Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Detall de la sepultura de l'almirall Jofre Gilabert de Cruïlles. Procedeix de l'antic convent de Sant Francesc de Girona, actualment al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Retaule de Sant Miquel de Cruïlles. Escena central amb Sant Miquel lluitant amb el drac. Obra gòtica del pintor Lluís Borrassà, procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Cruílles, actualment al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Escut d'armes de la casa dels Cruïlles, de gules, sembrat de creuetes d'argent.

Majestat de Cruïlles. Segona meitat del segle XII, procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Cruílles, actualment exhibida al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Detall de la biga de Cruïlles. Segle XII. Entorn del 1200, procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Cruílles, actualment exhibida al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Façana de l'església de Santa Eulàlia de Cruïlles. Viquipèdia, Vincent van Zeijst - (Ampliar)

Lateral esquerra del retaule de Sant Miquel de Cruïlles, actualment exhibit al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Escut de la família Monells.
Documentat com "tres xebrons de gules en camp d'argent" (3)

Església de Sant Sadurní de l'Heura. Viquipèdia, Mutari - (Ampliar)

Fundació d'aniversari de Narcisa, vídua de Pere Mascaró i Antiga, habitant del castell de Sant Sadurní de l'Heura. 5 de setembre 1446

Pergamí datat el 5 de setembre 1446. Narcisa, vídua de Pere Mascaró i Antiga, habitant del castell de Sant Sadurní de l'Heura, afegeix un codicil al seu darrer Testament instituint un aniversari perpetu a la Mercè de Girona, a qui deixa un censal de 60 sous de Venda i diverses parts d'altres censals. Biblioteca de Catalunya - (Veure'l sencer)

Sant Sadurní de l'Heura. Viquipèdia, Vincent van Zeijst - (Ampliar)

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Història de Cruïlles.
Els senyors de Cruïlles. El lloc de Cruïlles està documentat l'any 891 a la via que anava a la Bisbal, amb el nom de Crucilias (strata que discurrit de Crucilas perfossas usque ad sanctam Mariam). El nom prové del llinatge que va tenir una important transcendència al poble. Humbert de Cruïlles, primer individu de la línia troncal documentat amb aquest nom, és esmentat en un document de donació al bisbe de Girona l'any 1136. El 1148, Gilabert de Cruïlles estableix una concòrdia amb el bisbe de Girona Berenguer Dalmau. L'any 1172 el comte de Rosselló, Girard II concedí un feu a un Cruïlles.
Sembla que el nom Gilabert fou usual en aquesta família i l'any 1183, un Gilabert de Cruïlles ja apareix documentat. Jofre de Cruïlles acompanyà el comte Ramon Berenguer III en l'inici de la conquesta de les Balears l'any 1114. El 1125, Guerau de Cruïlles s'havia casat amb Guillema, filla del vescomte de Cabrera.

Sepulcre de l'almirall Jofre Gilabert de Cruïlles. Procedeix de l'antic convent de Sant Francesc de Girona, actualment al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Els senyors de Cruïlles es van succeint els anys següents. El 1193 s'esmenta Gastó de Cruïlles, fill o parent de Gilabert. A principis del segle XIII, un Gilabert de Cruïlles es casà amb Guillerma de Peratallada, senyora del castell d'aquest nom. Aquest matrimoni uní dues de les senyories més importants de la contrada. En la Crònica de Jaume I, l'any 1229, s'esmenta Gilabert de Cruïlles que participà en la conquesta de Mallorca.
Els Cruïlles, com molts altres senyors feudals del s XIII patiren problemes econòmics. Així, l'any 1259 Gilabert cedí al rei les rendes del castell de Cruïlles per pagar un deute de 8.000 sous. A la Crònica de Bernat Desclot es parla del paper important que Gilabert III de Cruïlles i el seu fill Bernat de Cruïlles i de Bestracà tingueren prop del rei Pere II desafiat per Carles d'Anjou l'any 1283 i en la defensa del país contra la invasió francesa de Catalunya. L'any 1315, depenien de Bernat de Cruïlles i de Peratallada les viles de Cruïlles, Esclanyà i la molt important població de Torroella de Montgrí.

Cruïlles, amb el campanar de l'església de Santa Eulàlia i la torre de l'homenatge del castell. Viquipèdia, Vincent van Zeijst. - (Ampliar)

També és important la presència dels Cruïlles a l'illa de Sardenya al costat del rei. El 1339, Jofre Gilabert de Cruïlles (1), almirall general dels estols reials. dirigí l'atac a Ceuta i derrotà el soldà. Degut a tota aquesta activitat al costat del monarca, els Cruïlles no visqueren gaire al castell, que fou ocupat per un batlle, representant del senyor. El 1335, el batlle era Pere d'Estanyol. En el fogatjament de 1359, les dues poblacions més importants eren Cruïlles, 63 focs i Peratalada, 60 focs.
En el segle XV, apareixen tensions socials i polítiques. Els habitants compraren al rei les jurisdiccions dels pobles de la baronia, si bé el rei restà obligat a tornar el mer i mixt imperi (2) a Jofre Gilabert de Cruïlles. Després de nombroses tensions, alguns d'aquests llocs passaren a ser carrers de Barcelona amb els mateixos privilegis dels barcelonins. Així, Cruïlles esdevingué vila reial el 1442.
En la Guerra Civil catalana del segle XV els membres de la família, com tantes altres, es repartiren entre els dos bàndols. Gilabert de Cruïlles a la banda joanista i d'altres, com ara Bernat Gilabert de Cruïlles, Ausiàs de Cruïlles, etc. militaren al bàndol contrari.
El 1632 era cap d’una batllia reial formada per Cruïlles, Sant Miquel de Cruïlles, Sant Joan de Salelles, Sant Cebrià dels Alls, Pastells i Rabioses.

Absis del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Viquipèdia, Maeyaert. - (Ampliar)

Els vestigis medievals de Cruïlles. Cruïlles conserva, com a últim vestigi del castell original la seva torre de l'homenatge, construcció romànica dels segles XI-XII, lleugerament troncocònica amb una alçada de 22,5 metres. La porta d’entrada actual, inicialment, no existia, la porta principal estava situada a una alçada de 7 metres en el costat sud-est, acabada en un arc de mig punt fet amb sis dovelles.
L'entrada actual a peu pla es va construir als voltants de l’any 1927. En treure la terra de la plaça de la Torre, per cobrir la plaça de la Creu, la porta va quedar un altre cop enlairada i va ser necessari fer una escala de 7 graons orientada al revés de l’actual, que va ser construïda durant la remodelació de la plaça de l’any 1993.
Diverses restes de la muralla que cloïen la població en l'edat mitjana. Uns llenços que formen l'angle nord-oest pertanyien posiblement a una torre de planta quadrada. Darrere l'església, s'observen unes altres restes de muralla i, al sud-est, una torre de planta quadrada, potser més tardana, feta amb carreus escairats, al costat de la qual hi devia haver un dels portals de la muralla. Els trams fets amb còdols es datarien en l'inici del romànic. La torre del sud-est se situaria al segle XIV.

Fragment de la biga de Cruïlles. Segle XII. Entorn del 1200, procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Cruílles, actualment exhibida al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

L'església de l'antic monestir romànic de Sant Miquel es va consagrar l'any 904 i es va construir, molt probablement, sobre les ruïnes d'un edifici anterior. De fet, s'hi han trobat restes d'origen romà. En resten arcades del claustre, una de les quals amb columna i capitell. Té planta basilical: tres naus, pilars cruciformes, voltes de canó, creuer, absis i dues absidioles semicirculars amb cúpula sobre la intersecció de la nau amb els braços del creuer. Conserva restes de pintures murals a l'absis.
D'aquest monestir procedeixen tres excepcionals peces de l'art català, que actualment es conserven al Museu d'Art de Girona: un Crist en majestat, talla policromada del segle XII, una biga d'un baldaquí del 1200, i el retaule gòtic obra del mestre Lluís Borrassà.
L'església parroquial, que va dependre del monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles, és documentada el 1035 en el testament d’un Gilabert I on s'esmenta un alou a l’església de Santa Eulàlia de Cruïlles. El campanar de l’església parroquial i la torre del castell dominen el perfil de la població.

Monestir romànic de Sant Miquel de Cruïlles. Viquipèdia, Maeyaert - (Ampliar)

Història de Monells. La primera referència documental que hi fa referència data de 889-890, quan el rei franc Odó va concedir al seu fidel Wicfrid, fill dels comtes Dela i Quíntol i nét d'Esteve de Narbona, la villa Mulinensis. També és esmentat el 922 quan el rei Carles III de França (879-929) confirma a la Seu de Girona les propietats que posseeix a Mulnels.
L’església parroquial de Sant Genís de Monells està documentatada el 1019, quan passà a dependre de la canònica de Girona. El castell de Monells, avui totalment enrunat, va tenir molta importància a l’època medieval, en gran part a causa de la seva situació fronterera amb el comtat d’Empúries i amb les importants possessions dels bisbes gironins al Baix Empordà.
Monells va ser el solar del llinatge que prengué per cognom el d’aquest lloc, la primera notícia del qual és del 1019 i es refereix a Auger de Monells. A un successor d'aquest, de nom Ramon Auger de Monells, el comte Ramon Berenguer III concedí el 1103 autorització per a traslladar a Monells el mercat que se celebrava a Anyells (Corçà); durant l’època medieval va ser el mercat més important de la comarca i l’origen de la puixança del poble, que mantingué durant segles. El 1234 el rei Jaume I va disposar que la mitgera de Monells, una mesura de grans que hom hi emprava, fos tinguda, juntament amb la de Girona, com a base per a fixar els preus dels cereals a tot el bisbat (4).

Carrer dels Arcs de Monells. Viquipèdia, Núria - (Ampliar)

A mitjan segle XIII els vescomtes de Bas eren senyors del castell de Monells, i, per casament de Sibil·la, filla del vescomte Simó de Palau, amb el comte Hug V, el lloc va passar a dependre del comtat d’Empúries. El 1302, després de les disputes entre els comtes emporitans i el rei Jaume II, Monells va ser ocupat per les forces reials, embargat i venut. Maria de Xèrica, vídua de Pere d’Empúries, passà els darrers anys de la seva vida, del 1364 al 1372, castell de Monells i fundà l’hospital de la població.
El 1385 Pere el Cerimoniós incorporà la vila a la corona i, el mateix any, concedí importants privilegis i llibertats al poble i al seu mercat. Els prohoms de Monells jutjaven tota mena de plets i les penes s’havien de complir en el mateix lloc; al mercat ningú no podia ser detingut i hi acudia gent de tota mena i procedència.
El 1420 Martí l’Humà va vendre el lloc i el castell a Bernat de Senesterra. Els Senesterra gaudiren d’aquest domini fins al segle XVI, llevat del 1420, any en què Lluís de Pontós el tingué en feu del rei. Posteriorment el castell va ser comprar pels Millars. El 1484 el castell fou atacat i pres pels remences. A la fi del segle XVII Monells consta com a lloc reial. El seu famós mercat s’anà extingint davant la prepoderància del de la Bisbal d’Empordà.

Carrer dels Arcs de Monells. Viquipèdia, Patronat de Turisme - (Ampliar)

Història de Sant Sadurní de l'Heura. L'any 889 apareix documentat com Sant Sadurní de Salzet o Saldet, i no es coneix el motiu del canvi de nom. Del 1044 és el document més antic conegut sobre l’església i el poble de Sancti Saturnini de Saltedo, possessió de la Seu de Girona. Correspon a la venda d’un alou d’aquest terme feta per Miró Ennegó i Girberga al cabiscol de la seu gironina.
Documents medievals fan referència al castell de Sant Sadurní de l’Heura i al domini que hi exercien els bisbes. Així, el 1052 el cavaller Amat Vives prestà homenatge al bisbe Berenguer per la fortalesa de Sant Sadurní de Salzet. Del 1103 al 1213 la família Anglès posseí el castell de Sant Sadurní en feu dels bisbes, els quals l’any 1319 encara augmentaren els seus dominis a la rodalia. El 1362 el rei, a causa de les despeses de la campanya de Sardenya, va vendre a l’estament eclesiàstic el dret de bovatge sobre el castell i la parròquia de Sant Sadurní. El castell sembla que era on ara hi ha l'església, i que tenia una era, que podria ser l'actual plaça davant l'església. En els arxius parroquials es fa esment de la "hera del castell".

Ermita de Sant Joan de Salelles, al sud del poble de Sant Sadurní de l'Heura. Viquipèdia, Vincent van Zeijst - (Ampliar)

Dels anys 1052, 1058 i 1064 hi ha altres notícies sobre l’església. Del seu anterior estil romànic, en resta especialment el campanar vell de migdia. Té una nau amb capelles laterals i capçalera quadrada. La portalada de la façana es va construir amb pedra calcària clara i està decorada amb motllures, pinacles i esferes de pedra. A l'extrem nord del frontis s'alça el "campanar nou", de planta quadrada amb arcs de mig punt. La major part de la construcció de l'església actual data dels anys 1773-1777.
El lloc de Sant Sadurní va ser incorporat a la corona l’any 1442 i li va ser atorgada la condició de carrer de Barcelona, decisió a la que es va oposar el bisbe de Girona Joan Margarit (1462-84).
Dins el terme de Sant Sadurní destaca l'ermita de Sant Joan de Salelles, que l'any 1136 estava agregada a Santa Eulàlia de Cruïlles. Durant els segles XVI i XVIII va ser reformada, tornant-se a restaurar entre els anys 1985-1987. És de construcció de nau única amb volta apuntada i absis semicircular amb volta de quart d'esfera. L'única finestra original que queda, que es troba en el centre de l'absis, és del tipus d'espitllera. En una part del mur de la nau pot veure's l'alineació en opus spicatum, d'espina de peix, que ha fet datar l'edifici entre els segles X i XI.

Evolució demogràfica de Cruïlles, Monells i Sant Sadirní de l'Heura. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 233 focs; 1515, 187 focs; 1553, 220 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat - (Ampliar)

Notes
(1) L'almirall Jofre Gilabert de Cruïlles (Peratallada?, ca. 1282 — Algesires 1339), va ser el segon fill de l’almirall Bernat de Cruïlles i de Peratallada. El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d’unes galeres i li fou donada la tinença del castell d’Esglésies. El 1328 va comandar l’estol català que col·laborava amb el castellà de l’almirall Alfonso Tenorio a l’estret de Gibraltar contra els marroquins. Va ser lloctinent de procurador de València (1329-31). Va ser en diverses ocasions ambaixador d’Alfons III a Castella, i el 1337, almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins; desembarcà tot seguit a Algesires, on fou ferit de mort el 1338. La seva sepultura es trobava al convent de framenors de Sant Francesc de Girona, actualment al Museu d'Art de Girona. - (Tornar al text)

(2) Segons el dret feudal, durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim, la jurisdicció d'un lloc tenia dos graus: el mer imperi i el mixt imperi. El mer imperi era aquella jurisdicció criminal o poder per administrar la més alta justícia en un lloc. Tractava aquells casos considerats els més greus, com ara l'assassinat, els quals es castigaven amb la pena de mort, la mutilació de membres o el bandejament del lloc. El mixt imperi, en canvi, era aquella jurisdicció civil o poder per administrar justícia en els casos comuns, de petita i mitjana importància com ara una baralla, els quals es castigaven normalment amb penes pecuniàries. - (Tornar al text)

(3) Segons una làpida manada fer per Jaume de Monells, quan va ordenar el trasllat a un osari comú de les despulles de diversos familiars: la seva mare Brenguera, la seva primera muller Caterina i els fills d'aquest primer matrimoni, Jaume i Nicolasa, esposa de Pere de Llabià. El fet va tenir lloc el 30 de novembre de 1377. ("Comentario a siete lápidas del Museu Arqueológico Provincial", Maria Mercedes Costa. - (Tornar al text)

(4) Més enllà de la difussió de la mitgera de Monells, el més important del mercat era la presència notable de venedors de roba, corretgers, sabeters i tota mena de mercaders. La concentració d'oficis i d'activitat comercial a Monells encara s'incrementava més els dies en què tenia lloc, pels volts de Sant Miquel, la fira anual de Monells, que es degué començar a celebrar cap al final del segle XIII o a l'inici del XIV; poc després, cap el 1335, el rei encara va concedir una altra fira pel mes de maig. ("La vila de Monells, del segle IX al XII", Elvis Mallorquí). - (Tornar al text)

Bibliografia
- "Els territoris del nord-est de Catalunya durant l'Alta Edat Mitjana (segles VI-XI dC): organització territorial i arqueologia del poblament", Cristian Folch Iglesias, UAB 2012.
- "La vila de Monells, del segle IX al XII", Elvis Mallorquí, Universitat de Girona.
- "El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l’Edat Mitjana. Estudi i edició dels documents (1035-1300)", Elvis Mallorquí, Col·lecció Fontanetum núm. Ajuntament de La Bisbal d’Empordà, 2000.
- "La vila de Monells, del segle IX al XII", Elvis Mallorquí, Universitat de Girona.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Proposta d'escut de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Mapa de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Situació del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura dins la comarca del Baix Empordà

Porta principal de la torre de l'antic castell de Cruïlles

Porta principal de la torre de l'homenatge de l'antic castell de Cruïlles. Viquipèdia, Vincent van Zeijst. - (Ampliar)

Majestat de Cruïlles. Segona meitat del segle XII. Detall

Detall de la Majestat de Cruïlles. Segona meitat del segle XII, procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Cruílles, actualment exhibida al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Torre de l'homenatge de l'antic castell de Cruïlles. Viquipèdia, Vincent van Zeijst. - (Ampliar)

Detall de la biga de Cruïlles. Segle XII. Entorn del 1200, procedeix de l'església parroquial de Sant Miquel de Cruílles, actualment exhibida al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Altar major de Sant Miquel de Cruïlles el 1917. Fotografia estereoscòpica de de Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Lateral dret del retaule de Sant Miquel de Cruïlles, actualment exhibit al Museu d'Art de Girona. - (Ampliar)

Plaça major de Monells (Plaça de Jaume I). Viquipèdia, Flamenco - (Ampliar)

Sant Sadurní de l'Heura. Viquipèdia, Vincent van Zeijst - (Ampliar)

Sant Joan de Salelles, a Sadurní de l'Heura. Viquipèdia, Vincent van Zeijst - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice