El ball del Cornut. Una vegada plantat l'Arbre, els vilatans ballen el Ball del Cornut, que es dansa al voltant de l’Arbre de Maig. Els dansaires recorren la vila ballant, formant en una llarga filera, al toc d'una música alegre. De sobte apareix el Cornut, un personatge amb un barret de pell que porta dues grans banyes de boc recargolades i sis parelles que l’envolten, formant una rotllana (1).
Mentre sona la música, les dones s'avancen en la rodona i el Cornut salta entre elles. Després repeteix l'operació entre els dansaires. Finalment el Cornut pren una noia per la mà i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent. La cobla continua amb la música i al final també interpreta algunes sardanes. Aquest ball, celebrat en un ambient d’alegria, bromes i bon humor és únic al territori català. És també un clar exemple de la capacitat de recuperació de les tradicions, atès que la coreografia i la música que sona havien desaparegut i van ser extretes dels documents que va deixar Joan Amades.
Segons alguns autors, aquest ball rodó podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana (2). En aquella època els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres, i aplicaven els anomenats mals usos. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit, la nit de noces, amb les noies que s’estaven a punt de casar. Després de llargs anys d’humiliació, el 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri es va alliberar del domini feudal i es va suprimir aquest privilegi indigne. Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d’ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.
Segons Joan Amades, en canvi, la dansa prové d’un ritu destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits. En la festa de l’Arbre de Maig de Cornellà i el Ball del Cornut hom hi ha vist també el ritu que marca simbòlicament l’establiment definitiu de la primavera i l’inici d’un cicle nou, amb primitius cultes a la divinitat de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar.

Preparació de l'Arbre de Maig de Cornellà del Terri. 1992. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

---

Notes
(1) Segons Amades ("Costumari català"), es ballava d'aquesta manera: els ballaires feien ball rodó entorn de l'arbre de les banyes. mentre el cornut, sol, saltava lleugerament tot voltant per l'interior de la rodona. Fetes unes rodades, els ballaires es deturaven i es deixaven anar de mans, mentre el Cornut seguia saltant i botant, serpentejant per entre la rodona. Seguidament les dones avançaven un parell de passes vers el centre de la rotllana i el Cornut repetia la passada serpentejant per entre la petita rodona de les balladores. Fetes tres rodades, les balladores tornaven al seu lloc i els ballaires imitaven la figura d'elles, és a dir, s'avançaven tres passes vers el centre del rogle, i el Cornut repetia la passada entre ells com havia fet amb llurs companyes. Fetes altres tres passades, el Cornut prenia una balladora per la mà, trencaven la rodona, i la colla s'agafava en tira que evolucionava lliurament a gust i caprici del Cornut capdanser, que solia lliurar-se a tot un seguit de cargols i serpenteigs, corrent carrers enllà amb tota la colla. - (Tornar al text)

(2) Atès que generalment aquestes festes se celebraven durant la primavera, el fet que a Cornellà s'escaigui el dilluns de Pasqua s'interpreta com a resultat que l'Església assimilés la festa: l'hauria cristianitzada i en canviaria la data de celebració. Segons el folklorista Violant i Simorra, aquesta darrera seria la hipòtesi més versemblant. Quant a les banyes que es pengen al capdamunt de l'arbre "podria representar una reminiscència d'ofrena o dedicatòria de l'arbre a una divinitat procreativa silvestre del bosc, de la selva o del camp". (Jaume Portella, op. cit) - (Tornar al text)

---

Bibliografia
"Cornellà de Terri". Jaume Portella i Comas. 1985. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. pàg. 64-67. ISBN 84-86377-11-0.
"Costumari català, el curs de l'any", vol II Carnestoltes, Quaresma, Setmana Santa i Cicle Pasqual. Joan Amades, 1983. Salvat. ISBN 84-3453-683-8.

---

Història de Cornellà del Terri Article històric del municipi del Pla de l'Estany.

www.cornelladelterri.cat Web oficial de l'Ajuntament de Cornellà de Terri.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)