Majestat dels Arcs de Santa Pau a l'interior del santuari, oficialment cremada el 1936. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Pere el Gran (1240-1285). Viquipèdia. - (Ampliar) Pati interior del castell de Santa Pau. Ca. 1915. Esteve Morer Toronell. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar) Llancer de la revolta remença (1462-1485). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Anvers de la Vera Creu de Santa Pau. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Revers de la Vera Creu de Santa Pau. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Mare de Déu de Santa Pau de l'oratori de la Mare de Déu dels Arcs. Imatge desapareguda el 1936. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Finestra del santuari dels Arcs. Viquipèdia. - (Ampliar) Carrer Vila Vella de Santa Pau. A l'esquerra, mur del castell de Santa Pau. A la dreta, porxo amb arcades d'uns habitatges. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Façanes de cases de la plaça porxada del Firal dels Bous. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Segells municipals de Santa Pau. Publicats a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). Retaule major del santuari dels Arcs. 1930. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Finestra romànica del santuari de la Mare de Déu dels Arcs. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Detall de la Majestat dels Arcs de Santa Pau a l'interior del santuari, oficialment cremada el 1936. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Església parroquial de Santa Pau. - (Ampliar) Casa de Santa Pau. - (Ampliar) Plaça Major de Santa Pau. - (Ampliar) El castell de Santa Pau. - (Ampliar) El castell de Santa Pau. - (Ampliar) |
Santa Pau Història de Santa Pau.
Els primers pobladors.
La resta més antiga descoberta en el terme de Santa Pau és un menhir de basalt, conegut com la Pedra del Diable, situat a prop de can Formigal. Del període del Bronze antic-mitjà (1800-1200 aC) hi ha constància de la troballa aïllada d'una destral plana de bronze, de 70 cm de llargada i una punta de sageta, també de bronze, en un lloc indeterminat de la Cot (1), .També s'han localizat fragments de ceràmica ibèrica del segle III aC a prop de can Duch i el poblat de la Palomera, al cim de la serra de Finestres, un punt de vigia excel·lent sobre les valls, dominant un extens territori que arriba fins al golf de Roses (2). Menhir de la Pedra del Diable de Santa Pau. 1922. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
Les primeres referències documentals.
La primera menció coneguda a Santa Pau (Santa Pace) és en un document de l'any 878, on el rei franc Lluís el tartamut confirma al monestir de Banyoles que les propietats que havien estat de l'abat Rímila de Sant Julià del Mont situades a la vall de Santa Pau eren formades per Sant Vicenç del Sallent, amb la cel·la de Santa Maria. Al voltant dels anys 929-935 apareix esmentat el castell de Santa Pau en un document en el qual del rei franc Radulf el dóna a Oliba, senyor de Porqueres, tronc de la família dels castlans de Finestres. Aquesta família, a mitjans del segle XIII, encapçalada per Ponç, senyor de Santa Pau i de Finestres, decideixen establir el centre dels seus dominis al castell de Santa Pau i agafen el cognom Santapau. El 979 és esmentat en un testament del bisbe Miró. Reproducció del gravat Lo Contrapàs, obra de Josep Subietas i Lleopart de 1886 on s'hi representa el Ball dels Pabordes a la plaça de Santa Pau. 1926. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
L'Edat Mitjana.
Ponç I de Santa Pau participà l’any 1147 en l’expedició del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a Almeria. Ponç II de Santa Pau acompanyà Pere I el Catòlic a l’acte de coronació a Roma, l’any 1204, i també participà en la batalla de les Navas de Tolosa. Així els Santa Pau s’ennobliren i, aprofitant el seu prestigi, bastiren el castell de Santa Pau. El fill de Ponç II, Hug, casà amb Beatriu de Porqueres, i amb aquest enllaç ambdues famílies restaren unides. El castell original i roquer seria el de Finestres, el nou i residencial seria el de Santa Pau, que rebria el títol de baronia. Hug de Santa Pau va morir al setge de Montesa l’any 1277, en la conquesta del País Valencià. Absis de l'església de Sant Martí Vell de Santa Pau. S'observa la part posterior del campanar i una escala que hi dóna accés. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) La família Santapau. Era una de les famílies més destacades de la noblesa catalana, i va participar en moltes empreses de la Corona d'Aragó, des de Barbaria fins a Sicília i Sardenya. La baronia de Santa Pau va continuar a través dels Oms amb el casament de Joana de Santapau i Berenguer d'Oms, anomenant-se després Oms de Santapau. El 1567 el baró Antoni I Oms de Santapau vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests faltaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna. Al segle XVIII, el títol de la baronia passà als marquesos de Castelldosrius. Pont del camí de Finestres. Al fons, la població de Santa Pau. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
Els Santa Pau i el castell.
Tingué com antecedents el castell veí de Finestres i el llinatge dels Porqueres. Els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau adoptaren com a propi el nom locatiu, o cognom, de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres. En constituir-se senyors de Finestres els nobles de Porqueres, nomenaren la família Sancta Pau castlana del castell roquer, i des d'aleshores consten com a tals: Ponç I (1147), Arnau (1192), Pere (1196) i Ponç II (1218). Amb aquest darrer s'acabaren els castlans de Finestres i començaren els senyors, i després barons, de Santa Pau. Carrer de Santa Pau. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona. - (Ampliar)
El 28 de febrer de 1297, Ponç III de Santa Pau intervingué, al costat del rei Jaume II, en l'empresa siciliana, i va obtenir el privilegi d'un mercat setmanal per a la baronia de Santa Pau. El 1312, Huguet II de Santa Pau va retre homenatge al rei Jaume II pels castells de Finestres, Santa Pau i Sant Aniol. Vista de Santa Pau. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)
En finalitzar la guerra hi havia al costat del rei Joan II Verntallat i els remences i també el mateix Guillem d'Oms, senyor de Santa Pau i de Finestres. El 1473 el monarca ordenava a l'agutzir reial que posés Guillem d'Oms en possessió del castell de Finestres que havia estat conquerit pels remences en nom del rei i hi senyorejaven Verntallat i Pere Joan Sala. Malgrat això, el 1486 tingué lloc un darrer episodi en el qual els remences, conduïts per Narcís Goixat, prengueren el castell de Santa Pau i feren presoner mossèn Oms per tal que els lliurés la fortalesa de Finestres. Ferran el Catòlic es pronuncià contra aquest fet des d'Alcalà d'Henares i aviat tornaren els castells a mans del llinatge dels Oms. Vista aèria de Santa Pau. Ajuntament de Santa Pau. - (Ampliar) El castell de Santa Pau. És un gran casal rectangular, obra dels segles XII al XVII, amb pati interior i torre angular quadrada, amb la vila gairebé adossada a les parets del castell. Té la fesomia d'una gran pairalia senyorial fortificada, amb la planta quadrada i a la banda nord-est una torre de l'homenatge, alta, esvelta i també de planta quadrada. La torre sobresurt poc de l'edifici, però domina l'entrada. Fins al primer pis, l'edifici, està construït amb carreus i la resta amb morter. Les muralles i els fossats han desaparegut gairebé del tot però encara conserva alguns finestrals gòtics, d'altres fets el 1653 pel baró Raimon d'Oms i un pati d'armes amb una gran escala. El castell de Santa Pau. - (Ampliar)
La capella baronial, molt petita, és adossada al castell. Té una porta amb un arc circular fet amb carreus de pedra regulars. Per accedir a la porta hi ha dos esglaons, i al damunt hi ha una petita obertura tipus espitllera. Forma part de la planta baixa de la torre de l'homenatge, la part més vella del castell. Hug Ademar li va fer donació d'una esplèndida Vera Creu. Al cor de la capella hi havia un retaule encastat de l'any 1340. Durant l'ocupació francesa de finals del segle XVII es va haver d'empenyorar tota la plata de la capella. Va ser restaurada l'any 1766. Les monges la van utilitzar durant un temps de carbonera i rebost. Plaça porxada de Santa Pau. - (Ampliar)
El santuari dels Arcs.
El nom dels Arcs deriva del llatí: Arcus i podria evocar una construcció romana. El primer text on es documenta data del segle IX amb la denominació de Rividazer, i no és fins al segle X que s'esmenta l'existència d'una església dedicada a Santa Maria. L'advocació dels Arcs és més tardana, apareix el 1157 en una confessió feta per Ademar de Porqueres i la seva esposa Agnès al bisbe de Girona Berenguer de Llerç d'uns drets dominicals que rebien del bisbat, i està relacionada amb la llegenda de la troballa, feta per un bou i una pastora del mas Plandevall, de la imatge de la Verge Maria en una cova que tenia la forma d'uns arcs. Santuari dels Arcs de Santa Pau. Ca. 1917. Esteve Morer Toronell. INSPAI - Diputació de Girona. - (Ampliar)
La nau va ser allargada per la banda de ponent, es va prescindir de l'entrada original i n'obrir una altra. La volta de maçoneria apuntada es construí després d'aixecar els dos arcs torals, recolzats en pilastres. Durant els segles XVII i XVIII es va construir la casa d'hostatgeria per als pelegrins. L'església havia tingut un timpà notable que es descobrí cap als anys 1960 i es vengué a un antiquari. Hi havia representat el pantocràtor rodejat pels símbols dels quatre evangelistes. Plaça porxada del Firal dels Bous. 1915. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Evolució demogràfica de Santa Pau. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 53 focs; 1515, 93 focs; 1553, 102 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Santa Pau. Situació del municipi de Santa Pau dins la comarca de la Garrotxa Moneda del rei franc Lluís el tartamut (846-879). Viquipèdia. - (Ampliar) Detall d'una porta de Santa Pau. - (Ampliar) El rei Jaume II (1267-1327). Viquipèdia. - (Ampliar) Joglars de la flota de Pere el Gran. Cornamusaire i trompeta, 1354. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar) Anvers del banderí o guió brodat de Santa Pau de l'església de Santa Maria dels Arcs de Santa Pau, amb l'escut de la casa d'Àustria. Segle XVI. Museu d'Art de Girona. - (Ampliar) Revers del banderí o guió brodat de Santa Pau, amb l'escut de Catalunya i de la casa Oms. Segle XVI. Museu d'Art de Girona. - (Ampliar) Manuel d'Oms i de Santa Pau (1651-1710), vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710). Viquipèdia. - (Ampliar) Escut de la família Oms de Santapau. Creu processional de l'església parroquial de Santa Pau. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Façana de la Rectoria de Santa Pau, a la plaça porxada del Firal dels Bous. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Racó de la Vila Vella de Santa Pau. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Porta dovellada d'un edifici del santuari de la Mare de Déu dels Arcs. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Capitell del santuari dels Arcs. Viquipèdia. - (Ampliar) Façana de l'església i l'hostatgeria adossada del santuari de la Mare de Déu dels Arcs. 1916. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) Font de la Vedruna. - (Ampliar) Plaça Major de Santa Pau. - (Ampliar) El castell de Santa Pau. - (Ampliar) El castell de Santa Pau. - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | Creat: 17/10/2024 |