Santuari de Núria. 1987. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El desplaçament a Núria fins el 1931 calia fer-lo a peu o a cavall d’un mul de bast des de Queralbs, el que representava una caminada de 3 hores, seguint el camí vell que s’enfilava per la font de la Ruira, l’oratori de Cubrell, els Descansadors, el pont de Cremal, el salt del Sastre, el salt del Frare, el salt de l’Aigua o de la Cua de Cavall, el pla de Sallent, el pont dels Tres Molins, la Font Negra, i finalment la Creu d’en Riba, que obria a la vista del caminant la visió del santuari, format per l’església i les hostatgeries.
El 1917 es projectà la construcció d’un funicular, però la idea no va prosperar. Al maig del 1928 començaren les obres d’un ferrocarril de muntanya, concebut com a tren mixt, amb via normal fins a prop de Queralbs i amb engranatges de cremallera fins a dalt al santuari. Aquesta via fèrria, de 12,5 km i un pendent que oscil·la entre el 5,5% i el 15% fet, va ser inaugurada el 22 de març de 1931; al cap de poc va rebre com a passatgers els parlamentaris comissionats per la Generalitat republicana per a redactar l’avantprojecte d’estatut de Catalunya, conegut més tard com l’Estatut de Núria. Un cop descartada totalment la possibilitat que Núria tingués en el futur una carretera d’accés, es decidí potenciar l’ús del cremallera. El 1986 la companyia Ferrocarrils de Muntanya i de Grans Pendents, de la Generalitat, inicià una nova etapa del carrilet de Núria, un dels pocs que queden a Europa, i l’únic de la Península Ibèrica. Es posaren en funcionament tres nous automotors que s’afegiren als anteriors, de forma que el cremallera augmentà la seva potència i es reduí el temps del trajecte, de 55 minuts a 35; també s’amplià notablement la capacitat de passatgers.
El santuari de Núria forma mig quadre, obert per una banda. El pavelló abans anomenat de Sant Josep, que tancava pel sud una bona part del quadrilàter de la plaça, va ser dividit. L’església és un edifici modern de concepció neoromànica, iniciada el 1883, beneïda el 1911 i completada amb el coronament del campanar de la façana.
Al costat de l’església hi ha l’hotel i quatre cases: la de Sant Jeroni, construïda el 1929, la de Sant Antoni, acabada el 1929, la de Sant Josep, del 1930, i la de Sant Gil, del 1931. A l’ala antiga de la de Sant Antoni es muntà el Gran Hotel Vall de Núria. L’antic Hotel Puigmal, enllaçat inicialment per un funicular procedent de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, va ser transformat en l’Alberg de Joventut Pic de l’Àliga, i l’antic funicular, substituït per un modern telecabina, que comunica amb l’estació del cremallera. Al mateix vessant hi ha un Via Crucis monumental que s’enlaira fins al cingle anomenat de la Creu d’en Riba.
En el pla de davant del santuari, al marge dret, hi ha la capella de Sant Gil, on la tradició diu que es va trobar la imatge de la Mare de Déu, junt amb la creu, la campana i l’olla, tot amagat per aquest sant penitent que va fer estada en aquesta vall cap a l’any 700. La primera capella que substituïa la feta per sant Andreu va ser construïda el 1615 i l’actual n'és una ampliació. Prop de la capella i al costat del llac es troba la font de Sant Gil.

Ermita de Sant Gil, a la Vall de Núria. 1936. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La documentació més reculada esmenta que la vall de Núria, o Annúria, en els primers documents, va ser cedida el 1087 pel comte Guillem Ramon de Cerdanya al monestir de Ripoll com a pastura dels seus ramats. Aleshores Núria ja devia ser una vall coneguda i apreciada, sobretot per la seva situació estratègica i per les carrerades que la unien amb l’Alta Cerdanya. La primera notícia històrica del santuari és una concessió d’indulgències que va fer el papa Alexandre III el 1162 a tots els fidels que pugessin a celebrar la festivitat de la Mare de Déu del dia 8 de setembre.
La Mare de Déu de Núria és una talla policromada, de factura popular. És una imatge sedent i presenta la Mare de Déu entronitzada en un setial de respatller acabat amb dues boles. La Mare aguanta l’Infant, assegut al genoll esquerre, amb les dues mans, pel pit amb la dreta i amb l’esquerra l’espatlla. El Nen recolza la mà esquerra en el genoll i alça l’altra beneint. Tots dos vesteixen túnica i mantell. El seu color bru originari li valgué l’apel·latiu de Moreneta del Pirineu, però en realitat no es tracta d’una Mare de Déu negra, sinó que la tonalitat es deu als anys d’exposició als efectes de les llànties, dels ciris i de la humitat. La Mare de Déu de Núria és la patrona dels pastors, i amb motiu del 75 aniversari de l’esquí català, el 10 d’abril de 1983, va ser proclamada també patrona dels esquiadors catalans.

Pastors amb indumentària tradicional i gossos, un home tocant la trompeta i gent per la festa de Sant Gil al Santuari de Núria. 1914-1936. Josep Danés i Torras. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Origen històric i llegendari. L’origen de Núria no és conegut, com tampoc el de tants altres santuaris. En els primers temps era un hospital o lloc destinat a hostal i recollida dels pastors de la muntanya. Durant els segles XIII i XIV és documentat sempre com un hospital a cura de donants i d'un prevere o capellà de Núria. Des de la fi del segle XIII en endavant hi ha notícies de deixes de terres i llegats a l’hospici o hospital i capella de Núria. Diu la llegenda que Sant Gil, nascut a Atenes, arribà a Núria buscant en les seves solitàries valls el recolliment necessari per a practicar la vida eremita i restà en aquests paratges tres o quatre anys fent oració i predicant l’evangeli entre els pastors que durant l’estiu feien estada en aquestes valls. La talla de la Mare de Déu és atribuïda a aquest sant, el qual, en el moment de marxar a causa de les persecucions, la deixà amagada junt amb la creu que presidia les seves predicacions, l’olla que emprava per a fer les sopes dels pastors, i la campana amb què els convocava cada vespre.
El 1072 arribà a Núria un pelegrí de nom Amadeu que procedia de Dalmàcia, i que per una aparició divina buscava la imatge de la Mare de Déu amagada en aquesta vall. Ajudat pels pastors construí una humil capella, on començà a acollir als primers devots que ja iniciaven les anades a Núria. Amadeu se n'anà sense trobar la preuada imatge, i va ser l’any 1079 que a causa de la insistència amb què un bou gratava en un determinat lloc, els pastors descobriren la imatge de la Mare de Déu, junt amb la creu, l’olla i la campana. Tots els objectes sagrats foren dipositats en la petita capella, on el 8 de setembre d’aquell mateix any el rector de Queralbs celebrà la primera missa amb presència del poble. A partir d’aquest moment es devia iniciar el santuari marià i la veneració dels objectes deixats per sant Gil que, si bé han estat renovats a causa de les destrosses de les guerres, especialment la de 1936-1939, encara es veneren a Núria. Era tradicional que les dones que volien ser mares posessin el cap dins l’olla i toquessin la campana. Cada toc, es deia, representava un fill que es demanava a la Mare de Déu.

Altar de l'església vella del santuari de la Mare de Déu de Núria, Ca. 1921. Manuel Genovart i Boixet. Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Núria, antigament, tingué una confraria que aplegava molts devots. Li concediren indulgències papes i bisbes, tant l’esmentat any 1162 com en moltes ocasions posteriors, les més antigues daten dels anys 1338 i 1638. El santuari primitiu va ser ampliat i renovat diverses vegades; el terratrèmol del 1428 l’ensorrà gairebé del tot. La darrera reconstrucció abans de la del segle XX es va fer entre el 1639 i el 1642. El 1728 es va afegir un cambril a la capella.
La història i la llegenda de Núria es varen fer molt populars a tot el país gràcies als santers o recaptadors d’almoines, que resseguien el país i n'ofrenaven goigs, i especialment gràcies a la "Història i miracles de la Sagrada Imatge de Nostra Senyora de Núria", escrita per Francesc Marès; se'n varen fer onze edicions entre el 1666 i el 1896. Modernament se n'han escrit diferents monografies, com les de Fortià Solà, J. Roca, Hilari d’Arenys i Eduard Corredera.
La festa solemne és la del dia de les marededeus trobades, el 8 de setembre. L’1 del mateix mes té lloc l’aplec de Sant Gil, en el qual els pastors de la rodalia fan la tradicional ofrena a la Verge de pa, llet, xais, i formatge. El dia 29 de juny, data en la qual antigament s’obria l’església i altres annexos del santuari que havien estat closos durant l’hivern, és tradicional l’aplec de les Farinetes. Aquest aplec constitueix una de les festes principals del santuari de Núria, es fa benedicció del terme, i es distribueixen les populars farinetes i l’ofrena d’un petit pa (1). Ja d’antic, aquest dia hi anaven els pastors i romeus de la Vall de Ribes i també molts procedents de la Cerdanya travessant els colls de Finestrelles i d’Eina. Acabat l’ofici es fa la benedicció de les farinetes i el pa i es reparteixen entre els assistents. També són molt celebrades al santuari les festes de Nadal i cap d’any, i antigament també s’hi celebrava l’Aplec de Tancar el Santuari.

---

Bibliografia
"Desaparició i retorn de la imatge de la mare de Déu de Núria (1967-1972)". Josep Clara. 2003. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-573-7.
"Mossèn, ens han pres la marededeu!". Manuel Castellet, Rosa Anna Felip. 2017. Alpina, Granollers. ISBN 84-8415-573-7.
"El cremallera de Núria. Noranta anys d'història". Joan Carles Salmeron i Fernández. 2021. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

---

Notes
(1) En totes aquestes celebracions religioses s'hi canten els Goigs a la Verge de Núria, un dels quals va ser compost pel poeta Joan Maragall: Verge de la Vall de Núria, / voltada de soledats, / que immòbil en la foscúria / i en vostres vestits daurats, / oïu l’eterna cantúria / del vent i les tempestes... / En una muntanya escarpada / mig any coberta de neu / volgué prendre per estada / la Mare del Fill de Déu. / La Mare de Déu de Núria / anem tots a visitar... - (Tornar al text)

---

Queralbs---Article històric i reportatge fotogràfic del municipi de Queralbs.

www.ajqueralbs.cat---Web oficial de l'Ajuntament de Queralbs.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Retrat d'un grup de gent a la cuina del santuari de Núria. 1918. Ignasi Canals i Tarrats. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Imatge sencera)