Nascut a Dosrius, al Maresme, el 4 de febrer de 1914, aquest poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural, va morir a Andorra la Vella el 1995, on va establir la seva residència el 1956.
Home de grans inquietuds polítiques, va militar en diverses organitzacions nacionalistes com Nosaltres Sols! o Estat Català, participant dels fets del sis d'octubre o arribant a col·laborar amb Lluís Companys durant la guerra civil espanyola, quan va crear el Comitè de la Salut Pública, organisme l'objectiu del qual era resoldre les penúries entre els infants i la gent gran.
Finalitzada la guerra, continuà el seu activisme militant al Front Nacional de Catalunya i va fer d'enllaç a l'exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. A causa de la persecució policial, a partir de 1956 s'establí a Andorra.
Autor d'un gran nombre de monografies històriques de temàtica medieval, com, entre d'altres, Sant Ot, bisbe d'Urgell (1963), Les abadesses de Sant Joan (1965), Itinerari del rei Jaume I el Conqueridor (1978), Arnau de Castellbò (1983), Arnau d'Almaric (1999) o Obra social i política de l'abat-bisbe Oliba (1999). També va escriure poesia, teatre, biografies de personatges contemporanis i un gran nombre d'articles a la premsa de Catalunya i d'Andorra.
Va crear i promoure muntatges escènics per a ser representats en escenaris naturals, com el Pessebre Vivent d'Engordany (1956) i el Retaule de Sant Ermengol (1957), que es representa cada any a la Seu d'Urgell, o La fi del comtat d'Empúries: bandera de Catalunya (1998), que es representa a Bellcaire d'Empordà. La seva Obra poètica va ser recollida i publicada pòstumament en un volum (1996), i també, en dos volums, els seus muntatges escènics (1997 i 1999).
El 1990 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.