Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

Cap de lleó. Procedeix del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII

Cap de lleó. Procedeix del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Recreació del comte Guifré I el Pilós (Ca. 840-897)

Recreació del comte Guifré I el Pilós (Ca. 840-897). Dibuix de Francesc Riart. Font: Vibrant - (Ampliar)

Bernat I Tallaferro, de Besalú, personatge assegut i barbut, rebent l'homenatge del seu fill Guillem I, que està agenollat. Miniatura del "Liber Feudorum Maior", Viquipèdia

Sunyer I (890-950) comte de Barcelona i de Girona

Sunyer I (890-950) comte de Barcelona i de Girona. Viquipèdia - (Ampliar)

Miniatures de la Biblia de Ripoll. 1015-1020

Miniatures de la Biblia de Ripoll. 1015-1020. Actualment a la Biblioteca Vaticana. Viquipèdia - (Veure la pàgina sencera)

Ramon Berenguer III , dit el Gran (1082-1131), Viquipèdia

Base del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII

Base del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Capbrevació atorgada per Jaume Call, propietari del mas Call de Vilanna, a favor de Francesc Santjust, abat del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1618

Capbrevació atorgada per Jaume Call, propietari del mas Call de Vilanna, a favor de Francesc Santjust, abat del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1618. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Adrien Maurice de Noailles, duque de Noailles (1678-1766)

Adrien Maurice de Noailles, duque de Noailles (1678-1766). Viquipèdia - (Ampliar)

El Capità General de Catalunya Manuel de Llauder i de Camín (1789-1851)

El Capità General de Catalunya Manuel de Llauder i de Camín (1789-1851). Viquipèdia - (Ampliar)

Milicià del 1er Regiment de línia de la Milícia Nacional (1834-1840)

Milicià del 1er Regiment de línia de la Milícia Nacional (1834-1840). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Portalada de Santa Maria de Ripoll. 1886

Portalada de Santa Maria de Ripoll. 1886. Université Bordeaux Montaigne - (Ampliar)

Elies Rogent i Amat (1821–1897)

Elies Rogent i Amat (1821–1897). Viquipèdia - (Ampliar)

Església del Santa Maria de Ripoll després de l'atac de 1835

Església del Santa Maria de Ripoll després de l'atac de 1835. Viquipèdia - (Ampliar)

Vista de Santa Maria de Ripoll. 1839

Vista de Santa Maria de Ripoll. 1839. "Recuerdos y bellezas de España...", op. cit. - (Ampliar)

Començament de les obres de reconstrucció de Santa Maria de Ripoll. 1886

Començament de les obres de reconstrucció de Santa Maria de Ripoll. 1886. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Inauguració de les obres de reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1886

Inauguració de les obres de reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1886. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Reparació: de la portalada del monestir. 1881

Reparació: de la portalada del monestir. 1881. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Altar del Sant Crist de Santa Maria de Ripoll. 1880-1920

Altar del Sant Crist de Santa Maria de Ripoll. 1880-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Sepulcre de Ramon Berenguer III. 1880-1920

Sepulcre de Ramon Berenguer III. 1880-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Brancal del costat esquerre del pòrtic del monestir abans de la seva restauració. 1879

Brancal del costat esquerre del pòrtic del monestir abans de la seva restauració. 1879. Marcos Sala. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)

Contribució a la restauració del monestir. 1889

Contribució a la restauració del monestir. 1889. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

Francesc Layret a Ripoll amb motiu del primer aniversari del Centre Republicà, Autonomista, a l'entrada del monestir. 1919

Francesc Layret a Ripoll amb motiu del primer aniversari del Centre Republicà, Autonomista, a l'entrada del monestir. 1919. Autor desconegut.Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar)

Goigs de Sta. Maria del monestir de Ripoll. Lletra de Jacint Verdaguer. 1926

Goigs de Sta. Maria del monestir de Ripoll. Lletra de Jacint Verdaguer. 1926. Arxiu Comarcal del Berguedà - (Ampliar)

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

Interior de la nau de l'església de Santa Maria

Interior de la nau de l'església de Santa Maria - (Ampliar)

Correspondència amb Andreu de Ferran, secretari de l'Acadèmia de Belles Arts, i Elies Rogent. 14 d'abril de 1869

Correspondència amb Andreu de Ferran, secretari de l'Acadèmia de Belles Arts, i Elies Rogent. 14 d'abril de 1869. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar)

Escultura de l'Abat Oliba situada davant la portalada del monestir de Ripoll, obra de Francesc Fajula i Pellicer

Escultura de l'Abat Oliba situada davant la portalada del monestir de Ripoll, obra de Francesc Fajula i Pellicer - (Ampliar)

Detall de la portalada. Representació del mes d'agost: preparant la bóta

Detall de la portalada. Representació del mes d'agost: preparant la bóta - (Ampliar)

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

Lateral de la nau del monestir

Lateral de la nau del monestir - (Ampliar)

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

El nunci del Papa, monsenyor Tedeschini, a la plaça del Monestir de Ripoll. 1928

El nunci del Papa, monsenyor Tedeschini, a la plaça del Monestir de Ripoll. 1928. Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar)

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

El campanar vist des del claustre del monestir

El campanar vist des del claustre del monestir - (Ampliar)

Clau de volta del monestir. 1900-1930

Clau de volta del monestir. 1900-1930. Representa el Pessebre. Editat per Àngel Toldrà Viazo. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)


El monestir de Santa Maria de Ripoll

0. El monestir. Va ser fundat cap el 880 pel comte Guifré el Pilós, segurament sobre un de l'època visigòtica (589) destruït pels sarraïns, i va esdevenir lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú, i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval.
L'edifici va passar per diverses ampliacions, reformes i reconstruccions degudes a falta d'espai, incendis, pillatges i finalment profanacions de tombes durant la Primera Guerra Carlina; del gran conjunt monàstic només resten la basílica i el claustre reconstruïts i l'edifici adossat al claustre, antic habitatge del vicari, en l'actualitat seu de l'Ajuntament de la vila.
Al segle XII es va realitzar una nova portalada en forma d'arc de triomf que és considerada una obra cabdal de l'escultura romànica monumental de Catalunya, amb la imatge central superior de la Maiestas Domini, l'apostolat i escenes de l'Antic Testament.

Portalada romànica del monestir

Portalada romànica del monestir. Mitjans segle XII - (Ampliar)

1. L'obra de Guifré el Pilós. El repoblament i recuperació de territoris i una nova organització social va influir en la construcció religiosa dels segles VIII fins al X. El canvi litúrgic que va substituir el visigò,tic a l'arquebisbat de Narbona a mitjan segle IX, també va afectar les institucions religioses catalanes, on els principals agents difusors d'aquesta nova litúrgia van ser els monestirs de la regla de sant Benet.
El fundador del nou monestir seria Guifré el Pilós (Ca. 840-897), fill de Sunifred I d'Urgell. Guifré va ser comte d'Urgell, de la Cerdanya i de Conflent (870-897), de Barcelona i Girona (878-897) i d'Osona (886-897 de facto), tot i que de iure ho era des del 878. Guifré pertanyia a un llinatge hispano-got dels entorns de Prada, al comtat de Conflent. El seu govern va coincidir amb un període de crisi que va portar a la fragmentació de l'Imperi Carolingi en comtats. Guifré va ser l'últim comte de Barcelona designat per la monarquia franca i el primer que va llegar els seus estats als seus fills. Així, es va crear la base patrimonial del Casal de Barcelona. Una de les seves accions més rellevants va ser la repoblació de la plana de Vic (878-881), una extensa terra de ningú situada entre els dominis carolingis i els musulmans, que posteriorment esdevindria el comtat d'Osona.

Vista de l'església de Santa Maria de Ripoll

Vista de l'església de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)

Guifré va fundar el monestir de Ripoll l'any 880 i el de Sant Joan de les Abadesses el 885, dotats no sols de terres també de drets públics i privilegis jurídics. Ripoll va rebre els beneficis dels serveis reials deguts pels habitants d'Estiula i Ordina, de les pesqueries del Ter i del Freser, com també un terç del teloneu del mercat, la taula on es cobrava el teloni i, en general, les contribucions. A més, el monestir va ser declarat exempt de la jurisdicció dels tribunals comtals en matèria d'homicidis, raptes i d'altres delictes, i els monjos van obtenir el dret d'escollir lliurement el seu abat segons la regla de sant Benet.
Al vessant eclesiàstic, va caldre integrar la xarxa de parròquies, erigides sovint pels mateixos colons, dintre de la jerarquia episcopal. Com a conseqüència de la seva proximitat geogràfica, les parròquies del Berguedà i les de Vall de Lord van ser incloses dins la diòcesi d'Urgell. A l'àrea central va caldre restaurar el bisbat d'Osona (Ausona), ciutat destruïda per la invasió musulmana del segle VIII. Guifré va aconseguir de l'arquebisbe de Narbona, metropolità dels bisbats sud-pirinencs, el restabliment de la diòcesi i la consagració com a bisbe l'any 886 de l'arxipreste Gotmar.

Interior de la nau de l'església de Santa Maria de Ripoll

Interior de la nau de l'església de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)

La primera consagració de l'església del monestir va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va dedicar l'església a l'advocació de Santa Maria. En el document consta que va ser fundada i edificada "Per voluntat del comte Guifré i de la seva esposa Guinedilda". En aquest mateix acte l'església va ser lliurada a l'abat Daguí i als monjos de la regla benedictina.
Guifré va deixar el seu fill Radulf a càrrec del monestir i del seu abat Daguí, perquè fos criat i educat segons les normes monàstiques. A la mort dels seus pares, Radulf va emprar les seves possessions com a dot per al seu matrimoni i va ser anys més tard abat de Ripoll i bisbe d'Urgell, cap a 914. El comte Guifré va morir en la lluita contra els sarraïns l'11 d'agost de 897, durant la ràtzia islàmica del 897. Les seves despulles romanen al monestir de Santa Maria de Ripoll.

El monestir de Ripoll revoca els procuradors del priorat de Sant Quintí de Mediona, per cobrar censos. 11/05/1369

El monestir de Ripoll revoca els procuradors del priorat de Sant Quintí de Mediona, per cobrar censos. 11/05/1369. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès - (Ampliar)

2. Ampliacions del monestir. Dos anys més tard, el 890, el mateix bisbe Gotmar de Vic va consagrar l'església de sant Pere situada a prop del monestir. Aquest temple complia la funció d'església per al culte dels feligresos, mentre que la del monestir era d'ús privat de la comunitat de monjos.
Gràcies a les donacions i testaments rebuts, el monestir havia crescut sobre manera i va ser necessari ampliar l'església. El 935 es va procedir a una nova consagració pel bisbe Jordi de Vic quan l'abat era Ènnec. En temps de l'abat Arnulf es va tornar a reedificar tant l'edifici com el claustre. Arnulf també va ordenar el bastiment d'una muralla prop del monestir i va començar les obres d'una nova basílica. El 951 Arnulf es va traslladar a Roma per demanar una butlla al papa, en què es garantís les possessions de les propietats del monestir. D'aquesta manera aconseguia desfer-se de la tutela dels comtes, atès que els monestirs passaven a dependre directament de Roma, amb el que es deslliuraven de pagar o de donar la part dels seus béns als comtes que així ho demanaven. Les obres van ser acabades pel seu successor, l'abat Guidiscle el 977, quan el temple va tornar a sser consagrat pel bisbe de Girona Miró Bonfill.
Quan l'Abat Oliba tenia 31 anys, l'agost de 1002, va renunciar als comtats que havia rebut del patrimoni familiar, va cedir el comtat de Ripoll al seu germà Bernat I Tallaferro de Besalú i el de Berga a Guifré II de Cerdanya, i ingressà a l'orde benedictí al monestir de Ripoll. El 1008, després de la mort de l'abat Seniofré, Oliba va ser escollit abat. Va dedicar molts esforços a defensar dels atacs senyorials els béns i drets de les esglésies a càrrec seu. El 1011 va tenir audiència al Vaticà: i obtingué del papa Sergi IV un seguit de butlles per als seus monestirs. Com a constructor d'edificis religiosos, va ser un dels impulsors del romànic llombard: entre les seves construccions es troben la catedral de Vic i les ampliacions fetes als monestirs de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà. A l'acta de consagració de l'any 977, la planta de l'església de Ripoll apareix amb cinc altars, cosa que fa suposar que podia tenir cinc absis, i a la consagració efectuada per l'abat Oliba el 1032 la capçalera refeta totalment constava de set absis.

Vista frontal del monestir de Santa Maria de Ripoll

Vista frontal del monestir de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)

3. Crepuscle del monestir. A partir del 1070 el monestir va passar a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, dependència que va durar fins a 1169. La ruptura es va produir per un conflicte en el nomenament de l'abat. Ramon Berenguer IV va haver d'intercedir davant del papa a favor dels monjos, malgrat les reclamacions que hi va haver des de Marsella. Santa Maria de Ripoll va ser un del primers cenobis que van entrar a la Congregació Claustral Tarraconense. Aquesta època va estar plena de conflictes entre els bisbes de Vic i els abats per problemes d'administració i jurisdicció.
Ripoll va continuar sent el principal centre religiós de Catalunya fins al segle XIV, quan s'inicia un lent declivi que comença amb una disminució d'ingressos degut a la mortalitat causada per la Pesta Negra del 1348, amb la pèrdua del control sobre el monestir de Montserrat el 1402. El 2 de febrer de 1428, un fort terratrèmol va assolar la comarca del Ripollès. El sisme, d'intensitat IX a l'escala de Mercalli, va ser un dels més intensos soferts en la història de Catalunya, va destruir completament un dels campanars del monestir i va deixar la resta de l'edifici molt afectat. Les parts deteriorades es van reconstruir seguint un estil gòtic, amb elevats costos.
Al segle XVI alguns monjos es van oposar fortament a les reformes del concili de Trento. Alguns d'ells van ser desterrats a monestirs de l'Aragó, i els abats van ser escollits pel rei. Al segle XVII la vida interna al monestir era d'anarquia i insubordinació. El segle es va acabar amb les invasions franceses, i al segle XVIII va començar un gran declivi del qual el monestir ja no es va recuperar.

Vista del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1851-1916

Vista del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1851-1916. Marcel Dieulafoy. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

4. Profanació del sepulcre de Ramon Berenguer IV (1794). Durant la Guerra Gran, l'11 de juny de 1794, les tropes republicanes franceses envaïren i profanaren el monestir de Santa Maria de Ripoll. Els incidents començ,aren quan el comandant de les tropes franceses entrà a l'església i es fixà en el sepulcre de plata de Ramon Berenguer IV; el prior del monestir intentà protegir el sepulcre recordant-li que hi havia enterrat un poderós príncep i al·legant que aquella església havia estat sota la protecció dels antics reis de França Lluís IV i Lotari I, els diplomes dels quals els monjos havien conservat durant segles. El comandant replicà al prior invocant el decret del 31 de juliol de 1793 de la Convenció Nacional de la República Francesa, fruit del fanatisme laic i anticatòlic del "culte de la raó i de l'Ésser suprem" imposat pels jacobins; el decret republicà ordenava que qualsevol tomba o mausoleu reial erigit en tota l'extensió de la República Francesa havia de ser destruït, al·legant també el comandant francès que l'octubre del 1793 tots els sepulcres reials de la basílica de Saint-Denis havien estat profanats. Arrencaren les planxes de plata de l'urna exterior i en obrir l'urna interior de fusta descobriren la gran espasa del comte, que va ser arrencada del cadàver.
Arran de la profanació de 1794 es decidí traslladar les restes del sepulcre; el 1803 s'obrí altre cop l'urna de fusta i es comprovà que el cos del comte restava encara momificat i incorrupte, amb barba i cabell rossos i arrissats. S'hi trobà el pergamí amb l'epitafi en llatí que glossava la vida del comte i que abans de la profanació havia penjat a l'exterior de l'urna de plata. Quedant tan sols l'urna de fusta amb les restes mortals, aquesta va ser traslladada a la paret testera a mà dreta a l'església; allà la veié Jaime Villanueva Astengo el 1806 (op. cit.), tres anys després del seu trasllat.

Estat de l'interior del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1879

Estat de l'interior del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1879. Marcos Sala. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)

5. Atac i destrucció de l'Abadia. El 1833 va esclatar la Primera Guerra Carlina; els principals focus de la revolta es bastiren al País Basc i al Maestrat, al País Valencià, mentre a Catalunya diverses partides carlines cridaven a la insurrecció contra el govern de Madrid. Davant la necessitat de tropes per reprimir la rebel·lió, el capità general de Catalunya Manuel de Llauder i de Camín entregà armes a la "Milicia Urbana" i amb elements radicals de Barcelona organitzà un cos franc de voluntaris anomenat "Tiradores de Isabel II", amb els quals sortí a la muntanya per acabar amb el carlisme. Un dels oficials que comandava aquella turba del "batallón de voluntarios" era el jove cadet Joan Prim i Prats.
La duríssima repressió que s'estengué per les comarques interiors de Catalunya va provocar que al capità general Llauder el nomenessin ministre de la Guerra a Madrid. Va dimitir pocs mesos després, i retornà a Catalunya disposat a acabar definitivament amb les partides carlines de Ros d'Eroles, de Benet Tristany, d'en Ne, d'en Boquica i del Llarg de Copons. El 7 d'abril de 1835 el governador de Vic ordenà a la "Milicia Urbana" atacar una partida carlina, però la milícia va ser derrotada a Sant Sadurní de Sovelles, en el camí de Berga a Ripoll. El juny del 1835 el comandant del "Batallón de Tiradores de Isabel II" José Rodríguez ordenà ocupar Ripoll amb 600 homes i destinà el subtinent Joan Prim a combatre les partides carlines d'en Cames crues i del Garbat de Guissona a la zona de Viladrau. El 25 de juliol del 1835 el govern de Juan Álvarez Mendizábal promulgà el reial decret que ordenava la supressió de tots els convents de menys de 12 monjos i l'expropiació dels seus béns per pagar el deute públic del govern espanyol, mentre a Barcelona després d'una cursa de toros els elements més fanàtics i anticatòlics proclamaren la revolució i encapçalaren la bullanga que cremà diversos monestirs de la ciutat.

L'església del monestir després de la seva destrucció

L'església del monestir després de la seva destrucció. Extret de "Las casas de religiosos en Cataluña..", 1906. Op. cit. - (Ampliar)

Arribaren a Ripoll les notícies del moviment revolucionari i dels saquejos dels convents del 25 de juliol de 1835. Els homes del destacament dels "Tiradores de Isabel II" frisaven per unir-se al moviment revolucionari de Barcelona, d'on procedien la majoria, però, alertat d'això, el comandant Tomás Metzquez els destinà cap a Berga amb la promesa que després podrien anar cap a Barcelona. El 6 d'agost del 1835 el capità general Manuel Llauder sortí de Vic i va ser notificat del estado de indisciplina y conmoción en que se hallaba el batallón de tiradores de Isabel II que guarnecía á Ripoll. Arribats els "Tiradores" a Berga, el governador de la ciutat els ordenà anar a combatre a Alpens contra els carlins, en lloc de permetre'ls unir-se a la bullanga revolucionària de Barcelona; rebutjaren les ordres i frustrats per no poder participar en els saquejos de Barcelona retornaren a Ripoll.

Secció vertical del creuer de l'església després de la seva destrucció

Secció vertical del creuer de l'església després de la seva destrucció. Extret de "Las casas de religiosos en Cataluña..", 1906. Op. cit. - (Ampliar)

El matí del diumenge 9 d'agost del 1835 l'exaltat destacament de "Tiradores" entrava a la vila fent crits revolucionaris i exhortant a la crema del monestir; els monjos temeren el pitjor i començaren a preparar-se per si calia defensar el monestir, recolzats pels ripollesos i per la "Milicia Urbana" de Ripoll. Embriagats després de dinar, els "Tiradores" sortiren a patrullar per la vila, i a les dues de la tarda, en sentir com el campanar tocava a vespres, s'alçà el crit: los facciosos escalan el monasterio!. Van assaltar les dependències del monestir, on els "Tiradores" assassinaren dos monjos, Joan de Ros i Manuel de Llisach, i capturaren el domer Ignasi Brusi, que va ser salvat per la interposició d'un membre de la "Milicia Urbana". Els "Tiradores" es lliuraren al saqueig del temple, estassaren les imatges dels altars, esmicolaren l'estàtua de Sant Benet, destrossaren l'orgue, esquinçaren les pintures i robaren els calzes, els llantons i els canelobres; enmig de la destrucció els objectes de plata i d'or foren destriats, mentre que la resta, ignorants del seu valor, foren amuntegats en piles.

Estat del claustre del monestir. 1881

Estat del claustre del monestir. 1881. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els "Tiradores de Isabel II" es fixaren després en la solitària urna de fusta del comte Ramon Berenguer IV el Sant; la profanaren, en tragueren el cadàver momificat, i mentre la turba laica insultava, trepitjava i escopia sobre les restes mortals del comte de Barcelona, els cabdills el sotmeteren a judici popular. Se li imputaren els crims d'haver expulsat els sarraïns de Catalunya i de propagar la fe catòlica. Va ser trobat culpable dels crims i condemnat a la foguera. Encengueren les teies i al crit de "Visca la llibertat!" calaren foc als altars i als objectes sagrats, i van llençar a les flames el cadàver momificat de Ramon Berenguer IV.
La resta de "Tiradores" rebentaren els mil·lenaris sarcòfags dels antics abats del monestir, abocaren per terra les seves restes mortals, i també les llençaren a la foguera. Veient el desastre, alguns vilatans de Ripoll s'arriscaren a salvar allò que varen poder; entre ells destacà el jove metge Eudald Raguer i Batlle, que amb l'ajut d'altres pogueren salvar les restes de Ramon Berenguer III i d'altres antics prohoms del monestir. Ja entrada la nit, el fum asfixiant i les flames varen fer que la turba laica sortís de l'església; però quan semblava que ja havien satisfet les seves ànsies de saqueig i destrucció, havent lliurat a les flames l'abadia fundada mil anys enrere per Guifré el Pilós, s'alçà d'entre ells un nou crit: al archivo! al archivo! a quemar el archivo!. La biblioteca de Santa Maria de Ripoll, bressol de Catalunya, receptacle d'un mil·lenni d'història, custodi de centenars de cròniques, manuscrits, còdexs i homilies catalanes que dataven dels temps de l'Abat Oliba, va ser brutalment incendiada mentre es cridaven proclames progressistes i càntics revolucionaris. Sortosament se salvà de la crema un document del fons de Ripoll: el Cançoner de Ripoll (Carmina Rivipullensia), un recull de vint composicions de tema eròtic datats del segle XII que en el moment de la crema estava custodiat a Barcelona.

Vista de l'interior de l'església abans de la seva restauració. 1879

Vista de l'interior de l'església abans de la seva restauració. 1879. Marcos Sala. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)

6. Abandonament del monestir. Incendiat i arrasat, el decret de l'exclaustració de 1835 obligà l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i Miquel (1784-1835) i la resta de monjos a abandonar el monestir. Amb el temps, l'edifici a poc a poc es va anar esfondrant: el 1847 va desaparèixer una part del claustre; i el 1856 la torre del palau abacial. El palau abacial i d'altres edificis monacals van ser considerats pedrera i les seves pedres van ser venudes a particulars.

Exterior del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1870

Exterior del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1870. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

7. Les restauracions. El gust neoclàssic s'introdueix en la reforma realitzada entre el 1826 i el 1830. L'església es redueix a tres naus i es recobreix tot l'interior amb motllures i ornaments de guix que cobreixen la pedra original. L'arquitecte Josep Moretó i Codina (1748-1826) havia estat l'autor del projecte, que va reconstruir l'estructura de l'església amb tres naus. La pressió de la nau gòtica va resultar massa forta i entre 1850 i 1860 estava ja tota desplomada.
L'intent de venda com a bé desamortitzat del monestir de Ripoll el 1850 va impulsar la "Comisión Central de Monumentos", mitjançant l'erudit i metge ripollès Eudald Raguer i Batlle (1809-1878), a fer una primera inversió de conservació del conjunt monumental. Aquesta acció va canalitzar-se mitjançant la Comissió de Monuments de la província de Girona, que va quedar encarregada del conjunt monàstic. La manca d'actuació des de Girona va provocar que el 1860, després de presentar la dimissió, Raguer es posés en contacte amb l'Academia de Bellas Arts de Barcelona, i va proposar una inversió conjunta a les diputacions catalans, que van col·laborar amb una subscripció. La "Real Academia de Bellas Artes de San Fernando" va proposar a l'acadèmia barcelonina la redacció d'un projecte complet de reconstrucció o restauració encarregat inicialment a Francisco de Paula del Villar y Lozano i Elias Rogent i Amat, que finalment va realitzar Elias Rogent i que va ser presentat el 1870.

Restauració dels absis del monestir. 1886

Restauració dels absis del monestir. 1886. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Desavinences entre la comissió provincial de Girona i l'acadèmia barcelonina (1865) varen propiciar la fi d'aquesta iniciativa de col·laboració. El 1867, seguint les normes de competències en la conservació monumental, la "Real Academia de Bellas Artes de San Fernando" va encarregar un projecte de reconstrucció a la comissió provincial de Girona, que el va encarregar a l'arquitecte provincial i membre de la comissió, Martí Sureda i Deulovol. El 1878 es crea una comissió local de Restauració de Ripoll, amb una campanya per part de voluntaris que començaren a consolidar els murs de l'església i del claustre.
Van ser presentats dos projectes per a la restauració, un de l'arquitecte Martí Sureda per encàrrec de la Comissió de Monuments de Girona i l'altre d'Elies Rogent demanat per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Les obres començaren el 1863 gràcies al bisbe de Vic Josep Morgades, que va iniciar la reconstrucció del cenobi, i va escollir el projecte de Rogent, finançat en gran part per les aportacions particulars dels feligresos.

Ajuntament i campanar del Monestir de Ripoll abans de la restauració. 1878-1890

Ajuntament i campanar del Monestir de Ripoll abans de la restauració. 1878-1890. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar)

L'1 de juliol del 1893 es consagrà de nou la basílica, i aquell mateix dia a la tarda es va fer la translació processional de les restes dels antics comtes de Barcelona i dels abats del monestir de Santa Maria de Ripoll que s'havien pogut salvar de la destrucció. No es pogué fer el mateix amb el comte Ramon Berenguer IV, les despulles del qual havien desaparegut durant l'atac i el saqueig del 1835. Davant d'aquest fet, els cavallers catalans del capítol de Barcelona de l'Orde de Sant Sepulcre acordaren pagar un cenotafi per honorar la memòria del comte de Barcelona i recordar a les generacions venidores les virtuts que al comte li meresqueren l'apel·latiu de Sant, i també acordaren que es consignés una làpida recordant la Cessió dels Ordes militars per la qual les ordes militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple cediren el dret que els pertanyia a posseir el regne d'Aragó en virtut del testament d'Alfons I el Bataller, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
La restauració va canviar notablement l'aspecte original de l'edifici; l'arquitecte Elies Rogent va afegir alguns elements inexistents en l'original com un cimbori o una sèrie de columnes que serveixen de separació de les naus laterals. La reconstrucció va ser limitada al temple i el claustre. La resta d'edificis monàstics mig destruïts van ser acabats de demolir.

8. L'Scriptorium i la difusió de la cultura. Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural amb una gran col·lecció de manuscrits. El 925 consta que el monestir va rebre, entre altres béns, una dotació de llibres per part del comte Sunyer I de Barcelona i la seva esposa Riquilda de Tolosa. Durant l'època de l'abat Arnulf es van realitzar nombroses còpies, la majoria de les quals eren traduccions d'obres à,rabs de tractats de matemàtiques o astronomia. Aquestes relacions amb la cultura àrab es van consolidar durant el regnat d'Al-Hakam II al qual van visitar a Còrdova ambaixades de dignataris palatins i religiosos procedents de Barcelona. Segurament d'allà procedien alguns dels manuscrits dels que es van valdre a Ripoll. L'any 979 disposava de 69 volums, el 1008 ja eren 121, que es van convertir en 246 a la mort de l'abat Oliba el 1046. La majoria d'aquests manuscrits es copiaven i es reproduïen en el propi scriptorium.
L'abat Oliba va ser un dels grans impulsors de l'engrandiment de la biblioteca del monestir, amb l'adquisició de 71 nous manuscrits i va potenciar nous treballs realitzats en el mateix cenobi, als quals per evitar que fossin robats va penar amb el càstig de l'excomunió a qui ho fes.

Santa Maria de Ripoll el 1835

Santa Maria de Ripoll el 1835. Extret de "Las casas de religiosos en Cataluña..", 1906. Op. cit. - (Ampliar)

Els Cronicons Rivipullensis són un conjunt de cronicons l'inici dels quals es fixa poc temps després de la quarta dedicació de l'església, el 1032, i es deu, probablement, a iniciativa de l'abat Oliba: Cronicó Rivipullense I, Alterum Rotense, Cronicó Dertusense II, Chronicon Benifassani, Cronicó i Rivipullense II.
Sota el seu mandat es va crear la més valuosa col·lecció: una sèrie de tres grans bíblies, l'anomenada Bíblia de Fluvià, desapareguda a l'incendi del 1835, la Bíblia de Rodes (1010-1015), anomenada així per haver estat al monestir de Sant Pere de Rodes, regalada per l'abat de Ripoll, d'on es va espoliar i va ser portada a França, com a botí de guerra, el 1693 pel mariscal Noailles, d'estil carolingi i romà d'Orient, que consta de quatre volums, dos decorats amb miniatures en color i els altres dos en negre, i que es troba a la Biblioteca Nacional de París; i la Bíblia de Ripoll (1015-1020), anomenada també "de Farfa" perquè s'havia atorgat la seva execució a l'abadia de Farfa; en l'actualitat es conserva a la Biblioteca Vaticana (1). De l'època de l'abat Oliba, es té notícia del nom de diversos il·lustradors i cal·lígrafs com el monjo Oliva que va realitzar un calendari i un càlcul de l'àbac i de mides, Garcías, Arnald o Guifré.

Planta del monestir de Santa Maria de Ripoll

Planta del monestir de Santa Maria de Ripoll. Extret de "Las casas de religiosos en Cataluña..", 1906. Op. cit. - (Ampliar)

9. L'arquitectura del monestir. L'edifici actual és el resultat de la reconstrucció que es va fer al segle XIX per l'arquitecte Elies Rogent basant-se en l'obra dels principals abats de Ripoll: Arnulf i més tard Oliba. Arnulf va ordenar construir una església de cinc naus amb cinc absis, acabada amb voltes de canó, l'absis central, albergava l'altar dedicat a Santa Maria i en els menors, els altars de Sant Salvador, la Santa Creu, Sant Miquel Arcàngel i Sant Ponç. Oliba va ampliar a set els absis, el major dedicat a Santa Maria i els menors es van dedicar altars a la Santa Creu, Sant Salvador, Sant Ponç, Sant Rafael, Sant Nicolau i Sant Jordi.

9.1. L'església. Té unes dimensions de 60 m de longitud per 40 m d'amplada. Presenta cinc naus, la central amb volta de canó i separada de les laterals per grosses columnes quadrangulars, set absis, creuer als extrems del qual hi ha al costat nord la tomba de Guifré el Pilós, instal·lada el 1982, i al costat contrari la de Ramon Berenguer III, el transsepte està coronat per un cimbori efectuat com una còpia del que té el monestir de Sant Jaume de Frontanyà.
La nau té set trams que s'amplien al peus de l'edifici formant dues capelles de planta quadrada de l'amplada de les dues naus laterals, que són la base de les dues torres campanars. Les naus dobles laterals són dividides per columnes i pilars rectangulars i a sobre dels arcs que formen aquestes columnes hi ha un fris d'arcuacions llombardes.

Sepulcres antropomòrfics sota el presbiteri

Sepulcres antropomòrfics sota el presbiteri. Baldiri Barat, monestirs.cat, gentilesa de l'autor - (Ampliar)

9.2. La cripta. A l'excavació arqueològica realitzada a mitjants segle XX, es va descobrir una necròpoli amb unes quaranta tombes, algunes d'elles amb restes de ceràmica romana. Està situada entre el creuer i el braç sud del transsepte.
Les excavacions van ser fetes per tal de trobar una cripta romànica de la que es tenia notícies per antics historiadors i que la situaven sota el presbiteri. El pare Narciso Camós, a la seva obra "Jardín de María" del 1658, es refereix a la cripta com "una cova que hi ha a la paret del presbiteri, sota un altar, la qual s'anomena Cueva de Nuestra Señora". Josep M. Pellicer i Pagès a les seves obres sobre el monestir es va referir a la cripta explicant que l'abat Pedro Sancho (1623-1627) va organitzar el presbiteri i l'altar major i va passar a prescindir de la cripta que va deixar inservible i cegada. A començament del segle XXI, s'ha aconseguit trobar la cripta sota l'altar, a la qual s'abaixa mitjançant una escala a una sala de planta rectangular amb volta de canó rebaixada que en els seus murs laterals té un banc corregut de pedra, sala que conserva l'enllosat original.

9.3. La portalada. En forma d'arc triomfal va ser construïda a mitjans del segle XII i és d'un metre de gruix. Està composta per una sèrie de blocs de pedra adossats a la paret de l'església. Va quedar molt deteriorada amb els incendis de 1835. Està dividida en set franges horitzontals. Al centre es troba un pantocràtor i al seu voltant hi han els símbols dels quatre evangelistes i dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi. En aquesta part encara es conserven restes de policromia. A la banda dreta s'observen escenes del llibre de l'Èxode. La banda esquerra presenta un cicle inspirat en el Primer Llibre dels Reis. A la part inferior es poden apreciar diversos animals mítics i la representació dels set pecats capitals. Està flanquejada per dues estàtues, pràcticament destruïdes, dedicades a Sant Pere i Sant Pau. Al seu voltant es mostren diverses escenes de la vida dels apòstols. Completa el conjunt una representació dels dotze mesos de l'any. Per sobre i enfront de la portalada l'abat Vilaguerut (1280-1310) va manar construir un porxo d'estil gòtic de cinc arcs sostinguts per columnes, que el 1973 van ser tancats amb vidres per a una millor conservació de la portalada.

Vista general del Monestir de Santa Maria de Ripoll. 1900

Vista general del Monestir de Santa Maria de Ripoll. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

9.4. Les torres campanars. Flanquegen la façana dues torres campanars. La torre de l'esquerre està formada per dos pisos amb finestres d'arc de mig punt i teulada a 4 vessants. El campanar de la part dreta és de planta quadrada i de cinc pisos, i presenta arcuacions cegues de tipus llombard i dues finestres a cada cara, les dels dos últims pisos són geminades. Aquesta torre es troba coronada per merlets.

9.5. Les campanes. Passada la Guerra Civil el campanar del monestir va quedar únicament amb les campanes horàries. El 1941 se'n varen fondre quatre més. Fins al 1993 les sis campanes estaven ubicades als finestrals del segon pis del campanar, visibles des del carrer, any en què es distribuirien en tres grups: les dues campanes menors es destinaren a la nova església de Sant Josep Obrer de la mateixa ciutat. Les dues mitjanes quedaren al seu lloc original, visibles des del claustre. Les dues majors s'utilitzaren com a base d'un nou conjunt harmònic de cinc campanes ubicat a l'interior del quart pis. Les tres campanes menors noves es fongueren al taller d'Albert Bachert, a Alemanya. Quan branden totes cinc emeten l'anomenat "acord Salve Regina" format pels graus I, III, V, VI, I' de l'escala Major, en aquest cas afinat en Do. També hi ha la campana del Sanctus, fosa per Barberí, la campana d'eixida de missa, obsequi de la casa Bachert el 2000 i una Roda de campanes.

El claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll

El claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)

9.6. El claustre. Consta de quatre galeries de dos pisos amb arcuacions motllurades de fulles d'acant sostingudes per dobles columnes; als angles hi ha pilars massissos. La construcció del primer pis es va iniciar entre el 1170 i el 1180, i es va acabar a principis del segle XVI, i el superior es va edificar entre els segles XV i XVI. Està format, en cada costat, per tretze arcs semicirculars amb capitells d'estil corinti. Els capitells gòtics del pis inferior van ser fets pels escultors Pere Gregori de Perpinyà i Jordi de Déu de Barcelona al voltant de 1390 i la darrera galeria va ser realitzada el 1401 pel mestre Pere Mieres de Girona.
Al segle XII es va renovar el claustre, tot i que no se sap si l'anterior era el de l'abat Arnulf o era un altre posterior i si tenia les quatre galeries porticades construïdes. A l'obra realitzada al segle XII solament es va acabar la galeria septentrional situada al costat del mur de l'església. L'edificació va quedar aturada fins al segle XIV quan el nou projecte incloïa també les tres galeries inferiors i la col·locació d'un altre pis superior amb arcades. A causa de la llarga durada d'aquestes obres i al terratrèmol de 1428 que va obligar a realitzar la restauració de la coberta i dels campanars, el claustre no es va finalitzar fins principis del segle XVI.
Com va succeir al claustre de la catedral d'Elna, la continuació de les obres a l'època gòtica es va realitzar procurant una unitat amb la galeria romànica ja construïda; els arcs són de mig punt i es van mantenir les proporcions i les parelles de columnes, també a l'escultura d'alguns dels capitells se'n va imitar la decoració.

El claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll

El claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll - (Ampliar)

La vinculació escultòrica romànica es realitzà amb els tallers del Rosselló i amb el grup que va treballar en la catedral de Vic amb influència a altres edificis pròxims i a la mateixa portalada de Ripoll, tanmateix els capitells segueixen la tradició dels claustres del Rosselló, amb escasses escenes d'històries als capitells. Alguns amb figures de la primera galeria es creu van poder ser fets pel mateix o part del grup que va treballar anteriorment en la portalada. Es pot datar cap al 1180 gràcies al retrat de l'abat Ramon de Berga que es troba al pilar nord-oriental, identificat per una inscripció gravada a la imposta superior.
S'hi troben exposats una sèrie de capitells, tallats amb fulles d'acant, corresponents a les columnes de les naus laterals de la basílica consagrada per l'abat Oliba el 1032, dos d'ells van ser tornats a utilitzar al monument del comte Ramon Berenguer III situat en el creuer del temple. Aquests capitells són semblants als catalogats de la mateixa època de la cripta de la catedral de Vic i del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
El claustre va ser restaurat entre el 2010 i el 2011, quan es va realitzar un procés de neteja i recuperació de murs, capitell i columnes, que va posar al descobert restes preromàniques de murs, de l'antiga edificació de l'abat Oliba, en ser retirats els revocats de ciment del segle XIX. Una altra descoberta va ser les restes d'una imatge de la Mare de Déu d'època romànica i realitzada amb guix.

Restauració de la portalada del monestir de Ripoll. 2016

Restauració de la portalada del monestir de Ripoll. 2016. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

10. Les tombes comtals. Al monestir hi ha les restes mortals d'alguns comtes de Besalú i d'alguns comtes de Barcelona: Guifré I el Pilós, comte de Barcelona, amb sepulcre modern; Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona, amb sepulcre del segle XII; Ramon Berenguer IV el Sant, comte de Barcelona, que en realitat és un cenotafi degut a la pè:rdua de les restes el 1794 i l'incendi de 1835; Bernat Tallaferro, comte de Besalú i germà de l'abat Oliba, amb sepulcre modern; Radulf de Barcelona, fill de Guifré el Pilós, bisbe d'Urgell i abat de Ripoll. També s'hi enterraren, però se'n desconeix on, els comtes de Barcelona Sunyer I de Barcelona, Miró I de Besalú i II de Cerdanya, i Berenguer Ramon I, el Corbat.


Bibliografia
"Santa María del monasterio de Ripoll: nobilísimo origen y gloriosos recuerdos de este célebre santuario, hasta el milenario de su primera dedicación: reseña histórica". José Maria Pellicer y Pagés. 1888. Mataró. Establecimiento Tipográfico de Feliciano Horta.
"Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX". Gaietà Barraquer i Roviralta. 1906. Imp. de Francisco J. Altés y Alabart.
"Recuerdos y bellezas de España obra destinada para dar a conocer sus monumentos, antigüedades, paisajes, etc. en láminas dibujadas del natural y litografiadas por F.J. Parcerisa". Pablo Piferrer. 1839. Imprenta de Joaquín Verdaguer, Barcelona. Vol. I. Cataluña. Tomo 2.
" Noticia del Viage literario a las iglesias de España, emprendido de orden del rey, en el año 1802, escrita en el de 1814". Jaime Villanueva Astengo. 1820. Imprenta de Estévan Mallén, Pedro Juan.
"Art i cultura als Monestirs del Ripollès". Diversos autors. 1992. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-7826-625-8.
"El monestir de Ripoll en el temps dels seus primers abats (anys 879-1008)". Ramon Ordeig i Mata. 2014. Estudis històrics Ramon Ordeig. ISBN 84-616-8121-1.


Notes
(1) La Bíblia de Ripoll, actualment al Vaticà, és un volum de gran format (550 x 370 mm) que conté 465 folis. El còdex també inclou 210 pròlegs, sumaris i altres textos introductoris, que fan de l'obra una mena de “gran enciclopèdia il·lustrada medieval”. Els textos són amb escriptura carolíngia pura del monjo Guifred, el copista únic d’aquesta obra. Hi ha 20 folis totalment il·lustrats amb miniatures que van inspirar la iconografia de la portalada del monestir. La Bíblia de Ripoll va ser traslladada a Marsella pels monjos del Monestir de Sant Víctor quan les dues abadies es van unir l’any 1070. Finalment, al segle XVII, el manuscrit va anar a parar al Vaticà portada per un nebot del papa Pau V, i es troba actualment a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. - (Tornar al text)


www.monestirderipoll.cat
Web oficial del monestir de Santa Maria de Ripoll.

www.gallica.bnf.fr
Edició digital íntegra de la Biblia de Rodes (Biblioteca Nacional de França).

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)


Edificis religiosos del Ripollès

Escut oficial de Ripoll

Escut de Ripoll.

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

Soldat del comte Guifré I el Pilós (Ca. 840-897)

Soldat del comte Guifré I el Pilós (Ca. 840-897). Dibuix de Francesc Riart. Font: Vibrant - (Ampliar)

Moneda d'Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah, califa de Còrdova del 961 al 976. Viquipèdia.

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (Ca. 1005-1035), comte de Barcelona, Girona i Osona. Viquipèdia.

L'abat Oliba. Retrat encarregat pel bisbe de Vic Francesc de Veyán i Mola (1783 - 1815), obra de Marià Colomer i Llucià Romeu, principis segle XIX

L'abat Oliba. Retrat encarregat pel bisbe de Vic Francesc de Veyán i Mola (1783 - 1815), obra de Marià Colomer i Llucià Romeu, principis segle XIX. Sala de Sínodes del Palau Episcopal de Vic. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Miniatures de la Biblia de Rodes. 1010-1025

Miniatures de la Biblia de Rodes. 1010-1025. Actualment a la Bibliothèque nationale de France, París - (Veure la pàgina sencera)

El papa Sergi IV (?-1012). Viquipèdia.

Base del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII

Base del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

La reina Peronella d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona

La reina Peronella d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Viquipèdia - (Ampliar)

Dovella del monestir de Ripoll. Segon terç del segle XII

Dovella del monestir de Ripoll. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de catalunya - (Ampliar)

Tirador de la Reina Isabel II (1834-1840)

Tirador de la Reina Isabel II (1834-1840). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Base del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII

Base del baldaquí del monestir. Segon terç del segle XII. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Absis del monestir de Ripoll. 1895

Absis del monestir de Ripoll. 1895. Autor desconegut. CRDI - Auntament de Girona - (Ampliar)

Moisès. Compartiment d'un retaule procedent del monestir. Jaume Huguet, Ca. 1455

Moisès. Compartiment d'un retaule procedent del monestir. Jaume Huguet, Ca. 1455. Museu Episcopal de Vic - (Ampliar)

Procuració a favor de Tomà:s Jalmer en substitució d'Agustí Vestida, ecònom del monestir de Ripoll. 1731

Procuració a favor de Tomà:s Jalmer en substitució d'Agustí Vestida, ecònom del monestir de Ripoll. 1731. Arxiu Històric de Lleida - (Ampliar)

Joan Prim i Prats (1814-1870)

Joan Prim i Prats (1814-1870). Viquipèdia - (Ampliar)

Juan Álvarez Mendizábal (1790–1853)

Juan Álvarez Mendizábal (1790–1853). Viquipèdia - (Ampliar)

Josep Morgades i Gili (1826-1901), bisbe de Vic. Viquipèdia.

Santa Maria de Ripoll. 1828-1830

Santa Maria de Ripoll. 1828-1830. Charles Langlois, "Illustrations de Voyage pittoresque et militaire en Espagne". Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

Detall de la portalada de Ripoll. 1839

Detall de la portalada de Ripoll. 1839. "Recuerdos y bellezas de España...", op. cit. - (Ampliar)

Documentació del projecte de restauració de la Comissió Provincial de Monuments de Girona. 1867

Documentació del projecte de restauració de la Comissió Provincial de Monuments de Girona. 1867. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar)

Inauguració de les obres de reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1886

Inauguració de les obres de reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. 1886. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Cenotafi construït el 1893 en memòria de Ramon Berenguer IV. 1910

Cenotafi construït el 1893 en memòria de Ramon Berenguer IV. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Pica baptismal de Santa Maria de Ripoll. 1880-1920

Pica baptismal de Santa Maria de Ripoll. 1880-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Trasllat de les restes Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, com a conseqüència de l'incendi del monestir. 1838

Trasllat de les restes Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, com a conseqüència de l'incendi del monestir. 1838. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar)

Trasllat de les restes Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, com a conseqüència de l'incendi del monestir. 1838

Trasllat de les restes Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, com a conseqüència de l'incendi del monestir. 1838. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar)

Senyera votiva de Mataró a Ripoll amb motiu de l'acabament de les obres de restauració del monestir. 1893

Senyera votiva de Mataró a Ripoll amb motiu de l'acabament de les obres de restauració del monestir. 1893. Dibuix de Josep Puig i Cadafalch. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

Tomàs Raguer amb el senyor Blasi i una altre home, davant la portalada del Monestir de Ripoll. 1933

Tomàs Raguer amb el senyor Blasi i una altre home, davant la portalada del Monestir de Ripoll. 1933. Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Ripollès - (Ampliar)

Sepulcre de Ramon Berenguer III

Sepulcre de Ramon Berenguer III - (Ampliar)

Detall de la portalada. Representació del mes de juliol: recol·lecció del blat

Detall de la portalada. Representació del mes de juliol: recol·lecció del blat - (Ampliar)

Sortida dels prelats de Vic i Montserrat d'una cerimònia religiosa celebrada al Monestir de Santa Maria de Ripoll. 1910-1915

Sortida dels prelats de Vic i Montserrat d'una cerimònia religiosa celebrada al Monestir de Santa Maria de Ripoll. 1910-1915. Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

Tomba de Guifré el Pilós

Tomba de Guifré el Pilós - (Ampliar)

Capitell del claustre

Capitell del claustre - (Ampliar)

Clau de volta del monestir. 1900-1930

Clau de volta del monestir. 1900-1930. Representa la Mare de D&eacuute;u. Editat per Àngel Toldrà Viazo. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)


Localització
42º 12' 05" N
2º 11' 28" E
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice