Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Cases de Sant Feliu de Pallerols

Cases de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

Altar major de la capella de Sant Sebastià. 31 d'agost 1931

Altar major de la capella de Sant Sebastià. 31 d'agost 1931. Autor: Manuel Genovart i Boixet. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Monument al cap remença Francesc de Verntallat

Monument al cap remença Francesc de Verntallat - (Ampliar)

El riu Brugent a Sant Feliu de Pallerols

El riu Brugent a Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

Tasques agrícoles segons una miniatura medieval

Tasques agrícoles segons una miniatura medieval. Viquipèdia - (Ampliar)

El rei Ferran II

El rei Ferran II. El 8 de novembre del 1485, els síndics remences signaven el compromís d'acceptar el seu arbitratge en el seu conflicte amb els senyors feudals. Viquipèdia - (Ampliar)

Riera de Sant Feliu de Pallerols. Entre 1920 i 1938

Riera de Sant Feliu de Pallerols. Entre 1920 i 1938. Autor: Francesc Blasi i Vallespinosa. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Portalada de l'església de Sant Feliu de Pallerols. Segle XVII

Portalada de l'església de Sant Feliu de Pallerols. Segle XVII - (Ampliar)

Finestra d'un edifici de Sant Feliu de Pallerols

Finestra d'un edifici de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

Porta d'un edifici de Sant Feliu de Pallerols

Porta d'un edifici de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

El riu Brugent al seu pas vora una casa de Sant Feliu de Pallerols. Entre 1890 i 1920

El riu Brugent al seu pas vora una casa de Sant Feliu de Pallerols. Entre 1890 i 1920. Autor: Desconegut. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Façana de l'església de Sant Feliu de Pallerols. Creu dedicada als caiguts del poble durant la Guerra Civil 1936-1939

Façana de l'església de Sant Feliu de Pallerols. Creu dedicada als caiguts del poble durant la Guerra Civil 1936-1939 - (Ampliar)

Estructures al riu Brugent

Estructures al riu Brugent - (Ampliar)

Relleu a la llinda d'una casa de Sant Feliu de Pallerols

Relleu a la llinda d'una casa de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

Façana de l'església de la Mare de Déu del Roser

Façana de l'església de la Mare de Déu del Roser - (Ampliar)

Detall d'un edifici, obra de l'arquitecte J. Esteve, 1946

Detall d'un edifici, obra de l'arquitecte J. Esteve, 1946 - (Ampliar)

El riu Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols

El riu Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)


Sant Feliu de Pallerols

Història de Sant Feliu de Pallerols.

La presència dels establiments humans més reculats en el temps a la vall d'Hostoles se situen al Paleolític, amb troballes d'indústria lítica, que persisteixen fins el Neolític en diferents assentaments en les terrasses del riu Brugent i en coves. La identificació de poblats ibèrics sembla dubtosa. D'època romana s'han documentat vestigis en una sèrie de vilae disperses pel territori: a l'Omvert, el Boix, Viladecàs o la Torra. Amb la conquesta franca dels territoris que ara són Catalunya, als segles VIII i IX, arriben nous contingents de població que s'instal·len a la vall, els anomenats Ispani, Spani o Hostolenses.

1572, maig 19. Reconeixement. Llorenç Montserrat Espigol, fill de Llorenç Espigol, agricultor, de Sant Feliu de Pallerols, diòcesi de Girona, fa reconeixement a Joan Sarriera i de Gurb, donzell, domiciliat a Girona, senyor del castell d'Hostoles, d'un molí fariner, el qual té per un cens anual d'un parell de capons

Pergamí datat el 19 de maig de 1572. Reconeixement. Llorenç Montserrat Espigol, fill de Llorenç Espigol, agricultor, de Sant Feliu de Pallerols, diòcesi de Girona, fa reconeixement a Joan Sarriera i de Gurb, donzell, domiciliat a Girona, senyor del castell d'Hostoles, d'un molí fariner, el qual té per un cens anual d'un parell de capons. Font: Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Durant l'Edat Mitjana, l'actual terme de Sant Feliu de Pallerols pertanyia al castell d’Hostoles i posteriorment formà part de la batllia reial de la vall d’Hostoles, que també comprenia les altres parròquies del terme, Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel de Pineda. El 1184 s’esmenten diversos masos del terme parroquial de Sant Feliu de Pallerols que van ser donats per Dolça d'Hostoles, senyora del castell i del terme d’Hostoles, a la seva filla Ermessenda. Dels anys 1180, diversos documents testimonien els plets entre l'abad d'Amer i els senyors d'Hostoles respecte dels drets devengats pel mercat d'Amer, únic establert a la conca del riu Brugent, i que tenia infeudats a favor dels d'Hostoles (1).
Entorn l'any 1000 la vall estava esquitxada de petits masos amb pagesos lliures. Amb el debilitament del poder comtal (1030-1060) i l'inici de la revolta feudal, els castells foren cedits a canvi de fidelitat. A poc a poc, els senyors enduriren les condicions de vida dels camperols amb noves rendes i gravàmens. Aleshores governen la vall, els Hostoles (segles XI-XIII) i els Cartellà (segles XIII-XIV) (2). A partir del segle XII es consolida aquesta situació; el pagès és considerat com una part més d'una masia: és la servitud de la gleva. La seva alliberació és la remença personal, un pagament en metàl·lic. La redempció que havien de pagar afectava no tan sols el pagès sinó també la muller i els fills, que havien de servir a la casa del seu senyor si aquest ho volia (3).

Vista general del Molí de la Fàbrega de Sant Feliu de Pallerols. Entre 1890 i 1934

Vista general del Molí de la Fàbrega de Sant Feliu de Pallerols. Entre 1890 i 1934. Autor: Marian Vives i de Casanovas Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El 1329 es comptabilitzen 297 masos a la vall; després de les pestes iniciades el 1333 en queden 118, i al nucli de Sant Feliu només 30 famílies. Molts masos són abandonats; són els anomenats masos rònecs. Els nous senyors feudals, els Rocabertí, en els segles XIV i XV, augmentaren la pressió sobre els pagesos exigint-los cada vegada més (4). Després de diferents revoltes capitanejades per Pere Joan Sala i Francesc de Verntallat en contra d'aquesta situació, el rei Ferran II acceptà l'abolició dels mals usos i la remença amb la Sentència Arbitral signada a Guadalupe el 21 d'abril de 1486.
Al segle XIV el monestir d’Amer encara posseïa béns a la parròquia de Sant Feliu de Pallerols. El segle XV es varen sentir terratremols a la Vall d'Hostoles. Del del mes de maig de 1426, que sembla que va provocar molts danys materials, però no personals, es diu que "enderrocà un lloch que dia Mer (Amer) o Osor, Anglès e S. Feliu de Payarols, e moltes cases e masos circumbehins, e noy morí ningú". De les desfetes que va provocar els pobles varen tardar temps en refer-se'n.

Plaça de Sant Feliu de Pallerols

Plaça de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

Els segles XVI, XVII i XVIII portarien uns anys de prosperitat i pau per a la vall d'Hostoles malgrat algunes conjuntures desfavorables com els anys de sequera i fam (entre 1501 i 1502), la Guerra dels Trenta Anys i la Guerra dels Segadors, o la Guerra de Successió, que afectarien poc el territori. Amb la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta de Felip V va ser imposat sense traumes. El desenvolupament econòmic i el considerable augment demogràfic eren propiciats per una explotació intensiva de la terra i del bosc i per una potent indústria de draps de llana, a més d'altres activitats artesanes i comercials situades en el nucli urbà. Aleshores, Sant Feliu de Pallerols, va esdevenir no solament la capital d'una vall sinó d'una subcomarca molt més extensa que englobava fins i tot el Collsacabra.

El riu Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols

El riu Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

A mitjans del segle XIX començaren a notar-se els primers símptomes d'estancament econòmic a la vila, sobretot a partir de la lenta desaparició del tèxtil rural i la concentració de capital barceloní en fàbriques desplaçades a les Planes d'Hostoles, nucli que es segregaria definitivament de Sant Feliu de Pallerols el 1872. Aquesta decadència va comportar un aferrament a les formes tradicionals de l'antic Règim, un antiliberalisme conscient, una defensa sense condicions del catolicisme i una continuïtat en l'agricultura i la ramaderia. El 1848 Sant Feliu de Pallerols va obtenir el títol de Vila.
El segle XX s'inicia seguint el fil del segle anterior. El municipi, que el 1937 canvià el nom pel d’Hostoles, actualment comprèn, a part del cap administratiu, que és el poble de Sant Feliu de Pallerols, els pobles de Sant Iscle de Colltort, damunt el qual hi ha les ruïnes del castell de Colltort, i de Sant Miquel de Pineda, a més dels veïnats de Bastons, la Fàbrega, la Torre i Pallerols, i el santuari de la Salut.

Els gegants, cavallets i mulassa davant l'església de Nostra Senyora del Roser

Els gegants, cavallets i mulassa davant l'església de Nostra Senyora del Roser. Imatge antiga, sense data, publicada a l'article "El Valle de Hóstoles", de Joan Guillamet Tuebols, Revista de Girona, 1963

Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda i les masies.

A la capçalera de la riera de Sant Iscle es troba el poble de Sant Iscle de Colltort, al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud), situat a l’extrem oriental de la serra de Marbolenya, sota el qual, separant-lo de la serra de Fontpobra, hi ha el Coll Tort (825 m).
El castell de Colltort és documentat el 1017. Havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro. La jurisdicció del castell i del terme passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau. Al segle XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles.
L’església parroquial de Sant Iscle, documentada també el 1017, és un edifici romànic molt modificat. L’absis ha estat substituït per una ampliació del temple. L’església, romànica amb reformes continuades entre els segles XV i XVIII, ha estat restaurada.

Sant Iscle de Colltort

Sant Iscle de Colltort. Viquipèdia. Autor: Elmoianes - (Ampliar)

El poble de Sant Miquel de Pineda (14 h el 2005) és situat a l’esquerra del Riu Brugent, vora la riera de Sant Iscle, aigua amunt del cap de municipi. És centrat per l’església de Sant Miquel, parròquia romànica d’una nau, amb capelles afegides posteriorment. L’absis és sobrealçat i eixalbat. El campanar és de torre, i a ponent hi ha la porta, d’època més moderna. La festa major del poble és a l’octubre. El lloc formava part del terme del castell d’Hostoles, i al segle XVII era de la batllia reial d’Hostoles.
Entre les masies més antigues del terme cal destacar la Sala, el Mas Prat, Cal Nespleda, la Torre (amb una capella de la Mercè) i el Mas Pallerols, que ha donat el nom al municipi, amb una capella dedicada a la Sagrada Família.

El santuari de la Salut i de Santa Cecília

El santuari de la Salut, o de Nostra Senyora de la Font de la Salut, geogràficament adscrit a la subcomarca osonenca de Collsacabra, és situat dalt la serra de la Salut, a la part meridional del terme, en un antic camí que des del coll de Pruit baixava a la vall d’Hostoles, voltat de magnífics boscos de fullatge caduc. Pel seu emplaçament gaudeix d’una àmplia panoràmica sobre la vall d’Hostoles.

El santuari de la Salut. Entre 1890 i 1936

El santuari de la Salut. Entre 1890 i 1936.
Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

En aquest indret, prop d’una font i de la balma de Claperols, Joan Carboners, fill d’una masia propera, col·locà el 1642 una imatge de la Mare de Déu en una cavitat dins la balma. L’èxit del petit oratori animà Carboners a ampliar la capella, beneïda l’any següent, on residí com a ermità. La devoció augmentà, especialment a partir del segle XVIII, que hom féu una capella nova amb residència per a un sacerdot, que fou ampliada amb un cambril el 1952. La façana neoclàssica fou feta el 1862. L’any 1991 el bisbat de Girona va iniciar una reforma total de les instal·lacions i el 1993 s’hi inaugurà un hotel. És un santuari molt visitat per gent de tota la vall; s’hi fa una pujada al juny i un aplec a l’octubre. A la capella de Santa Cecília, al Nord de Sant Feliu, prop de Sant Miquel de Pineda, i que ha donat nom a la serra, se celebra un aplec al novembre.

Evolució demogràfica de Sant Feliu de Pallerols

Evolució demogràfica de Sant Feliu de Pallerols. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 24 focs; 1515, 116 focs; 1553, 97 focs. El cens del 1717 incorpora Sant Miquel de Pineda i Sant Pere Sacosta; el 1787, les Planes d'Hostoles; el 1857, Sant Iscle de Colltort, les Encies i Cogolls; i el 1872 es desagrega les Planes d'Hostoles. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat - (Ampliar)


Bibliografia
"El casc antic de Sant Feliu", Joan Monteis. Publicat a la revista "L'Hostolenc" núm 36, gener-abril 2012.
"El Valle de Hóstoles", Joan Guillamet Tuebols. Revista de Girona, 1963.
"La Vall dels remences. El segle XII a la Vall d'Hostoles", Josep Canal i Roquet, 1985.


Notes
(1) La gent de la Vall d'Hostoles periòdicament anaven al mercat d'Amer a la recerca de determinats productes. Els anys 1180, Miró d'Hostoles i l'abad d'Amer estaven pladejant a causa de l'esmentat mercat. El 13 de gener de 1184, Guillem de Fàbregas, va fallar a favor de l'abad d'Amer i contra Miró d'Hostoles, però és evident que la sentència no va resoldre el plet; aquest es va reproduir tres anys més tard. Però el contenciós entre els dos senyors feudals era més ampli. De més a més al del merat, l'abad d'Amer es queixava que Dolça, mare de Miró, havia llegat en el seu testament, a favor del monestir d'Amer, dos masos (Llongafolia i Crosis) de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, que Miró usurpava i es negava a entregar. L'afer es degué anar emmetzinant, atès que els documents de l'època parlen de "...multo contentiones et placita fuerunt inter Raimundum abbaten et Mironem de Ostoles...". "La Vall dels remences. El segle XII a la Vall d'Hostoles", Josep Canal i Roquet. - (Tornar al text)

(2) Pel que, de moment, es coneix, els senyors feudals de la Vall d'Hostoles durant el segle XII foren: Galceran I d'Hostoles (1097-1107), Guillem Ramon de Montcada (1118-1120), Ot de Moncada, Miró II d'Hostoles (1142), Galceran II d'Hostoles (1161) i Miró III d'Hostoles (1168-1212). Extret de "La Vall dels remences. El segle XII a la Vall d'Hostoles", Josep Canal i Roquet. - (Tornar al text)

(3) Les fortes tensions que es manifestaren entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsellà el rei Alfons el Magnànim (1416-1458), des de Nàpols, a dictar l'1 de juliol de 1448 una reial provisió, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei la seva intervenció.
Amb aquesta finalitat es constituí un gran sindicat remença, que durant el bienni 1448-1449 tingué més de 400 reunions controlades per un oficial reial. Aquestes reunions es recullen al Llibre del Sindicat de Remença del 1448-1449 (Arxiu Municipal de Girona), el qual s'ha afegit al programa Memòria del món de la UNESCO. - (Tornar al text)

(4) A partir de 1462 (plena guerra civil), les clàusules d'estil en la redacció de documents (capbreus i documents d'homenatge de remences als seus senyors) inclouen la nova fórmula "et non intrabo in castro, vila, civitatem vel loco privilegiatum", que sol anar acompanyada d'una altra per la que el pagès es considera home propi, afocat i amansat del seu senyor, per raó d'un mas. El pagès no només es comprometia a residir al mas, sinó que no podia exiliar-se a cap lloc privilegiat, on transcorregut el termini d'un any i un dia, prescriuria al seu favor, l'obligacióde redimir-se. La situació s'agreujava notablement per la classe pagesa: la facultat de redimir-se passarà a mans dels senyors. La remença estava ja jurídicament ben establerta i caldria esperar fins la Sentència de Guadalupe de 1486 per ser novament gent lliure, resguardada dels abusos i des potisme senyorial. Extret de "La Vall dels remences. El segle XII a la Vall d'Hostoles", Josep Canal i Roquet. - (Tornar al text)


  • Pere Antoni, síndic dels remences
    ------Article històric sobre Pere Antoni, fill de Vilobí d'Onyar, nascut al veïnat de la
    ------Sarreda, que va incorporar-se al sindicat remença el 1483, i va ser una peça
    ------clau i un síndic determinant en el conflicte.

  • La Mulassa de Sant Feliu de Pallerols
    ------Article, reportatge i video de l'aplec de mulasses, en el que va participar la de
    ------Sant Feliu de Pallerols, durant les Festes de Primavera de Girona el 26 d'abril
    ------2015.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Sant Feliu de Pallerols

    Escut de Sant Feliu de Pallerols

    Escut de Sant Feliu de Pallerols.

    Mapa de Sant Feliu de Pallerols

    Situació del municipi de Sant Feliu de Pallerols dins la comarca de la Garrotxa

    Guerrer carolingi del segle VIII

    Guerrer carolingi del segle VIII. Dibuix de Francesc Riart, publicat al llibre "Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057)", Ajuntament de Girona.

    Primera pàgina del Llibre del Sindicat Remença, 1448

    Primera pàgina del Llibre del Sindicat Remença, 1448. Arxiu Municipal de Girona - (Ampliar)

    Detall d'una façana de Sant Feliu de Pallerols

    Detall d'una façana de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

    Felip V. Pintura de Hyacinthe Rigaud, 1700

    Felip V. Pintura de Hyacinthe Rigaud, 1700. Palau de Versailles. Viquipèdia

    Cases sobre el riu Brugent

    Cases sobre el riu Brugent - (Ampliar)

    Façana de Sant Feliu de Pallerols

    Façana de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

    Pastors de Collsacabra a Sant Feliu de Pallerols. 1919

    Pastors de Collsacabra a Sant Feliu de Pallerols. 1919. Autor: Oriol Vives. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    Façana de Sant Feliu de Pallerols

    Façana de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

    Imatge religiosa en una fornícula. Façana de l'església de la Mare de Déu del Roser

    Imatge religiosa en una fornícula. Façana de l'església de la Mare de Déu del Roser - (Ampliar)

    Façana de Sant Feliu de Pallerols

    Façana de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

    Estàtua del Pescalluna a la riba del Brugent

    Estàtua del "Pescalluna" a la riba del Brugent - (Ampliar)

    Detall d'un edifici, obra de l'arquitecte J. Esteve, 1946

    Detall d'un edifici, obra de l'arquitecte J. Esteve, 1946 - (Ampliar)

    Carrer de Sant Feliu de Pallerols

    Carrer de Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

    Carrer de Sant Feliu de Pallerols

    Carrer de Sant Feliu de Pallerols. Al fons, l'església de Sant Feliu - (Ampliar)

    El riu Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols

    El riu Brugent al seu pas per Sant Feliu de Pallerols - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés