A principis del segle XII el temple de Sant Pere d’Alp acollia a una petita comunitat de clergues. Les dotacions que hi van fer els nobles de l’època la convertiren en una de les esglésies més riques de la contrada. L'estructura originària del segle XII correspon a un edifici de planta basilical amb tres naus, de la qual es va suprimir la cap&vvedil;alera i es va substituir pel presbiteri actual, es va sobrealçar la nau central i es van obrir els murs laterals per a construir diverses capelles.
Alp va formar part del vescomtat d'Urtx (a l'edat mitjana, Urg), posteriorment dels vescomtes de Cerdanya, més tard dels Castellbò. A finals del segle XI Bernat, fill de Bernat II de Cerdanya i del Conflent, germà del vescomte Ramon II de Cendanya posseia la Vall de Toses, d'Urtx i de Queixans i la mayoria del terme d'Alp (1). Ramon II era el pare d'Hug de Mataplana, que es va casar amb Sibil·la de Pallars i va formar la tercera dinastia dels comtes de Pallars.
El 1316 Jaume II va adquirir de Ramon d'Urtx la majoria del terme d'Alp, i vengué les seves terres als Mataplana (1368). Més tard va ser posseït per diversos nobles com el vescomte de Castellbò el 1359. El 1560 era propietat del Col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà. Durant els segles XVII-XVIII s'enregistren les baronies d'Estoll, Mosoll i Escadarcs.

Pistes d'esquí de La Molina, amb esquiadors. Al fons, el Puig d'Alp. Ca. 1970. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

La Molina. El poblament a la vall de la Molina al tombant del primer mil·leni era notable. Prop de la Torre del Riu hi ha els vestigis de l’antic monestir de Sant Hilari i Sant Esteve d’Umfred, o Riudred, vinculat al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles, a l'Alt Urgell. Actualment només en resten murs derruïts i un fragment de paret treballada amb opus spicatum. A la vall hi havia també les parròquies de Sant Vicenç de Sagramorta, Sant Martí de Saltèguet i Santa Maria d’Ovella, tres nuclis que van ser abandonats pels seus habitants al segle XVII coincidint amb una època de caiguda demogràfica a tota la Cerdanya. A l’indret de Malpàs hi ha la Torrassa datada a finals del segle XII, una construcció d’ús defensiu de planta quadrada amb espitlleres.
La muntanya de Saltèguet, propietat de l’Ajuntament de Puigcerdà des del segle XIV, i la muntanya de la Tosa proporcionaven fusta, llenya, carbó vegetal, caça, pastures i terres fèrtils en abundància, uns recursos que s’han aprofitat des d’època prehistòrica fins avui. El nom de la Molina prové precisament d’una antiga serradora de fusta, de la que es desconeix l’emplaçament exacte, però s’hauria de situar prop dels boscos on es feia l’extracció de fusta i a la vora d’un torrent per utilitzar la força de l’aigua per serrar els grans troncs i poder-los transportar.

Xalet de La Molina nevat durant la temporada d'esquí. 1900-1930. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

A inicis del segle XX es va crear l'estació d'esquí de la Molina, on el 1911 es va desenvolupar la primera competició oficial d'esquí. Amb l’arribada del ferrocarril l’any 1922, començà a créixer i consolidar-se una nova activitat econòmica: el turisme i els esports d’hivern. El 1967 es creà l'estació de esquí de La Masella.
La Torre de Riu té l’origen en una antiga torre de defensa, a la que el segle XIII se li va adossar una capella romànica. La casa té annexa una capella on fins la Guerra Civil s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu d’Ovella, patrona dels pastors. A finals del segle XIX va ser transformada pels seus propietaris en el castell d’inspiració romàntica que podem contemplar avui.

Evolució demogràfica d'Alp. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 12 focs; 1515, 20 focs; 1553, 21 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"La Cerdanya desapareguda". Sandra Adam Auger. 2016. Editorial efadós. ISBN 84-1654-719-7.
"El col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà. La dimensió econòmica d'una institució religiosa". Erola Simón Lleixà. 2014. Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.

---

Notes
(1) Un personatge notable d'aquesta família va ser Pere d'Urtx, bisbe d'Urgell entre 1269 i 1293, qui va signar els Pariatges d'Andorra. El seu germà Ramon II d'Urtx va rebre de Jaime I totes les jurisdiccions d'Urtx llevat de la pena de mort. - (Tornar al text)

---

www.alp2500.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'Alp.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)