Caldes de Malavella. Les termes romanes

Les Termes romanes de Caldes de Malavella - (Ampliar)

Nova vista de les termes romanes de Caldes de Malavella, 1917. Fragment de fotografia estereoscòpica de Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Les Termes romanes de Caldes de Malavella - (Ampliar)

Cap del dé Apol·lo, a qui estava dedicada una inscripció trobada el 1871

Cap del déu Apol·lo, a qui estava dedicada una inscripció trobada el 1871. Viquipèdia.

Entorn de les Termes romanes de Caldes de Malavella - (Ampliar)

Les Termes romanes de Caldes de Malavella - (Ampliar)

L'emperador Claudi (10 aC - 54 dC), durant el regnat del qual es varen construir les actual termes de Caldes de Malavella

L'emperador Claudi (10 aC - 54 dC), durant el regnat del qual es varen construir les termes de Caldes de Malavella. Viquipèdia.

Caldes de Malavella
Les termes romanes

Història de les termes. Monument Històric d'Interès Nacional, les termes romanes són considerades de gran valor, per tot el que representen i per ser les restes més ben conservades de l’antiga Aquae Calidae, l'actual Caldes de Malavella. La construcció de l'estructura original actualment visitable correspon al segon quart del segle I dC, probablement coincidint amb el regnat de l'emperador Claudi (41-54 dC), aprofitant una deu d'aigua termal que encara brolla (1).

Les Termes romanes de Caldes de Malavella. - (Ampliar)

Els noms amb què és anomenada a lèpoca romana és dubtosa: per una banda, hi ha qui es decanta per Aquis Voconis o Aquae Voconiae, ciutat romana enmig de la ruta de la Via Augusta, entre Gerunda i Blanda, que fou esmentada als famosos Vasos Apol·linars i a l'itinerari d'Antoní. Es creu que tenia el rang de municipium, ja que segons un text epigràfic tenia ordo decuriorum (2).
Una segona versió apunta a Aquae Calidae, ciutat esmentada per Plini el Vell i per Ptolomeu, que s'ha identificat indistintament amb dues ciutats actuals: o bé és l'origen de Caldes de Malavella a la comarca de la Selva, o bé ho és de Caldes de Montbui al Vallès Oriental.
A diferència d’altres fundacions romanes que neixien per interès militar o estratègic, Caldes es constitueix a partir d’un interès per la salut i el lleure. La gent anava a les termes a millorar de les seves malalties amb les propietats curatives de l'aigua. El fet que es trobés prop del traçat de la Via Augusta ajudava que molts viatgers hi fessin parada per descansar i avituallar-se.

Termes Romanes del Puig de Sant Grau a principis del segle XIX. Fotografia de la col·lecció d'Antoni Vila. Viquipèdia - (Ampliar)

Bàsicament, es tracta d'un edifici senzill, funcional, i amb pocs elements ostentos. El principal element d'aquest conjunt arquitectònic és una piscina gairebé quadrada, voltada d'un corredor, a la que s'accedeix mitjançant graons situats a tres dels quatre costats.
L'aigua arribava a la piscina per una conducció al pilar central del costat est, procedent directament de la deu. Al voltant de la piscina diverses estances eren dedicades a activitats auxiliars: vestuaris, sala de massatges, etc. S'hi distingeixen encara dues galeries paral·leles cobertes amb volta de canó, una de les quals era dividida en tres compartiments, el central el doble dels altres, i un corredor que comunicava amb quatre petits dipòsits d’aigua.

Termes romanes de Caldes de Malavella. Planta general. Segles I-II dC. Publicat a "El conjunt termal de Sant Grau", Joan Llinàs i Pol - (Ampliar)

Durant les diverses excavacions que s'hi han dut a terme han aparegut un cap de gos de bronze, un pedestal de pedra, monedes romanes d’èpoques diverses, restes cerà:miques, etc. El 1871 s'hi va trobar una inscripció romana dedicada a Apol·lo, que acaba amb la fórmula corrent "lloc concedit per decret dels decurions" (3). Les restes esmentades, juntament amb fragments de ceràmica i petits bronzes del segle IV dC, evidencien la intensa ocupació i la prosperitat del lloc a l'època romana.
S’han preservat gràcies al fet que les restes han estat parcialment reutilitzades, des de l'època medieval fins a l’actualitat, per encabir-hi diverses edificacions. A l’edat mitjana foren integrades dins d’una fortificació medieval, de la qual es conserva un mur i tres torres de planta circular.
Posteriorment, van ser utilitzades per encabir-hi un hospital, que es mantingué en funcionament fins a principis del segle XIX; per això el solar on es troben era conegut com a Pati de l’Hospital. Finalment, sembla que durant la Tercera Guerra Carlina, el conjunt va servir com a caserna de cavalleria. Aquesta llarga ocupació i utilització ha evitat que, com ha succeït amb la majoria de monuments d’origen clàssic del nostre país, l’edifici fos utilitzat com a pedrera per a noves construccions fins a èpoques relativament recents.

Termes romanes de Caldes de Malavella. Planta general que indica les reformes i alteracions al llarg de la seva vida útil fins al segle IV dC. Publicat a "El conjunt termal de Sant Grau", Joan Llinàs i Pol - (Ampliar)

Notes
(1) Fins al 1993, les excavacions de l'edifici termal de Sant Grau havien permès recuperar, directament sobre el subsòl geològic, una quantitat notable de material arqueològic d'època romana republicana, que documentava una freqüentació de les deus d'aigua termal, que ja eren aprofitades i probablement rebien culte. Des d'aquell moment i fins a mitjans del segle I dC, en que es basteix el gran balneari romà, el material arqueològic permetia resseguir una ocupació continuada de l'indret. Durant les excavacions del 2002 es documentaren restes d'estructures i conducciones, situades a l'exterior de la paret nord del conjunt, que cal situar en època romano-republicana, segona meitat del segle II aC i la primera meitat del segle I aC. (Joan Llinàs i Pol, op. citada a la bibliografia) - (Tornar al text)

(2) A "El problema de las Aquae Calidae del norte del Conventus Tarraconensis", Marc Mayer i Olivé (2010), aporta una gran quantitat de bibliografia en favor d'aquesta hipòtesi. - (Tornar al text)

(3) El text complet de la inscripció és el següent: "Apollini / Aug(usto) ho/nori mem/oriaeque L(uci) / Aemili L(uci) fil(ii) / Quir(ina) Celati/ani Porcia / Festa fili(o) / karissimi(!) / L(ocus) D(atus) D(ecreto) D(ecurionum)", és a dir: "A Apol·lo August, en honor i memòria de Luci Emili Celacià, fill de Luci, de la tribu Quirina, Porcia Festa al seu estimat fill. Lloc concedit per decret dels decurions". - (Tornar al text)

Bibliografia
"Les Termes romanes de Caldes de Malavella", Maria del Vilar Vilà i Bota. Revista de Girona, 1986.

"Inscripción latina del turó de Sant Grau (Caldes de Malavella, Girona)", Maria del Vilar Vilà i Bota. Publicat a Pyrenae.

"El conjunt termal de Sant Grau", Joan Llinàs i Pol. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, 2004.

"Restauració i condicionament de les termes romanes de Caldes de Malavella", Lluís Bayona i Prats, Lluís Buscató i Somoza. Quaderns de la Selva, 23. 2011.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Jaciments arqueològics

Escut de Caldes de Malavella.

Situació del municipi de Caldes de Malavella dins la comarca de la Selva

L'emperador Claudi (10 aC - 54 dC), durant el regnat del qual es varen construir les termes de Caldes de Malavella. Viquipèdia.

Restes de les termes romanes de Caldes de Malavella, 1925. Fragment de fotografia estereoscòpica de Manuel Genovart i Boixet. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Les Termes romanes de Caldes de Malavella - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice