La fabricació de rajols. L'economia primària de Vilafant, basada en l'agricultura i, en menor part, la ramaderia, va experimentar un gran canvi amb el desenvolupament de la indústria de la rajoleria, que aprofitava la gran quantitat de sediments argilosos existents a prop del riu Manol per a la fabricació de rajols i totxanes. El 1620 hi havia quinze forns en funcionament, i a mitjan segle XVIII hi funcionaven onze petites bòbiles familiars que abastien la demanda originada per la construcció del castell de Figueres (1753-1766). El 1880 es va muntar la gran bòbila de Rafel Soler, a la zona de Palol Sabaldòria, que va abastir de rajols, entre altres, les obres de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Amb la bòbila d'en Soler, totalment amb criteris industrials, van començar a desaparèixer els forns familiars, però va augmentar la població de la vila amb l'arribada de nous treballadors i de les seves famílies.
La indústria del rajol va donar lloc a altres activitats econòmiques vinculades a la construcció, com la fabricació de mosaics a la fàbrica de Joan Soler, inaugurada el 1913, i la proliferació de guixaires, que van gaudir de gran reputació a la comarca des dels anys 20 i durant la segona meitat del segle XX. Tota aquesta activitat industrial, vinculada a la construcció, va deixat empremta en l'imaginari col·lectiu del poble, fins al punt que els gegants de la vila, en Cebrià i la Carme, representen una parella de rajolers i, durant molts anys, Vilafant ha estat anomenada popularment "mare de pobles", ja que de la seva terra n'ha sortit el material per construir-ne d'altres.

Sardana dels Rajolers de Vilafant. Josep Maria Ventura i Casas. 1837-1875. Centre de documentació de l'Orfeó Català - (Ampliar)

L’església parroquial de Sant Cebrià de Vilafant. És un edifici romànic, dels segles XII-XIII, de planta rectangular, sense absis destacat. Al frontis hi ha una porta neoclàssica; aquesta façana és coberta d’un arrebossat amb vestigis d’esgrafiats geomètrics. La volta de la nau és apuntada i sobre l’angle nord-oest s’alça una torre campanar, de planta quadrada. L’església va ser sobrealçada per un terrabastall, on hi ha finestres rectangulars i petites espitlleres. Té una inscripció sepulcral datada el 1400.
També és de destacar el Mas Requesens, a llevant del poble, una gran masia de tipus basilical, amb portal adovellat i una finestra d’arc conopial decorada amb un arabesc calat i amb relleus vegetals. Can Puig Maçanet és una gran casa pairal a ponent de Vilafant, envoltada d’un jardí. Dels segles XVIII-XIX, té teulada a quatre vents i obertures rectangulars.

Planta i alçats de l'església preromànica de Sant Miquel de Palol Sabaldòria. Extret de "Memòria arqueològica de Palol Sabaldòria", op. cit. - (Ampliar)

Palol Sabaldòria. L’església de Palol Sabaldòria era dedicada a sant Miquel, una construcció preromànica, d’una nau amb absis trapezial.
Les restes del castell medieval de Palol Sabaldòria, són molt a prop de l’església. Els murs, molt enderrocats, assenyalen un rectangle que emmarca una mena de planell natural. La paret septentrional es dreça al caire del cingle, sobre la riba del Manol, i té un tram atalussat. Els murs dels altres costats formen dos rectangles concèntrics. A l’interior del recinte es conserven fonaments d’una cisterna. A la banda de migdia, es poden veure els fonaments d’una gran torre circular, de 6,50 m de dièmetre exterior, que va ser arrasada.

Castell de Palol Sabaldòria. Viquipèdia - (Ampliar)

Prop de l’església i el castell hi ha el Mas de Palol, gran casal de dos pisos amb un gran portal adovellat a migdia i finestres ornamentades amb relleus, una de les quals té una llinda datada el 1577. També hi ha la bòbila, anomenada d’en Soler. En les seves terres han aparegut restes arqueològiques: unes tombes amb ofrenes i un camp de sitges, que ha estat excavat i ha proporcionat ceràmica preromana.

Intervenció arqueològica a l'església de Sant Miquel de Palol Sabaldòria, a càrrec de l'arqueòloga Anna Augé. 2008. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Vilafant. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 11 focs; 1515, 14 focs; 1553, 14 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Vilafant", Josep M. Bernils Mach, 1997. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-86812-63-1.
"Memòria arqueològica de Palol Sabaldòria, Vilafant". Josep Burch, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2001. Generalitat de Catalunya. Direcció de Patrimoni Cultural.

---

www.vilafant.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Vilafant.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)