Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Déu lar de Vilauba, segle I dC

Déu lar de Vilauba, segle I dC. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Dau d'os trobat a Vilauba. Alt Imperi, segles I-II dC

Dau d'os trobat a Vilauba. Alt Imperi, segles I-II dC. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Vista general de Vilauba i el seu entorn

Vista general de Vilauba i el seu entorn. Dibuix de Castanyer i Tremoleda. Publicat a "Els camins romans..." - (Ampliar)

Arnès de cavall de bronze. Segle IV dC

Arnès de cavall de bronze. Segle IV dC. Generalitat de Catalunya

Adrien Maurice de Noailles (1678-1766)

Adrien Maurice de Noailles (1678-1766). Viquipèdia

Segells municipal de Camós

Segells municipal de Camós. Publicat a "Geografia General de Catalunya" (1908-1918)

Església de Santa Magdalena de Noves. 1988

Església de Santa Magdalena de Noves. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de Santa Maria de Camós. 1988

Església de Santa Maria de Camós. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de Santa Magdalena de Noves. 1988

Església de Santa Magdalena de Noves. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Antiga porta principal de Can Llopart amb inscripció a la llinda. Ca. 1927

Antiga porta principal de Can Llopart amb inscripció a la llinda. Ca. 1927. Jaume Butinyà. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Grup de gent al Salt Dalmau de Camós. 1890-1920

Grup de gent al Salt Dalmau de Camós. 1890-1920. Eduard Royo i Crespo Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)


Camós

Història de Camós.

La vil·la romana de Vilauba. Està situada en una vall que s’estén a uns tres quilòmetres al sud del municipi i de l’estany de Banyoles. Va ser descoberta el 1932 durant les obres de construcció de la carretera que porta a Pujarnol, tot i que la recerca arqueològica sistemàtica no va començar fins l’any 1978.
L'ocupació de Vilauba cronològicament abasta des dels segles II-I aC fins al segle VII, el que va comportar una gran superposició de restes constructives que són el resultat de les successives reformes efectuades en el transcurs dels segles. El topònim Villa Alba, que fa referència a una masia propera i de la qual avui pren nom el jaciment, suggereix la seva possible continuïtat a partir de l’època medieval i és també un clar testimoni de la profunda petja romana en aquest territori.

Fragment d'inscripció dedicada a Germànic

Fragment d'inscripció dedicada a Germànic. Segle I dC. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

La vil·la altimperial. Segles I-III dC. Tot i els indicis de l’existència d’un establiment agrícola més antic, l’etapa més ben coneguda de la vil·la correspon a aquest període. En aquest moment l'habitació s’organitzava al voltant d’un pati central delimitat per unes galeries porticades, definit al nord per un sector residencial i per estructures d’ús agrícola a la banda sud. Del conjunt d’estances descobertes són importants les situades a l’ala nord, que van patir un incendi posterior però van permetre recuperar tot el parament de la casa. S’han pogut identificar el larari o capella de la casa on es van recuperar tres estatuetes de bronze que representaven divinitats; el rebost de la vila on es van trobar més de 200 peces de terrissa i el triclinium o menjador que com a sala noble de la casa tenia les parets decorades amb pintures murals.

Altar romà de Vilauba. Segle III dC

Altar romà de Vilauba. Segle III dC. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

D’aquest període també es conserven parts de les termes, l’àrea del forn (praefurnium) i els extrems de dues sales, avui sota la carretera: una d'aigua calenta (caldarium) i una altra corresponent a un tepidarium. El final d’aquesta construcció ve marcat per un incendi que va destruir totalment l’ala nord de la casa i que va obligar els seus habitants a emprendre una reforma global.

Vista aèria de la vil·la romana de Vilauba

Vista aèria de la vil·la romana de Vilauba. Museus de Banyoles - (Ampliar)

La vil·la baiximperial. Segles IV-V dC. Durant el segle IV la vil·la va gaudir d’una certa estabilitat i puixança, que es fa evident en unes noves instal·lacions distribuïdes igualment entorn d’un gran pati. La vil·la d’aquest període és de grans dimensions, de les quals una bona part corresponen a les instal·lacions agrícoles. Destaquen les restes d’una premsa i altres estructures relacionades amb la producció de vi i oli. A partir del segle V es comencen a detectar els primers símptomes d’una regressió material, s’abandonen alguns sectors i es reutilitzen alguns espais com a zona d’enterrament.

Restitució de la premsa utilitzada a la banda nord de la vil·la de Vilauba

Restitució de la premsa utilitzada a la banda nord de la vil·la de Vilauba. Dibuix de J. Sagrera - (Ampliar)

La darrera etapa de Vilauba. Segles VI-VII dC. L’abandonament de la vil·la al segle V dC no va suposar el final del jaciment; just al costat s’hi va construir un petit vilatge o poblat visigot, durant els segles VI-VII, format per tres cases amb els seus respectius patis. Durant aquest període l’ocupació es limitava a unes poques edificacions relacionades amb l’explotació agrícola, el que significava una reducció important de la superfície ocupada. Les últimes campanyes d’excavació, però, han posat al descobert la zona residencial d’aquesta etapa, que sembla molt més important del que es considerava. L’abandonament final del jaciment es va produir en un moment imprecís del segle VII.

vilatge visigot de Vilauba. Segle V-VII dC

vilatge visigot de Vilauba. Segle V-VII dC. Dibuix de Jordi Sagrera. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

L'època medieval. El document més antic que fa referència a un possible indret de l’actual municipi de Camós és del 21 de març de 833, on s’esmenta el Matamors i un lloc anomenat Salt, possiblement l’actual Salt Dalmau. L'any 1019 es referencia el terme Camós en una donació d’un alou a la canònica gironina per part de baró Ramon Bonhom (et Baron Boni Hominis dimisit alodium quod habebat in Camos, Arxiu Diocesà de Girona).
A partir d’aquest moment, la història de Camós es desenvolupa entorn de l’edificació, conservació i devoció de les dues esglésies, la de Sant Vicenç i la de Santa Maria, i de l’inici del culte de la capella de Santa Magdalena de Noves, que apareix documentada per primer cop l’any 1303. El 1334, l’abat de Sant Esteve de Banyoles s’apoderà, sense títols legítims, de la jurisdicció de Sant Vicenç i Santa Maria de Camós.
L’any 1372 es documenten per primer cop els dos nuclis de poblament actuals, Sant Vicenç i Santa Maria de Camós, en ocasió de redimir l’impost de bovatge, que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat i que gravava la possessió de bestiar i els béns mobles i seents, al rei Pere el Cerimoniós.
L’any 1447 els habitants de Camós van intentar alliberar-se de les jurisdiccions senyorials amb la voluntat de passar a dependre de la corona, intent que va fracassar però no es van rendir. Durant la Guerra Civil catalana i les guerres remences, que eren molt majoritaris al municipi, van participar molt activament en aquestes conteses contra els senyors feudals per aconseguir la seva llibertat.

Collaret d'or i perles de riu de Vilauba

Collaret d'or i perles de riu de Vilauba. Segle II-III dC. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Del segle XVI al XVIII. Durant el segle XVI l’arribada d’algunes epidèmies van assolar fortament el poble de Camós. A finals del segle XVII, els habitants de Camós van viure de molt a prop els sobresalts de la Guerra dels Nou Anys (1688-1697). Les tropes franceses del Duc de Noailles, que estaven establertes a Banyoles, van cometre tota mena d’excessos al municipi, agafant blat de la gent per donar-lo als cavalls i robant les campanes de les esglésies per trencar-les. L’any 1695 van intentar cremar les dues parròquies de Camós i van incendiar algunes cases, el que va motivar l’alçament de miquelets i pagesos de tota la contrada contra els excessos dels francesos.
Camós continuava la seva evolució i s’anava allunyant cada cop més del sistema feudal. Poc abans d’acabar el segle XVII (1698), les dues parròquies ja estaven constituint una batllia reial. Durant els primers anys de la Guerra de Successió (1700-1715) la comarca es trobava entre l’ocupació francesa dels pobles de l’Empordà i la ciutat de Girona, plaça forta dels austriacistes. L’any 1711 l’exèrcit borbònic ocupà la comarca pel camí de la conquesta de Girona, i es repetiren els excessos, els saquejos i les requises d’aliments que novament els borbònics van fer sobre la comarca, majoritàriament austriacista.

Església de Sant Vicenç de Camós. 1911-1936

Església de Sant Vicenç de Camós. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els segles XIX i XX. Cent anys més tard arribava la Guerra del Francès (1808-1814) i Camós novament va resultar afectada per la contesa bèl·lica. Camós va patir atacs de tropes franceses, hi va haver sentenciats de mort i algun combat a indrets molt propers com la batalla de Miànigues, el juny de 1813. Durant les Guerres Carlines, Camós, amb la resta dels municipis rurals de la comarca, van ser places fortes dels carlins, majoritàriament artesans empobrits i pagesos de grans nissagues.
L’any 1928 es va inaugurar l’escola de Camós, i es va emprendre l’ensenyament generalitzat al poble. Camós va poder inaugurar l’escola en moments de calma i de reflexió, durant l’etapa política del general Primo de Rivera.

Casa pairal de Camós. 1988

Casa pairal de Camós. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'època medieval. Durant la Guerra Civil (1936-39), més de noranta homes del poble van ser cridats a files, i es va produir també un important flux migratori de jovent cap a la ciutat de Banyoles per dedicar-se a activitats industrials i comercials, en detriment de la feina agrícola del seu lloc d’origen. La Guerra Civil va afectar tràgicament algunes llars de Camós amb més de dotze homes morts o desapareguts al front. L'acta de l'ajuntament de Camós del 12 de novembre de 1937 informava de la propera arribada de 60 refugiats, un 10% d'un cens de 620 habitants. El 27 de març de 1938, n'arribaven 49 més. Finalment, el 24 de febrer i el 25 de juny de 1939, finalitzada la guerra i iniciat el període de repressió, es demanava des de l'ajuntament una relació de refugiats que es trobessin al municipi, segurament per a expulsar-los.
Pel que fa a l’evolució d’habitants de Camós, l’augment de població més important va donar-se a les acaballes del segle XIX passant dels 295 habitants de l’any 1787 als gairebé 700 habitants de l’any 1860. Després va patir una baixada sobtada a finals del segle XIX i es tornà a refer cap al tercer decenni del segle XX. A partir de llavors la població s’ha anat mantenint sempre lleugerament per sota dels 700 habitants.

Evolució demogràfica de Camós

Evolució demogràfica de Camós. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Els camins romans del nord-est del conventus tarraconensis", Bernat Sàenz Sala. 2018. Universitat de Girona
"Camós". Maurici Duran i Garcia. 1994. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-8067-026-6.
"Els refugiats de la Guerra Civil a les comarques del Gironès i el Pla de l'Estany, 1936-1939". J. Maymí, J. Ros, X. Turró Ventura. 2006. L'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-783-0.
"La Guerra de Successió a Banyoles i la comarca del Pla de l'Estany". Guerau Palmada. 2004.


  • www.camos.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Camós.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Camós

    Escut oficial de Camós

    Escut oficial de Camós.

    Mapa de Camós

    Situació del municipi de Camós dins la comarca del Pla de l'Estany

    Premsa romana de Vilauba

    Premsa romana de Vilauba. Dibuix de Castanyer i Tremoleda. Publicat a "Els camins romans...". - (Ampliar)

    Jaciment de Vilauba. 1993

    Jaciment de Vilauba. 1993. Manel Lladó i Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Deessa Fortuna de Vilauba. Segle I-III dC

    Deessa Fortuna de Vilauba. Segle I-III dC. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

    Església de Santa Magdalena de Noves. 1991

    Església de Santa Magdalena de Noves. 1991. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Església de Sant Vicenç. 1988

    Església de Sant Vicenç. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Església de Santa Maria de Camós. 1988

    Església de Santa Maria de Camós. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Fuseller austriacista. Guerra de Successió

    Fuseller austriacista. Guerra de Successió. Arxiu Ajuntament de Barcelona - (Ampliar)

    Festa de Sant Vicenç a Camós. 1993

    Festa de Sant Vicenç a Camós. 1993. Jaume Ribera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Torre de planta quadrada de Can Prat de Mitjavila. Ca. 1927

    Torre de planta quadrada de Can Prat de Mitjavila. Ca. 1927. Jaume Butinyà. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)


    Localització
    42º 05' 40" N
    2º 46' 02" E

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés