Les Preses

Reconstrucció virtual del rostre de Pere el Gran arran de l’anàlisi de les seves restes mortals. Generalitat de Catalunya, departament de Cultura - (Ampliar)

Detall de la façana de Cal Moliner - (Ampliar)

El pretendent carlí Alfonso Carlos de Borbón i la seva esposa María de las Nieves de Braganza. Österreichische Nationalbibliothek, Viena, Austria - (Ampliar)

Façana de l'església parroquial de Sant Pere. Neoclàssica. Segle XVIII - (Ampliar)

Església de Sant Miquel del Corb. 1989. Fotografia Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Carrer de Sant Pere. Al fons, La Mata - (Ampliar)

Absis de l'església parroquial de Sant Pere. Neoclàssica. Segle XVIII - (Ampliar)

Ermita de Sant Sebastià. Construïda entre el 1528 i el 1530, les posteriors restauracions no van respectar l'arquitectura original - (Ampliar)

Identificació de les cases del carrer Major - (Ampliar)

Detall dels dos campanars de l'església parroquial de Sant Pere. Neoclàssica. Segle XVIII - (Ampliar)

Porta principal de La Bertrana - (Ampliar)

La Mata, al carrer de Sant Pere - (Ampliar)

Les Preses

Història de Les Preses.

Les primeres referències documentals. En un document de l'any 922, el testament d’Elionardis (1), consta l’església parroquial de les Preses, dedicada a Sant Pere. Al document s'hi esmenten també les masies del Pujol, l’Avellaneda i la Nespleda, encara existents, i els vilars del Corb i Nou, amb cases, horts, terres i vinyes, prats, molins, boscos i aigües.
Ricardis, o Ricarda, tia del vescomte Guadall d'Osona i de Guisad II bisbe d'Urgell, va heretar del seu primer espòs, Elionardis, tot el terreny alodial de les Preses i el Corb, una propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial. Per Aquest motiu, Ricardis no tenia cap impediment per fer donació d’aquestes terres, i així ho va fer, el 960, per col·laborar en el projecte del seu segon marit, Bernat Sal·la, Senyor d’Osor i Sant Hilari, la fundació i dotació del monestir de Sant Benet de Bages.

Llinda de porta datada el 1731. Benefici de Sant Segimon. - (Ampliar)

El monestir va haver de fer front a diferents conflictes. Feia ben poc que Ricardis havia fet la donació que el comte de Besalú i de Cerdanya, Sunifred II (957-966), segrestà l'alou. Encara que Sal·la i els monjos s’esforcessin perquè l’alou de les Preses i el Corb tornés a Sant Benet, no es va aconseguir fins al 971, quan Miró II de Besalú i III de Cerdanya, bisbe de Girona (970-984), ho va restituir.
Quan el 1111, amb la mort de Bernat III, desaparegué el comtat de Besalú i els vescomtes es refugiaren en les seves possessions de la vall d’en Bas, es produïren friccions entre els vescomtes de Bas i el monestir de Sant Benet, a causa de les rapinyes i altres extorsions que aquells ocasionaven a l’alou del monestir, com documenten diversos reconeixements dels mateixos vescomtes. Finalment, el 1328 s’establí una concòrdia entre l’abat Bernat de Sant Benet i el vescomte de Bas, Pere de Sant Feliu , per la qual els vescomtes i l’abat es repartien pro indivisio la jurisdicció civil i penal de l’alou de les Preses, si bé els citats vescomtes de Bas continuaren essent feudataris respecte del monestir de Bages per raó d’algunes possessions i censos que tenien al terme de les Preses.

Vista exterior de l'Ermita de Sant Martí del Corb a Les Preses. 1950-1960. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Com a representant de l’abat a les Preses hi havia un batlle, que simultàniament era de sac i jurisdicció, càrrec vitalici i hereditari, motiu pel qual s’anomenava batlle natural. Un dels batlles que més excel·liren va ser Arnau d’Armentera, que exercí el càrrec a l’últim quart del segle XIII i que va ser home de confiança de Pere II el Gran per a tots els afers del vescomtat de Bas durant el temps que el monarca en tingué la jurisdicció, que havia comprat a Sibil·la de Palou (1247-1280), comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas (2).
El 1835, després de períodes de friccions i d’altres d’avinentesa, amb la desamortització de Medizábal, el monestir va ser extingit, les propietats foren subhastades i els edificis es van utilitzar com habitatges pels treballadors d’una indústria tèxtil.

Vista general de La Torre, a Les Preses. 1890-1918. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

Les Preses dels segles XVIII a avui. Els terratrèmols de 1427 i 1428 van esfondra la volta de l'església de Sant Pere, i els murs van quedar força esquerdats. El 1755 es va engrandir o construir de nou l’església parroquial de Sant Pere. L'augment de les poblacions feia que els vells temples quedessin petits. Els recursos per a les edificacions eren escassos, i les obres s'anaven allargant; el 1793 els obrers s’adreçaren al rei informant-lo que mentre ells i la població ja no tenien més diners per poder acabar els treballs de la nova església parroquial, l'abat de Sant Benet de Bages i el rector percebien importants rendes (3).
El 19 d’abril de 1798, el Consell de Castella, després d’haver demanat informes i de fer revisar els plànols de la construcció de la nova església, ordenà que preventivament se segrestés una tercera part de les rendes anuals que percebien dels habitants de les Preses l’abat i monjos de Sant Benet de Bages i el rector de la parròquia i que aquests diners quedessin retinguts a mans d’algú de confiança del corregidor de Girona.
El 15 de gener de 1798 l’abat i monjos de Sant Benet de Bages ja havien adreçat un escrit al rei on exposaven les seves raons, per les quals deien no tenir cap obligació d’assistir els habitants de les Preses en la construcció de la nova església (4).

Cabana de La Mata i un dels campanars de la parroquia de Les Preses. 1890-1918. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

La Guerra del Francès va ser tràgica al poble, igual com a molts altres indrets de la comarca. El 1809, les tropes napoleòniques van entrar a Olot i van matar molta gent tant de la ciutat com dels pobles dels voltants.
El 1873, durant les guerres carlines, i per tal d’ajudar a la causa, es van fondre quatre campanes per forjar un canó. En la tercera carlinada, el pretendent carlí Alfonso Carlos de Borbón i la seva esposa María de las Nieves de Braganza, abans d’unir-se a les tropes carlines en el Collsacabra, van assistir a una missa a l’església de Sant Pere.
A començament del segle XIX la qüestió dels delmes i les primícies encara no s'havien resolt. No obstant, es varen fer obres a l'església de Sant Pere: s'hi va construir el campanar de llevant (l'altra campanar és més modern), arranjar la façana i fer l’escalinata amb l’entrada principal actual. Les disposicions reials de 1854 i de 1867 per les quals, de resultes del Concordat de 1851, es reorganitzà el règim parroquial, van fer desaparèixer les obreries parroquials, i el terme “obrer” perdé el seu sentit ancestral per centrar-se en el nou col·lectiu sorgit de la revolució industrial.

Façana i pati de Can Gall de Pujou, a Les Preses. 1934. Josep Danés i Torras. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

El 1905 es va reformar el campanar existent i el 1906 la façana i, es va començar el campanar de ponent, que es va acabar el 1911. Al 1929 Rafael Masó va reformar i restaurar la nau alhora que construïa el cor. Actualment aquestes modificacions encara es conserven en bon estat.
El campanar sol ser un dels elements principals que identifiquen un poble. Una característica de les Preses és el fet que té dos campanars. A partir de 1939, es va començar una nova restauració de tota l’església. Els últims anys s’han fet obres tenint en compte la conservació, l’estètica i les necessitats actuals. La creu gòtica de plata del segle XVI, que ja figurava en l’inventari d’objectes litúrgics de 1582, obra de l’argenter olotí Gabriel Llombardia, presideix l’altar major.

Bateig dels gegants de Les Preses. Octubre 1996. Autor Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La Faràndula. Els gegants de les Preses.
El 13 d’octubre de 1996 Les Preses va estrenar els seus propis gegants, l’Elionardis i la Ricarda, uns personatges lligats a la història de la població i amb la noblesa del segle X. Els gegants i els calabotins tenen lletra per a la seva dansa, escrita per la poetessa Montserrat Vayreda. La música i la coreografia va anar a càrrec de l’Esbart Dansaire Marboleny i de l’Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa.
Els calabotins varen ser estrenats per la Festa del Roser de 1997, i formen part de la comparsa que acompanya els gegants. A l’hora de decidir com havia de ser aquesta comparsa es va tenir present que, en el passat, a la zona de les Preses hi havia grans espais oberts d’aigües quietes i que els amfibis formaven part de la fauna que hi vivia. La granota i els calabotins o cap-grossos van ser considerats molt representatius.

Construcció de la geganta Ricarda a Les Preses. Agost 1996. Autor Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Un dels calabotins que s'estrenaren durant la presentació de la comparsa folklòrica amb motiu de la Festa del Puig del Roser. Maig 1997. Autor Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els Balls de les Cintes, existents a molts indrets de la nostra geografia, amb característiques ben diferenciades a cada poble, sembla que podrien tenir un punt de partida similar, relacionat amb el culte a la natura, atès que les cintes es feien servir per engalanar un arbre al voltant del qual es ballava la cerimònia. En el cas de Les Preses és totalment diferenciat; el pal és substituït per un ballador, que amb el braç sosté les cintes que s'hi van trenant.

Ball de les Cintes, interpretat per l'esbart Marboreny. 1979. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Les Preses. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 22 focs; 1515, 27 focs; 1553, 28 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"La institució notarial al vescomtat de Bas (segles XIII-XIV)", Miquel Boada i Masoliver. 1990. Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca.
"Olot 1700". Blog personal de Miquel Puig i Reixach (http://www.miquelpuig.cat).

Notes
(1) El primer document que ens parla d'unes terres situades "in comitatu Bisuldunense in Valle Bassa villaquo vocans Presas", data de l'any 922, i fa referència al testament d' Elionardis; sabem que l'any 899, el noble Elionardis permutà unes terres en el terme de "Bassa" adquirint unes terres alodials a les Preses, les quals serien ampliades, segurament pel sistema d'aprisió. En morir Elionardis, mitjançant el seu testament, va fer donació del dit alou a la seva segona esposa, Ricardis: "Per hanc scriptura donamus tibi (Ricardis) in comitatu Bisaldunense in Valle Basso villa quo vocans Presas [...] Quantum infra istas afrontacionis includunt sic donamus tibi ab integro cum exiis et regresiis earum cultum vel incultum totum ab integro sicut Elionardus nobis precepit et ipso iudicio resonat [...] Facta scriptura donacionis nonas marcii anno XXVIIII regnante Karolus rege filio Ludovici [...]". Miquel Boada i Masoliver, op. citat a la bibliografia. - (Tornar al text)

(2) Sibil·la de Palou, comtessa d’Empúries i vescomtessa propietària de Bas (1247-1280), va succeí el seu pare Simó de Palou (o de Milany). Per desavinences amb el seu fill, el comte Ponç V d’Empúries, el 1280 vengué els seus feus de Milany, Vallfogona, Llaers i Puigmal al seu parent Dalmau de Palou, el vescomtat de Bas i els castells de Monells, Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros al rei Pere el Gran i drets i rendes a Monells, Ullastret, Castell d’Empordà i Corçà (que constituïen el dot concedit pel seu marit), als bisbes de Girona. - (Tornar al text)

(3) Miquel Puig i Reixach, al seu blog "Olot 1700" ho detalla i quantifica. En la seva queixa, els obrers expresaven que ja portaven gastades “dicho pueblo” la quantitat de 6.200 lliures, “todo de limosnas”, precisaven, i que veien com l’abat de Sant Benet de Bages, senyor baronial del poble, s’enduia cada any, dels habitants de les Preses, unes 2.300 lliures en concepte de drets de dècima, i el rector de l’església es feia també cada any amb unes altres 450 lliures del poble pel dret de primícia, quantitat que, sumada a d'altres rendes, s'elevava a unes 800 lliures a l'any. I que, tot i això, l’abat fins ara només havia aportat un total de 30 lliures per a la construcció de la nova església, i el rector de la parròquia altres 25. Demanaven, doncs, al rei “se sirva mandar a los sobredichos decimador [l’abat i monjos de Sant Benet de Bages] y párroco [de les Preses] contribuian a dicha fábrica con la cantidad razonable, hasta que decentemente esté adornada y perfeccionada según lo ideado y lo necessario para celebrar los oficios divinos". - (Tornar al text)

(4) En el seu document rebaixaven les quantitats que cada any percebien d’aquesta població, deixant-la en només un miler. Afegien que si en treien mós o menys, aquesta no era la qüestió, perquè del que es tractava era de demostrar que de tots aquests diners res no havia de quedar-se al poble per a la nova església. Afegien que, segons documentació que hi havia al seu monestir, des de 1507 ja constava que els habitants de les Preses havien de pagar cada any trenta-una quarteres d’ordi “a la fábrica y obra de la yglesia de aquel territorio”, i que, efectivament, cada any ho havien estat pagant fins el 1646 en què els de les Preses demanaren al monestir poder deixar de pagar aquesta quantitat, comprometent-se que quan calgués fer alguna obra a l’església, ja hi col·laborarien. Per tant, “de todo lo expuesto –deduïa l’escrit de Sant Benet de Bages– se infiere, que si la yglesia parroquial del lugar de las Presas tiene necessidad de reparos o de obras, no deben executarse a costa del monasterio ni parte, sino los mismos labradores deven subministrar lo necesario, según se obligaron”, tot titllant d’ingrats als de les Preses, respecte del favor que se’ls havia fet a mitjans del segle anterior d’exonerar-los d’aquell càrrec anual per al manteniment de l’església. I a punt d’acabar l’escrit, s’hi insistia de nou: “En caso que haya necessidad, obras ni [i] reparos en la referida yglesia de las Presas, deberán executarse a costa de los referidos labradores” (Extret de Miquel Puig i Reixach). - (Tornar al text)

www.lespreses.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Les Preses.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial actual de Les Preses.

Escut antic de Les Preses abans de l'adopció de l'actual el 23 de desembre de 2002

Situació del municipi de Les Preses dins la comarca de la Garrotxa

Detall d'un dels dos campanars de l'església parroquial de Sant Pere. Neoclàssica. Segle XVIII - (Ampliar)

Alfons Faig, en 'Fonso de Lliurona' fill adoptiu de Les Preses. 1994. Autor Josep Maria Julià. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Rellotge de Sol a la façana de l'edifici de Ca les Monges, actual Ajuntament - (Ampliar)

Restes de l'antiga presó a la plaça Major - (Ampliar)

Ceràmica de la façana de l'ermita de Sant Sebastià - (Ampliar)

Detall d'un dels dos campanars de l'església parroquial de Sant Pere. Neoclàssica. Segle XVIII - (Ampliar)

Campanar de l'ermita de Sant Sebastià. A la campana hi ha un relleu que representa el sant - (Ampliar)

Carrer de Les Preses - (Ampliar)

Detall dels dos campanars de l'església parroquial de Sant Pere. Neoclàssica. Segle XVIII - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice