Susqueda. Història

Mare de Déu d'alabastre del santuari del Far. 1924-1936. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El pantà de Susqueda. 30/01/2024 - (Ampliar)

Santuari de la Mare de Déu del Coll. 1910. Josep Ximeno Planas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vista de la població de Susqueda amb el pont sobre el riu Ter en primer terme. 01/01/1962. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El pantà de Susqueda. 2016. Joan Sabater Brunet. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Interior de l'església del santuari de la Mare de Déu del Far. 1924-1936. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Grup de persones al mirador del santuari de la Mare de Déu del Far. A la dreta, mossèn Ferran Forns. 1932. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

V Aplec del GEiEG al Santuari de la Mare de Déu del Coll. Retrat d'un grup de participants a l’aplec dalt d'un arbre. 1934. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Obres de construcció del pantà de Susqueda. 1965. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Capella del mas de Sant Pau de Susqueda. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Castell de Fornils. Sant Martí Sacalm. 1990. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Central hidràlica del pantà de Susqueda. 2009. Eudald Picas Viñas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

40è aniversari de la inundació del pantà de Susqueda. 2007. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Susqueda

Història de Susqueda.

La població que dóna nom al terme ja no existeix, coberta des del 1968 per les aigües del pantà de Susqueda, que el va engolir junt amb les terres de conreu i masies que l'integraven, el que obligà a traslladar la capital, tot i mantenint-ne el nom, a Sant Martí Sacalm.
El terme comprèn el poble de Sant Martí Sacalm, cap de municipi, les caseries del Far i Susqueda i l’urbanització de Bosc Ses Vinyes. També en formen part la caseria i l’urbanització del Coll, situades al voltant del santuari de la Mare de Déu del Coll, l’església i l’antiga casa prioral del qual pertanyen ja al terme veí d’Osor.

Vista parcial de Susqueda. 1890-1910. N. Ricart. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

L’antic poble de Susqueda era centrat per l’església de Sant Vicenç, consagrada el 1068 i molt transformada el 1860, amb capelles laterals afegides. El pont de Querós sobre el Ter, iniciat el 1348, molt danyat el 1617 i reconstruït el 1679, ho va ser novament a conseqüència de l’aiguat del 1940. També es va inundar la capella de Sant Pelegrí, bastida el 1769, i el pont de Sallent, d’una sola arcada i dos finestrals, que travessava la riera de Rupit, poc abans de la confluència amb el Ter. El 1925, època de plenitud de la vall de Susqueda, el poble era format pel nucli de la Sagrera, de 20 cases, el barri del Ramadal, de 18 cases, i 46 pagesies.

Hostatgeria del santuari de la Mare de Déu del Far. 1911-1944. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona.

El Far. Sovint, per raons geogràfiques se sol incloure el sector del Far dins la subcomarca de Collsacabra, tot i pertànyer a Susqueda. Comprèn la punta de la cinglera del Far i la vall de l’Om, travessada per la riera de l’Om, alimentada pels petits torrents de la Garganta, el Vilar, els Esqueions, Armadans i Condreu abans de precipitar-se al Ter pel saltant i grau del Goleró.
Els graus i els penyals caracteritzen el paisatge, amb prats al coll de Condreu i a la vall de l’Om, i també al coll de Malla. Hi abunden els roures, els boixos i altres arbustos. L’element més destacat és la gran cinglera del Far, d’impressionant verticalitat i panoràmiques extraordinàries.

Construcció de l'hostatgeria del santuari del Far. 21/6/1970. Camil José Guiu. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El santuari de la Mare de Déu del Far. El santuari del Far, a 1.123 m d’altitud, restaurat el 1970, presideix aquest sector, i va pertànyer a la demarcació de l’antic castell de Fornils, situat al peu de la cinglera, propietat tradicional dels vescomtes d’Osona-Cardona, que més endavant passà a la baronia i posterior marquesat de Rupit. La primera referència és del 1269, ja dins la parròquia de Cantallops, amb els masos dels Esqueions, la Jaça, Armadans, Codolosa, l’Om de Valli-sana, el Solanot, les Vinyes i l’Argelagós, del qual avui només són habitats el santuari i el mas de l’Om de Valli-sana, amb edificacions del 1594, del 1617, del 1733 i altres de més modernes.
El santuari, a la punta de la cinglera, té una silueta inconfusible sobre el pla de Sant Martí Sacalm. El conjunt inclou l’església i l’hostatgeria. El temple correspon a les obres realitzades a conseqüència del terratrèmol del 1428, que arruïnà el conjunt, i que sovint ha estat malmesa pels llamps. Té una nau allargada amb dues capelles laterals obertes al segle XVII; el campanar va ser acabat el 1720. Conserva una imatge d’alabastre del segle XV, d’un gòtic molt evolucionat, que va ser restaurada el 1922, que representa la Mare de Déu alletant l’Infant. La confraria aplegava gent de la vall d’Hostoles i de Collsacabra.

Pagès amb una carreta amb dos bous a l'hostal del santuari de la Mare de Déu del Far. 1924-1936. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Des del segle XIV hi hagué un sacerdot beneficiat, i arribà a haver-hi un segon sacerdot, de la confraria; aquesta es renovà el 1640, en iniciar-se una etapa que perdurà fins el 1730, quan el bisbe de Vic prohibí les tradicionals processons que pujaven de la vall d’Hostoles, en virtut dels cànons dictats per la repressió borbònica. Extingits el 1820 els sacerdots beneficiats, el 1855 hi hagué un intent, fallit de constituir el Far en parròquia independent, i el 1890 s’hi restabliren sacerdots custodis, que, amb els rectors de Sant Martí Sacalm, tingueren cura del culte i les restauracions. Des del 1939 fins al 1960 hi residí un sacerdot, que ho era també de Cantallops. Abandonat també pels ermitans, el 1970 el bisbat de Vic n'emprengué la restauració, que respectà el caràcter de l’edifici.
Poc abans d’arribar al Far, al capdamunt del grau de Santa Anna, que comunica el santuari amb Sant Martí Sacalm i la vall d’Hostoles, hi ha la capella de Santa Anna, que ja existia al segle XV, anomenada Santa Anna del Munt. La capella actual, amb atri o reposador,va ser refeta a partir del 1640.

Pont sobre el Ter. Susqueda. 1900-1920. Emili Ullés Daura. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Sant Martí Sacalm. El poble de Sant Martí Sacalm o Sant Martí de Cantallops centra el pla de Sant Martí, dominat per la gran cinglera del Far, que forma part del terme i de la demarcació parroquial. Comprèn un petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1197, de la qual resta una part romànica del segle XII, havent estat del tot transformada al segle XVII. Sembla que primitivament el nom de Cantallops, assignat al poble, citat al segle X, era més popular que no pas el de Sacalm, esmentat ja al segle XII, i ambdós han conviscut al llarg. Escampades pel pla o calm de Sant Martí hi ha antigues masies existents ja el 1197.
A la part limítrofe amb Amer hi ha el jaciment Neolític del Puig de les Sorres on s'han localitzat restes lítiques i també ibèriques i romanes.

Castell de Fornils a Sant Martí Sacalm. 1990. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El castell de Fornils. L’antic castell de Fornils, anomenat també castell del Roure o de Sant Pau, és documentat el 1177. Corona un petit puig al peu de la cinglera del Far, al vessant esquerre de la vall de la riera de l’Om, entre les Gleies, antigament les Esglésies, i la Triola. Conserva una torre rodona, escapçada, i una sala amb restes de volta i murs espitllerats que en revelen l’antiga importància com a centre jurisdiccional. Prop del castell hi ha la casa de Sant Pau, amb una antiga capella annexa dedicada al sant, ja existent el 1269. També prop de les Gleies, l’església de Sant Pere de Fornils, que devia haver estat una petita parròquia rural, que desaparegué o s’enrunà el 1560.

Vista de Susqueda. En primer terme, el pont de Querós sobre el riu Ter. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Des de la fi del segle IX, formà part d’un extens terme, propietat dels vescomtes d’Osona, futurs senyors de Cardona, que comprenia els actuals municipis de Rupit i Pruit, d’una banda, i Susqueda, de l’altra. Inicialment va ser supeditat al castell de Fàbregues, esmentat des del 968, però abans del 1040 el territori ja s’havia escindit en el terme de Rupit i el del castell de Fornils, molt vinculats, pel fet de pertànyer al mateix senyor i compartir govern o cúria. El castell de Fornils, sota la cinglera que va de Rupit al Far, a l’actual mas del Roure o de Sant Pau, és esmentat sovint entre els segles XI-XIV, quan dominava Susqueda i Cantallops; però més endavant el terme tornà a l'administració de Rupit, i formà part del marquesat de Rupit, creat el 1681 a favor d’Antoni de Bournonville. Amb la creació dels municipis i les províncies, el 1833, Susqueda i Cantallops constituïren un sol municipi independent, adjudicat a la província de Girona, i el 1936 a la comarca de la Selva, mentre que la resta del marquesat integrà els municipis de Pruit i de Rupit, més endavant unificats, de la província de Barcelona, i des del 1936 de la comarca d’Osona.

Obres de construcció del pantà de Susqueda. 13/09/1965. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El pantà de Susqueda. És un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d'Osor, que s'estén pels termes de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i en una petita extensió en el d'Osor. Juntament amb el de Sau i el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. La major part de l'embassament està situada en el municipi de Susqueda.
Hidroelèctrica de Catalunya inicià la seva construcció el 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb l'objectiu de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona. Les obres es van acabar el 1967 i la central hidroelèctrica va entrar en servei el 1968. L'embassament sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.
És una presa tipus volta de doble curvatura, feta de formigó, amb diverses galeries que la travessen interiorment. Va ser concebuda per l'enginyer Arturo Rebollo Alonso que va incorporar a la presa alguns elements singulars tals com l'espectacular sala dita de les columnes situada en un dels estreps laterals, i a la qual s'accedeix per una escala helicoidal. Les mal anomenades columnes són en realitat pilars de geometria hiperbòlica de revolució truncada que alhora porten incorporat el sistema d'il·luminació de l'espai.

Evolució demogràfica de Susqueda. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 14 focs; 1515, 33 focs; 1553, 36 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Susqueda, la història submergida", Antoni Pladevall i Font, Eva Viñolas i Marín. 2009. Ajuntament de Susqueda. ISBN 84-9308-221-5.
"Susqueda", Antoni Pladevall i Font, Eva Viñolas i Marín. 2014. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona. ISBN 84-1580-816-9.
"Les masies de Susqueda". Joan Carreras Ros, 2023. Ajuntament de Susqueda - Editorial Oliveras. ISBN 84-0941-449-9.

www.susqueda.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Susqueda.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de Susqueda.

Situació del municipi de Susqueda dins la comarca de la Selva

Obres de construcció del pantà de Susqueda. 13/09/1965. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Mare de Déu del Coll. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El pantà de Susqueda. 2015. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Grup d'excursionistes amb els cingles del Far al fons. 1942. Ernest Gussinyé Ribas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El riu Ter a l'altura del pantà de Susqueda. 13/09/1965. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Retrat de tres homes a l'interior d'un menjador, al santuari de la Mare de Déu del Far. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vista del pantà de Susqueda en construcció. 1967. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Primera sortida d'aigua pel sobreeixidor de superfície del pantà de Susqueda després de la seva inauguració. 1969. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vista de l'església de Sant Martí Sacalm. 1943. Antoni Varés Martinell. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Ermita de Sant Marçal. Sant Martí Sacalm. 1990. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Central hidràlica del pantà de Susqueda. 2008. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 18/10/2024

www.susqueda.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Susqueda.