. Segle XIII. Viquipèdia. - (Ampliar)

    Ermita de Sant Sebastià

    Ermita de Sant Sebastià. Viquipèdia - (Ampliar)

    Coves prehistòriques de Serinyà

    Coves prehistòriques de Serinyà. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

    Coves prehistòriques de Serinyà

    Coves prehistòriques de Serinyà. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

    Homo neanderthalensis. Reconstrucció d'uns individus

    Homo neanderthalensis. Reconstrucció d'uns individus. The Gibraltar National Museum - (Ampliar)

    Crani d'un Homo heidelbergensis

    Crani d'un Homo heidelbergensis. Viquipèdia - (Ampliar)

    Chopping-tool de Mollet-I, 80.000 aC

    Chopping-tool de Mollet-I, 80.000 aC. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar)

    Ham d'os. La Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany). Paleolític Superior, 13000-11000 aC

    Ham d'os. La Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany). Paleolític Superior, 13000-11000 aC. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona - (Ampliar)

    Fulla de sílex solutriana de la cova de l'Arbreda. (18.000-15.000 aC)

    Fulla de sílex solutriana de la cova de l'Arbreda. (18.000-15.000 aC). Museu d'Arqueologia de Banyoles - (Ampliar)

    Eines d'os localitzades a les coves de Serinyà

    Eines d'os localitzades a les coves de Serinyà. Il·lustració de M. Cazurro, 1908. Op. cit. a la bibliografia - (Ampliar)

    Molar trobat a la cova de Mollet. 215.000 aC. És la resta humana més antiga descoberta a Catalunya

    Molar trobat a la cova de Mollet. 215.000 aC. És la resta humana més antiga descoberta a Catalunya. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

    Dracma de plata encunyada a Empú,ries. Mitjan segle III aC. Localitzada a l'entrada de la cova del Reclau Viver

    Dracma de plata encunyada a Empú,ries. Mitjan segle III aC. Localitzada a l'entrada de la cova del Reclau Viver. Museu Arqueològic de Banyoles - (Ampliar)

    Detall de la porta de l'església de Sant Andreu de Serinyà

    Detall de la porta de l'església de Sant Andreu de Serinyà - (Ampliar)

    Detall de casa de Serinyà

    Detall de casa de Serinyà - (Ampliar)

    Detall d'una reixa de forjat d'una casa de Serinyà

    Detall d'una reixa de ferro forjat d'una casa de Serinyà. - (Ampliar)

    Ermita de Sant Sebastià de Serinyà. Segles XVII-XVIII, reformada el XIX

    Ermita de Sant Sebastià de Serinyà. Segles XVII-XVIII, reformada el XIX. - (Ampliar)

    Ermita de Sant Sebastià de Serinyà. Segles XVII-XVIII, reformada el XIX

    Ermita de Sant Sebastià de Serinyà. Segles XVII-XVIII, reformada el XIX. - (Ampliar)

    Escuts de Serinyà

    Escuts de Serinyà. Publicats a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908-1918

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice