Albanyà. Història

Capitell. Segle XII. Monestir de Sous, Albanyà. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Carles el Calb (823-877). Viquipèdia - (Ampliar)

Planta de Sant Corneli de la Muga. GESEART, publicat a "La cista amb túmul de la Creu de Principi..." (op-cit) - (Ampliar)

Escut d'armes dels comtes de Peralada

Detall de la porta d'accés al santuari de la Mare de Déu del Mont. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El papa Climent VIII (1536-1605). Viquipèdia - (Ampliar)

Església de Sant Pere d'Albanyà. 1920. Josep Salbany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Sometent d'un batalló de sometents de corregiment. 1793-1794. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Segell municipal d'Albanyà. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Guerra Gran (1793-1795). Soldat d'infanteria lleugera. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Interior de l'absis, presbiteri i altar de Sant Martí de Corsavell. Viquipèdia - (Ampliar)

Aplec del GEiEG al santuari de la Mare de Déu del Mont. Retrat de tres participants a l’aplec. 1932. Francesc Callicó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Església de Sant Andreu de Lliurona. 1924. Rossend Flaquer i Barrera. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Carrer d'Albanyà. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Galeria del claustre de Sant Llorenç de Sous

Galeria del claustre del monestir de Sant Llorenç de Sous. Monestirs.cat - (Ampliar)

Carrer d'Albanyà. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Albanyà

Història de Albanyà.

Els primers vestigis. La zona del municipi és habitada des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el jaciment de la Cova de la Pólvora, amb ocupació des del Neolític (entre 3200 i 3320 aC) fins a finals de l'Edat de Bronze, amb una cronologia aproximada de 800 a 1000 aC, i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi, de forma pentagonal, formada per cinc lloses calcàries, tomba que estava coberta per un túmul de terra amb una anella circular de grans pedres encerclant l'estança, de més de 7 metres de diàmetre. Aquesta tomba, per la seva arquitectura, es pot datar del Neolític final (3500 - 2700 aC), en base a les troballes de materials ceràmiques.

Vista general d'Albanyà. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El nucli d'Albanyà. La població té el seu origen en el monestir benedictí de Sant Pere d’Albanyà, referenciat en un document de Carles el Calb del 844, que va ser fundat per l’abat Dòmnul en 820-25; en aquesta data ja posseïa les cel·les de Sant Romà de Casamor i de Sant Miquel de la Cirera (de Cabanelles) i els “villares Albanianum scilicet et Buscariolas”, aquest darrer és avui un lloc deshabitat del terme d’Albanyà. Perdurà poc temps com a monestir independent: el 869, en un precepte del rei Carles el Calb, ja figura, amb les cel·les esmentades i la vila i terme d’Albanyà, com a possessió del monestir d’Arles, al Vallespir, dependència confirmada el 878, on s’esmenten entre altres els llocs d’Ortos i Carbonilles, que corresponen als Horts i a Carbonils, i també el 881. Malgrat això continuà gaudint d’una certa importància, i el 957, el bisbe de Girona Arnulf, a petició de l’abat d’Arles, consagrà el temple d’Albanyà, amb tres altars dedicats a Santa Maria, sant Pere i sant Pau. El 1078 Arles passà a dependre de Moissac. Albanyà figura com a parròquia des del segle XIII. La jurisdicció senyorial va ser dels vescomtes de Rocabertí i, a la fi del segle XVII, formava part, per tant, del comtat de Peralada.
L’església parroquial de Sant Pere d’Albanyà, que correspon a la de l’antic monestir, romànica, és d’una nau amb creuer ben diferenciat i tres absis semicirculars, els laterals molt poc destacats, en la seva major part d’un romànic molt primitiu, dels segles X-XI, llevat del frontis i el campanar, que són posteriors, del segle XII. La portalada té quatre arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà, i el campanar, de cadireta, ha estat desproveït de la torre quadrangular que se li havia afegit, amb la qual cosa ha recuperat la fesomia original. Això es va fer en una restauracié posterior a la Guerra Civil de 1936-1939, en la qual, lamentablement, es cobrí d’arrebossat l’interior. Al sudest de la població, en un carrer paral·lel al riu, es conserva una porta de muralla medieval amb un tram del llenç.

Camp de treball al monestir de Sant Llorenç de Sous. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Carbonils. L’antiga parròquia de Carbonils és esmentada el 878 i l’església el 1279. La decadència de la producció de carbó vegetal, activitat relacionada molt probablement amb el topònim i mitjà de vida bàsic d’aquesta zona, va provocar el seu despoblament; el 1970 encara hi restaven 13 habitants, xifra que el 1996 es reduí a 1. L’església de Sant Feliu de Carbonils és romànica i al costat hi ha elements de l’anterior, preromànica. A la sagristia d’Albanyà es conserva una làpida sepulcral esculpida d’època gòtica primitiva, que en procedeix.

El santuari de la Mare de Déu del Fau. Conegut també pel santuari de les Formigues o de les Alades, ja que és creença popular que el dia de la Mare de Déu de Setembre hi van a morir, per milers, les formigues alades. És un petit temple d’una nau i absis semicircular del segle XV, exemple clar de la perduració, en èpoques tardanes, de les formes romàniques dins l’arquitectura religiosa popular. És ben documentada la construcció del santuari a partir del 1407, substituint-ne un d’anterior.

Els Horts. L’antiga parròquia de Sant Cristòfol dels Horts és esmentada el 878, i el 954 (Sancti Christophori de Ortis); el 990 consta com un alou del monestir de Sant Pere de Rodes. Actualment l’església de Sant Cristòfol dels Horts és molt arruïnada; resta dreta part de l’única nau i l’absis semicircular. Era un edifici bastit en dues èpoques, però la major part és dels segles XII i XIII. Al proper Mas dels Horts es conserva una talla de la Mare de Déu romànica, molt rústega, que en procedeix.

Bassegoda. El poble de Bassegoda es va desenvolupar al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Miquel de Bassegoda, un edifici originàriament romànic que conserva l’absis semicircular i té campanar d’espadanya. Depèn de la parròquia de Sadernes. Formà part, des de l’inici, del patrimoni del veí monestir de Sant Llorenç del Mont, o de Sous, com ja consta en l’acta del 872. Des del segle XI és esmentat també el castell de Bassegoda, que torna a constar en el document de compra de Jaume I a Bernat de Llers (1225) d’aquest castell i del vilar de la Menera amb les seves mines d’argent, coure, ferro, estany i plom.
Als vessants del puig de Bassegoda hi ha diverses mines, ara abandonades, entre les quals hi ha el conjunt de la Menera, ric en galena, que va ser utilitzada amb vista a l’explotacié de metalls. A la fi del segle XVIII havia anat lligada a les mines de Rocabruna. Encara hi ha en aquest indret el gran casal de la Menera. Als vessants del puig de Bassegoda hi ha les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Principi, edifici romànic del segle XII.
Al juliol del 2017 s’hi inaugurà un observatori astronòmic d’última generació, amb el telescopi més gran de Girona, una cúpula de 4 m2, pantalla gegant i grades. La construcció del telescopi va ser afavorida per les excel·lents condicions per a l’observació astronòmica de l'indret, sobretot per les característiques atmosfèriques i l’absència de contaminació lumínica. Aquestes condicions comportaren que el mateix 2017 la International Dark-Sky Association atorgués a Albanyà la distinció Parc Internacional del Cel Fosc, primer indret de tot l’Estat espanyol a rebre el reconeixement.

Vista parcial de Lliurona. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Lliurona. L'agrupament de Lliurona, o Llorona, va ser el centre real de l’antic municipi de Bassegoda. L’església parroquial de Sant Andreu, esmentada ja el 1019, quan va ser cedida pel bisbe Pere Roger a la canònica de Girona, és un edifici d’origen romànic, del segle XII, que conserva una interessant porta i arquivoltes, modificada posteriorment. Prop seu hi ha l’antic Hostal de l’Arç i el Carig, masia on s’havia practicat el carboneig.

Monestir de Sant Llorenç de Sous. Al peu de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, hi ha l’antiga parròquia de Sous i les ruïnes del monestir benedictí de Sant Llorenç de Sous, o del Mont, documentat l'any 872 en el privilegi de Carles el Calb al monestir veí de Sant Aniol d’Aguja com a “basilica in honore sancti Laurentii”, quan era una cel·la monàstica dependent de Sant Aniol.
L'antic monestir de Sant Llorenç de Sous es documenta l'11 d'abril del 871, quan va ser citat en un precepte expedit a favor del monestir de Sant Aniol d'Aguja pel rei franc Carles el Calb. Entre les possessions d'aquest monestir hi havia la muntanya de Sant Llorenç, amb l'església que hi havia estat fundada ("montem sancti Laurenti cum basilica in honore Sancti Laurenti eusdem fundate"). En una època d'expansió del monaquisme, sovint els monjos seguien de prop els colons que, baixant de la muntanya al pla, s'apropiaven de noves terres per aprissió i n'emprenien l'artigatge, i moltes vegades els disputaven els drets adquirits.
Els monjos benedictins de Sant Aniol d'Aguja que es van instal·lar al pla de Sous van tenir en compte les condicions defensives de lloc escollit i també els recursos naturals que oferia per al manteniment de la comunitat. La muntanya del Mont, per les seves característiques, els proporcionava totes dues coses. No tan sols és un lloc elevat, que ofereix protecció i fàcil de defensar, sinó que disposa de fonts d'aigua potable, al costat d'una de les quals, la font de l'Esparreguera, va ser bastida la nova fundació, que n'obtingué l'aigua necessària per als usos domèstics i agropecuaris.

Vista des de l'església parroquial de Sant Llorenç de Sous. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Fins a l'inici del segle XI la comunitat de Sant Llorenç del Mont era només una cel·la ("cella Sancti Laurentii") filial de Sant Aniol d'Aguja i, com aquest, sotmès al domini dels canonges de la catedral de Girona. Així ho refereixen dos documents atorgats pel rei Carles el Simple en els anys 898 i 922 i una butlla del papa Silvestre II expedida el 1002 a favor del bisbat de Girona.
La cel·la de Sant Llorenç, però, anava adquirint importància, afavorida per privilegis i donacions efectuades pels comtes de Besalú i de Barcelona i altres senyors, amb el que aviat esdevingué un centre receptor d'almoines i de drets de senyoria feudal sobre els habitants dels voltants. En aquest moment s'hi traslladà la comunitat de Sant Aniol d'Aguja i esdevingué la seu de l'abadia. Sant Aniol passà a ser una simple parròquia sota el domini de Sant Llorenç del Mont, que també passà a controlar les de Sant Feliu de Riu i Sant Martí de Talaixà. El 1003 la comunitat de Sous ja consta regida per l'abat Abbó. Els nous dirigents tingueren en aquells anys una intensa participació en els afers del comtat de Besalú, on ostentaven un alt reconeixement. Els seus abats formaren part del consell dels comtes de Besalú i assistiren als concilis que es van celebrar a Girona els anys 1068 i 1073. Entre els segles XI i XII es construí una nova església.

Vista del santuari de la Mare de Déu del Mont. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Des de 1222 al monestir de Sous tenia culte la imatge de la Mare de Déu del Mont. La difusió de la devoció impulsà l'abat Bernat, en els anys 1311-1318, a construir l'actual santuari al cim de la muntanya, al qual va ser traslladada. Aquest santuari enfrontà, pel seu control, l'abat amb el bisbe de Girona, i Guillem de Vilamarí. El 1319 s'arribà a un conveni que deixà en mans de l'abat l'administració del santuari, mentre el bisbe hi retenia el dret de visitació, la jurisdicció i un cens anual.
Al segle XIV era una comunitat pròspera però petita, formada, el 1332, per vuit monjos. Al segle XV la decadència s'accentuà, amb una comunitat que arribà a tenir, el 1438, només dos monjos i amb greus dificultats econòmiques per la disminució progressiva de les rendes. La situació va ser agreujada pels forts terratrèmols d'aquella zona entre els anys 1427 i 1434, que afectaren els edificis i arruïnaren l'església i algunes de les altres construccions, fins al punt que motivaren el trasllat de l'altar major al claustre.
Durant el segle XVI, es reconstruïren parcialment els edificis i l'abat Francesc Albanell (?-1530) intentà restaurar el monestir amb l'establiment de quatre capellanies o beneficis, però el deteriorament ja va ser imparable. El 1592, d'acord amb el desig del rei Felip II de potenciar els monestirs més poblats, el papa Climent VIII en decretà la supressió i l'annexionà al monestir de Sant Pere de Besalú. La supressió, però, no es va fer efectiva fins a la mort del darrer abat, Jaume Coll, el 1605.
A partir d'aquest moment, esdevingué una simple parròquia rural del poble de masies disperses de Sous. La ruïna de l'església, definitivament abandonada al segle XVIII, obligà a condicionar el nou temple parroquial de Sant Llorenç de Sous en el que havia estat la sala capitular del monestir, que va ser consagrat el 1829. Des de mitjan segle XIX, les restes del monestir serviren d'estable d'animals i magatzem d'eines agrícoles. Durant el segle XX el poble va quedar deshabitat i el lloc totalment abandonat, fins a les recents campanyes de recuperació.
Jacint Verdaguer visità les ruïnes del monestir durant la seva estada al Mont l'estiu de 1884, amb motiu de la festa major del poble de Sous, i en publicà les impressions aquell mateix any.

Vista general del santuari de la Mare de Déu del Mont. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Santuari de la Mare de Déu del Mont. Fundació del monestir de Sant Llorenç del Mont o de Sous, és un dels centres més vius de devoció no solament de l’Alt Empordà sinó també de les comarques veïnes de la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Gaudeix d’una magnífica vista panoràmica sobre les tres comarques i sobre els Pirineus; és tradició que Jacint Verdaguer, que hi passà l’estiu del 1884, s’inspirà aquí per al seu poema "Canigó".
L’església és un edifici romànic tardà, d’una nau, amb volta apuntada, amb una porta a ponent amb arcs en degradació i absis refet. L’edifici de la capella de la Mare de Déu del Mont va ser construït al principi del segle XIV, sobre uns murs d’un antic castell, com tot el conjunt del santuari. La imatge era venerada almenys des del 1222 al monestir veí de Sant Llorenç, i la devoció d’aquesta s’expandí de tal manera que l’abat Bernat decidí d’alçar el santuari al cim de la serra el 1311-1318; el fet de ser bastit en terrenys del bisbat de Girona motivà un plet entre el bisbe i l’abat, pronunciat el 1319 a favor del bisbe, tot i que aquest concedí als benedictins l’administració del santuari. La fundació de la Confraria del Mont és de l'any 1557, i la construcció del magnífic retaule de Damià Mates, de Girona, conservat en part al Museu d’Art de Girona, també és del segle XVI. Entre els anys 1949 i 1957 s’establí en aquest santuari una comunitat de caputxins.

Planta de Sant Julià de Ribelles. GESEART, publicat a "La cista amb túmul de la Creu de Principi..." (op-cit) - (Ampliar)

Sant Julià de Ribelles. A l’agregat de Ribelles hi ha l’antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947 pel bisbe de Girona Gotmar; és un edifici romànic del segle XI. Era també anomenada Sant Julià de Pruna (o Prunera o Brema), i va pertànyer a Santa Maria de Besalú, i més tard a sufragània d’Oix, i durant un temps va servir de corral. El seu caràcter fronterer i poc accessible el va fer lloc predilecte de contrabandistes i escenari de fets bèl·lics, com la derrota dels francesos pels sometents de la comarca el 1794, durant la Guerra Gran.
És una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antiga església parroquial del poble de Ribelles, és una construcció romànica que presenta les característiques pròpies del segle XII, però s'hi observen restes d'una edificació anterior. És d'una sola nau amb teulat sobrealçat i absis semicirculars amb cornisa i finestra central. En el mur del lateral nord es presenten dues finestres senzilles i cornisa, mentre que, al sud, hi ha construccions annexionades en segles posteriors. La porta d'entrada adovellada és del segle XV, o principis del XVI, i es troba a la banda oest, a la qual també hi ha un campanar d'espadanya de doble obertura, que es converteix, posteriorment, en una torre amb teulada a dos vessants.
L'any 947 va ser consagrat un temple anterior per Gotmar, bisbe de Girona. Entre els anys 1094 i 1273, constà com a parròquia de "Sancti Juliani de Ribelles" si bé l'any 1362 el nom del lloc, unit al de l'església, va ser modificat a "Ribellis". Durant el govern del bisbe de Girona Josep Taverner (1721-1726) era ja una església depenent de la parròquia de Sant Llorenç d'Oix.

Secció Sant Julià de Ribelles. GESEART, publicat a "La cista amb túmul de la Creu de Principi..." (op-cit) - (Ampliar)

Altres esglésies romàniques. Damunt la serra de Bossols hi ha l’església de Sant Joan de Bossols (o de Bussols, dit popularment també Mussols). Entre Bossols i Bassegoda hi ha l’antiga església de Sant Martí de Corsavell, romànica, amb una façana del segle XII, amb porta amb arquivoltes i tres arcs en degradació. Aquesta església és documentada el 878, i el 1019 passà a ser possessió de la canònica gironina. Tocant a Corsavell hi ha el casal de la Torre, amb restes de les seves fortificacions, d’origen romànic. També a la vall de la Muga hi ha l’església de Sant Bartomeu de Pincaró, també romànica, obra del segle XII, esmentada també el 878, que va ser possessié del monestir de Santa Maria d’Arles.

Evolució demogràfica d'Albanyà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 17 focs; 1515, 13 focs; 1553, 28 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
- "Albanyà i Bassegoda", J. Carreras. 2018. Quaderns de Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-1580-865-7.
- "La cista amb túmul de la Creu de Principi, fita del segle X en la toponímia de l'Alta Garrotxa i les restes pre-romàniques de Sant Julià de Ribelles". Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional, 1987. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 20.
- "La cova de la Pólvora (Albanyà, Alt Empordà). Ocupació prehistòrica d'una cavitat en el Bassegoda". Àngel Bosch, Montserrat Buch i altres. 1995. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 28.

www.albanya.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'Albanyà.

www.observatorialbanya.com------Web oficial de l'observatori astronòmic d'Albanyà.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial d'Albanyà.

Situació del municipi d'Albanyà dins la comarca de l'Alt Empordà

La Cova de la Pólvora. Font: Salines - Bassegoda - (Ampliar)

Capçalera de l'església del monestir de Sant Llorenç del Mont. Viquipèdia - (Ampliar)

Escut d'armes dels Rocabertí

El papa Silvestre II, l'occità Gerbert d'Orlhac (Ca. 938-1003). Viquipèdia

Secció de Sant Corneli de la Muga. GESEART, publicat a "La cista amb túmul de la Creu de Principi..." (op-cit) - (Ampliar)

Bernat II comte de Besalú (?-1097). Liber Feudorum Maior. Viquipèdia - (Ampliar)

Combatent del Cos Volant de Sometents. 1793-1794. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902). Viquipèdia - (Ampliar)

Sant Miquel de Carbonils. 1920. Josep Salvany i Blanch. Viquipèdia - (Ampliar)

Detall d'una pintura a l'interior de l'església de Sant Joan de Bossols. Segle XIV. Viquipèdia - (Ampliar)

Església de Sant Joan de Bossols, o Mussols. Segle XIV. Viquipèdia - (Ampliar)

Excursió al santuari de la Mare de Déu del Mont. 1945. Ferran Forns Navarro. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Pont i gorga d'en Beltran a les muntanyes del Bassegoda. 1962. Juli Torres Monsó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Carrer d'Albanyà. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Sant Llorenç de Sous. Monestirs.cat - (Ampliar)

Carrer d'Albanyà. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

www.albanya.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'Albanyà. www.observatorialbanya.com------Web oficial de l'observatori astronòmic d'Albanyà.

www.albanya.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'Albanyà.

www.observatorialbanya.com------Web oficial de l'observatori astronòmic d'Albanyà.