Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Marc Porci Cató Censorí (234 aC-149 aC)

Marc Porci Cató Censorí (234 aC-149 aC). Viquipèdia - (Ampliar)

Fragment del mapamundi de Pomponi Mela reconstruït per K. Miller (1898), on apareix Blanes (Blanda)

Fragment del mapamundi de Pomponi Mela reconstruït per K. Miller (1898), on apareix Blanes (Blanda). Viquipèdia - (Ampliar)

Escut dels Cabrera

Escut dels Cabrera

Joan II (1398-1479)

Joan II (1398-1479). Viquipèdia - (Ampliar)

Pere III el Cerimoniós (1319-1387)

Pere III el Cerimoniós (1319-1387). Viquipèdia - (Ampliar)

Escut d'armes de Martí el Jove com a rei de Sicília (1390-1409)

Escut d'armes de Martí el Jove com a rei de Sicília (1390-1409)

30 de novembre de 1507. Francesc Covaner, pescador natural de Blanes, ven a Salvador Florit, sabater de Blanes, dos troços de terra boscana, que té al Coll de Lloret

30 de novembre de 1507. Francesc Covaner, pescador natural de Blanes, ven a Salvador Florit, sabater de Blanes, dos troços de terra boscana, que té al Coll de Lloret. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Procés de fe contra Francesc Auger de Blanes. 1587

Procés de fe contra Francesc Auger de Blanes. 1587. Archivo Histórico Nacional, Inquisición - (Ampliar)

Mosqueter de la Guerra dels Segadors

Mosqueter de la Guerra dels Segadors. Viquipèdia - (Ampliar)

L'Arxiduc Carles d'Àustria (1685-1740)

L'Arxiduc Carles d'Àustria (1685-1740). Viquipèdia

Font gòtica del carrer ample. 1925

Font gòtica del carrer ample. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Karl Faust amb el Dr. Solé i Pla al Jardí Marimurtra

Karl Faust amb el Dr. Solé i Pla al Jardí Marimurtra. Viquipèdia - (Ampliar)

Església de Santa Maria de Blanes. 1904

Església de Santa Maria de Blanes. 1904. Joan Roig Soler. Viquipèdia - (Ampliar)

Santuari de la Mare de Déu. del Vilar. Cambril. 1930

Santuari de la Mare de Déu. del Vilar. Cambril. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vista del poble i la platja de Blanes des de les ruïnes del Castell de Sant Joan. 1918

Vista del poble i la platja de Blanes des de les ruïnes del Castell de Sant Joan. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Carrer del rector Mn. Bernat Boades. 1920

Carrer del rector Mn. Bernat Boades. 1920. Josep Pons Girbau. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vista general de Blanes. 1930

Vista general de Blanes. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Imatge de la Mare de Déu del Vilar. 1925

Imatge de la Mare de Déu del Vilar. 1925. Manuel Genovart i Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Quim Torra (Blanes, 1962). President de la Generalitat de Catalunya

Quim Torra i Pla (Blanes, 1962). President de la Generalitat de Catalunya. Viquipèdia


Blanes

Història de Blanes.

La Blanda romana. La presència humana en el territori de l'actual terme de Blanes possiblement es remunta a la prehistòria; així se suposa de diverses referències de troballes d'indústria lítica. Les primeres notícies sobre els pobladors de la contrada es refereixen a una societat ibèrica indigeta preromana.
Els ibers s'estructuraven ocupant les elevacions més estratègiques del territori on hi bastien poblats emmurallats. S'intueix l'existència d'un nucli de població situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, en el cim hi hauria un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat, del que possiblement depenien.
La població de Blanes, però, té els orígens en l’època romana, quan apareix documentada com a oppida a les fons llatines. Marc Porci Cató arribà el 195 aC per conquerir aquestes terres, i especialment durant el segle I aC es començà a romanitzar la població autòctona. La situació estratègica de la vila, entre la desembocadura de la Tordera i la badia natural, va fer que esdevingués un indret adient per a l'arribada de mercaderies marítimes i per a la seva redistribució cap a l'interior. L'aparició de restes de zona portuària, magatzems, tallers, vil·les o una necròpolis, així ho indiquen.

Sa Palomera. Joan Roig i Soler. Ca. 1893

Sa Palomera. Joan Roig i Soler. Ca. 1893. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Al puig d’en Lledó (els Pedrets) s'hi han localitzat ceràmica i monedes romanes. D’altres restes romanes s’han trobat ran de l’església parroquial, al Racó d’en Portes i prop de l’ermita de Sant Francesc. Al turó de Sant Joan o del Castell hi ha restes d’un poblat ibèric, molt destruïdes, que una referència d’Estrabó el situa en l’època preromana, a la frontera septentrional del territori dels laietans. El port degué ser força actiu, com ho testimonien les àmfores i ceps d’àncora que s’hi han trobat.
A l'època romana la vila era coneguda pel nom de Blanda o Blandae. La primera notícia escrita ens arriba amb l'historiador romà Pomponi Mela a l'obra "De chorographia" (43-44 dC) en la qual descriu la costa catalana i qualifica Blanda com una població petita. En aquest sentit l'escriptor romà Plini el Vell, que visità la Hispània Tarraconense l'any 73, s'hi refereix en la seva obra "Naturalis Historiae", però aquest cop en plural Blandae, i cita la ciutat com un nucli de ciutadans romans, oppidum civium romanorum, situada a la costa, entre les ciutats d'Iluro (Mataró) i d'Emporion (Empúries). Estrabó i Ptolemeu, esmenten la seva existència al costat del riu Tarnum o Larnum.
La denominació en plural s'hauria de relacionar amb l'existència de dos nuclis, a ambdós costats de la riera. El més antic, a l'esquerra, constituït bàsicament per l'antiga població indígena situada al Turó de Sant Joan, i un de nova planta, a la dreta, que ocuparia el Turó d'en Lladó (els Padrets) i la zona de la Massaneda fins a la Creu Coberta i els dipòsits d'aigua municipal.

Recreació del palau-castell dels vescomtes de Cabrera. Segle XIV-XV. Dibuix d'Isidre Puig i Boada

Recreació del palau-castell dels vescomtes de Cabrera. Segle XIV-XV. Dibuix d'Isidre Puig i Boada. Generalitat de catalunya - (Ampliar)

L'època medieval. Després de la crisi de l'Imperi Romà i l'adveniment visigot, Blanes va viure diverses incursions dels àrabs a final del segle VIII. El primer esment documentat de la vila és de 974, una butlla en què el papa Benet confirma una sèrie de béns, entre els quals l'església de Santa Maria de Blanes, al monestir de Sant Pere de Rodes. El 1058 passà al bisbat de Girona, i el 1242, al patronat del monestir de Sant Salvador de Breda, fins que ben avançat el segle XV, s'integrà a la parròquia de Sant Esteve de Tordera.
El castell de Blanes, conegut als segles X i XI per Forcadell, apareix citat ja l'any 1002 en un document del vescomte Sunifred de Girona. La seva neta Ermessenda, que es casà amb Guerau de Cabrera, reconeix cap el 1050 tenir en feu dels comtes de Barcelona el castell de Blanes, amb el de Cabrera i el d’Argimon, i el Liber feudorum maior registra diversos juraments de fidelitat dels Cabrera, successors dels vescomtes gironins, per raó del castell durant els segles XI i XII. Per sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la vila des del segle XII fins al segle XIV, va ser exercit per la família de cavallers cognomenada Blanes (1), instal·lada, en part, des del segle XIII al País Valencià. Durant el segle XIII els senyors feudals Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concedirien una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la vila de Blanes per tal d'afavorir el poblament i el creixement econòmic.
El 1285 la flota francesa del rei Felip III l’Ardit, que havia envaït Catalunya, en guerra amb la Corona d'Aragó, es refugià al port de Blanes i incendià la població. El 1355 va patir atac i saqueig, com Lloret, per part dels genovesos. Fins l’any 1319, en què el bisbe de Girona Pere de Rocabertí i Desfar l’erigí en parròquia independent, l’església de Santa Maria va ser sufragània de la parròquia de Tordera. El 1373 els murs de la vila i el castell eren ruïnosos i s'hi varen fer diverses reparacions a càrrec del senyor inferior Ramon de Blanes, que cap al 1380 vengué el castell i la jurisdicció al rei Pere III el Cerimoniós.
El mateix 1373 Bernat IV de Cabrera confirmà les franqueses, llibertats, immunitats i privilegis atorgats pels seus antecessors. Justament, el desembre de 1372, el rei Pere III havia començat a restituir en la persona de Bernat IV els béns i jurisdiccions confiscades al seu pare i avi. Primer recuperà el mer imperi sobre Blanes i, més tard, va aconseguir el mixt imperi quan Ramon de Blanes se'l va vendre l'any 1381. D'aquesta manera, Bernat adquireix el castell de Blanes, conjuntament amb el de Montpalau a Pineda de Mar i posteriorment el castell de Palafolls el 1382.

Passeig de Mar de Blanes. 1900

Passeig de Mar de Blanes. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La possibilitat que aquesta situació creés problemes feudals respecte als drets dels senyors majors, els Cabrera (que tenien també el de fadiga (2)), motivà que, el 1381, Pere III tornés a vendre'n la seva part a Bernat IV de Cabrera, dit Bernadí, que així esdevenia senyor únic de la vila i el castell. Aleshores Bernadí inicià la sèrie d’obres que havien de canviar l’aspecte de la vila bo i donant fe de la puixança que aquesta havia aconseguit: d’una banda, el palau vescomtal, magnífic exemplar de gòtic civil, projectat probablement per Arnau Bargués, dins el qual s’integrà la nova església parroquial; d’altra banda, es reedificà la muralla, s’obriren nous portals, etc. La font del Carrer Ample, gòtica, va ser obra de Violant de Prades, muller de Bernat Joan de Cabrera i nora de l’anterior Bernat.
Bernat va intervenir com a capità general al costat de Martí el Jove en la conquesta de Sicília, i el 1400 combaté a Xipre. El monarca, pels serveis prestats, el nomenà comte de Mòdica. Inicià a la part alta de la vila la construcció de la nova església i el palau vescomtal. També són d'aquesta època el recinte emmurallat, el carrer Nou, els porxos del carrer Ample i els portals de la vila. El 1423 es començà a construir l'hospital de pobres de Sant Jaume i Sant Llop.
Per la seva situació i les seves característiques naturals, el port de Blanes va anar adquirint una certa rellevància, com ho testimonien alguns detalls històrics. El 1113 es troba citat amb ocasió d'acollir la flota cristiana en la primera expedició pisanocatalana per anar a la conquesta de les Illes Balears. El 1355, els genovesos ataquen la Vila. El 1415 va rebre la visita de les galeres papals de Benet XIII, quan marxava a l'exili de Peníscola, i en les visites pastorals de tot el segle XV s'anomena reiteradament el calze que el papa va regalar a la Vila durant la seva estada. Durant el segle XVI, el port era visitat per naus biscaïnes, castellanes i mallorquines i la Vila assolí una activitat marítima creixent, cosa que afavorí la creació del gremi de pescadors i mariners, i es va fer necessària la construcció de drassanes a la platja.

Carte du gouvernement de Blanes. Sieur de Beaulieu. 1668

Carte du gouvernement de Blanes. Sieur de Beaulieu. 1668. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

Del segle XV al XVI. Al segle XV la vila assolí una gran esplendor i va ser sovint residència de les dones de la casa de Cabrera, aleshores comtesses d’Osona i de Mòdica, que hi tingueren una petita cort d’aire renaixentista. Així, entorn de l'any 1438, Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat Joan de Cabrera, va fer construir la font gòtica de planta octogonal formada per tres nivells, del carrer Ample. La construcció de la font va ser una resposta a una situació d'insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d'epidèmia entre els blanencs de la baixa edat mitjana. La font és particular si tenim en compte els seus fins humils com a abeurador de persones i animals, amb agulles que s'eleven, cresteries i pinacles, i coronada per un àngel, tenia un estil normalment emprat per construccions religioses o militars. Hi destaca un medalló amb l'escut dels Cabrera.
Amb un privilegi concedit per la vescomtessa l'any 1458, s'incorporà al terme de Blanes el barri de s'Auguer, el Racó d'en Portes i la Plantera que fins aleshores pertanyien al Castell de Palafolls.
A la mort de Bernat Joan de Cabrera (1466), fidel a Joan II durant la Guerra civil catalana entre 1462 i 1472, aquest confiscà el vescomtat i el 1471 cedí la vila de Blanes (amb Hostalric, Sant Celoni, Anglès i Osor), en premi a la defecció per la causa de la Generalitat, al capità Joan Sarriera. Aquest, amb Bertran d’Armendaris, havia recuperat la vila de Blanes presa l’agost del 1471 per les forces del comte de Pallars, afecte a la Generalitat. Des de Blanes fou escrita la carta de defecció col·lectiva a la Generalitat, signada l’octubre del 1471 pel bisbe Margarit de Girona, els dos capitans esmentats i d’altres (Pere Joan Ferrer, Bernat Margarit, Jaume Alemany, Bernat Senesterra), fet que marcà un tombant decisiu en la guerra, favorable a Joan II.

Plaça de la Verge Maria. 1910

Plaça de la Verge Maria. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els Cabrera pogueren, però, recuperar el patrimoni el 1481, que el 1530 passà per casament als Enríquez de Cabrera i el 1574 per venda als Montcada, comtes d’Aitona, detentors d’una de les senyories més poderoses de Catalunya, heretada el 1756 pels ducs de Medinaceli, que foren els darrers senyors de Blanes, fins a la fi de l’Antic Règim. És en aquest període quan trobem la plenitud d'un personatge important, Jaume Ferrer de Blanes, prestigiós cosmògraf que assessorà la corona espanyola en qüestions geopolítiques relatives a la conquesta d'Amèrica, i, fins i tot, sembla que assessorà el mateix Colom.
Durant el segle XV es consolidà el sistema municipal. Redactades el 1477, es conserven unes ordinacions sobre la manera d’elegir els jurats que havien de regir la Universitat de la vila de Blanes, les convocacions del consell general, la creació de clavari, oïdors de comptes i botiguer, les vestidures dels jurats “per fer honor a la vila”, etc., les quals constitueixen una institucionalització del règim local. Anteriors en uns quants anys són unes altres ordinacions, sobre el bon govern de la vila: bons costums, pesos i mesures, règim de mercat, proveïments, qualitat de les mercaderies, higiene pública, etc.
El 1583, per iniciativa dels Jurats de la Vila, els frares caputxins van construir un convent al promontori de Santa Anna, sobre el port. Popularment conegut com el Conventet, l'edifici està construït basant-se en línies senzilles, característiques dels convents de l'orde, que li confereixen un aspecte senzill i encantador, integrant-se en el paisatge d'una manera natural. Perdurà fins al 1835 i el 1910 el comprà l'editor Joaquim Casas i Carbó, germà del pintor Ramon Casas.

Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne. Ca. 1668

Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne. Ca. 1668. Chevalier de Beaulieu. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

Els segles XVII i XVIII. El 1609 s’instituí la festa de Sant Elm, patró dels mariners, que el 2 de juny anaven en processó al convent. Aquest esdevingué un important centre de devoció. El 1631 els fidels oferiren el retaule que decorà l’altar major, obra de l’artista Battista da Palma, genovès radicat a Barcelona. El 1603, el terme jurisdiccional de Blanes, que per ponent arribava només fins a la riera de Blanes o de Valdoric, s’estengué fins a la Tordera (en detriment del terme del castell de Palafolls), i així els barris de s’Auguer i de la Maçaneda restaren incorporats eclesiàsticament i civilment a Blanes.
Durant la Guerra dels Segadors, el regiment való del baró Molinguen, de 1.300 homes, s'allotjà a Blanes, aleshores amb uns 1.000 habitants, del 6 a l'11 de febrer de 1640. Els primers dos dies hagueren de proporcionar al maestre de camp "1 carnero, media carga de vino, 2 capones, 4 pollos, [...] leña, aceite, velas y 30 medidas de cebada cada dia". Als altres hagué de donar 632 rals cada dia. Durant els dies que estigueren allí aquarterades, les tropes robaren i maltractaren la població i el maestre de camp no va fer res per contenir-les. Al final de la guerra (setembre de 1652), les tropes castellanes del marquès de Mortara, davant la negativa de la població a rendir-se, atacà la vila amb l’artilleria, la saquejà i la prengué contra una aferrissada resistència al palau i a l’església. Uns 300 defensors de la vila foren condemnats a galeres.
A les posteriors guerres contra els francesos de Lluís XIV, Blanes va ser atacada diverses vegades els anys 1657, 1697, i especialment el 1694. Aquest darrer any, durant la guerra de la Lliga d’Augsburg, les forces del general Clark atacaren el port de Blanes i abans de ser rebutjades per les tropes enviades pel virrei, ja havien enderrocat el palau dels Cabrera, del qual només resta part de la façana, per bastir un terraplè defensiu.
Durant la Guerra de Successió (1700-1714) la vila va ser austriacista, fent costat a l'arxiduc Carles III. Com a la resta del Principat, la vila va passar per moments molts durs perquè els veïns hagueren de contribuir al manteniment de la guerra amb homes, espècies, transports, imposts, bagatges i, posteriorment, amb la derrota, molts blanencs foren condemnats a la construcció de la Ciutadella de Barcelona. L'any 1793 s'instituí l'aplec votiu de Sant Rafael en acció de gràcies a la Mare de Déu del Vilar per salvar la Vila dels francesos en l'anomenada Guerra Gran.
Al segle XVIII l’església va ser ampliada amb la nau lateral dreta i s'hi va col·locar un magnífic altar barroc, destruït el 1936. A la fi d’aquest segle el viatger Francisco de Zamora donà compte de l’activitat marinera (9 vaixells per a Amèrica, 18 per a Itàlia, 12 per a la costa, 120 per a la pesca, i unes drassanes); i industrial (puntes de coixí, cordes, taps de suro, bótes).
Al llarg del segle XVIII l'economia experimentà un període de creixement fonamentat per la combinació d'un període de pau i el creixement important del comerç marítim; a final de segle hi ha censades nou embarcacions per al comerç amb Amèrica, ajudat per la pesca, l'agricultura, i la indústria. En aquest segle es produeix un salt demogràfic molt important, passant de 1.993 habitants a l'inici de segle a 3.783 habitants a les darreries.

El Convent. Punta de Santa Anna. 1900

El Convent. Punta de Santa Anna. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El segle XIX. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) la Vila va quedar situada en una zona on els exèrcits francesos i defensors anaven alternant el seu domini. El 1810 la presència francesa va ser constant, atès que Blanes va ser el quarter general francès de Verdier durant l'assalt a la fortalesa d'Hostalric. Així, l'abril varen ser afusellats dos blanencs acusats d'induir els soldats francesos perquè canviessin de bàndol, i l'agost del mateix any, els carrers de la Vila van viure una topada dels dos exèrcits que va causar diversos morts. El desembre de 1813, els francesos varen detenir diverses autoritats perquè la vila no podia pagar el cadastre.
A les darreries de l'Antic Règim, es tornen a constatar fortes resistències a pagar els drets senyorials. L'últim senyor de la Vila va ser el duc de Medinaceli. S'entrà en un procés, no exempt de problemes, de nous règims amb el Trienni Liberal. El juny de 1822, els absolutistes atacaren els liberals que s'havien refugiat a l'església parroquial. Hi hagué diversos morts i la capella dels Dolors va resultar incendiada. L'any següent, el rector de la Vila, mossèn Francesc Frigola, va ser detingut i ajusticiat a Barcelona.
Al segle XIX continuà prosperant l’activitat marinera i la indústria del tap de suro conegué l’apogeu. Com a tota la costa, foren nombrosos els qui emigraren a Amèrica a fer fortuna. Els més afortunats retornaren i construïren algunes de les cases que ornaren el passeig. Les drassanes blanenques van incrementant el comerç amb Amèrica i passaren a ser les més importants de la costa nord catalana a mitjan segle XIX. Es calcula que durant aquest període van emigrar cap a Amèrica uns 2.000 blanencs.
Malgrat totes les innovacions tècniques com el pas del ferrocarril (1859), l'enllumenat a gas (1881) o l'enllumenat elèctric (1889), la fi de segle vindrà marcada per un període de recessió general amb la davallada de les drassanes i els problemes de la vinya amb l'arribada a Catalunya de la fil·loxera. Així, el nombre d'habitants va anar tendint a la baixa des del darrer terç de segle fins ben entrat el segle XX. Curiosament, una de les causes d'aquesta davallada, i al mateix temps la solució, va ser l'emigració a Amèrica.

Santuari de la Mare de Déu. del Vilar. L'Altar Major amb els dos plafons de ceràmica. 1930

Santuari de la Mare de Déu. del Vilar. L'Altar Major amb els dos plafons de ceràmica. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El segle XX. Entrant als anys 20, la situació es redreçà progressivament per la modernització agrícola, per una certa revifalla de les drassanes, per la creació de noves indústries de teixits, cuirs i gèneres de punt, però sobretot per l'obertura, l'any 1923, de la fàbrica de fibres artificials, la SAFA, i el començament del que li donaria la volta a la Vila: el turisme.
Amb la bonança, es portaren a terme nous projectes com la construcció del nou hospital de Sant Jaume (1913), del port (1914), de les canalitzacions d'aigua i clavegueram (1925) i de les noves escoles públiques (1925). En el terreny social apareixeran múltiples societats recreatives i un important moviment obrer.
Un altre fet cabdal d'aquest període és l'arribada de l'industrial alemany Karl Faust, que es va enamorar d'aquest racó de la Costa Brava i el 1921 va iniciar la construcció del jardí botànic Marimurtra entre la cala Sant Francesc i la cala sa Forcanera, coberta aleshores de vinya. Va comptar amb els savis consells dels científics més prestigiosos del moment com Pius Font i Quer, Eric Sventenius, Carles Pau, Josep Cuatrecasas, Josias Braun-Blanquet i Hans Krainz. En l'actualitat, és un dels més importants d'Europa pel nombre de plantes ubicades a l'aire lliure (3.000 espècies), la seva extensió (14 ha), les activitats de conservació d'espècies endèmiques en perill d'extinció, els seus treballs científics i el nombre de visitants, que a vegades ha superat els cinc-cents mil anuals. Més endavant, va crear un centre de recerca: l'Estació Internacional de Biologia Mediterrània (EIBM). L'any 1952 va morir quan estava realitzant una tasca intensa de promoció d'un patronat que pogués continuar el seu projecte.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) la població va patir bombardeigs, fam i la pèrdua de molt patrimoni cultural. A més, es produí, com a altres poblacions, una profunda divisió entre vencedors i vençuts.
L'altre gran jardí botànic és el Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa, creat l'any 1945 pel doctor Fernando Rivière de Caralt. En total el jardí comprèn més de 7.000 espècies i ha estat considerat com un dels millors d'Europa, i fins i tot del món, pel que fa als gèneres Agave, Aloe, Yucca i Opuntia.
A final de la dècada dels 50 es produirien dos fenòmens importants: l'inici del turisme estranger en massa i un gran moviment migratori procedent de la resta de la Península que feria que es doblés la població entre 1955 i 1970. Des de 1961 hi funciona un aquari de l'Institut d'Investigacions Pesqueres, que també conté un laboratori d'investigació marina. El Centre Catòlic de Blanes, institució cultural, va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2006.

Evolució demogràfica de Blanes

Evolució demogràfica de Blanes. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 152 focs; 1515, 204 focs; 1553, 220 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
- "L'abastament de blat en un any de crisi. Blanes 1530". Mario Zucchitello. 1989. Quaderns de la Selva, núm. 2.
- "La clerecia catalana durant el trienni liberal". Gaspar Feliu i Montfort. 1972. Institut d'Estudis Catalans. Dip. legal 19749.
- "Les “Coplas fúnebres en honor de la innocent víctima lo Reverend Francisco Frigola, rector de Blanes” (1824)". Pep Vila. Recerques. Ajuntament de Blanes.
- "Retalls d’història de la fàbrica SAFA (1949-1958)". Juli Baca i Vives. 1998. Recerques. Ajuntament de Blanes.
- "L'Abans de Blanes. Recull gràfic 1863-1965". Rubèn Doll-Petit. Col·lecció Selva. ISBN 84-95550-64-4.
- "Història del Santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes". Josep Maurí Serra. 1952. Barcelona.
- "Blanes. Cronologia històrica- Segle III a.C. - segle XX". Jesús Crous i Collell. 1994. Ajuntament de Blanes.


Notes
(1) Aquest llinatge s’emparentà després amb altres llinatges nobles del país, com els Cartellà, els Gurb, els Vilademany o els Centelles, i al segle XIV en passà una branca al País Valencià, però en realitat no va ser tan important com es desprèn de les cròniques de Roig i Jalpí. D’altra banda, la condició inferior dels Blanes en la baronia els privava de ser convocats a les corts, en les quals el terme del castell de Blanes s’entenia representat pels senyors majors de la casa de Cabrera. Decisiu per a la història de Blanes és l’any 1260, en què el vescomte Guerau VI de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes atorgaren uns privilegis al port i la vila de Blanes per afavorir-ne el poblament i l’expansió, que són reproduïts en un document del 1373 en el qual Bernadí de Cabrera confirma les franqueses, llibertats, immunitats i privilegis atorgats pel seu antecessor. Aquest i d’altres interessants documents figuren al "Llibre de la Universitat de la vila de Blanes", conservat a l’arxiu de la parròquia de Santa Maria, valuós testimoni de la història de Blanes, transcrit i editat el 1969 per Josep M. Pons i Guri. - (Tornar al text)

(2) Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós. - (Tornar al text)


  • www.blanes.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Blanes.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Blanes

    Escut de Blanes

    Escut de Blanes.

    Mapa de Blanes

    Situació del municipi de Blanes dins la comarca de la Selva

    Felip III de França, dit l'Ardit (1245-1285)

    Felip III de França, dit l'Ardit (1245-1285). Viquipèdia - (Ampliar)

    Retrat del papa Benet XIII. Joan Reixach, segle XV

    Retrat del papa Benet XIII (1328-1423). Joan Reixach, segle XV. Viquipèdia - (Ampliar)

    Jaume Ferrer, mestre d'en Cristòfor Colom. Estàtues al monument a Colom de Barcelona

    Jaume Ferrer, mestre d'en Cristòfor Colom. Estàtues al monument a Colom de Barcelona - (Ampliar)

    Joan Margarit i Pau (1422-1484), bisbe de Girona i després cardenal

    Joan Margarit i Pau (1422-1484), bisbe de Girona i després cardenal. Viquipèdia - (Ampliar)

    Torre en ruïnes del castell de Sant Joan. 1918

    Torre en ruïnes del castell de Sant Joan. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Francisco de Orozco y Ribera (1605-1668), marquès de Mortara

    Francisco de Orozco y Ribera (1605-1668), marquès de Mortara. Viquipèdia - (Ampliar)

    Lluís XIV rei de França (1638-1715)

    Lluís XIV rei de França (1638-1715). Viquipèdia

    Patent de sanitat. 1767

    Patent de sanitat. 1767. Publicat a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908-1918 - (Ampliar)

    Contractació de Fèlix Rodes, de Blanes, comerciant a Ciutat de Mèxic. 1784

    Contractació de Fèlix Rodes, de Blanes, comerciant a Ciutat de Mèxic. 1784. Archivo General de Indias - (Ampliar)

    El general Jean Antoine Verdier (1767–1839)

    El general Jean Antoine Verdier (1767–1839). British Museum - (Ampliar)

    Escuts de Blanes

    Escuts de Blanes. Publicats a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908-1918.

    Vista general de Blanes. 1930

    Vista general de Blanes. 1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Retrat de Fernando Rivière de Caralt, per Francesc Serra Dimas. 1948

    Retrat de Fernando Rivière de Caralt, per Francesc Serra Dimas. 1948. Viquipèdia - (Ampliar)

    Altar major de l'església de Santa Maria de Blanes. 1922

    Altar major de l'església de Santa Maria de Blanes. 1922. Manuel Genovart i Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    Camí de Sant Francesc. 1920

    Camí de Sant Francesc. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Goigs a la Mare de Déu del Vilar. 1963

    Goigs a la Mare de Déu del Vilar. 1963. Viquipèdia - (Ampliar)

    Concurs de focs de Blanes. 1986

    Concurs de focs de Blanes. 1986. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés