Monestir de Sant Miquel de Fluvià

Capitell de la nau de Sant Miquel de Fluvià - (Ampliar)

Interior de l'església de Sant Miquel de Fluvià. 1917. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Porta principal de l'església de Sant Miquel de Fluvià. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Capitell procedent del claustre del monestir. Primer terç del segle XII. Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona. - (Ampliar)

Capitell procedent del claustre del monestir. Primer terç del segle XII. Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona. - (Ampliar)

Capitell procedent del claustre del monestir. Primer terç del segle XII. Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona. - (Ampliar)

Clau de volta - (Ampliar)

Absis de l'església - (Ampliar)

Torre-campanar de l'església - (Ampliar)

Interior de la nau de l'església - (Ampliar)

Cap humà a la part exterior de la capçalera - (Ampliar)

Cap humà a la part exterior de la capçalera - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Localització

42º 10' 19" N
2º 59' 30" E

Sant Miquel de Fluvià
Monestir de Sant Miquel de Fluvià (segles XI, XII i XV)

Història del monestir. El complex monàstic va néixer com una abadia depenent de Sant Miquel de Cuixà, que posseïa aquest indret com a mínim des del 1011, atès que és citat com una possessió seva en una butlla del papa Sergi IV: "...in comitatu Impurdano [...] ecclesiam de Fluvianao cum suis terminis et pertinentiis". L'any 1045 es consagrà el terreny on s'havia de construir el nou monestir, cerimònia a la qual assistí Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona. El 1066 es consagrà l'església, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres, a la qual s'afegí el campanar a principis del segle XII. La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscil·là de vuit a quatre al llarg dels segles XII, XIII i XIV.

Façana de l'església de Sant Miquel de Fluvià - (Ampliar)

Durant el segle XII va ser escollit per la família d’Oltrera com a mausoleu. Entre la seva consagració i l’agregació a Sant Pere de Galligants el 1592, el monestir de Sant Miquel va rebre diverses donacions dels comtes d’Empúries, territori al qual pertanyia, i també dels comtes de Barcelona.
Al segle XV era en decadència i a partir del 1530 estigué vacant i en mans d’un segrestador per disposició del rei. El 1592 el papa Climent VIII el vinculà com a priorat a Sant Pere de Galligants, junt amb Sant Miquel de Cruïlles. Cuixà impugnà la donació i va nomenar un nou abat, però des dels volts del 1620 ja no tenia comunitat i s’havia refós amb Sant Pere de Galligants.

Detall del campanar de l'església de Sant Miquel de Fluvià - (Ampliar)

El terreny on se situava el claustre i la resta de dependències del conjunt monacal benedictí van passar a mans privades durant les desamortitzacions eclesiàstiques de 1835. Destruïda tota la infraestructura monàstica, el terreny esdevingué el pati privat dels propietaris que, en els darrers anys, hi cultivaven un hort i hi tenien arbres fruiters. Actualment només es conserva l'església i algunes restes de les antigues dependències.
L’any 1931 l’església es va declarar Bé d’Interès Nacional i des de la dècada de 1940 s’hi van realitzar diferents fases de restauració. En una de les més antigues, a l’entorn del 1900, i potser sota la direcció de Puig i Cadalfalch, es va instal·lar un sostre de fusta amb les funcions de terradet a la torre, que posteriorment fou substituït durant les intervencions del 1981. Entre aquest any i el 1988 s'hi realitzaren diverses obres d'impermeabilització; la més important, del 1988, afectà la zona de la torre del segle XII annexa al mur de l'església. Actualment és l’església parroquial de la població del mateix nom que s’estén al seu voltant.

Absis i campanar de l'església de Sant Miquel de Fluvià - (Ampliar)

L'església de Sant Miquel de Fluvià. De l'antic monestir en resta, com hem vist, l’església, de planta basilical, amb tres naus amb un transsepte destacat dels murs laterals, i tres absis, amb un massís campanar, tot del romànic llombard. L’edificació va ser modificada amb ampliacions posteriors en la part de davant i el cor, i els absis, la teulada i la torre foren fortificats amb merlets al segle XIV. El 1533 s’acabà la façana.
La volta de la nau central és dividida en quatre crugies per tres arcs torals. Aquesta volta era de canó i els arcs que la sostenien eren de mig punt. Les estructures es conserven en la forma original només a l'extrem est de la nau. Únicament la crugia situada més a llevant, manté encara la coberta de canó; a les tres restants aquesta coberta té forma apuntada. Les naus laterals tenen coberta de quart de cercle. Els arcs formers, de comunicació entre les naus, i els torals d'ambdues naus laterals, arrenquen de pilastres rectangulars. Les naus laterals del temple es cobreixen en un nivell més baix que la central.

Interior de la nau de l'església de Sant Miquel de Fluvià des del cor - (Ampliar)

L'església ha estat modificada en diversos moments, com es pot observar en el cor gòtic i a la volta de la nau, que és apuntada a causa d'una reparació que s'hi va fer. La façana és un dels punts de l'església on més s'evidencien les reformes esmentades. És un gran rectangle on no hi queden restes de la portalada romànica. Al centre hi ha la porta gòtico-renaixentista, d'arcs apuntats formats per estretes arquivoltes en degradació. Hi observem una llinda, i entre aquesta i les arquivoltes hi ha l'espai del timpà, que no presenta cap ornamentació. La llinda té la inscripció: SATIABOR CUM APPAREVIT GLORIA TUA / M.D.XXXII.

Mènsules de la llinda de la porta d'entrada a l'església de Sant Miquel de Fluvià - (Ampliar)

A les mènsules situades a la base i a cada extrem de la llinda s'hi poden veure, en cada una d'elles, tres caps alats d'àngels. Les mènsules d'on surten els feixos d'arquivoltes dels arcs apuntats són decorades amb un cap alat i un animal fabuló, el del costat nord té el relleu erosionat, i el de la banda oposada sosté un escut partit al qual hi veiem una estrella de vuit puntes a dalt i tres corones a baix. Més amunt de la porta hi ha un petit i senzill rosetó.
A la part superior del mur hi ha un matacà del qual només en resten les carteles de sosteniment i alguns carreus. La façana es remata amb una cornisa incurvada. Les úniques obertures romàniques que manté la façana són dues finestres, en arc de mig punt, una a cada costat de la porta, que donen llum a les naus laterals. Sota de la finestra esquerra hi ha una làpida sepulcral de l'any 1258.

Restitució teòrica en planta del claustre de Sant Miquel de Fluvià, a partir de les restes conservades. Publicat per A Ferr i J. Tremoleda a "El monestir de Sant Miquel de Fluvià", citat a la bibliografia. - (Ampliar)

Tot el costat meridional de l'església dóna a un pati on hi havia hagut el claustre del monestir, i altres dependències monàstiques, posades al descobert en les excavacions recents (2010-2011) (1). A l’interior de l’església es conserven dos fusts i dos capitells que procedeixen del claustre del monestir. Durant les excavacions del 2011 es va localitzar un tercer capitell. Al MNAC s'en conserven tres més. Al mur lateral de la nau de migdia s'hi pot veure la porta que comunicava l'església amb el claustre, avui tapiada. Es tracta d'una porta de petites dimensions, d'un sol arc de mig punt fet amb petites dovelles, amb llinda i timpà. Al costat de la porta hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt.

Restitució teòrica en alçat del claustre de Sant Miquel de Fluvià, a partir de les restes conservades. Publicat per A Ferr i J. Tremoleda a "El monestir de Sant Miquel de Fluvià", citat a la bibliografia. - (Ampliar)

El mur esquerre de l'església conserva a la part superior els merlets rectangulars, cadascun dels quals manté una petita sagetera.
El transsepte sobresurt dels murs laterals de les naus. L'ala de migdia del transsepte posseeix tres finestres en cadascun dels murs exteriors, una de les quals tapiada.
El campanar, 28 metres d'alçada, decorat amb elements llombards, s'aixeca vora el braç septentrional del creuer, i està separat un metre de distància. És una construcció exempta que no s'adossa a l'església, tot i que avui no és visible, atès que es construïren dos murs a cada costat del campanar que ha fet desaparèixer el passadís entre el campanar i l'església. Al basament, el campanar posseeix tres llargues i estretes finestres de vessant a l'interior, d'arcs de mig punt, als murs de ponent, de tramuntana i de llevant. A migdia hi ha la porta, d'arc de punt rodó, que actualment comunica la torre amb l'esmentat passadís.

Mènsules de la llinda de la porta d'entrada a l'església de Sant Miquel de Fluvià - (Ampliar)

El mur meridional, presenta la particularitat de no ppresentar cap obertura als pisos superiors ni la decoració llombarda que assenyala la seva separació. Al seu lloc hi ha un simple relleu horitzontal. Als altres murs hi ha dos finestrals a cada pis separats per una lesena o franja vertical. Sobre cada finestral hi ha quatre arcuacions llombardes i una rastellera de dents de serra. Les obertures del pis inferior són d'un sol arc de mig punt.
Les dels altres dos pisos són geminades amb els dos arquets de mig punt, les columnes cilíndriques i els capitells de forma trapezial. Alguns capitells dels finestrals del segon pis presenten petits relleus decoratius a la cara que dóna a l'exterior. Al remat superior fortificat hi ha merlets rectangulars i petites sageteres. Els matacans, es troben al centre dels quatre murs i als angles nord-oest i nord-est.

Torre de l'església de Sant Miquel de Fluvià - (Ampliar)

Aquesta fortificació de l’església, d’origen baixmedieval, es relaciona amb el moment bèl·lic i conflictiu que tingué lloc durant la Guerra Civil catalana de finals del segle XV, quan les tropes franceses van passar per l’Empordà. Aquest moment conflictiu també es detecta arqueològicament; l’any 2003 es va descobrir el mur d’un fossat que envolta l’església per la banda de tramuntana i de ponent.
La capçalera amb tres absis és l'única part que presenta decoració llombarda. L'absis central combina elements pròpiament llombards amb l'escultura dels capitells de les finestres, dels arcs interiors, de les petites mènsules i de les cornises. Les dues absidioles presenten una decoració simple, sense elements esculpits, amb un parell d'arcuacions en cada un dels quatre espais entre les cinc lesenes. La cornisa és incorbada i al centre de cada absidiola hi ha una finestra d'obertura simple a l'interior i d'arcs de mig punt.
A l'interior es conserven una pica baptismal i una de beneitera tardogòtiques, i una marededéu gòtica d'alabastre del segle XV. Al Museu d’Art de Girona es guarden, procedents de l'església de Sant Miquel de Fluvià, dues lipsanoteques romàniques, una de vidre, del segle XI, i l’altra de fusta policromada, i un relleu de pedra amb elements vegetals.

Notes
(1) El claustre, que fou destruït, es troba arrasat i gràcies a les excavacions avui en coneixem la planta, la disposició i molts elements que en formaven part. És un pati en forma de quadrilàter que es presenta rodejat per quatre galeries porticades que articulen les estances del monestir. El pati del claustre de Sant Miquel no és regular, sinó que presenta una forma trapezial, ja que les galeries tenen dos costats paral·lels i dos costats no paral·lels. Les galeries nord i sud tenen la mateixa llargada però no es presenten paral·leles, mentre que la galeria est i l’oest sí que són paral·leles, però les seves dimensions són diferents, força més curta l’oest. ("El monestir de Sant Miquel de Fluvià", A. Ferrer i J. Tremoleda). - (Tornar al text)

Bibliografia
"El monestir de Sant Miquel de Fluvià i l'estructura del complex abacial", Andrea Ferrer Welsh i Joaquim Tremoleda Trilla. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Volum 43, 2012.
"Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II", Joan Badia i Homs, i Maria Lluïsa Ramos. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

www.santmiquelfluvia.cat- - Web oficial de l'Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial de Sant Miquel de Fluvià.

Situació del municipi de Sant Miquel de Fluvià dins la comarca de l'Alt Empordà

Finestra de l’absis central de la capçalera flanquejada amb dues columnes coronades per sengles capitells decorats - (Ampliar)

Monestir de Sant Miquel de Fluvià. 1888-1896. Lluís Marià Vidal. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Cap humà a la part exterior de la capçalera - (Ampliar)

Cap humà a la part exterior de la capçalera - (Ampliar)

Interior de la nau de l'església - (Ampliar)

Absis i torre de l'església - (Ampliar)

Cap zoomorf a la part exterior de la capçalera - (Ampliar)

Cap humà a la part exterior de la capçalera - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Detall de la torre de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

Capitell de la nau de l'església - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice