Relació de les poblacions que abonen el cadastre sota el nom de Cornellà. 1416. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Retaule del segle XVI-XVIII de l'església de Sant Esteve de Cornellà del Terri. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Francesc Savalls i Massot (1817-1885). Viquipèdia - (Ampliar)

Cadireta barroca de l'església de Sant Pere de Cornellà del Terri. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Segells municipals de Cornellà de Terri. Publicats a "Geografia General de Catalunya" (1908-1918)

Església de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers. J.M. Viñolas. Viquipèdia - (Ampliar)

Castell de Ravós del Terri. 1987. Cruells. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de Sant Joan Baptista de Borgonyà. J.M. Viñolas. Viquipèdia - (Ampliar)

Ball del Cornut a Cornellà del Terri. 1985. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'època medieval. La parròquia de Sant Pere està documentada des de l'any 986, quan els executors testamentaris del levita Odó, que va ser fet presoner a Barcelona quan la ciutat va ser presa per Almansor, juntament amb el seu germà Ganajou, vescomte de Girona, varen fer donació a la seu de Girona dels béns que posseïa a la parròquia de Sant Pere de Cornellà. El 1076 l’església va ser donada a la seu i a la canongia gironines per testament del bisbe de Carcassona Bernat, dit Bernat I de Rocafort. L’edifici actual conserva alguns murs de l’església dels segles X i XI, malgrat que va ser refeta al segle XVIII. El 1363, a part l’altar major dedicat a sant Pere, hi havia els de Sant Genís, Santa Maria i Sant Miquel.
El 19 d'agost de 1337 el rei Pere el Cerimoniós atorgà la Carta Pobla que deslliurà els habitants de La Vall d'algunes obligacions. El 1367 es concedí autorització per formar un Consell Municipal i el Rei Pere autoritza l'enderrocament de part del castell de Cornellà, enderroc que afectaria sobretot les muralles i el fossat, destinat-ne una part a hospital per a caminants i pobres; el rei cedí els drets que tenia sobre la torre, els valls i les pedres per fer aquesta edificació. En el sosteniment de l'hospital, entre d'altres, va participar l'infant Joan amb el manteniment perpetu d'un llit de l'hospital, el cobrellit del qual havia de dur brodat l'escut reial.
El 1385 s'hostatjaven a Cornellà la reina Sibil·la de Fortià, l'infant Joan, que seria Joan I el caçador, i la seva esposa Violant de Bar, ducs de Girona (1). L'any 1391 pagesos de diferents pobles del municipi varen participar, de forma virulenta, a l'assalt del Call jueu de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1460-1472) la cavalleria castellana va fer pres l'abat de Banyoles Francesc de Xetmar i de Juià, i tancat a la Bastida de Borgonyà (2). En plena Guerra dels Remences, per la Vall passà en Pere Joan Sala Serrallonga, fita que seria l'inici de la supressió dels “mals usos” per part dels feudals i, segons algunes opinions, el començament de les commemoracions tradicionals que cada any se celebren a la Plaça del Maig el Dilluns de Pasqua: La Plantada de l'Arbre del Maig i el Ball del Cornut.

Castell i església de Sant Cugat de Rabós del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Del segle XVII al XX. Al segle XVII i XVIII Cornellà va ser escenari de les guerres amb França i convertida en campament militar, alternadament per les tropes franceses i per les tropes espanyoles. El domer Joan Roura ho va deixar escrit en la “Consueta” (1677-1716), així com també altres fets, costums, tradicions i cultius del poble. Durant la tercera guerra carlina la població de Cornellà va prendre part en una de les batalles sostingudes entre el general Savalls i Joan Cirlot Espí.
A principis del segle XX va aparèixer un “boom” musical amb la formació i les actuacions del “Trio Victòria” format pels músics del municipi Josep Casadevall, Miquel Jou i Jaume Baró. També la fundació de la Cobla-Orquestra “La Selvatana” el 1913 per part, entre d'altres de Pere Arpa, Cebrià Gratacós, Joan Casadevall i Joan Comas, veïns de Cornellà del Terri.
Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Cornellà.

Pont medieval sobre el riu Terri a Sant Andreu del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El castell de Cornellà. Esmentat des de mitjan segle XI, el 1133 va ser donat en feu pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, a Guillem de Cornellà. Els Cornellà, des de mitjan segle XI, estigueren emparentats amb els Mata, que posseïen béns a Cornellà. Posteriorment van succeir-se en la senyoria del castell les famílies Creixell de Pontós, Xetmar de Medinyà i Sales de Llierca. El rei Pere el cerimoniós va incorporar a la corona el castell de Cornellà el 1367 i facultà la universitat del lloc per emparar-se’n. El 1371, per manament del mateix rei, va ser fundat en terrenys de l’antic castell un hospital de pobres, que es conserva encara, parcialment, en un edifici conegut per Cal Sabater, a l’extrem oriental de la plaça. Es conserva també la capella del castell dedicada a sant Antoni. És un edifici romànic d’una sola nau, amb un absis semicircular.
Entre les restes arqueològiques identificades a Cornellà, cal destacar les restes d’un mastodont, fragments de ceràmica, monedes i un didal de bronze amb decoració de petites incisions d’època romana. També s’han localitzat enterraments excavats a la roca.

Església de Sant Antoni de Cornellà - (Ampliar)

Borgonyà, Pont-xetmar, Corts, Ermedàs i Sords. L'església parroquial del nucli de Borgonyà, dedicada a Sant Joan, és un edifici romànic d’una nau, amb una capella afegida, que té un absis semicircular decorat amb arcuacions. El 1130 es donaren a la canònica gironina un seguit de béns situats en aquesta parròquia i el 1142 es va fer una definició al bisbe de Girona per Bernat Joan, fill de Guillem Bernat de Cornellà, juntament amb la seva muller Dispòdia i altres persones, per 100 morabatins, quantitat que el prelat proposà per la devolució de la dita església, que havia estat usurpada pels predecessors de Guillem.
El llogarret de Pont-xetmar està format per un conjunt de masos tradicionals en filera datats entre els segles XVI i el XIX. En destaca un petit pont d'un arc sobre la riera Tremença i una capella dedicada a Sant Jaume el Major del segle XVII-XVIII. Aquesta pertany a la Casa Renart coneguda popularment com a Can Greixina, ja que antigament havien fet d'hostalers.
La parròquia del poble de Corts és dedicada a Sant Julià, i està documentada l’any 1019 en la dotació de la canònica gironina. Devia ser una església anterior a la construïda amb llicència atorgada per Bernat Humbert, bisbe de Girona, l’any 1102. Consta que ja era construïda l’any següent. És una església romànica d’una nau i absis sobrealçat, amb una porta a la façana oest que té arquivoltes ornades amb relleus d’animals i fulles. En una de les dovelles de la porta hi ha una Majestat, esculpida toscament, que és probable que procedeixi de l’església anterior. El 1143 va ser cedida a la canònica gironina, en nova dotació. En depèn l’església de Sant Andreu de Mata. El 1698 era lloc reial de la vall de Cornellà.
El veïnat d’Ermedàs és documentat el 922 i el 957. En aquest sector s’ha descobert una bòvila d’època romana.
El poble de Sords és documentat, amb la seva església parroquial de Sant Esteve, des del 986, com a villa Surdis. L’esgl&eacuute;sia és de planta romànica d’una nau, sobrealçada posteriorment i ampliada al segle XVIII amb naus laterals i una sagristia.

Mas La Torre de Pujals dels Cavallers a Cornellà del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos. L'església parroquial del poble de Pujals dels Cavallers, dedicada a Santa Eulàlia, és romànica, amb campanar d’espadanya i porta adovellada amb ferramenta original; al segle XVIII s’hi construí la sagristia. Té una pica baptismal de l'inici del segle XVI i una creu d’argent d’estil plateresc. Davant seu hi ha una casa senyorial del segle XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals.
El poble de Pujals dels Pagesos apareix esmentat com a Podialis Rusticorum. El poble i la seva església parroquial de Santa Maria són ja referenciats el 1017. L'església és romànica, ampliada amb capelles posteriors, i té una porta amb triple arquivolta en la façana oest. Conserva una pica baptismal gòtica. Hi habitaven els llauradors dependents dels senyors que vivien a Pujals dels Cavallers. Almenys des del 1279 es distingeixen aquests dos nuclis propers de poblament.

Absis de l'església de Sant Andreu del Terri. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Sant Andreu del Terri. Fins la seva annexió el 1976 al municipi de Cornellà del Terri, el poble de Sant Andreu del Terri aglutinaba els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i el llogarret de Prades del Terri. La seva església de Sant Andreu és sufragània de la de Ravós del Terri. Havia estat antigament possessió del monestir d’Amer; així és esmentada en una butlla del segle IX que Carles el Calb atorgà a favor d’aquest monestir (Sanctae Andreae. Cella sita super fluvium Sterriam). Apareix novament mencionada el 922 en un precepte de Carles el Simple, i el 1187 en la butlla del papa Climent III a favor del monestir d’Amer. És una església romànica, d’una nau, absis senzill i un campanar gòtic que descansa en el mur occidental. Era lloc reial.

Pagesos segant a Santa Llogaia de Terri. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Ravós del Terri i Santa Llogaia del Terri. L'església parroquial del poble de Ravós del Terri, dedicada a Sant Cugat, és l’antiga capella del castell de Ravós, del segle XII, castell que apareix esmentat en els documents medievals sota les formes Rogationibus i, també Rabonibus. El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona tenia el títol de senyor de Ravós. L’església és romànica, modificada; l’absis és semicircular amb arcuacions, però exteriorment resta amagat gairebé del tot per d’altres construccions. Conserva restes de pintures murals romàniques. Era lloc reial.
L'església parroquial del poble de Santa Llogaia del Terri, d’origen romànic i molt modificada, és dedicada a santa Leocàdia, o Llogaia, i és documentada el 1266, quan el prior de Santa Maria de Lladó hi va fer l’establiment d’un molí a un veí de la parròquia. Al segle XIV hi tenien possessions els senyors de Galliners, la casa de Biure i la vescomtessa de Rocabertí. Formà part de la baronia de Vilademuls.

Evolució demogràfica de Cornellà del Terri. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 108 focs; 1515, 135 focs; 1553, 125 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Cornellà de Terri", Jaume Portella i Comas. 1985. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-8637-711-0.
"Un dedal romano, de bronce, procedente de Cornellà de Terri". Miquel Oliva Prat. 1964. Revista de Girona.
"Història del Pla de l'Estany". Joaquim Tremoleda i Trilla. 2000. Diputació de Girona. ISBN 84-9518-704-3-

---

Notes
(1) El ducat de Girona era el títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el cerimoniós al gener del 1351 i concedits al seu primogènit, l’infant Joan. Va ser posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387. En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume. Mort aquest per l’agost del 1388, al gener del 1394 Joan I restaurà el ducat i el concedí al seu nou primogènit, l’infant Pere, que morí l’abril del mateix any. Ferran I el convertí en principat de Girona. - (Tornar al text)

(2) La Bastida és un casal fortificat on tenia el seu origen el llinatge Bastida. Es tenen notícies d'aquest nom l'any 1314, quan Ramon Bastida va declarar en la visita del bisbe Guillem de Vilamarí. Més endavant la casa va pertànyer al llinatge Bret. - (Tornar al text)

---

Tradicions de Cornellà del Terri Article i imatges de la tradició de la festa de l'Arbre de Maig i del Ball del Cornut.

www.cornelladelterri.cat Web oficial de l'Ajuntament de Cornellà de Terri.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Pere el cerimoniós. 1345. Obra de Jaume Cascalls. Catedral de Girona. Viquipèdia - (Ampliar)

Detall d'un capitell de la porta de l'església de Sant Julià i Santa Bassilissa de Corts. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Joan Sala i Ferrer, Serrallonga (1594-1634). Viquipèdia - (Ampliar)

Vista de la façana i del campanar de l'església de Sant Julià i Santa Bassilissa de Corts. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Porta de l'església de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers. J.M. Viñolas. Viquipèdia - (Ampliar)

Interior de l'església de Santa Maria de Pujals dels Pagesos. 1919. Ferran Damians i Recoder. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Església de Santa Maria de Pujals dels Pagesos. J.M. Viñolas. Viquipèdia - (Ampliar)

Retaule del segle XVI possiblement de Cornellà del Terri. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Festes al municipi de Pujals de Cavallers. Benedicció de la nova campana de l'església de Santa Eulàlia. 1956. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)