Bolvir. Història

Bust d'Anníbal. Museu Nacional del Bard. Viquipèdia. - (Ampliar)

Dona ibèrica. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Legionaris romans. Imatge gentilesa de l'Espai Ceretània, Bolvir. - (Ampliar)

10 de juny 1377. Damià de Serrabou, de Puigcerdà, signa un acord amb els homes de Talltorta per raó de l'aigua de la riera d'Aravó i del rec que la condueix fins als molins de Bolvir: els veïns de Talltorta podran aprofitar l'aigua del rec per un cens anual de 4 lliures. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Altar i retaule de l'Esperança a l'església de Bolvir. 1923. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Estat dels veïns de la vila de Puigcerdà i comtat de Cerdanya. Pàgina 17 Bolvir. Segle XVIII. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Sant Climent de Talltorta. Ajuntament de Bolvir. - (Ampliar)

Retaule gòtic de la darreria del segle XV, procedent de la capella de la Mare de Déu de l'Esperança. Ajuntament de Bolvir. - (Ampliar)

Capella de la Mare de Déu de l'Esperança. Ajuntament de Bolvir. - (Ampliar)

Pintures de Sant Climent de Talltorta. Segle XVIII. Ajuntament de Bolvir. - (Ampliar)

Bolvir

Història de Bolvir.
El municipi de Bolvir està situat a 1.148 m. d'altitud, sobre terrenys que corresponen a vessants de les estribacions pirenenques, en una zona molt assolellada anomenada La Solana. Més al sud, cap al riu Segre i en terrenys més suaus, radica una altra petita part del municipi anomenada Talltorta.

Guerrers ibers. Jaciment Arqueològic del Castellot. Imatge gentilesa de l'Espai Ceretània, Bolvir. - (Ampliar)

El Castellot de Bolvir. El primer poblament de Bolvir s'ha datat a l'edat del Bronze, uns 3.500 aC. El poblat del Castellot gaudeix d'un ampli domini visual sobre el terç ponent de la comarca de Cerdanya, de l'Estret d'Isòvol, pas natural d'entrada i sortida a la vall. Aquesta antiga fortificació tindria un domini clar del que eren les antigues vies de comunicació; pel voltant d'aquesta hi hauria diferents vies: per una banda, la possible via romana que comunicava Llívia (Iulia Lybica) amb les terres de l'Alt Urgell, i d'altra banda, a uns metres del jaciment, el curs del riu Segre, articulador del territori.
S'hi han identificat quatre grans fases d’ocupació. Durant el període del Bronze Final o Primer Ferro, hi hagué presència humana al Castellot.

Jaciment Arqueològic del Castellot amb voluntaris de la Universitat Autònoma de Barcelona realitzant una campanya d'excavació. Viquipèdia - Ajuntament de Bolvir. - (Ampliar)

A la primera meitat del segle IV aC s’inicia la fase ceretana del jaciment, amb la construcció d’un oppidum en barrera. Aquest estava format per un sistema defensiu compost per muralla i fossat, i una xarxa urbana a l’interior, de la que s’ha pogut identificar 15 unitats domèstiques i un sitjar. El Castellot en aquest moment va esdevenir un assentament principal en el territori ceretà.

Recreació museística del poblat ibèric del Castellot. Ajuntament de Bolvir.

El sistema constructiu de murs ibèrics està format per grans còdols entrelligats amb fang, que en èpoques posteriors s'utilitzaren de base dels murs romans. Les cases ceretanes eren d'uns 4 a 5 m. d'alçada amb un segon pis de fusta, i s'alçaven sobre una planta generalment quadrada, amb teulades fortament inclinades per evitar l'acumulació de neu. A cada casa hi podien viure 5 o 6 persones i solien tenir uns patis individuals o espais comunitaris, generalment descoberts. Les casses estaven ben equipades per resistir els durs hiverns a la Cerdanya. Les cases romanes són pràcticament idèntiques a les ceretanes.

Personatges ibers al jaciment de Castellot de Bolvir. Imatge gentilesa de l'Espai Ceretània, Bolvir. - (Ampliar)

A la segona meitat de segle II aC s'hi va produí una gran transformació, amb la construcció defensiva d’una gran porta monumental flanquejada per dues torres quadrangulars, un bastió defensiu i un cos de guàrdia, i el bastiment de tot un seguit de grans edificis polifuncionals a l’interior, alguns d’ells de fins a 200 m² de superfície.
Totes les reformes seguien els patrons constructius romans de l'època republicana, però aplicant tècniques i materials indígenes. En aquest moment s’instal·là al jaciment un petit praesidia. L’oppidum va ser abandonat el tercer quart de segle I aC, amb posterioritat a la guerra civil de Cèsar i Pompeu, i molt probablement després de la revolta ceretana dels anys 39-36 aC.

Jaciment Arqueològic del Castellot amb voluntaris de la Universitat Autònoma de Barcelona realitzant una campanya d'excavació. Viquipèdia - Ajuntament de Bolvir. - (Ampliar)

El sistema constructiu esdevingué més complex, es començaren a utilitzar pissarres per edificar murs, i les entrades de les cases amb un preciós enllosat. L'element més important d'època romana va ser el taller metal·lúrgic, amb tres forges, que produïen elements de vidre, objectes de ferro, coure, estany, plom, or i plata (troballes de la campanya d'excavació del 2016).
Finalment, després de nou segles, l’última de les ocupacions va tenir lloc entre els segles X i XII, període en el que es va bastir un vilatge fortificat, amb muralla i torres de defensa, i una nova entrada al poblat a l'oest del jaciment, amb el mateix sistema constructiu però amb uns murs en opus spicatum.
Pel que fa al sistema defensiu, la construcció d'una nova entrada al sector ponent i al costat d'aquesta hi havia edificada una torre de guaita, la més gran del jaciment i la que millor complia la seva funció de vigilància.

El jaciment de Castellot de Bolvir. Imatge gentilesa de l'Espai Ceretània, Bolvir. - (Ampliar)

L'exèrcit d'Anníbal. Jordi Morera, a la seva tesi doctoral "Territori i poblament de Cerdanya a l'Antiguitat...", exposa que almenys una part de l'exèrcit d'Anníbal va seguir el corredor del Segre i va creuar pel territori cerdà a través del coll de la Perxa per, resseguint el Tet, arribar a les planes rosselloneses.
Pel que fa als autors antics, els que millor han descrit el conflicte bèl·lic entre Cartago i Roma eren Titus Livi i Polibi. Segons aquest darrer. Anníbal, després de creuar l’Ebre amb un exèrcit de noranta mil homes, 12 mil genets, i segurament una trentena d’elefants, esmentats en episodis posteriors, va sotmetre a les tribus dels ilergetes, bargusis, airenosis i andosins, fins a arribar als Pirineus.

Vista aèria del jaciment Arqueològic del Castellot. Ajuntament de Bolvir de Cerdanya. - (Ampliar)

Titus Livi, coincidint amb el nombre de tropes, esmenta que Anníbal va passar l’Ebre per tres llocs diferents, va sotmetre als ilergetes, bargusis, ausetans i lacetans, i que després l’exèrcit va passar per les valls engorjades (saltus) dels Pirineus fins a arribar a Illiberris, l'actual Elna. Semblaria que Anníbal va marxar de l’Ebre, probablement amb l’exèrcit dividit (Livi diu que va passar el riu per tres llocs diferents), i després d’enfrontar-se a pobles de l’interior català i de creuar els Pirineus, va arribar a la plana del Rosselló, tot per evitar l'exèrcit arribat amb Cneu Corneli Escipió a Empúries el 218 aC.

Pintures de l'església de Sant Climent de Talltorta. Ajuntament de Bolvir. - (Ampliar)

El Bolvir medieval. Els primers esments del nom de Bolvir en documents, els trobem com a villa Buluer o Bulver l'any 927 en el testament del comte Miró II, Vulverri el 938 (1) , i dues butlles expedides pels papes Joan XIII (968) i Sergi IV (1011) en què el monestir de Cuixà es fa confirmar totes les seves possessions, entre les quals hi ha l’església de Santa Cecília de Bolvir, amb les seves dècimes i primícies, i un puig (poio).
El poble de Bolvir, amb l'església de Santa Cecília, va ser donat, l’any 952, pel comte Sunifred de Cerdanya al monestir de Sant Miquel de Cuixà. En la concòrdia entre Nunó Sanç i el comte de Foix s’establí, el setembre del 1233, que la força noviter facta, és a dir feta de nou, de Bolvir fos destruïda. El 1271 Galceran de Pinós va vendre durant dos anys a Pere de Rippa, amb el seu germà senyors del vilar de Pi, els drets que tenia a la batllia de Bolvir. Al segle XIV consta que la Corona tenia algunes rendes al castell de Bolvir, que era de l’abat de Cuixà. Durant els atacs càtars al comtat d'Urgell de finals del segle XII (1198), va ser capturat el rector de l'església de Santa Cecília de Bolvir. Al davant dels atacs hi havia el Ramon Roger I, comte de Foix, i Arnau I, vescomte de Castellbó.
El monestir de Sant Miquel de Cuixà va tenir un abat anomenat Ramon de Bolvir entre el 1309 i el 1316, segurament fill del poble. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser cremada la imatge romànica de la Mare de Déu de Bolvir del segle XIII.

Pintures de Sant Climent de Talltorta, segle XVIII. Imatge gentilesa de l'Espai Ceretània, Bolvir. - (Ampliar)

Sant Climent de Talltorta. Església del municipi de Bolvir, va ser declarada bé cultural d'interès nacional. L'actual església parroquial de Talltorta, es va construir a partir de 1667.
Presenta una planta rectangular d'una sola nau amb tres capelles laterals, dues al mur de tramuntana, una capella petita al mur de ponent, la sagristia i la torre del campanar a migdia que fa de capella lateral. Està capçada a llevant per un absis pentagonal. A ponent, el cor reposa sobre un embigat de fusta. L'absis i la nau estan coberts amb voltes ogivals.
Les pintures de Sant Climent de Talltorta, que cobreixen completament la volta de l'església, daten del segle XVIII, i són representacions d'escenes del Nou Testament, motius florals i arquitectònics. Han estat completament restaurades i són úniques al Pirineu.

Pintures de Sant Climent de Talltorta, segle XVIII. Imatge gentilesa de l'Espai Ceretània, Bolvir. - (Ampliar)

L'església de Sant Climent del Soler i la de Sant Grau de Talltorta són esmentades per primer cop en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d'Urgell, redactat probablement en el 819. L'any 1261 es consigna el mas de Sant Climent i apareix esmentada també l'església que tingué consideracié de parròquia des de molt antic. En la visita pastoral de 1312-14 apareix com l'única parròquia de Talltorta. Segons Jaume Martí i Sanjaume, sacerdot i arxiver de Puigcerdà, a principis del segle XX es coneixen les ruïnes d'aquesta església que encara feien un petit promontori a l'extrem del prat Xicó del Vilar a llevant del pont del Soler. Les últimes dades d'aquesta església que va trobar Jaume Martí, són del 1568 i del 1592.

Vista de Bolvir. 1892.Pere Borrell del Caso (Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910). Col·lecció Ajuntament de Bolvir de Cerdanya. - (Ampliar)

Entre els mesos de novembre i desembre de 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica a la nau de l'església que va documentar diverses fases de construcció de l'edifici. De la primera fase es va trobar un absis semicircular que podria pertànyer a l'església romànica de Santa Fe de Talltorta, de la qual només se'n tenen referències documentals. La segona fase documentada és la del moment de construcció de l'edifici actual, datada cap a finals dels XVII (1667). Dins la tercera fase apareixen inhumacions que pertanyen als segles XVII i XVIII. Les excavacions van detectar una quarta fase de remodelacions de l'espai posterior a 1780, data especificada en una làpida funerària. Una cinquena fase documentada seria posterior al Concili Vaticà II (1962-1965) en la qual es canvia la col·locació de l'altar que passa d'estar arrambat a la paret a estar al centre de l'absis.

Rellotge a l'interior de la capella de la Mare de Déu de l’Esperança. Ajuntament de Bolvir. - (Ampliar)

Santa Cecília de Bolvir. Església romànica d'una sola nau, llarga (17 metres) i relativament estreta, amb dues capelles adossades a manera de creuer. L'absis, d'arc triomfal molt agut, és semicircular, ornamentat amb petites mènsules que sostenen visualment la coberta. L'absis té un parament de carreus ben treballats fins a la cornisa, on continua amb pedra picada, i on en el seu centre hi ha una finestra de mig punt. La cornisa, ornamentada per dents engranades, reposa sobre mòduls de caps humans. La volta és lleugerament apuntada i està encimentada.
La portada, a migdia, presenta columnes i arquivoltes, amb fris de dents de serra i porta de fusta ferrada. Aquesta portada va ser reconstruïda el 1928-1929, quan es tornà a obrir a migjorn, després d'haver estat traslladada el 1886 a la base de la torre campanar, als peus de l'església. Els capitells estan adornats l'un per dos lleons i l'altre per dos ocells. El portal està desproveït de timpà i llinda, i sobresurt damunt de tres esglaons. El sostre és piramidal de pedra. La torre campanar es troba al peus de l'església, bastida amb pedra de tres trams, formant tres pisos, i té l'amplada de tot l'edifici. Presenta obertures d'arc apuntat en els dos primers cossos, de reduïdes dimensions i de mig punt en el superior.

Frontal d'altar de l'església de Santa Cecília de Bolvir. Tremp sobre fusta amb relleus d'estuc i colradura. Primer quart del segle XIII. A principis del segle XX va ser venut per 35.000 pessetes. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar)

Una pedra cantonera reutilitzada a una capella té la representació d'una figureta nua vista d'esquena amb les cames arronsades i la cara mirant l'espectador, relacionada amb altres del mateix estil de l'absis de Sant Esteve de Guils. La porta, avui al seu lloc primitiu, la façana sud, gràcies a una restauració de 1928, després d'haver estat traslladada l'any 1886 al peu del campanar, és molt semblant a la de l'església de Sant Esteve de Guils. Té tres arquivoltes, la central sobre columnes amb capitells zoomòrfics, algunes de les seves escultures es repeteixen a les de Guils. Els ferros de la porta semblen de diferents èpoques reunits en una porta reconstruïda. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, es conserva un frontal d'altar del segle XIII, amb escenes pintades de la vida de Santa Cecília i Sant Valerià. A l'interior hi a un retaule gòtic del segle XV procedent de la Capella de la Mare de Déu de l'Esperança.
Santa Cecília és l'església parroquial de Bolvir. En el segle X el lloc havia estat una possessió del monestir de Cuixà. La primera cita és del segle IX i va ser donada al Monestir de Sant Miquel de Cuixà l'any 952 per Sunifred II de Cerdanya. Possessió confirmada pel Papa Joan XIII l'any 968 i reconeguda també el 1268 en la concòrdia feta amb intervenció de Ramon Penyaford, entre el Bisbe d'Urgell i l'Abad de Cuixà. Va ser restaurada el 1928-1929.

Evolució demogràfica de Bolvir. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 20 focs; 1515, 17 focs; 1553, 17 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval", J. Morera, O. Mercadal, O. Olesti, C. Crespo. 2014. XII Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona. ISBN: 978-84-8458-437-7.
"El Castellot de Bolvir. Un vilatge cerdà dels segles XI-XII". A. Cubo, O. Mercadal, J. Morera, O. Olesti, J. Oller. 2015. V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona.
"Territori i poblament de Cerdanya a l'Antiguitat: la iberització i la romanització de la vall cerdana", J. Morera. 2017. Universitat Autònoma de Barcelona.

Notes
(1) Seniofred Comiti dat licentiam donandi quasdam terras Monasterio Cuxanensi.
In Christi nomine Salvatoris, auxiliante divina clementia, Ludovicus Rex Francorum, omnibus Episcopis & Abbatibus & ceretoum ordinum Clricis in sancta Dei Ecclesia consistetibus, eiam & fidelibus, laïcis, protestatibus, principibus, vel cujuscumque gradus præsentibus & futuris. Notum esse volumus universis quod Seniofredus Comes nostræ ditionis direxit ad nostram præsentiam quendam Guifredum fratrem suum, quatinus licentiam haberet ex parte nostra de propia terra suæ potestatis donare ad locum, quod est ædificatum in honore Dei & sancti Germani & beati Michaëlis Archangeli in diocesi Elnensis sedis & in valle Confluenti. Idcirco, sicut à prædecessoribus nostris Regibus Carolo & Leothario constitutum est, quemadmodum præscriptus Guifredus nobis innotuit, sicut illi mandaverunt sub Apostolica excommunicatione & voluntatis suæ, ita & nos ex nostra auctoritate præcipimus observare in omnibus cunctis suprascriptis præsentibus & futuris. Concedimus ergo prædicto Seniofredo, sicut nobis per hunc Legatarium fratrem suum nos rogavit, ad præfatum Coenobium tribuere vicinas terras, scilicet montes, campos, silvas & valles cum villis & omnibus infra positis. [...] Termini autem ejusdem Ecclesiæ ii sunt: ab una parte in isto Agrevalo; de alia vero in monte Catella pendente; de tertia in chero Ennegone; & de quarta in rio Bolcaria; de quinta in strata Francisca superiore usque in Guardo Redesso; & sic tenditur per ipsa Ted. Villam Vulverri cum terminus affrontationibus, pratis, pascuis, silvis, garricis, viæ ductibus & reductibus, & cum Ecclesia sancta Cæciliæ, com decimis & primitiis & oblationibus fidelium. [...] Signum domni Ludovici Regis gloriosissimi. Godus subjectus Oidiloni ad vicem Artaldi Archiepiscopi summique Cancellarii recognovit & subscripsit. Actum tertio Nonas Aprilis, Indictione XI, anno II regni Ludovici Regis Francorum. Extret de "Recueil des historiens des Gaules et de la France". Tom IX. Religieux Bénédictins de la Congrégation de S. Maur. Paris. 1757. - (Tornar al text)

www.bolvir.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Bolvir.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de Bolvir.

Situació del municipi de Bolvir dins la comarca de la Cerdanya

Home ibèric. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Olla d'ús domèstic, tipus tenalla. Segle IV-III aC. Imatge gentilesa de l'Espai Ceretània, Bolvir. - (Ampliar)

Interior de Sant Climent de Talltorta. Imatge gentilesa de l'Espai Ceretània, Bolvir. - (Ampliar)

La Torre del Remei. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Notícia del bombardeig de l'aviació alemanya a Bolvir. 23 de juliol de 1938. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

Portadala de Santa Cecília de Bolvir. Ajuntament de Bolvir - (Ampliar)

Església de Sant Climent de Talltorta. Ajuntament de Bolvir - (Ampliar)

Pintures de Sant Climent de Talltorta. Segle XVIII. Ajuntament de Bolvir. - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice