Altres indrets. Fustanyà i Serrat. Fustanyà, entre Queralbs i Rialb, és un nucli de població d’unes cinc cases disperses i una gran masia, dita Fustanyà, esmentada ja al segle X; l’edifici actual data del segle XVIII. Prop de la masia es troba l’església romànica de Sant Sadurní, un edifici del segle XII, d’una nau, amb volta apuntada i absis, aquest amb una cornisa amb mènsules i una finestra central. El portal és format per arquivoltes en degradació. La porta manté una notable ferramenta romànica. El campanar de l’església és resultat de la transformació d’una espadanya primitiva en campanar o comunidor cobert. L’aparell de l’església parroquial és de carreus calcaris, semblants al marbre, extret del lloc conegut com Roc de Sant Serni.
Una restauració modificà l’aspecte de la façana, incorporà un nàrtex, i varià l’entorn del recinte. Davant de l’església hi havia una terrassa que servia de cementiri, però actualment és voltada amb un mur i el cementiri va ser desplaçat al costat de ponent.
De l’església actual no s'en coneix l’acta de consagració, però es pot considerar la construcció dins del segle XII. Durant els anys 1982 i 1983 es va fer una prospecció davant de la façana meridional, i s'hi localitzaren nombroses tombes que formaven part d’un cementiri medieval, i també fragments de ceràmica i les restes d’una olleta de terrissa negra, segurament del final del segle XI o del XII, per tant d’una època propera a la construcció de l’església.
El nucli de poblament més important de l'antiga parròquia de Fustanyà és el veïnat de Serrat, amb cases esglaonades al pendent de la serra, que conserven molts dels processos compositius i constructius tradicionals. Els habitatges són de pedra pissarrosa lleugerament amorterada, reforçada amb passeres de lligada. Les teulades tenen doble vessant de lloses arrodonides, sobre cabirons de fusta amb ràfecs petits, fets amb diverses filades del mateix material. Moltes fusteries encara mantenen les coloracions originals o es presenten sense pintar. Són molt característics els forns semicirculars afegits a les construccions, coberts amb una llosa d’un sol vessant i una xemeneia potent generalment aparedada.
La casa més notable és la casa Bonada, erigida a l’indret d’una torre de defensa bastida el 1519. Serrat pertany a la demarcació parroquial de Fustanyà, però té una petita esglsia pròpia, dedicada a la Mare de Déu del Remei, que és una ampliació feta al segle XVII d’una església romànica, de la qual es conserva totalment l’absis. Sobre l’entrada hi ha un petit cor de fusta amb enteixinat policromat. La façana és acabada amb un campanaret d’espadanya.

Vista del municipi de Queralbs. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Altres indrets. La Farga, Rialb i Vilamanya. L’indret de la Farga va ser erigit el 1843 per a l’extracció d’arsènic; a més d’un conjunt de petits edificis, es construí un tren de via estreta fins a Rialb. L’extracció va ser abandonada, però, arran de la Primera Guerra Mundial, i la riuada de 1940 s’endugué bona part de les instal·lacions. Una part va ser renovada i convertida en residència dels Germans Maristes.
A 2 km de la Farga en direcció a Ribes hi ha la central elèctrica del Molí, construïda el 1914, amb dos edificis característics de l’arquitectura industrial amb detalls i elements modernistes. En l’antic molí fariner que hi havia en aquest mateix lloc, Guimerà situà el molí del drama de "Terra Baixa".
Rialb va ser bastit arran de les explotacions mineres ja esmentades. Era l’estació d’emmagatzemament del mineral que arribava per tren des de la Farga, i també hi havia les oficines de l’empresa explotadora. Avui, les edificacions renovades són una residència privada.
Vilamanya és un nucli format per masies que es troben situades just sobre Rialb, i pertany a la parròquia de Fustanyà. Entre les masies del terme cal destacar el Puig, antiga cabana esmentada al segle XVII, els masos de la Ruira, o Rovira, de Dalt i de Baix, del segle XVI, i Can Constans, al vessant de Queralbs, com també la Plana, Cal Tregurà i la Casa Nova al vessant de Serrat. La riuada de l’any 1940, a més de bona part de les instal·lacions de la Farga, s’endugué altres edificis propers al llit del riu, com les anomenades cases d’en Bonada, situades enfront de les coves de Rialb al marge esquerre del Freser.

Evolució demogràfica de Queralbs. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 48 focs; 1515, 28 focs; 1553, 32 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Els Comunals de Queralbs: xarnera política entre Catalunya i França". Montserrat Molí Frigola. 2006. Ibix, annals 2006-2007.
"Queralbs mil·lenari". Eudald Carbonell i Roura. 1979. Revista de Girona, n. 87.
"Fargues a la Vall de Ribes (segles XV-XVI i XVII)". Jaume Nieto i Sierco. 2009. Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, número 20.

---

El santuari de Núria---Article històric i reportatge fotogràfic de la vall i el santuari de Núria.

www.ajqueralbs.cat---Web oficial de l'Ajuntament de Queralbs.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)