Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Verge de Viladamat. Segle XV

Verge de Viladamat. Talla del segle XV. Actualment al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Verge de Viladamat. Segle XV

Verge de Viladamat (detall). Talla del segle XV. Actualment al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Escut del comtat d'Empúries

Escut d'armes del comtat d'Empúries.

Joan II (1398-1479), dit el Sense Fe

Joan II (1398-1479), dit el Sense Fe. Viquipèdia - (Ampliar)

Sant Miquel. Segle XV

Sant Miquel. Fusta. Talla del segle XV. Actualment al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Ferran el Catòlic (1452-1516)

Ferran el Catòlic (1452-1516). Viquipèdia - (Ampliar)

Infanteria de la Guerra Civil (1462-1472). Infant amb brigandina

Infanteria de la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Infant armat amb brigandina. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Església de Sant Quirze

Església de Sant Quirze. Viquipèdia - (Ampliar)

Bandoler. Cap de quadrilla (cinquantener), 1575-1580

Bandoler. Cap de quadrilla (cinquantener), 1575-1580. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Església de Santa Eulàlia de Palau Borrell

Església de Santa Eulàlia de Palau Borrell. Segles X-XII. Viquipèdia - (Ampliar)

Segell municipal de Viladamat. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Porta de la antiga muralla y restes del mur. 1992

Porta de la antiga muralla y restes del mur. 1992. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Viladamat

Història de Viladamat.

El passat romà. Alguns fragments de ceràmica grega, dels segles VI-V aC, trobats a diversos jaciments arqueològics del municipi, donen testimoni dels primers habitants de la contrada, com un petit hàbitat ibèric del segle IV aC a l’Olivet d’en Pujol. El jaciment de l'Olivet d'en Pujol és un magatzem romà del segle II aC amb diverses sitges ibèriques amortitzades el segle IV aC. La vil·la romana de Tolegassos és un assentament del segle II-I aC, abandonat a finals del segle II dC, reconstruït i ampliat posteriorment, i abandonat definitivament a mitjan segle IV dC. A la vil·la que es troba al Mas Notari s'han documentat restes de ceràmica romana. Els Tolegassos està format per una vil·la, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.

Jaciment romà dels Tolegassos. Al fons la Pedrera i el Puig de Gorners

Jaciment romà dels Tolegassos. Al fons la Pedrera i el Puig de Gorners. Viquipèdia - (Ampliar)

Primeres referències. El 689 s'esmenta l’església de Sant Feliu de la Garriga en un precepte del rei Odó a favor del monestir llenguadocià de Sant Policarp de Rasès. La primera menció del poble de Viladamat es troba documentada l'any 1060, en una donació de la comtessa d'Empúries Guisla o Guisia d'un alou a la vora de Villam Amati a l'església de Girona. L'any 1078, el comte Ponç I d'Empúries, va deixar en testament un mas a Viladamat en benefici del monestir de Sant Pere de Rodes. El 1149 apareix citat el lloc de Palau Borrell en diverses donacions de terres al monestir de Sant Miquel de Fluvià. L'any 1280 el monestir de Sant Pere de Rodes va adquirir la senyoria i la jurisdicció de Viladamat de Guillem de Montgrí.
El poble quedava inclòs dins de la parròquia de l'església de Sant Feliu de la Garriga, mencionada l'any 1060 com a Sancti Felicis de Garrigua a la vora de Villam Amati, tot i que al municipi de Viladamat existia una capella auxiliar agregada dedicada a sant Quirze, a prop del camí d'Albons. Aquest lloc era conegut aleshores com a Mercadal del Pont de Sant Quirze.

Restitució d'alçats del magatzem de l'Olivet d'en Pujol a la fase fundacional (J.Casas, J.M.Nolla, V. Soler)

Restitució d'alçats del magatzem de l'Olivet d'en Pujol a la fase fundacional (J.Casas, J.M.Nolla, V. Soler) - (Ampliar)

Del segle XV al XIX. El 21 de novembre de 1467 es va lliurar la batalla de Viladamat durant la Guerra Civil Catalana entre Joan II i el príncep Ferran. Joan Ramon Folc IV de Cardona va ser derrotat amb les tropes reialistes i el futur rei Ferran el Catòlic es va refugiar a una casa de Viladamat, possiblement a Can Briolf, construït el 1484. Com a represàlia, les tropes de Joan II van cremar el poble. El 21 de novembre de 1467, un comboi que surt de Figueres dirigit per Joan Ramon Folc IV de Cardona és derrotat amb les seves tropes reialistes contra les revoltades, dirigides per Ferri II de Lorena, comte de Vaudémont, gendre del rei Renat d'Anjou, i per Pere Joan Ferrer i altres capitans catalans, de manera que el príncep Ferran d'Aragó es veu obligat a refugiar-se en una casa del centre de Viladamat, on va ser rescatat per Alfons d'Aragó i d'Escobar.

Vista aèria de Viladamat

Vista aèria de Viladamat. Ajuntament de Viladamat - (Ampliar)

A partir del segle XVI, la comarca va esdevenir una zona de gran conflictivitat degut a les incursions dels pirates nord-africans i els efectes del bandolerisme (1). Durant la Guerra dels Segadors, Joan de Margarit i de Biure, senyor del castell de Sant Feliu de la Garriga, era partidari del bàndol dels cadells i el seu castell va ser incendiat, com a represàlia, per les tropes castellanes. Durant el segle XVI, al nucli vell de Viladamat es van construir nombrosos casals i cases pairals que han perdurat, com Mas Escot i Mas Briolf.
La població va pertànyer fins a l'any 1621 al monestir de Sant Pere de Rodes, quan l'abat vengué el domini directe del poble a la Universitat de Viladamat per un preu de 2.400 escuts. A partir de l'any 1617, es va concedir el títol de sufragània a la nova església de Sant Quirze i Santa Julita. El 1753, degut a l'estat de ruïna de l'església de Sant Feliu de la Garriga, els seus objectes de culte més valuosos van ser traslladats a la nova església de Viladamat, i l'any 1843, Sant Quirze de Viladamat va quedar com a única parròquia del poble.
Durant el període 1837-1839 varen sorgir diversos conflictes entre l’Ajuntament i el governador, davant la negativa del municipi a contribuir a les despeses de fortificació del poble de l’Escala. El 1869 es va subhastar l’arrendament de les terres procedents del bisbat. Es tractava de cinc camps a Sant Feliu de la Garriga.

Dispensa eclesiàstica otorgada a favor d'Anton Aulet, 1809

Dispensa eclesiàstica otorgada a favor d'Anton Aulet, 1809. Notes manuscrites al vers sobre els pagaments fets per Anton Aulet per a lliurar-se de fer el soldat, a Palau Borrell (Viladamat) - (Ampliar)

Viladamat al segle XX. El nucli urbà de Viladamat no va patir grans transformacions urbanístiques fins al començament del segle XX, quan la població va començar a créixer fora dels límits de l'antic nucli. El 17 d’abril de 1931 l’alcalde i els regidors s’adheriren a la causa republicana i es començà a redactar la documentació municipal en català. El 19 de juliol el Ple acordà aprovar el projecte d’Estatut de Catalunya que li havia fet arribar el Govern de la Generalitat.
Dies després del 18 de juliol de 1936 el comitè local es va fer càrrec del govern de la vila i l’anterior corporació municipal va cessar en els seus càrrecs. A partir d’aquell moment s’incauten béns de persones que havien marxat del municipi, s’emet paper moneda local i el poble entra en un estat d’economia de guerra. Entre d’altres actuacions, durant aquell període, es fan una millora general dels camins del municipi. El 3 de febrer de 1939, en plena retirada republicana, l'aviació franquista bombardeja el poble, provocant la mort de dues persones al carrer de les Cases Noves. Es nomena un nou govern municipal fidel al règim feixista i s’inicia el procés de depuració de càrrecs públics. El 1940 s’instal·la una petita guarnició de soldats vora del poble, amb els barracons situats on actualment hi ha el dipòsit d’aigua,
El 1979 es constitueix el primer Ajuntament democràtic després de 36 anys de dictadura. Joan Colomer surt elegit alcalde, càrrec que ostentarà durant tres legislatures i, posteriorment, repetirà mandat entre 1999 i 2003.

Església de Sant Quirze de Viladamat. 1925

Església de Sant Quirze de Viladamat. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'església de Sant Quirze i Santa Julita. Les restes de l'església més antiga han desaparegut completament. Únicament queden algunes restes a la sortida sud del poble al costat del camí d'Albons. Antigament es coneixia com a Mercadal del pont de Sant Quirc i ara és conegut com el camp de la Capella, de propietat municipal. La primitiva capella era un agregat de la parròquia de Sant Feliu i, quan va ser enderrocada, es va construir l'actual temple.
A partir del 1617, data en què el bisbe va concedir el títol de sufragània a la nova església, Viladamat va tenir dos capellans. A principis del segle XIX l'església de Sant Quirze va quedar com a única església parroquial. Possiblement es van reutilitzar elements de l'antiga capella per a aixecar la nova església, com ho demostren les arcades que delimiten la nau i la capçalera semicircular, així com els de les capelles laterals, gòtics. Aquest edifici ha tingut tres campanars. El primer era una espadanya senzilla acabada en aresta, amb finestres per a cinc campanes de diferents dimensions, que va ser enderrocat durant la Guerra Civil i va ser reconstruït als anys 50 en forma de torre de planta quadrada, amb arcades de mig punt i coberta piramidal. El 1997 va caure un llamp i va afectar el campanar, la qual cosa es va aprofitar per a reconstruir la primera versió del cloquer. A la llinda de la porta actual d'accés a l'interior hi apareix la data 1760.

Castell i església de Sant Feliu de la Garriga

Castell i església de Sant Feliu de la Garriga. Magda Planelles, Viquipèdia - (Ampliar)

L'església de Sant Feliu de la Garriga. La primera vegada que apareix documentada és en un precepte del rei Odó de l'any 889, a favor del monestir de Sant Policarp de Rasès, al Llenguadoc. Posteriorment, apareix esmentada en la donació feta per la comtessa Guisla de l'església de Girona, l'any 1060. A partir del segle XI, les cites i referències són constants. Apareix en la relació de llocs del comtat d'Empúries del 1115 i 1164, en documents de venda o cessió de delmes de l'any 1279, en les Rationes decimarum Hispaniae del 1279 i 1280, a la relació de parròquies del 1362, etc. La categoria parroquial del temple es mantingué encara fins al segle XVII. L'any 1617, el bisbe concedeix la categoria de sufragània a la nova església de Sant Quirze i Santa Julita o Jovita, que havia estat construïda dins del poble.
El culte hi va ser prohibit pel bisbe el 1823 a causa de la ruïna que amenaçava l'edifici, i el 1843 es va tapar la porta i tot el que quedava dins l'església, llevat de les campanes, que varen ser traslladades a Viladamat. A l'entorn del conjunt format per l'església i el castell s'han documentat alguns fragments d'àmfores i dolies. D'altres es veuen encastats en l'aparell romànic de l'església.

Església romànica i castell de Sant Feliu de la Garriga. 1989

Església romànica i castell de Sant Feliu de la Garriga. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'església de Santa Eulàlia (o Santa Maria) de Palau Borell. Palau Borrell és un veïnat del municipi, format per cinc antigues cases rehabilitades aquests darrers anys i una capella preromànica dedicada a Santa Eulàlia.
És d'una nau amb absis de planta rectangular, coberta per volta moderna de maó pla. L'arc és rebaixat i el presbiteri també ha estat separat de la nau per un envà. El nivell del terra és rebaixat respecte al del carrer, i els murs són arrebossats. L'àbsis es troba separat de la nau per un envà i dos graons d'accés; té volta apuntada i una finestra de mig punt atrompetada, no visible exteriorment.
A la façana hi ha portalada d'arc de mig punt a l'exterior i escarser a l'interior, adovellada i lleugerament desplaçada. La part superior es corona amb un campanar format per dues pilastres sense arc. L'aparell és de grossos còdols escapçats col·locats en filades seguides. Les cantonades estan lligades amb pedres escairades. Prop de la porta actual hi ha restes d'una altra porta més antiga, de la qual en queden els muntants de l'inici del seu arc de mig punt.
L'edifici actual conserva bona part de la construcció original preromànica, dels segles VIII-IX, tot i que ha estat molt modificat posteriorment. Inicialment dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, actualment es coneix com Santa Maria de Palau Borrell.

Evolució demogràfica de Viladamat

Evolució demogràfica de Viladamat. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 26 focs; 1553, 33 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"L'Olivet d'en Pujol (Viladamat, Alt Empordà): anàlisi global d'un jaciment extraordinari", Josep Casas, Josep M. Nolla, Victòria Soler. 2013. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Vol. 54.
"L'Olivet d'en Pujol i els Tolegassos, dos establiments agrícoles d'època romana a Viladamat: (campanyes de 1982 a 1988)". Josep Casas i Genover, Jordi Merino Serra. 1989. Centre d'Investigacions Arqueològiques, D.L. ISBN: 84-8681-214-3.
"Viladamat". Josep Casas i Genover. 2004. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona. ISBN 84-9518-765-9.
"El recinte medieval de la Pabordia (Viladamat, Alt Empordà)". Josep Casas i Genover. 1995. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 28.


Notes
(1) El bandolerisme s'ha d'interpretar com els enfrontaments de diferents faccions o bàndols que tenien un rerafons social i polític. Aquests bàndols, la formació dels quals tenia molt sovint origen familiar, foren una mena de continuació tardana de les faccions originades arran de la Guerra Civil catalana del segle anterior, que a finals del segle XVI veieren com alguns nobles i benestants empordanesos s'hi incorporaren. És quan apareixen els nyerros i els cadells, fenomen originat a l'interior d'aquestes comarques, i que de retruc també va arribar a la plana ("Viladamat", Josep Casas i Genover). - (Tornar al text)


  • www.viladamat.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Viladamat.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Viladamat

    Escut de Viladamat

    Escut de Viladamat.

    Mapa de Viladamat

    Situació del municipi de Viladamat dins la comarca de l'Alt Empordà


    Restitucions del magatzem de l'Olivet d'en Pujol a la fase fundacional

    Restitucions del magatzem de l'Olivet d'en Pujol a la fase fundacional (J.Casas, J.M.Nolla, V. Soler) - (Ampliar)

    Ferri II de Lorena (1428-1470)

    Ferri II de Lorena, comte de Vaudemont (1428-1470). Viquipèdia - (Ampliar)

    Església romànica i castell de Sant Feliu de la Garriga. 1989

    Església romànica i castell de Sant Feliu de la Garriga. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Escut d'armes de Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446-1513). Viquipèdia.

    Infanteria de la Guerra Civil (1462-1472). Peó

    Infanteria de la Guerra Civil (1462-1472). Peó. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

    Mas Falgós de Viladamat

    Mas Falgós de Viladamat. Viquipèdia - (Ampliar)

    Església de Sant Feliu de la Garriga

    Església de Sant Feliu de la Garriga. Magda Planelles, Viquipèdia - (Ampliar)

    Finestra gòtico-renaixentista del mas Falgós de Viladamat. 1989

    Finestral del mas Falgós de Viladamat. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Segell municipal de Viladamat. 1923.

    Finestra renaixentista del mas Escot. 1989

    Finestra renaixentista del mas Escot. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés