Gerra bicònica amb vora exvasada de ceràmica ibèrica pintada amb línies i bandes de pintura marró. 540-400 aC. - (Ampliar) Un dels caps clavats localitzats a Ullastret. - (Ampliar) Aixada i falç. 450-200 aC. - (Ampliar) El déu egipci Bes. Terracota. Segle III aC. - (Ampliar) El déu egipci Bes. Terracota. Segle III aC. - (Ampliar) Màscara de terracota. Ex-vot trobat al temple de la part alta del Puig de Sant Andreu. Representa un personatge mitològic (Gorgona, Aquelous), una cara femenina o demoníaca. Segle III aC. - (Ampliar) Pelike àtic de figures roges. Urna cinerària de l'enterrament 20. 400-350 aC. - (Ampliar) Màscara de terracota. Ex-vot trobat al temple de la part alta del Puig de Sant Andreu. Representa un personatge mitològic (Gorgona, Aquelous), una cara femenina o demoníaca. Segle III aC. - (Ampliar) Eines. Ham de bronze. Primera meitat segle IV aC. - (Ampliar) Sivella de cinturó de placa hexagonal i taló rectangular de tres garfis, amb sistema de subjecció reblat. 550-450 aC. - (Ampliar) Vas de perfil en "S", decorat amb cordons. 500-300 aC. - (Ampliar) Alabastró de pasta de vidre púnica. - (Ampliar) Gerro bicònic amb coll alt i vora oberta. 450-200 aC. - (Ampliar) Objecte ornamental de procedència púnica. - (Ampliar) Terracota amb la representació de la deesa grega Demèter, amb restes de policromia. Segles IV-III aC. - (Ampliar) Llàntia plàstic en forma de cap de faune. Importació itàlica (finals del segle IV - primera meitat del segle III aC). - (Ampliar) Bol de ceràmica campaniana A. 225-25 aC. - (Ampliar) Cisterna. Segle III aC. - (Ampliar) Plat de peix de ceràmica campaniana A. 300-175 aC. - (Ampliar) Fíbula i motlle. - (Ampliar) Restes de fortificacions carolíngies (torres i murs), segles IX-X, actualment Museu d'Ullastret. - (Ampliar) Muralla i entrada porta 1. Segle III aC. - (Ampliar) Urna d'orelletes de ceràmica comuna ibèrica. - (Ampliar) Bronze hispano-cartaginès. Darrer terç del segle III aC. - (Ampliar) Punta de llança. Començament segle IV aC. - (Ampliar) Detall de la muralla prop de la porta 1. - (Ampliar) Detall d'una sitja. - (Ampliar) Detall d'una cisterna. - (Ampliar) Detall d'un gerro bicònic, amb coll llarg i vora oberta, amb dues nanses. Decorat amb escena de genet que porta un altre cavall agafat per les regnes, 425-375 aC. - (Ampliar)
Àmfores ibèriques. Taller local.
Cisterna. Segle III aC. |
La ciutat ibèrica d'Ullastret
Síntesi històrica - El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret, des d'on es domina el paisatge suau i tranquil de l'Empordà, és el més gran de Catalunya, i actualment és considerat una autèntica ciutat. Va ser la capital de la la tribu ibèrica que els autors antics van anomenar indigets (1). Reconstrucció d'Ullastret en 3D. 250 aC El primer poblat ibèric d'Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC i en la segona meitat d'aquest segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres. A la primera meitat del segle IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada. La seva organització urbana és la pròpia d'un oppidum, un poblat enturonat i fortificat, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del sòl. Muralles de la ciutat ibèrica d'Ullastret des de l'exterior - (Ampliar) El poblat va experimentar diverses fases de reurbanització de les quals la més ben coneguda és la corresponent al moment d'ampliació de la muralla, que va comportar una important obra de condicionament amb la qual es van habilitar fins a tres terrasses per a implantar nous barris i construir diverses grans cases, pertanyents a famílies aristocràtiques. Tambés es coneixen diverses obres públiques importants com els temples i les cisternes, exponent de la complexa organització social de la comunitat. El poblat dominava un ampli territori del qual n'explotava els recursos econòmics, especialment l'agricultura i la ramaderia, però també les mines i les pedreres. Comerciaven amb les comunitats indígenes properes i, a través de la veïna colònia grega d'Empúries, amb grecs i feniciopúnics. Fragment de tapadora de lekanis de figures roges. Estil del pintor de Meidias. Ca. 420-410 aC - (Ampliar)
Amb l'arribada dels romans durant la Segona Guerra Púnica, al darrer terç del segle III aC, es va iniciar un procés de transformació en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori. Va ser abandonat en el primer quart del segle II aC, abandonament del que no se'n coneixen les causes, encara que es creu que pacíficament, ja que no hi ha indicis de destrucció per ocupació. Askos de ceràmica grisa amb inscripció ibèrica. Segle IV-III aC - (Ampliar) L'Illa d'en Reixac - Les primeres excavacions a l'illa d'en Reixac les va fer el doctor Miquel Oliva i Prat el 1965, quasi vint anys després que ell mateix i el professor Pericot comencessin a treballar al Puig de Sant Andreu. El poblat de l'illa d'en Reixac està situat en un petit turó, a ponent del Puig de Sant Andreu. Fins ben entrada l'època moderna, el promontori va ser un illot al mig de l'estany d'Ullastret, que es nodria de l'aigua del vell curs del Daró. La dessecació del llac va donar l'aspecte actual a la zona. Plom amb inscripció ibèrica. Puig de Sant Andreu. Segle IV aC. Transcripció de l'anvers i el revers - (Ampliar)
La necròpolis del Puig d'en Serra - Es va descobrir el 1982 i es va excavar fins al 1986. S'ha descobert un total de seixanta tombes, de les quals moltes han arribat en un mal estat de conservació degut a que la necròpolis es troba dins del terreny comunal de Serra de Daró i s'hi han fet extraccions de terres al llarg del temps. La necròpolis es data a partir de la primera meitat del segle V aC, però anteriorment aquesta zona va ser ocupada com a hàbitat amb finalitats de vigilància i altres usos.
Puig de Sant Andreu. Muralla (segles VI-III aC) -
És la muralla ibèrica més gran de Catalunya i la més antiga. El costat occidental estava reforçat amb sis torres de planta circular i una de quadrada, que possiblement en recobreix una altra de més antiga, també circular. A prop del Museu hi ha una altra torre circular reaprofitada en època medieval. A la muralla s'hi han trobat set portes.
Actualment s'està excavant un fossat defensiu, una troballa excepcional perquè no era habitual que les fortificacions d'aquesta època, el segle VI aC, fossin gairebé tan sofisticades com les de l'Edat Mitjana. Puig de Sant Andreu. Porta 1, del segle III aC -
Era la porta principal del poblat i va ser reconstruïda almenys en una ocasió. Davant seu es veuen murs que formaven part del sistema de defensa. Es desconeix l'ús de le entalles que mostren els murs de l'entrada, presents també a altres enclavaments ibèrics. Al sud de la porta, una estructura poligonal recobreix una torre de planta circular.
Carrer empedrat i cisterna. Segle III aC -
A partir del segle III aC, a Ullastret es construeixen cisternes que copien les de la colònia grega d'Empúries, i que servien per a emmagatzemar l'aigua de pluja. Aquestes cisternes eren tallades a la roca i revestides amb blocs de pedra sorrenca i arrebossades amb morter. Es tapaven amb grans lloses de pedra i l'aigua s'extreia per un forat.
Puig de Sant Andreu. Cases i sitges, del segle V-III aC -
En aquesta zona adjacent a la muralla meridional, es poden veure cases de planta rectangular, amb el mur posterior tallat per a la construcció de la muralla de la primera meitat del segle IV aC. Els dipòsits tallats a la roca són restes de sitges anteriors a la construcció de les cases.
Puig de Sant Andreu. Temple. Segle IV aC -
Aquest edifici, de planta semblant a la dels temples situats a la plataforma superior del turó, és l'espai sacre de caràcter pú:blic més antic de l'oppidum de Sant Andreu, atès que els materials que s'hi varen trobar quan es va excavar, es daten a la primera meitat del segle IV aC. Puig de Sant Andreu. Temples. Segle III aC -
A la part superior del turó hi havia una zona sagrada, de la qual s'ha conservat restes de dos temples i d'altres edificis i una cisterna, arrasats o coberts per les construccions posteriors, medievals o modernes, com el castell carolingi o l'ermita del segle XVI dedicada a Sant Andreu, actual sala 1 del Museu. No es coneix a quins deus estaven dedicats, però s'hi ha trobat ofrenes o exvots amb forma de cares de personatges mitològics; la major part representen el monstre Gorgona i també n'hi ha del dé Aquelous.
Puig de Sant Andreu. Cisterna. Segle III aC -
Dintre d'aquesta cisterna es va trobar un brocal de pou, que es pot veure al Museu. Sota l'edifici del Museu hi ha una altra cisterna. La funció de les cisternes era abastir d'aigua potable a la ciutat. L'aigua es recollia dels teulats quan plovia i es canalitzava cap a l'interior d'aquests dipòsits. Abans de la construcció de les cisternes del segle III aC, l'emmagatzematge d'aigua es feia en grans dipòsits tallats al subsòl rocós del turó (segles V-IV aC). Se'n coneixen dos, situats vora les cisternes.
Puig de Sant Andreu. Sitges. Segles VI-III aC -
A Ullastret s'han trobat i excavat prop de 230 dipòsits tallats a la roca destinats a conservar els cereals. Es revestien amb argila i palla i es tapaven amb fang per guardar hermèticament el gra i conservar-lo durant llargs períodes.
Els cranis enclavats -
Durant les excavacions del 2012 es va produir la troballa més singular per la seva excepcionalitat: dos cranis enclavats i també altres restes cranials que, molt probablement, pertanyen a 5 individus adults. La troballa de restes cranials humanes en els poblats dels territoris ibers costaners del nord-est peninsular (indigets i laietans) no és un fet insòlit i testimonia la pràctica d’origen celta dels caps tallats.
Se'ls atribueix un ús simbòlic, atès que el seu tractament post mortem és completament diferent al procés funerari habitual dels ibers, la incineració. Això presenta dues possibilitats d'utilització: una amb finalitats intimidadores i una altra amb finalitats religioses. Els cranis podrien pertànyer a personatges importants per a la família o la comunitat o bé podrien tractar-se d’enemics, que haurien estat executats o morts en combat i exposats al públic.
En el primer supòsit, les restes serien relíquies familiars o comunitàries conservades en funció de certs valors socials com la valentia, o un paper social excepcional, de líders de grup. La interpretació més acceptada és la que relaciona aquests rituals amb la tradició celta dels caps tallats, descrita per autors clàssics com Diodor de Sicília, Estrabó i Posidoni d’Apamea. Els seus textos parlen del costum indígena d’exhibir públicament els caps tallats de l’enemic en piques, penjats del coll dels cavalls o bé clavats a les portes de les cases i porxos dels edificis. Els cranis esdevindrien així trofeus de guerra, exposats en alguns casos acompanyats d’armes inutilitzades, reafirmant la superioritat guerrera del grup alhora que servien d’element coercitiu.
Enterrament 49 de la necròpolis del Puig d'en Serra, amb l'urna i l'aixovar en la posició en que es varen recuperar. Meitat del segle IV aC
Notes Bibliografia bàsica (Imatges base capçalera: Viquipèdia)
|
Escut d'Ullastret. Situació del municipi d'Ullastret dins la comarca del Baix Empordà Aplic de ceràmica de procedència probablement etrusca. - (Ampliar) Instruments quirúrgics. 425-325 aC. - (Ampliar) Màscara de terracota. Ex-vot trobat al temple de la part alta del Puig de Sant Andreu. Representa un personatge mitològic (Gorgona, Aquelous), una cara femenina o demoníaca. Segle III aC. - (Ampliar) Pelike àtic de figures roges. Enterrament 32. El tema probablement representa Teseu abandonant Ariadna. Pintor de Meleagre. Inicis del segle IV aC. - (Ampliar) Màscara de terracota. Ex-vot trobat al temple de la part alta del Puig de Sant Andreu. Representa un personatge mitològic (Gorgona, Aquelous), una cara femenina o demoníaca. Segle III aC. - (Ampliar)
Eines. Agulla de bronze per cosir xarxes. Principis segle IV aC. Àmfora etrusca Py 3B. 625-525 aC. - (Ampliar) Lekythos jònic. Decorat amb bandes paral·leles rectilínies i ondulades de pintura marró. 600-550 aC. - (Ampliar) Sivella de cinturó de placa hexagonal i taló rectangular de tres garfis, amb sistema de subjecció reblat. Femella serpentiforme. Decoració en relleu de petits motius geomètrics niellat de plata. 550-450 aC. - (Ampliar) Gerra de cos globular i dues nanses. Ceràmica comuna ibèrica. 425-300 aC. - (Ampliar) Gran gerra bicònica amb coll curt i dues nanses. Decorada amb motius de cercles concèntrics, cabelleres, bandes i línies paral·leles. 550-500 aC. - (Ampliar) Capfoguers de terracota que representen bocs. Decoraven els extrems de llars-altar. Paral·lels en el món celta. Segle III aC. - (Ampliar) Crater de campana. Estil del pintor de Pothos. Cal al 425 aC. - (Ampliar) Brocal de pou. Trobat dintre la cisterna núm 1, sota l'edifici del museu. Segle III aC. - (Ampliar) Fragment d'un kylix de banda de ceràmica àtica de figures negres. Figura una escena d'acomiadament de quadrigues. 535-530 aC. - (Ampliar) Fragment d'un kylix de banda de ceràmica àtica de figures negres. Figura una escena d'acomiadament de quadrigues. 535-530 aC. - (Ampliar) Plom amb inscripció ibèrica. Puig de Sant Andreu. Segle IV aC. - (Ampliar) Eines agrícoles. 450-175 aC. - (Ampliar) Muralla i entrada porta 1. Segle III aC. - (Ampliar) Fragment d'un kylix de banda de ceràmica àtica de figures negres. Escena d'acomiadament de quadrigues. 535-530 aC. - (Ampliar) Fragment d'un kylix de banda de ceràmica àtica de figures negres. Representa una escena d'acomiadament de quadrigues. 535-530 aC. - (Ampliar) Bronze hispano-cartaginès. Darrer terç del segle III aC. - (Ampliar) Peces circulars perforades fetes sobre diàfisis de mamífer gran (bòvid o cavall). - (Ampliar) Sivella de cinturó i placa de subjecció. - (Ampliar) Exterior de la muralla. - (Ampliar) Interior de la ciutat. Segles IV-III aC. - (Ampliar) Interior de la ciutat i sitges dels segles V-III aC. - (Ampliar)
Carrer empedrat. Segle III aC. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |