Una mostra del nivell combatiu de les tropes situades a la bossa de Molló n’és el que explica Jorge M. Reverte a "La caída de Catalunya": “12 de febrero. El sargento Luis Royo Ibáñez y cuarenta de sus compañeros de la 224 brigada reciben por un enlace el aviso de que ya pueden pasar la frontera por el coll de Ares, hacia Prats de Molló. Antes de cruzar, forman, y penetran en territorio francés al ritmo que marca el Himno de Riego. Royo va montado en su caballo, que ha conservado durante toda la retirada. Pero un gendarme francés lo tira del caballo dándole un culatazo”.
I continua: “No es una recepción muy cariñosa. Royo nunca volverá a vivir en su ciudad, Barcelona. Se negará a vivir allí con Franco en el poder. Él es un republicano que no aspira a que le perdonen por serlo. Su destino seguirá siendo el de un guerrero. Se alistará en la Legión Extranjera, luchará en África contra los norteamericanos en nombre del gobierno de Vichy, y en Francia, con el uniforme de la división Leclerc, formará parte del contingente de españoles que liberará París en 1944, la 9 compañía. Su tanque llevará el nombre de una batalla de la guerra española: Madrid”. El sargent republicà va ser un un dels homenatjats a París el 24 de febrer de 2010 com a supervient de “La Nueve”, la unitat de les forces franceses que comandava el general Philippe Leclerc de Hauteclocque, la segona divisió blindada, que van alliberar París el 24 d'agost de 1944, formant part del tercer exèrcit nord-americà dirigit pel general Georges Patton. (Esmentat per Antoni Llagostera i Arnau Urgell, op. cit).

Vista panoràmica d'Espinavell amb el Costabona. 1932. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Un altre testimoni de pas pel coll d’Ares recollit per Revert en el seu llibre: “Bartolomé Marí, el oficial de Transmisiones de la 124 brigada, de la 27 división, utiliza el truco de la cantimplora para poder pasar su pistola a Francia. Es de los últimos en cruzar porque forma parte de los que han intentado resistir el máximo de tiempo con la esperanza de organizar bien la retirada y acabar viajando al frente del centro y para reemprender allí la guerra. [...] Su contingente es ya muy pequeño. De los seiscientos hombres con que contaba su batallón, quedan muy pocos al llegar a Prats de Molló. Casi todos los nuevos reclutas se han ido quedando por el camino, han vuelto a sus pueblos confiando en que el castigo por ser soldados del Ejército Popular no sea muy severo. Marí no quiere entregarse a Franco. Desea continuar combatiendo. Pero el destino le reserva la peor de las pruebas. No luchará contra Franco, sino contra la más sádica de las versiones del fascismo: los campos de exterminio alemanes. Pasará cuatro años en Mauthausen”.

Església de Santa Cecília de Molló. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'església de Santa Cecília. L’actual església parroquial, romànica, va ser bastida avançat el segle XII. La volta és lleugerament apuntada, i l’absis molt desenvolupat; l’interior del presbiteri té un fris ornamental de mènsules i uns dentats que trenquen la seva gran verticalitat. Dues capelles marquen un inici de creuer, que es manifesta a l’exterior amb un mur més sortint que el de la nau. La portada, sense escultura, amb alguns arcs en degradació i unes arcuacions sota un fris esculpit i petites mènsules sobre dents de serra, tot en un mur més sobresortint i sota un petit ràfec en terrat. S'han perdut les ferramentes que ornaven la porta; resta només el gran forrellat, que figura una serp, a més dels retaules. Es destaca l’esvelt campanar, de quatre pisos, restaurat en la part superior el 1952, amb la base embeguda en els murs de l’església. Iniciat el segle XI, presenta un bonic joc de lesenes i arcuacions llombardes que marquen els diferents pisos, i hi ha dues finestres rodones bessones o ulls de bou al cim, sota la teulada. Molló té a la seva entrada una capella votiva, dedicada a sant Sebastià, amb un petit campanar de torre al costat.

Pont i molí de Can Fumat, al veïnat del Riberal. Ajuntament de Molló - (Ampliar)

Altres indrets del municipi. El municipi s'estructura en un agregat, Espinavell, i set veïnats. El poble d'Espinavell, situat a 1.225 m d'altitud, va créixer entorn l'església de la Mare de Déu de les Neus, del segle XVII, sufragània de la de Molló. A les faldes del poble s'estenen les Planes, l'indret on té lloc la popular Tria de Mulats d'Espinavell, cada 13 d'octubre. Les altres entitats de població o veïnats són: Fabert, el Riberal, Favars, Can Solà, Moixons, Els Grells i Ginestosa, de població disseminada en masies i cases rurals. El Riberal està situat a la ribera dreta del Ritort, a les fondalades del municipi de Molló, i en destaquen els ponts romànics de Can Fumat i Can Plaga. Aquest veïnat havia concentrat, també, el major nombre de molins del municipi (Can Fumat, Can Coronel, etc.), les turbines dels quals van donar llum al poble de Molló el 1900, un dels primers de gaudir d'aquesta energia a Catalunya.

La tria de mulats d'Espinavell, fira ramadera que se celebra cada 13 d'octubre. Ajuntament de Molló - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Molló. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 22 focs; 1515, 32 focs; 1553, 33 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
- "La bossa de resistència de Molló", Antoni Llagostera i Arnau Urgell. Article publicat a naciodigital.cat, 13 de febrer de 2014.
- "El document de Prats". Llibert Tarragó. 2009. RBA Llibres. ISBN 84-9867-422-4.

---

Notes
(1) Chasseurs a la frontera (1939-1940). La victòria de l'exèrcit franquista va preocupar l'Estat Major francès. Aleshores, el general Gamelin va idear la creació de batallons de caçadors pirinencs, la missió dels quals havia de ser protegir la frontera pirenenca [...] que havien d'estar compostos per gent del país coneixedora de les muntanyes. No eren unitats de primer ordre, sinó que estaven formades per reservistes d'entre trenta i trenta-cinc anys, i es van organitzar al final de l'agost del 1939 [...] en set mitges brigades (catorze batallons) repartides en tres sectors. A la XVI Regió Militar (Aude-Pirineus Orientals), la 1a Mitja Brigada disposà de batallons a Portvendres i les Cluses (el Portús); i la 2a Mitja Brigada comptà amb batallons a Sallagosa i Montlluís [...] Atès que el règim de Franco no va provar d'atacar la frontera francesa, els caçadors no van entrar en combat, i amb l'armistici del 1940 van ser dissolts. Extret de "Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans", de F.X. Hernàdez i F. Riart. - (Tornar al text)

(2) La quantitat de soldats republicans aplegats a la bossa de Molló és incerta, encara que un dels informes d'"El document de Prats", esmenta que “del 8 al 12 de febrer passen per casa nostra 37.000 soldats amb els seus quadres de comandament”. En el mateix llibre s'esmenta que “el dia 13 de febrer a les 14 hores un destacament de l'exèrcit rebel arriba a la frontera i és rebut a coll d'Ares per dos Guàrdies Mòbils. Un cop pres contacte i reconeguda la línia fronterera. se'n tornen en direcció a Molló. Cap a les 16 hores del mateix dia jo he acompanyat el Sr. Director i el Sr. Inspector Principal fins a coll d'Ares”. Tenim, doncs clarament fixades les dades de la retirada al Ripollès, entre el 5 de febrer (ocupació de Palmerola, al sector de Berga) i el 13 de febrer de 1939, així com la importància militar de la bossa de Molló, que va resistir tres dies més del que oficialment s'ha dit”. Publicat a "La bossa de resistència de Molló", d'Antoni Llagostera i Arnau Urgell. - (Tornar al text)

---

www.mollo.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Molló.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)