Pentacosta. Mural del mestre d'Osomort, segle XII, procedent de l'església de Sant Joan de Bellcaire. Actualment s'exhibeix al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)
Planta del castell de Bellcaire. Detall del plànol d'Arcadi Pla i Masmiquel. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)
Segell del comte Ponç Hug V d'Empúries. Viquipèdia
Rosassa de l'església de Sant Joan de Bellcaire - (Ampliar)
Carrer. Porta i finestra amb relleus de Bellcaire - (Ampliar)
Bellcaire d'Empordà
El municipi de Bellcaire d'Empordà és identificat en un document de l'any 881 amb el nom de Bedenga i al segle XVII ja el trobem com a Bellcaire; el nom actual correspon a la grafia aglutinada de bell caire, "bella obra", en relació al Castell Palau dels comtes d'Empúries, comtat al que va pertànyer i que fou residència habitual dels comtes des de finals del segle XIII i principis del XIV.
De la mateixa manera que la majoria dels pobles de la plana empordanesa, Bellcaire està enfilat a dalt d'un petit turó des del qual es domina la plana, que, en direcció nord, havia estat ocupada per l'estany de Bellcaire. Aquest estany, com molts altres de la zona, va ser dessecat a mitjan segle XVIII a fi d'aprofitar les terres per al conreu.
El poble és travessat pel rec del Molí que avui dia s'aprofita per regar però que, antigament, servia per proporcionar energia hidràulica als diversos molins de la zona i, en particular, al de Bellcaire.
L'església de Sant Joan de Bellcaire.
Situada prop del castell, hi ha l’església de Sant Joan de Bellcaire, d’origen preromànic esmentada per primer cop documentalment l’any 1002 amb una butlla papal de Silvestre II, on s'anomena com Sant Joan in Bedenga, i on es confirma com a possessió de la seu de Girona. L'edifici actual és un temple romànic del segle XI, amb alguns elements posteriors dels segles XII i XIII.
Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins a la construcció d'una de nova als anys cinquanta del segle XX. Va quedar abandonada i sense culte fins a la restauració de l'any 1960 quan va tornar a compartir el parroquianatge amb l'església del castell de Bellcaire.
La construcció basilical respon a una planta de tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. Es comuniquen mitjançant dos arcs de ferradura a cada costat sostinguts per pilars. L'absis és semicircular amb volta de quart d'esfera i creuer. Aquest i les naus són d'època preromànica, com també una absidiola de ferradura visible al costat nord, entre l'absis i el braç del creuer.
El descobriment d'uns fonaments d'un absis central rectangular s'ha interpretat que formava part, juntament amb l'absidiola, d'una construcció triabsidal edificada sobre restes romanes, datables entre els segles IX i X. Es va construir una nova capçalera llombarda al segle XI i encara hi ha reformes posteriors als segles XIII i XIV, sobretot en el frontis, com són la porta amb timpà i la rosassa de sobre seu. Té unes altres dues portes laterals preromàniques. Per l'exterior, l'absis presenta decoració llombarda d'un fris amb sèrie de quatre finestres cegues amb lesenes.
L'absis està decorat amb pintures murals romàniques del segle XII, atribuïdes al cercle del Mestre d'Osormort. Es poden veure alguns fragments in situ, però la major part és al Museu d'Art de Girona. Representen la Pentecosta i la Santíssima Trinitat
Aixecament del castell de Bellcaire. Plànol d'Arcadi Pla i Masmiquel. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)
El castell dels Comtes d'Empúries.
Documentat a l'any 1289, quan era part dels dominis del comte Ponç Hug V, senyor del comtat d’Empúries des del 1277 fins el 1313, fou construït com a defensa amb motiu de les lluites i discòrdies entre el comte d'Empúries i el rei Jaume II, qui va fer construir el veí castell de Torroella i el d'Albons.
Posteriorment formà part de la baronia de Verges, per la qual cosa no revertí a la corona amb el comtat d'Empúries. Aquesta baronia va pertànyer des del 1418 als vescomtes de Rocabertí i a una línia d'aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori. Passà als ducs de Cardona, i el 1587 la baronia fou incorporada a la corona. El 1698, Bellcaire formava part de la batllia reial de Verges.
Les guerres dels segles XV i XVI li van comportar a l'edificació nombrosos desperfectes.
Presenta un bell conjunt arqueològic i arquitectònic, totalment restaurat. L'edifici, de planta quadrada, era envoltat per un altre recinte exterior amb sis torres rodones; la del sud-est es conserva forç sencera. Malgrat l'aspecte exterior d'intencionalitat defensiva, el castell es va construir amb la idea de Castell-Palau, com a lloc residencial dels comtes d'Empúries.
La sala major del castell és utilitzada actualment com a església parroquial, bastida el segle XIV, i convertida en temple el 1657. Altres cambres també tenen una finalitat pública, i allotgen dependències de l'Ajuntament, un parvulari i sales d'exposicions temporals.
Cada any serveix de marc per a una representació teatral de caràcter èpic en la qual s'escenifica l'obra Bandera de Catalunya, amb la participació d'un gran nombre de veïns del poble.
El castell de Bellcaire. Vista posterior - (Ampliar)
Bibliografia "Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona", Josep Maria Marquès, 2002. "L'arquitectura medieval a l'Empordà", J. Badia i Homs. Diputació Provincial de Girona, Girona 1985. "Esglésies romàniques catalanes: guia", Vicenç Buron. Barcelona: Artestudi, 1980.
(Imatges base capçalera: Viquipèdia)
Escut de Bellcaire d'Empordà
Situació del municipi de Bellcaire d'Empordà dins la comarca del Baix Empordà