Fins ben entrat el segle XX hi perdurà una menestralia característica, que confeccionava encanyissats per a la construcció de voltes i sostres. També s’elaboraven coves i cistells de vímet i de canya, per la qual cosa hom explotava les vimeteres i els canyars de les ribes de la riera d’Àlguema.
De les muralles de Santa Llogaia es conserva part dels arcs d’un portal, pocs metres de l’església, adossat a Can Puig, del segle XVI. L’església parroquial de Santa Llogaia d’Àlguema és un edifici rectangular del segle XVIII, d’una sola nau. A la llinda de la porta, a la façana de ponent, figura l’any 1777. El campanar, de planta quadrada, es dreça sobre l’angle sud-occidental de l’edifici. La nau es cobreix amb volta de llunetes, la del presbiteri té falses nervadures que imiten la creueria gòtica. El mur lateral de tramuntana és l’únic vestigi conservat de l’església romànica anterior, probablement del segle XI.

Ramon de Camps de Santa Llogaia d'Àlguema capbreva al venerable Ramon de Palol [de Palol Sabaldòria] un tros de terra d'una vessana anomenat Quadró. 1398. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

El poble de Santa Llogaia d’Àlguema conserva algunes cases del segle XVI ben notables, com Can Puig, que té afegides les restes del portal de la muralla, amb una porta adovellada, a llevant, en la clau de la qual figura l’any 1561, amb finestra d’arc conopial. La casa del costat també té un arc adovellat i finestres rectangulars decorades amb motllures. Altres edificis dels segles XVI i XVII tenen portes adovellades.

Casal del segle XVI. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El veïnat del Pont del Príncep es formà al voltant del pont del Príncep, sobre el Manol, poc després de la confluència amb la riera d’Àlguema, en el camí de Barcelona a Perpinyà. S’estén pels termes de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far d’Empordà, Vilamalla i Vilafant.

Vista de de Santa Llogaia d'Àalguema. 1993. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El molí de Santa Llogaia d’Àlguema, situat a la que li dóna nom, un afluent del riu Manol, era un molí fariner. Al 1905 hi hagué un intent fallit per part dels senyors Gallart i Ubach de convertir-lo en central elèctrica. Entre 1921-1958 el moliner Francesc Oriol, que abans havia estat al molí fariner de Creixell, es va dedicar a produir corrent elèctric. Actualment és una propietat privada.

Evolució demogràfica de Santa Llogaia d'Àalguema. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 5 focs; 1553, 12 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"El meu país. Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya", Vol. 3. Diversos autors. 2005. Edicions 62, Barcelona. ISBN 84-297-5570-5.

---

www.santallogaia.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Santa Llogaia d'Àlguema.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)