Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Església parroquial de Sant Maurici. 1969

Església parroquial de Sant Maurici. 1969. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Escut d'armes de la reina Joana Enríquez

Ferran II el Catòlic (1452-1516)

Ferran II el Catòlic (1452-1516). Viquipèdia - (Ampliar)

30 de julio 1653. Testament de Jaume de Cardona i de Rocabertí, senyor del castell de Sant Mori, per la qual institueix hereu universal dels seus béns el seu fill Maurici, comú amb la seva muller, Jacinta de Guimerà

30 de julio 1653. Testament de Jaume de Cardona i de Rocabertí, senyor del castell de Sant Mori, per la qual institueix hereu universal dels seus béns el seu fill Maurici, comú amb la seva muller, Jacinta de Guimerà. Atxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)

Segells municipals de Sant Mori. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). Un carrer de Sant Mori. 1925

Un carrer de Sant Mori. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Travesia de la Font

Travesia de la Font. Josep Maria Viñolas, Viquipèdia - (Ampliar)

Rectoria de Sant Mori. 1989

Rectoria de Sant Mori. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Sant Mori

Història de Sant Mori.

El poblat ibèric de Planells. El jaciment de Planells és situat al costat de la carretera de Colomers a Sant Mori, a un km al nord de la carretera que porta d'Orriols a l'Escala. Les sitges localitzades són un testimoni del gran canvi de finals del segle II aC, que estan relacionades amb el poblat situat a un km al nord. Es coneixen altres sitges amb les mateixes característiques, petites estacions, formades sovint per dues o tres sitges i una cabana, normalment massa allunyades d'un poblat, que representen la possessió d'una unitat familiar, d'una explotació agrícola sencera o d'una granja. Podria tractar-se dels dipòsits provisionals per emmagatzemar-hi la collita d'una determinada finca mentre durava la temporada de sega, per portar-la més tard a un camp de sitges més gran o al poblat del qual depenien els conreus.

Castell de Sant Mori. 1989

Castell de Sant Mori. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les primeres referències documentals. La primera referència documental és a l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià el 15 d’octubre de 1066 quan explica els seus límits i diu que al sud té el terme de Sant Maurici (Sant Mori). El 1154 s’esmenta en una acta notarial el noble feudal Bernat de Sant Mori. Un tercer document de 1286, en el testament de Bernat d’Aiguaviva, aquest senyor feudal deixa al seu nebot Dalmau de Creixell "la senyoria del castell de Sant Mori".
L'antic nucli s'originà al voltant del castell i de la primera església parroquial de Sant Maurici. A les fonts documentals lligades amb el cens de les esglésies amb renda pròpia que havien que contribuir al sosteniment de les croades mitjançant l'impost de la dècima ("Rationes Decimarum", 1279) s'esmenta l'ecclesia sancto Martino, errònia transcripció de sancto Mauritio. L'existència d'una església preromànica als afores del nucli antic, Sant Julià de Sant Mori, avui dia integrada al mas Sala, indica que la zona ja era anteriorment habitada, tot i que el poblat primitiu no devia concentrar-se a dalt del turó, sinó dispers a les planures.

Panoràmica de Sant Mori. Ca. 1970

Panoràmica de Sant Mori. Ca. 1970. Sebastià Martí Calvo. INSPAI - Diputació de Girona

El Sant Mori medieval. El 1290 Dalmau de Creixell era senyor de la baronia de Sant Mori, que al segle XV passà a una branca dels Rocabertí. Pere de Rocabertí, nascut el 1415, va ser un personatge decisiu durant la guerra contra Joan II. Al maig del 1462 va ser nomenat capità de la Força de Girona, de la qual organitzà la defensa durant el setge de 1462. A la fi del setembre d'aquest any el baró de Cruïlles prengué Sant Mori i capturà la muller i els familiars del capità Rocabertí. El 15 d’octubre de 1466, durant la Guerra Civil Catalana, la reina Joana Enríquez, acompanyada del seu fill, l'infant Ferran, el futur Ferran el Catòlic, era al castell de Sant Mori, des d’on convocà el Parlament. Pere de Rocabertí rebria, el 1472, com a compensació pels seus serveis a la corona, la baronia de Maella. El 1473 participà en la conquesta del Rosselló i negocià la pau de Perpinyà. Va ser nomenat governador general de Rosselló, càrrec que ostentà fins el 1475. La vila va ser centre de la baronia de Sant Mori des de mitjan segle XV i del marquesat de Sant Mori des de l'any 1893.
Bernat Hug de Rocabertí i d’Hortafà, fill de Pere de Rocabertí, heretà la baronia de Sant Mori. La seva filla Caterina es casà el 1503 amb Jaume de Cardona i aquesta unió inicià el llinatge Cardona-Rocabertí, que posseí la baronia de Sant Mori fins a la fi del segle XVII amb Elisabet de Cardona-Rocabertí. Francesc de Moixó i Francesca Güell foren els marquesos responsables de la moderna restauració del palau.

6 de juliol de 1131. Empenyorament que fa Berenguer, clergue de Sant Mori, a Santa Maria de Vilabertran, al seu abat Pere Guillem i a Berenguer de vilarig, de tot allò que té al terme de Sant Feliu de Guàrdia, al comtat d'Empúries, per dos morabatins d'or òptims

6 de juliol de 1131. Empenyorament que fa Berenguer, clergue de Sant Mori, a Santa Maria de Vilabertran, al seu abat Pere Guillem i a Berenguer de vilarig, de tot allò que té al terme de Sant Feliu de Guàrdia, al comtat d'Empúries, per dos morabatins d'or òptims. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El poble està format per dos nuclis construïts sobre dos turons veïns: el nucli antic, barri del Castell, i l'extramurs o barri del Puig. El nucli antic és un conjunt d'origen medieval traçat de planta ovalada, que integra el castell-palau, l'església de Sant Maurici i les places de l'Església i la Rectoria. En origen estava envoltat per una muralla, de la que queden alguns vestigis integrats a les construccions actuals, a les bandes nord i sud: escassos fragments de mur de carreuada i part d’una torre quadrangular. Actualment, les construccions que hi ha dins del nucli corresponen a cases entre mitgeres, amb les cobertes de dues vessants de teula i distribuïdes en planta baixa i un o dos pisos. Algunes cases presenten obertures datades als segles XVII i XVIII, finestres rectangulars emmarcades amb carreus. També destaquen els portals de mig punt adovellats de les plantes baixes, com per exemple el de l'antiga rectoria. Alguns edificis han estat reformats i d'altres mantenen el caràcter genuí de la construcció original. Estan bastits amb pedra sense desbastar lligada amb morter de calç, alguns amb carreus de pedra a les cantonades.
Entre el barri del Castell i el del Puig hi ha una creu de terme gotico-renaixentista, del segle XVI, amb un Crist en una cara i la Mare de Déu en l’altra, de factura popular. Va ser col·locada al lloc que ara ocupa després de la Guerra Civil de 1936-1939.

Castell de Sant Mori

Castell de Sant Mori. Albert Sarola, Viquipèdia - (Ampliar)

El castell de Sant Mori. Documentat el 1149 en el testament sacramental de Guerau de Rupià, al segle XIII pertanyia al comtat d'Empúries, i va ser propietat de Dalmau de Creixell. Es creu que el castell pertanyia al monestir de Sant Miquel de Fluvià, sent aquest un monestir fortificat, que durant els anys de la Guerra Civil Catalana (1462-86), en temps de les lluites entre Joan el Sense Fe i la Generalitat de Catalunya, la reina Joana Enríquez, mare de Ferran el Catòlic, sol·licità a l'abat que li cedís per instal·lar-s'hi. Feta aquesta cessió, la reina ràpidament realitzà diferents obres de fortificació i reformes per habitar-hi, donant-li la categoria de Seti reial. Ferran el Catòlic concedí la propietat del castell a Pere de Rocabertí, esdevenint centre de la baronia de Sant Mori.
Altres notícies històriques no recullen l'opció que el castell fos propietat del monestir de Sant Miquel de Fluvià, atès que es té documentada una relació de tots els senyors propietaris, des del segle XIII i sense interrupció, fins als nostres dies. Això es podria explicar si el convent posseís la senyoria directa i que, per contra, les primeres generacions tinguessin la castlania o el senyoriu útil. A començaments del segle XX va ser restaurat per la senyora Francesca Güell.

L'església de Sant Julià. Es conserven restes d'una església preromànica dels segles VIII-IX, on posteriorment es construí, adossat, el Mas Sala. A la banda nord de la masia hi quedà integrat un fragment de construcció romànica dels segles XI-XII, que podria ser una antiga cel·la monàstica annexa, de la qual no s'ha conservat documentació.
La capella va estar en actiu fins, possiblement, el segle XVIII, atès que l'única documentació escrita que es troba, del 24 d'abril de 1828, especifica que la "capilla de Sant Julián [...] por relación del párroco está ésta inutilizada, sin ara ni tejado". El 1993 es va endegar un projecte de restauració, dirigit per l'arquitecte Ramon M. Castells i Llavanera, obres que consistiren en la restauració de l'absis, que fins aquell moment era emprat com a pallissa del mas, recuperant el nivell inicial de la coberta i consolidant la seva volta. També es varen buidar totes les obertures originals tapiades i es consolidaren el conjunt dels murs de suport del temple. Quant a la nau, es va renovar totalment la coberta amb elements estructurals metàl·lics que suporten els taulers laminats xapats de fusta que serveixen d'acabat interior i de base de suport del nou teulat. Per últim es varen reparar les diferents esquerdes que afectaven als panys dels murs.

Evolució demogràfica de Sant Mori

Evolució demogràfica de Sant Mori. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 15 focs; 1553, 15 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Els senyors del castell de Sant Mori al segle XV", Enric Bassegoda Pineda. 2005. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 38.
"El poblat ibèric de Planells i les sitges dels Bordegassos. (Sant Mori-Vilopriu)". Josep Casas, Jordi Merino i Victoria Soler. 1991. Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, núm. 9.


  • www.santmori.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Sant Mori.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Sant Mori

    Escut oficial de Sant Mori

    Escut oficial de Sant Mori.

    Mapa de Sant Mori

    Situació del municipi de Sant Mori dins la comarca de l'Alt Empordà

    Façana lateral del Palau, amb un finestral gòtic i el campanar església de Sant Maurici de Sant Mori. 1925

    Façana lateral del Palau, amb un finestral gòtic i el campanar església de Sant Maurici de Sant Mori. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Escut d'armes dels Rocabertí

    Creu de terme de Sant Mori. 1989

    Creu de terme de Sant Mori. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Pere de Rocabertí i d'Erill (1415—1490)

    Pere de Rocabertí i d'Erill (1415—1490). Dibuix de Fèlix Xunclà - (Ampliar)

    Església de Sant Mori. 1917

    Església de Sant Mori. 1917. Josep Salvany i Blanch. Viquipèdia - (Ampliar)

    Porxos del carrer Figueres

    Porxos del carrer Figueres. Josep Maria Viñolas, Viquipèdia - (Ampliar)

    Creu de terme de Sant Mori

    Creu de terme de Sant Mori. Josep Maria Viñolas, Viquipèdia - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés