Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Mosaic de la Vil·la romana dels Ametllers

Mosaic romà de la Vil·la dels Ametllers. Fundada al segle I aC. Descobert l'any 1921, s'hi pot llegir, en llatí: "SALVO VITALE FELIX TURISSA EX OFfiCINA FELICES". Viquipèdia, Catabach - (Ampliar)

Ramon Berenguer III, dit el Gran (1082-1131)

Ramon Berenguer III, dit el Gran (1082-1131). Rotlle genealògic del monestir de Poblet, 1400. Viquipèdia - (Ampliar)

El rei Alfons el Cast

El rei Alfons el Cast. Viquipèdia

Galeó del segle XV, utilitzat pels pirates barbarescos

Galeó del segle XV, utilitzat pels pirates barbarescos. Dibuix de Jurien de la Gravière, 1890. Viquipèdia - (Ampliar)

Carreró de Tossa de Mar

Carreró de Tossa de Mar - (Ampliar)

Capella de la Mare de Déu dels Socors

Capella de la Mare de Déu dels Socors. Edificada el 1593, probablement com a exvot del mercader Antoni Caixa, en agraïment a Mare de Déu - (Ampliar)

La Torre de Ses Hores, a la Vila Vella

La Torre de Ses Hores, a la Vila Vella - (Ampliar)

Capella de la Mare de Déu dels Socors

Capella de la Mare de Déu dels Socors. Imatge de la Verge - (Ampliar)

Ava Gardner a Tossa de Mar, durant el rodatge de Pandora

Ava Gardner a Tossa de Mar, durant el rodatge de Pandora


Tossa de Mar

Els dolmens. Les poblacions ibera i romana. Els vestigis més reculats de la presència humana a la vall de Tossa ha estat confirmada pels jaciments arqueològics excavats a la zona del Massís de Cadiretes, com el paradolmen de Pedra Sobre Altra o el Paradolmen d'en Garcia, alguns dels quals han estat datats entre el 2500 aC i el 1800 aC.
Està ben documentada la presència de poblats ibèrics tan a l’interior com a la costa, amb els importants assentaments del puig de Pola i del cap de Tossa, enlairats i defensats naturalment pels penya-segats. Les monedes i els fragments de ceràmica trobats als dos indrets testimonien relacions comercials amb Empúries i Roma.
L'indret ja havia estat habitat en època romana, com confirmen les descobertes de la vil·la romana dels Ametllers (1), descoberta per Iganasi Melé i Farré l'any 1914, i, més modernament, les del Mas Carbotí (2) i Ses Alzines, vil·les dedicades a la producció de vi.

Paradolmen d'en Garcia. Massís de Cadiretes, Tossa de Mar

Paradolmen d'en Garcia. Massís de Cadiretes, Tossa de Mar. Paradolmen identificat per Agustí Garcia l’any 1974. La cambra sepulcral està formada per un bloc erràtic a ponent i amb la penya natural a llevant. La coberta es troba falcada per petits blocs erràtics i paret de pedra seca, i amida 2,60 per 2,40 m. i 0,70 de gruix. L'entrada es devia efectuar a través d'un curt corredor, conservat només en part i és orientada al sud. La cambra amida 2,20 m. de llarg per 1 d'ample i 0,90 d'alçada màxima. VFa ser excavat l'any 1979 i pel tipus arquitectònic es pot datar entre el 2500 i el 2200 aC. Viquipèdia, Catabach - (Ampliar)

De la població ibera i posterior romana s‘ha localitzat vestigis del que podia haver estat el port utilitzat successivament per ibers i romans, en una de les travessies del carrer de la Guàrdia, com ho testimonien els materials ceràmics dels segles II-I aC i del IV dC que es van poder recollir en el decurs d’unes obres. És possible per tant, que almenys fins al segle IV dC, la badia de Tossa havia d’haver tingut més entrant i haver estat més arrecerada dels vents.

El nom de Tossa. Les primeres referències medievals a Tossa, als segles IX-X, són en la forma Tursam-Torsa (3). El terme Tursam apareix al diplomatari de Carlemany al bisbe Teotari de Girona, pergamí que conté la concessió de tota la Vall d'Aro, atorgada l'any 881, i en el qual apareixen les formes toponímiques Valiem Arez (Vall d'Aro), Tursam (Tossa), Locustarii (Llagostera), Rominianum (Romanyà) i Colonica (Calonge) (4).
L'any 966 reapareix en un document on els marmessors del comte Miró I de Barcelona fan donació al monestir de Ripoll de l'alou de Tossa. fins aleshores, la vall de Tossa havia format part de la mateixa unitat administrativa que Llagostera (5). Al mateix document figuren "dues parròquies", la de Sant Vicenç i la de Sant Lionç, amb delmes i primícies. La primera amb tota certesa correspon a l'actual ermita de Sant Benet, terra endins de la vall de Tossa. La segona va desaparèixer en època alt-medieval i es desconeix el seu emplaçament. A la donació també es fa referència al puig o roca Paula, avui dit turó de Pola, indret habitat des de molt antic on hi havia construïda una torre de guaita de la qual avui en resta encara algun fragment ("Les excavacions de 1985-1992..." esmentat a la bibliografia).

Mosaics romans de la Vil·la dels Ametllers

Mosaics romans de la Vil·la dels Ametllers. Viquipèdia, Florent Pécassou - (Ampliar)

La Tossa medieval i les relacions amb el monestir de Ripoll. Sembla que inicialment la senyoria del monestir sobre Tossa no fou prou respectada pels comtes: els anys 1096 i 1097, els comtes Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III confirmaven novament els seus drets, ratificats el mateix 1097 per una butlla del papa Urbà II.
L'any 1186 l'abat de Ripoll Ramon de Berga (1172-1206), impulsor del claustre de Ripoll, concedí la carta de franquícies i poblament, i feia erigir el Castell de Tossa a l'indret anomenat Mont Guardí (Montis Guardini, actual Cap de Tossa). Amb les disposicions dictades concedia als habitants la facultat de construir cases dins i fora del recinte fortificat, el que explica la formació de la Vila Vella, i regulava les relacions de dependència amb el monestir. Malgrat que alliberava els tossencs dels mals usos, era molt rigorosa en l'exercici dels drets senyorials, sobretot pel que fa a la pesca, precisament la principal ocupació dels veïns.
Aviat començaren els conflictes derivats de la interpretació d'aquest punt i els pescadors de la costa no dependents del monestir (de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, etc.) es resistiren a satisfer els delmes i la lleuda de la pesca efectuada dins el terme de Tossa, però Ripoll aconseguí un privilegi d'Alfons el Cast el 1189 (6).

Interior de l'església de la Mare de Déu dels Socors

Interior de l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda el 1593. - (Ampliar)

Pirates, pescadors i navegants. La situació de la població, apartada de les principals vies de comunicació, explica que Tossa no participés de forma destacada en els conflictes bèl·lics que s'esdevingueren a Catalunya. Havia sofert un atac de la flota francesa de Felip III l'Ardit el 1285, en la croada contra Catalunya, i com tantes altres poblacions costaneres va ser atacada pels pirates barbarescos i turcs, accions que han quedat reflectides en la seva toponímia: la cala Morisca, la torre dels Moros... La vila fortificada servia de refugi no només als veïns de Tossa sinó també als d'extramurs i als forasters. A partir de la fi del segle XVI la pirateria minvà; superar el perill, la població es va expandir fora de les muralles i es va endinsar cap el pla.
L’activitat marinera, pescadora i l’explotació forestal ja eren importants a finals del segle XIV i han perdurat fins gaireb&ecute; avui. Patrons tossencs freqüentaren les rutes més importants de la Mediterrània: el Llevant, Provença, Llenguadoc, les Balears i les Pitiüses, Gènova, Nàpols, Sicília, Sardenya, i la Barbària. Voltada per les muntanyes del litoral, Tossa va desenvolupar un comerç marítim sobre la base de les possibilitats ofertes pel medi ambient. Productes de la mar i dels bosc, peix salat, llenya, carbó, suro, objectes d’artesania prengueren el camí de les gran ciutats de la costa peninsular, com Barcelona i València. Milers i milers de barrils d’arengades, de pannes de suro i tones de carn de porc salada foren transportats i comercialitzats a València pels patrons-negociants els segles XV-XVII.

Església de Sant Vicenç, consagrada el 1776

Església de Sant Vicenç, consagrada el 1776. Viquipèdia, Gabriele Delhey - (Ampliar)

L'expansió dels segles XVII i XVIII. Els resultats del creixement econòmic es varen traduir en l’augment demogràfic i en el desenvolupament urbà fora muralles, iniciat ja a principis del segle XVI i continuat, malgrat caresties, epidèmies, guerres i pirateria, al segle XVII. La població, que a mitjans segle XIV comptava uns 364 habitants, passà a uns 774 habitants els primers anys del segle XVIII, un augment del 112 per cent.
Les relacions marítimes amb Cadis, ja documentades el segle XVII, s’anaren intensificant al llarg de la primera meitat del XVIII. Després dels permisos de lliure comerç amb les colònies americanes (1765 i 1778) la marina de Tossa es llançà a la carrera d’Amèrica amb gran vitalitat i professionalitat. Patrons, mariners, pilots i comerciants navegaren als ports de Cuba, Puerto Rico, Veneçuela i Riu de la Plata. Joves tossencs freqüentaren les escoles de pilots de Barcelona i Arenys de Mar.
Els guanys de les activitats marítimes i comercials a la Mediterrània i a l’Atlàntic, propiciaren canvis socials, de mentalitat i un desenvolupament urbà com mai s’havia donat. En el pla, es va construir l’actual església parroquial de Sant Vicenç, consagrada el 1776; foren urbanitzats els camps al seu voltant i les cases s’estengueren fins als carrers de Sant Miquel, Nou i la Guàrdia.
A finals del segle XVIII, Tossa comptava amb més de 500 cases, gairebé el triple de les que tenia el 1719, quan n’hi havia 80 dins Vila Vella i 110 fora muralles. Disposà d’un nou hospital per a pobres i pelegrins fundat per Tomàs Vidal i Rey, qui hi va dedicar els dinersobtinguts amb el comerç americà. Des de l'inici del segle fins al cens de Floridablanca (1787) la població va passar de 564 habitants a 1303, un augment del 231 per cent. Va ser un segle d’emigració i immigració, i de novetats. S’instal·là un dels primers obradors de taps de suro de Catalunya; hi residiren els primers metges fills de la vila, s’establí el correu, l’Ajuntament posà plet a l’abat de Ripoll i aconseguí l’abolició dels delmes, l’església parroquial tingué organista i un tossenc esdevingué cònsol general d’Espanya a Sant Petersburg.

Evolució demogràfica de Tossa de Mar

Evolució demogràfica de Tossa de Mar. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 68 focs; 1515, 80 focs; 1553, 102 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

De la indústria surera a niu d'intel·lectuals. A partir del primer quart del segle XIX, l’activitat marítima inicià un declivi, i gairebé es limità als pescadors que seguiren alimentant la indústria de la salaó. A mitjans segle, de les vint embarcacions de cabotatge que es dedicaven al tràfic a la Mediterrània a finals del segle anterior, en quedaven cinc. El bricbarca Camila Primera de Tossa de 310 tones i la corbeta Villa de Tossa de 275 tones varen ser les últimes dedicades a la marina d’altura.
La no va oportunitat de progrés la va trobar Tossa a la indústria suro-tapera. Des del primer taller de l’any 1738, amb tres tapers francesos, es passà, el 1884, a 308 treballadors; les fàbriques de taps donaven feina al 15 per cent de la població, uns 2.000 habitants. La introducció de les màquines a final de segle, la manca de capital important per reconvertir les fàbriques, la primera guerra mundial, entre altres factors, repercutiren negativament en la indústria i l’ocupació. La població, en aquests anys difícils, disminuí progressivament entre 1890 i 1930: 1.700 i 1.442 habitants respectivament. Per donar feina es va construir la carretera costanera per Sant Feliu de Guíxols i el camí del Far, inaugurat el 1917 i emplaçat al cim del cap de Tossa on hi havia les ruïnes del castell de l’abat.

Anxoves en salaó. La indústria de la salaó va ser molt important a Tossa

Anxoves en salaó. La indústria de la salaó va ser molt important a Tossa. - (Ampliar)

Al mateix temps la vila anà adquirint rellevància com a estació de residència i estiueig. Seguint els passos de Jaume Vilallonga, començaren a freqüentar-la altres pintors com Roig i Soler, Brull i Masriera fins que, a començament dels anys trenta, esdevingué punt de reunió internacional d’intel·lectuals: pintors, escultors, decoradors, poetes, crítics, escriptors, arqueòlegs, arquitectes i filòsofs.
Rafael Benet, l’any 1934, va saber sintetitzar aquell moment màgic en l'article Tossa, Babel de les arts (7). Dins la llarga llista dels que residiren o passaren per Tossa, cal recordar el filòsof Paul Ludwig Landsberg, que ensenyà a la Universitat de Barcelona; el poeta Jules Supervielle; l’arquitecte Fritz Marcus, l’escultor Jean Matisse, els pintors Sergio Brignoni, Jean Metzinger, Georges Kars, Oswald Petersen, Pere Créixams, Marc Chagall, André Masson, Tadashi Kaminagai, Rudolf Lévy, Peter Janssen, Ari Walter Kampf, Émile Sabouraud, Oscar Zügel, l’escultor Enric Casanovas i l’escriptor George Bataille, etc.
L’any 1935 fou inaugurat a Tossa el Museu d’Art Contemporani, el primer d’Espanya, amb obres dels pintors i escultors esmentats i amb les troballes de les excavacions de la vil·la romana del Ametllers.
Els esdeveniments bèl·lics de 1936-39 i la segona guerra mundial posaren fi a aquella època extraordinària, quan les reunions i les tertúlies artístiques i culturals al Cafè d'en Biel de Tossa semblaven el Café du Dôme de París o el Gijón de Madrid i on s’havia aconseguit aplegar intel·lectuals i artistes tan diversos i fins i tot oposats.

La Vila Vella, entorn de 1905-1920

La Vila Vella, entorn de 1905-1920. Viquipèdia, Jmarchn. - (Ampliar)

El turisme. Les guerres varen interrompre també l’incipient turisme protagonitzat sobretot per la colònia barcelonina, per un emprenedor alemany que organitzà un servei d’autocars Berlín-Tossa i per un matrimoni anglès que hi construí un hotel. Vingueren despr&eacutue;s els anys durs i difícils de la postguerra. L’esclat turístic dels anys 1950 i 1960, propiciat per la pel·lícula Pandora i l'holandès errant, rodada a Tossa, aportà a l'economia, als costums, a la societat, a l'aspecte urbà i paisatgístic canvis encara més radicals dels que es manifestaren el segle XVIII.
Les possibilitats de treball generaren un corrent immigratori, especialment d’extremenys i andalusos, tant que la població va passar en 10 anys (1960-1970) de 1.778 a 2.515 habitants. Des de llavors, Tossa, pionera del turisme a la Costa Brava, ha anat abandonant activitats ancestrals com la pesca i la pagesia per basar exclusivament la pròpia economia en la indústria turística. Avui compta amb 88 establiments amb 15.952 places i la població ha arribat a 5.910 habitants (2013).


Notes
(1) Està situada al pujol de Can Magí,, a l'oest del municipi, i a uns 23 metres sobre el nivell del mar. S'anomena també vil·la Vitalis. Data de l'època ibèrica (III a I aC) i romana( I aC a VII dC); una vil·la romana amb un establiment ibèric anterior. S'hi han trobat murs, sitges, un conjunt termal, mosaics que mostraven l'antic topònim de la vil·la TVRISSA i el nom del seu posseïdor, VITALIS. També s'hi ha trobat pintura mural.
Conté dependències rústiques, amb tres premses i l'aljud de decantació, per a producció d'oli o més probablement de vi, amb magatzems i altres estances.
S'hi ha trobat material ceràmic, un estilet i un didal de bronze, indústria òssia, tres punxons, una peça discoidal, monedes, un as emporità de bronze i d'altres de romanes. - (Tornar al text)

(2) Es tracta d'una vil·la romana dels segles I aC - II dC, destinada segurament, com la dels Ametllers, a la producció de vi. S'hi va realitzar una campanya d'excavacions l'any 1984 que va posar al descobert una edificació compartimentada a partir d'un passadís central, amb unes habitacions a tramuntana destinades a vivenda i de treball a migjor, sector on destaca la cambra, pavimentada amb rajols, on hi havia la premsa, que no fou localitzada a les excavacions. A finals del segle I dC va ser abandonada abandonada. - (Tornar al text)

(3) El cas de Tossa, on l'abandonament progressiu de la costanera uilla Uitalis o Turissa [...], que va donar lloc al terme Tursam-Torsa citat en el segles IX i X amb les seves vil·les i vilars, la principal de les quals potser es localitzava al voltant de l'actual església de Sant Benet, que pot haver estat la parroquial de Sant Vicenç citada des del segle X, un temple que se situa a tres quilòmetres cap a l'interior, a la zona més densament poblada de masos de la vall, sense cap nucli central aparent, mentre que l'església localitzada al cim de la Vila Vella, romànica, no mostra cap indici arqueològic aparent abans del segle XI, la qual cosa podria confirmar la hipòtesi d'un manteniment dels termes administratius i de la toponimia, acompanyat d'un canvi dels llocs de poblament durant l'antiguitat tardana, un canvi afavorit per les transformacions econòmiques. (Extret de "Les uillae de Constantí a Carlenay", J. Canal i altres. - (Tornar al text)

(4) El pergamí original, del que se'n coneixien còpies, va ser localitzat per Josep Calzada i Oliveras, qui ho va publicar a Annals d'Estudis Gironins, 1981. Aquest document es troba a l'arxiu capitular de Girona, datat el 2 de setembre del 881; el trasllat que en féu el notari Pere Rosselló el 16 de juliol del 1686, es troba a l'Arxiu Històric de Girona; i la còpia feta en el mateix segle XVII, es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. - (Tornar al text)

(5) L'any 966, moment de la donació, Tossa arribava "fins al mateix terme del monestir de Sant Feliu de Guíxols". En realitat, limitava amb el Solius marítim que Sunyer i Riquilda havien donat al monestir de Sant Feliu. ("Els termenals de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) de l'any 916 al 1057", Lluís Esteve i Cruañas i Lluís Pallí i Buxó, dins "Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte", Abadia de Montserrat, 1998) - (Tornar al text)

(6) Aquesta situació perdurà i els moviments de resistència dels veïns de Tossa que es produïren al llarg dels segles culminaren en un plet presentat a mitjan segle XVIII contra els antics drets i prerrogatives senyorials del monestir de Ripoll; el 1764 el Consell de Castella confirmava els delmes del monestir, però emparant-se en les disposicions sobre llibertat de comerç promulgades per Carles III d'Espanya, els veïns aconseguiren el 1784 una carta reial que suprimia l'exacció del delme. Els habitants de Tossa encara promogueren un nou plet el mateix 1784 davant l'Audiència de Barcelona.
D'altra banda, la donació que va fer Jaume el Just al seu cunyat Ot de Montcada del Vell del castell de Tossa en franc alou, juntament amb d'altres importants donacions, que després formaren la baronia de Llagostera, motivà protestes dels abats ripollesos, que foren els qui exerciren de fet la jurisdicció. Des de mitjan segle XIV el monestir va concedir la batllia, càrrec al que es va unir el de castlà i batlle de sac, a successives famílies: primer als Soler (Bernat i el seu fill Arnau) i el 1371 passà als Riera per venda; després passà per matrimoni als Vern (1659) i mé tard, també per matrimoni, als Falguera.- (Tornar al text)

(7) L'esmentat article de Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 2 de juny de 1889 - Barcelona, 16 de gener de 1979), pintor, crític d'art i historiador de l'art català, va ser publicat a la revista Art l'any 1934. Benet també va ser l'impulsor del museu d'art contemporani de Tossa, inaugurat el 1935, i participà en l'organització de les Exposicions de Primavera organitzades per l'Ajuntament de Barcelona (1932 i 1935).- (Tornar al text)


Bibliografia
"Les excavacions de 1985-1989 i 1992 a la vil·la romana dels Ametllers, Tossa (Selva)", Albert López i Mullor i altres, 2001. Patronat de la vil·la romana dels Ametllers. ISBN 84-7283-566-9.
"Excavacions a la vil·la romana de Mas Carbotí, Tossa de Mar, La Selva. Memòria", Albert López i Mullor, Marius Zucchitello i Gilioli, Xavier fierro i Macià, 1984. Direcció General de Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.
"Les uillae de Constantí a Carlemany. Aportacions gironines a la qü,estió de l'evolució i la transformació de les vil·les o termes rurals durant l'antiguitat tardana (segles IV-VIII)", J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. Annals d'Estudis Gironins.

Basat parcialment en la publicació a la web del Consell Comarcal de la Selva www.selva.cat.



  • El cim i tomba de Tossa
    ------Especialitat gastronòmica arrelada amb la tradició marinera del municipi.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Tossa de Mar

    Escut de Tossa de Mar

    Escut de Tossa de Mar

    Mapa de Tossa de Mar

    Situació del municipi de Tossa de Mar dins la comarca de la Selva


    Relleu de l'abat de Ripoll Ramon de Berga (1172-1206)

    Relleu de l'abat de Ripoll Ramon de Berga (1172-1206). Pilar nord del claustre del monestir de Ripoll. Imatge gentilesa de www.monestirs.cat - (Ampliar)

    La Torre dels Moros

    La Torre dels Moros. Torre de guaita que vigilava la costa dels atacs dels pirates que assolaven sovint aquestes contrades durant el segle XVI, època de la seva construcció. Viquipèdia, Karsten Ratzke - (Ampliar)

    Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró

    Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró. Exvot procedent de l'ermita de Sant Simó de Mataró, actualment al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam. Viquipèdia, Joop Anker - (Ampliar)

    Carreró de Tossa de Mar

    Carreró de Tossa de Mar - (Ampliar)

    Capella de la Mare de Déu dels Socors

    Capella de la Mare de Déu dels Socors. Interior de la nau - (Ampliar)

    Capella de la Mare de Déu dels Socors

    Capella de la Mare de Déu dels Socors. Imatge a la façana - (Ampliar)

    Marc Chagall, el 1941

    Marc Chagall, el 1941. Viquipèdia, Van Vechten - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés