![]() |
![]() |
![]() El rei Pere el Gran (1240-1285). Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Castellfollit de la Roca. 1826. Adolphe Hedwige - Alphonse Delamare. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) ![]() Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga (1784-1825), baró d'Eroles. Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Sometent de la Guerra del Francès, 1808. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) ![]() Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Comandant de batalló. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) ![]() El capità d'Artilleria Eduardo Temprado y Pérez (1838-1874). Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Francesc Savalls i Massot. 1872. Viquipèdia. - (Ampliar) ![]() Neteja de bardisses al cingle. 1989. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Plaça de Josep Pla o Mirador de Castellfollit de la Roca. 1989. Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Cases penjant damunt de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca. 1996. Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
Castellfollit de la Roca Història de Castellfollit de la Roca. Castellfollit és esmentat en documents des de la fi del segle XI; trobem referenciats kastro fullit (1096) i kastro-follito (1100). El 1110 ja apareix la menció a la roca de Castellfollit (ipsam rupem de Castrofollit in Bisullunense) dins els dominis dels vescomtes de Bas. Aquest primitiu castell ha estat identificat amb unes restes de fortalesa dites la Torre, de la que en resta la cisterna i trossos de paret, ja a la dreta del Turonell, al sud de la vila, dins el terme de Sant Joan les Fonts, i també amb la casa forta ja dins el nucli, Can Castells. El castell va ser infeudat pels vescomtes de Bas a Ramon de Colltort (1193) i el 1280 la vescomtessa Sibil·la, qui reconeixia tenir en feu del monarca el castrum Follitum de Palau, el vengué al rei Pere el Gran, però aquest l'infeudà novament als vescomtes el 1315, ara vescomtes d’Empúries, fins que el 1339 Pere el Cerimoniós l’incorporà altra vegada a la corona. ![]() Vista aèria de Castellfollit de la Roca. 2020. Jordi Renart, gentilesa de l'autor - (Ampliar)
El 1351, en crear el sobirà el ducat de Girona per al seu primogènit, l’infant Joan, hi incorporà Castellfollit. Al segle XV la baronia de Castellfollit fou posseïda per la família Santa Pau. ![]() Plan de Castelfollit. Segle XVII. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)
El 1426 hi hagué un gran terratrèmol, que enderrocà Castellfollit. El 1428, el dia de la Candelera, hi hagué un nou terratrèmol que tornà a assolar la població. El 1462, Castellfollit va caure en mans dels remences de Francesc de Verntallat durant la Guerra Civil Catalana, i va ser ocupat fins a la fi de les lluites (1485), poc abans de la sentència de Guadalupe que posava fi als fets bèl·lics. ![]() Castelfollet. 1694. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)
Durant la guerra de la Lliga d’Augsburg, els francesos assetjaren el castell (1691-93) i sembla que després d’ocupar-lo, el demoliren. Encara durant la Guerra de Successió hi hagué enfrontaments prop de Castellfollit entre els austriacistes i els partidaris de Felip V. ![]() Plan de Castelfouillet pris le 7t septembre 1694, par l'armée du roy comandée par M. le duc de Noailles, Vice roy de Catalogne. 1694. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar) El 1874, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), hi va tenir lloc un combat a les runes del castell, en el que les forces carlines de Savalls van derrotar les republicanes de Nouvilas. Les restes de la fortificació que es conserven corresponen a la muralla que envoltava la vila. Hi havia les restes d’un portal per la part del riu Turonell, que corresponien al portal de Besalú i d’allà partia el camí de ferradura que anava cap a aquella població. El castell, segons plànols de l'època, se situava en l’angle nord-oest del nucli vell, en un espai molt petit. ![]() Vue de Castel-Follit. 1826-1830. Jean-Charles Langlois. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar) L’any 2008 es va localitzar una torre propera a Castellfollit de la Roca, però dins del municipi de Sant Joan les Fonts, una torre de planta circular, d’uns 7 metres de diàmetre interior, situada al cim d’un turó fortificat. Aquesta torre apareix en la planimetria militar del Ministeri de defensa francès el 1694 i en un altre plànol de 1851 conservat a l’Arxiu Històric Militar de Madrid; segons aquesta documentació aquest recinte formaria part del conjunt defensiu de Castellfollit de la Roca i correspondria a la Torre Hermosa o Torre Gran. ![]() Mort del capità Eduardo Temprado y Pérez el 14 de març de 1874 a la batalla de Castellfollit. Viquipèdia - (Ampliar) Situada a un costat de la cinglera hi ha la Plaça Vella, i a l’extrem la primitiva parròquia de Sant Salvador de Castellfollit, que havia estat refeta després dels terratrèmols del segle XV en diverses etapes fins que restà acabada al segle XVII, en l’estil renaixentista tardà propi de l’època i amb un campanar de torre quadrat. Va ser incendiada i molt malmesa durant els fets revolucionaris del 1936, i a la fi de la Guerra Civil va ser convertida en noves escoles, quan s’estaven construint a la banda de l’eixample la nova església parroquial. Per iniciativa dels Amics de Castellfollit, l’església antiga va ser restaurada i s’hi va crear un mirador i un espai per a acollir activitats culturals. ![]() Vue de la vallée de la Fluvia à Castellfollit. 1826-1830. Jean-Charles Langlois. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar) ![]() Picapedrers treballant a la Pedrera de basalt de Castellfollit de la Roca. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta, CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Evolució demogràfica de Castellfollit de la Roca. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 53 focs; 1515, 35 focs; 1553, 30 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
![]() ![]() Escut oficial de Castellfollit de la Roca. ![]() Situació del municipi de Castellfollit de la Roca dins la comarca de la Garrotxa ![]() Diner de Jaume II (1291-1327). Viquipèdia. - (Ampliar) ![]() Campanar de l'església vella de Castellfollit de la Roca. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() El rei Pere el Cerimoniós (1319-1387). Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Francisco de Orozco i Ribera (Ca. 1605-1668), marquès de Mortara. Viquipèdia - (Ampliar) ![]() El brigadier Francesc Rovira i Sala (1769-1820). Viquipèdia - (Ampliar) ![]() Tercera Guerra Carlina. Tinent del batalló de Girona. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) ![]() Carrer del barri antic de Castellfollit de la Roca. 1986. Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) ![]() Plaça de Sant Roc amb la Torre i l'edifici de la Fonda Cala Paula de Castellfollit de la Roca. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | Creat: 15/07/2023 |