La comarca de la Selva. Riudellots de la Selva. L'església de Sant Esteve

Façana de l'església i cementiri, 1922. Autor Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Altar lateral, 1922. Autor Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Relleu a la porta de l'església de Sant Esteve

Un dels relleus amb figures zoomòrfiques a la porta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Vitrall de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Relleu a la porta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Sant amb marqueteria. Sagristia de l'església de Sant Esteve. Calaixera barroca, construïda a mitjan segle XVIII en estil provençal amb fusta de noguer - (Ampliar)

Clau de volta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Detall del retaule de l'altar major de l'església de Sant Esteve. Detall de la imatge de la Verge amb el Nen Jesús - (Ampliar)

Interior de l'església de Sant Esteve. La volta de la nau principal, el cor i l'entrada - (Ampliar)

Làpida sepulcral del segle XVIII. Actualment coberta pel sòl de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Figures a la façana de l'església de Sant Esteve

Una de les gàrgoles zoomòrfiques a la façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Gravat dels Goigs del gloriós Sant Esteve, patró de la parròquia de Riudellots de la Selva, copiats el 1895. Edició 1983 - (Ampliar)

Riudellots de la Selva. L'església de Sant Esteve.

La primera església romànica. L'esment més antic conegut de Riudellots és en una acta de donació datada el 24 de novembre de 882, on el bisbe Teuter dóna als canonges de la Seu els delmes de la basilicam de Rivo de Luto a Santa Maria de Girona i a Sant Feliu. Als anys 1028-1041 s’esmenta per primera vegada la parròquia de Sant Esteve de Riudellots. Les notícies de l’església de Riudellots, dels segles IX fins al XV, es refereixen a un edifici que ja no existeix. Segurament es tractava d’una església romànica que s’utilitzà fins cap a l’any 1430, moment en el que es va canviar l'emplaçament del poble (1) i es va construir a la ubicació actual de l’església una capella dedicada a Sant Sebastià, sota el que més tard seria el campanar de la nova església.a (2).

Detall de la imatge de Sant Miquel - (Ampliar)

L'actual església gòtica. Iniciada el 1500 i acabada el 1565, dins un estil gòtic ja molt tardà. El 1527 ja existia un edifici amb quatre altars, dedicats a Sant Esteve, Santa Maria, Sant Miquel i Sant Sebastià, i entre 1545 i 1551 es va construir el cor i les escales. El 1565 es v acabar el retaule major de Sant Esteve. Consta d'una sola nau amb capelles laterals als dos costats, coberta amb volta de creueria, capçada amb un absis poligonal de tres bandes amb finestrals gòtics i reforçada amb contraforts exteriors.
Adossat a la façana hi ha el campanar de planta quadrada, coronat amb una torreta hexagonal que presenta dos finestrals per banda amb arcs de mig punt i, al seu cim, un cupulí de planta hexagonal construït en temps posteriors.

Interior de la nau de l'església - (Ampliar)

Les intervencions posteriors. Les intervencions al temple s'han anat succeïnt al llarg dels anys. El 1851, la celebraci´ de les Jornades de la Santa Missió va permetre un nou altar de la Mare de Déu del Roser, en substitució del vell, molt deteriorat. El 1852 es va construir l'altar de Santa Caterina de Siena i el 1859 el de la Concepció, entre la capella del Roser i la de Sant Miquel.
A la tardor de 1884 unes fortes inundacions varen provocar greus danys a l'interior de l'església, que es va haver de restaurar. L'any 1891 es va construir el cupulí del campanar i s'hi va instal·lar un parallamps. Entre 1902 i 1907 es va renovar el paviment de l'església. El 1929 es va fer la instal·lació elèctrica, i el 1930 es va canviar el cancell de fusta d'entrada (3).
La façana principal actual, decorada amb esgrafiats i restaurada l'any 1990, presenta una portada rectangular, amb fines columnetes i capitells esculpits amb relleus d'animals i plantes. Damunt la portada hi ha un frontó ogival adovellat i envoltat d'un guardapols presidit per una creu amb fullatges. Aquesta reforma va aixecar la teulada inicial i va deixar visibles tres gàrgoles amb figures humanes.

Església de Sant Esteve. - (Ampliar)

Elements desapareguts. Destruït durant la Guerra Civil, presidia l'altar major un retaule renaixentista (4) de gran bellesa, fet a mijan segle XVI, del que es conserva una detallada descripció gràcies als inventaris de béns artístics fets els anys 1908, 1930 i 1933.
A part d'aquest, hi havia tres retaules més, també desapareguts durant la Guerra Civil: el de l'Esperança, amb vuit quadres dels misteris del Roser, el retaule de Sant Miquel, amb dotze escenes de la vida de Jesús i de Sant Miquel, i el de Sant Sebastià, amb vint quadres de diferents mides sobre els misteris i imatges de sants. Aquest últim podia tenir pintures del segle XV, i els dos primers eren de lèpoca del retaule major.
Altres elements importants inventariats a principis del segle XX i avui desapareguts són una trona i una pica baptismal del segle XV. En canvi, no consta en aquestes relacions la important calaixera barroca, construïda a mitjan segle XVIII en estil provençal amb fusta de noguer, que conté, en una fornícula una talla de fusta policromada de la Verge amb un fons blau cel i estrelles. Possiblement la actual ubicació del moble es decidís després de l'incendi de 1784 que va afectar la sagristia.

Vitrall de l'església de Sant Esteve. Detall - (Ampliar)

Notes

(1) Riudellots va haver de canviar d’emplaçament el 1430 per causa de les freqüents inundacions documentades des del 1322; la vila estava situada al bell mig de dues rieres, el Cric i el Riudevilla. El promotor d’aquest canvi fou el clergue Joan Nadal, senyor propietari dels nous terrenys on es construí l’actual vila. El clergue en conservà la senyoria directa, obtenint així uns censos anuals. Aquestes dades es coneixen gràcies a un document conservat a l’Arxiu Parroquial de Riudellots, La Consueta de 1763, escrita per un clergue fill del poble, Joan Calderó, gran coneixedor dels costums i tradicions de Riudellots. Joan Calderó no solament descriu les festes tal i com se celebraven el 1763, sinó que sovint també n’explica els seus orígens i l’evolució. Després d’explicar perquè s’introduí la festivitat de Sant Gregori el 28 de novembre, advocat contra diluvis i defensor d’aiguats, narra de forma senzilla el canvi d’emplaçament del poble. - (Tornar al text)

(2) A "De scriptis notariorum (s. XI-XV)" Edicions Universitat Barcelona, 1989, dins els testamens de fons monacals del 1481 s'esmenta una ecclesia Sent Esteve de Riudalots de la Selva. - (Tornar al text)

(3) Dades de les intervencions arquitectòniques i restauracions extretes de "Riudellots de la Selva", d'Elvis Mallorquí i altres. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona, 2000. ISBN 84-95187-16-7. - (Tornar al text)

(4) Constava de 24 quadres: deu dedicats a la Passió de Crist, els quatre plafons del centre mostraven la vida de Sant Esteve, i en el laterals hi havia un quadre de Sant Pere, un de Sant Joan Baptista i vuit imatges d'apòstols, bisbes i sants. Una escultura de Sant Esteve, de poc valor artístic, formava part del retaule.
La marededéu Antiga, desapareguda el 1939, i recuperada anys més tard en fragments i restaurada el 1994, es trobava fora del retaule major, en un nínxol al costat de l'Evangeli. Era d'estil gòtic, feta d'alabastre, i representava la Mare de Déu amb el Nen Jesús portant un ocell a la mà. L'any 1527 es van posar unes corones d'argent a la Mare de Déu i el Nen, figures que portaven tres mantells, un de damàs blanc, un de vellut morat i un de vellut verd. Extret de "Riudellots de la Selva", d'Elvis Mallorquí i altres. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona, 2000. ISBN 84-95187-16-7. - (Tornar al text)

Bibliografia
"Riudellots de la Selva", Elvis Mallorquí (coord.), 2000. Diputació de Girona, Quaderns de la Revista de Girona.
"Una parròquia del segle XVIII a través de la seva Consueta. Riudellots de la Selva", Joaquim M. Puigvert Solà, 1986. Fundació Salvador Vives, Barcelona.
"Una qüestió de toponímia: el domini senyorial del clergue Guillem Gaufred a Riudellots de la Selva l’any 1265", Elvis Mallorquí Garcia, 2007. Quaderns de la Selva, 19.

Història de Riudellots de la Selva------Article històric sobre el municipi.

Més imatges

Retaule de l'altar major de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Clau de volta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Relleu amb figura antropomòrfica - (Ampliar)

Conjunt de la nau principal de l'església - (Ampliar)

Calaixera barroca, construïda a mitjan segle XVIII - (Ampliar)

Relleu amb figura zoomòrfica -
(Ampliar)

Tomba de Dalmau Ciurana a la capella de Sant Miquel - (Ampliar)

Detall de la imatge de Sant Miquel - (Ampliar)

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)