Sant Llorenç de la Muga. Història

Església de Sant Llorenç de la Muga. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El rei Jaume I a les portes de Maŷurca. Segle XIII

El rei Jaume I i el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou a les portes de Maŷurca. Segle XIII. Viquipèdia - (Ampliar)

Portal de Baix de Sant Llorenç de la Muga. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

7 de juliol 1099. Testament de Ramon Adalbert [...] fa llegats de devoció a Sant Pere de Figueres i Sant Llorenç (de la Muga). Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Soldat d'Infanteria lleugera. Guerra Gran, 1793. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

Luis Firmín de Carvajal y Vargas, Conde de la Union (1752-1794). Biblioteca Nacional de España - (Ampliar)

Jacques François Dugommier (1738-1794). Viquipèdia

Catherine-Dominique de Pérignon, marquès de Granada (1754-1818). Viquipèdia - (Ampliar)

Església de Santa Maria de Palau. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Sant Llorenç de la Muga. Marta Lloret, Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Pont i capella de Sant Antoni. 1988. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Segell municipal de Sant Llorenç de la Muga. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Sant Llorenç de la Muga. Marta Lloret, Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Sant Llorenç de la Muga

Història de Sant Llorenç de la Muga.

L'època medieval. Sant Llorenç de la Muga és documentat el 972 com Santi Laurenti de Sambuca, topònim que es repetirà al llarg del segle XI. A partir de 1160, la vila formà part de les possessions del noble Arnau de Llers i quedà en mans d'aquesta nissaga fins el 1225, quan Bernat de Llers va vendre el Castell de Sant Llorenç de la Muga amb les seves edificacions i dependències al rei Jaume I, qui mantindrà la possessió del castell i la vila fins l'any 1272, quan el seu fill, l'infant Pere, que més tard esdevindria Pere el Gran, permutà la vila de Sant Llorenç de la Muga per la de Torroella de Montgrí amb Dalmau, fill del vescomte Jofre de Rocabertí. Fins l'any 1900, quan morí l'ultima comtessa de Peralada, Joana Adelaida de Rocabertí, la vila de Sant Llorenç de la Muga va pertànyer a la nissaga dels Rocabertí, comtes de Peralada.

Vista de Sant Llorenç de la Muga. 2010. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El nucli històric actual va ser fortificat entre els segles XIV i XV, i avui encara conserva el traçat de la muralla amb quatre torres i tres portals, creant un recinte de forma gairebé triangular. La Torre de Guaita o Torre dels Moros, als afores del poble i a l'altre costat del riu, té forma cilíndrica i és aixecada sobre un basament de pedra calcària parcialment treballat, d'una alçada de deu metres, sis metres de diàmetre interior i murs d'1,80 metres de gruix. El 1292, en temps del rei Jaume II, per defensar el poble, hi havia trenta-cinc homes a la vila, vuit dels quals al castell, i quatre en aquesta torre.
El 16 d'agost de 1475, a les acaballes de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), les tropes franceses comandades per Rodrigo Trahiguero (1) ocuparen la vila i s'hi quedaren més d'un any, fent-la servir com a base de les seves operacions per tot l'Empordà.

Del segle XV al XVII. Del segle XV a mitjans del XVIII es produí un augment constant i progressiu de la població, en què la majoria de llars es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia que els permetia desenvolupar l'activitat tèxtil de producció de draps. Al municipi s'hi realitzava tot el procés de producció dels teixits de llana, que després de la seva confecció final es venien a les ciutats de Figueres, Girona o fins hi tot a Barcelona. En aquells anys, el rendiment d'explotar els boscos havia augmentat també considerablement, i això va repercutir en un augment notable de la població.
Al segle XVII, durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697), la vila de Sant Llorenç de la Muga va ser saquejada i ocupada per les tropes franceses. El 14 de maig de 1695 incendiaren l'església, amb la pèrdua de part de la seva documentació comptable, llibres sagramentals i relíquies.

Pont de Sant Antoni de Sant Llorenç de la Muga. 1993. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les dues batalles de Sant Llorenç de la Muga. La foneria de Sant Sebastià. A la segona meitat del segle XVIII es construeix la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga (1771-1794) dedicada a la fabricació de bales de canó i municions. La sobreexplotació dels boscos d'alzines i roures per a la producció de carbó per mantenir-la en funcionament, va provocar un canvi radical en el paisatge de Sant Llorenç i el seu entorn més proper.
La Reial Foneria tenia un alt interès estratègic, tant per la monarquia espanyola com per la república francesa. Així, durant la Guerra Gran, el 6 de maig de 1794, dues brigades de soldats de la República Francesa passaven la frontera i ocupaven l'una la vila, i l'altra la foneria de Sant Sebastià. La vila estava vigilada pel Sometent, que fugí a les muntanyes després de disparar alguns trets. Els dos batallons de soldats que vigilaven la foneria abandonaren les instal·lacions i varen deixar en bon estat tot el material, els canons i la munició. El general francès Pierre Françoise Augereau, que havia ordenat l'ocupació, aconseguí el domini de la foneria, i la tornà a posar en funcionament.

Vista de Sant Llorenç de la Muga. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les seves forces no eren nombroses, i restà en una posició molt delicada; un veritable desafiament al general espanyol, el Conde de la Unión, Luis Fermín de Carvajal y Vargas, que considerava un ultratge tenir un petit espai de territori espanyol ocupat pels francesos. El 19 de maig va tenir lloc un primer intent de reconquesta. Va ser la primera de les dues batalles de Sant Llorenç de la Muga, un model de mala sort, segons les fonts militars espanyoles de l'època, i un model de mala estratègia, segons les fonts franceses. Es produí tal carniceria que segons paraules del general francès J. Napoleon Fervel, "des cimes de la Magdelaine aux précipices de la Mouga [...] les ravins étaient jonchés de cadavres et les rochers teints de sang". Al final els soldats francesos no només varen mantenir les seves posicions sinó que a més ocuparen la vila de Terrades.
La segona de les batalles de Sant Llorenç tingué lloc tres mesos després, el 13 d'agost. El pla d'atac espanyol es basava en convergir cap a Sant Llorenç diverses columnes per camins diferents, fins agrupar-se totes i atacar juntes la foneria. Uns es van perdre, els altres es varen retardar i els que arribaren davant la vila no saberen què fer. Sorprès davant la paralització, Augereau va contraatacar i va desfer l'atac de l'exèrcit espanyol. En aquest combat morí el general francès Guillaume Mirabel (1744-1794).
Finalment, davant el perill que corrien les tropes franceses aïllades de la resta del seu exèrcit, el Comitè de Salut Pública francès ordenà el replegament de les tropes i la destrucció de la foneria. El 23 d'agost es produïa la retirada, durant la qual es varen fer volar els ponts sobre la Muga. Les ruïnes d'aquesta foneria estan cobertes actualment pel pantà de Darnius-Boadella. Tres mesos després Sant Llorenç era ocupat de nou per les tropes franceses, que hi restarien fins al setembre del 1795, ocupació durant la qual es produiren a la vila 134 morts d'adults, segons deixava anotat el rector de la parròquia, Esteve Planella ("Sant Llorenç de la Muga", Marià Baig).

Campagnes de la révolution française dans les Pyrénées Orientales, 1793-1794-1795. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

La batalla del Roure. També anomenada de Mont-roig, de la Muntanya Negra, de Sant Llorenç de la Muga, de Darnius o de Figueres, va ser un conjunt de fets d'armes de la Guerra Gran, esdevinguts entre els dies 17 i 20 de novembre de 1794 entre els pobles de Darnius, Sant Llorenç de la Muga i Pont de Molins, i que culminà als voltants de l'antic monestir de Santa Maria del Roure (Pont de Molins), entre l'exèrcit francès i l'espanyol.
El govern espanyol havia declarat la guerra a la República Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execució del rei Lluís XVI. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos, va envair el Rosselló, per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, i va ocupar el Pertús i la vall del riu Tec (Arles i Ceret), poc defensats. Poc després, però, es va retirar a les posicions inicials a conseqüència de la derrota a la batalla de Parestortes. Després de la retirada de l'exèrcit espanyol del Rosselló i el Vallespir, arran de la derrotes l'1 de maig a la batalla del Voló, s'establí una línia defensiva que anava de Sant Llorenç de la Muga fins al cap de Creus. Al bell mig d'aquesta línia hi ha el pla del Roure, amb el monestir de la Mare de Déu del Roure, llavors ja abandonat.
L'exèrcit francès disposava de 30.000 soldats, amb Augereau comandant l'ala dreta i Perignon el centre. L'exèrcit espanyol de Luis Firmin de Carvajal, comte de La Unión, constava de més de 45.000 soldats distribuïts en dues línies, 35.000 a la primera i 10.000 a la segona. L'ala esquerra, comandada pel tinent general Courten, tenia 10.000 soldats i defensava la zona de Sant Llorenç de la Muga, la muntanya de Santa Magdalena i Terrades. L'ala dreta, comandada pel general Joan Miquel de Vives i Feliu, tenia 12.000 soldats i defensava l'àrea que anava de Pont de Molins fins al mar. Finalment, el centre, comandat pel marquès de Las Amarillas, tenia 23.000 soldats i defensava el Roure.
Jacques-François Dugommier ordenà atacar la nit del 16 al 17 de novembre l'ala esquerra espanyola simultàniament al pont de Sant Sebastià, al costat de la foneria, i a la muntanya de Santa Magdalena, avançant cap a Terrades i buscant aïllar els soldats de Sant Llorenç de la Muga, de manera que el general Courten ordenà la retirada de les tropes a Llers. L'atac es combinà amb una doble ofensiva a l'ala dreta, una en direcció a Espolla i l'altra a Pont de Molins, a partir del pont de Capmany. L'atac francès fracassà per inferioritat numèrica, i l'artilleria espanyola bombardejà durament des de Capmany. La cavalleria espanyola i una brigada dirigida pel comte de Gant, un reialista francès que lluitava amb els espanyols, arribaren al campament francès de Cantallops, però els reforços, arribats des del coll de Banyuls els feren recular fins a les seves posicions inicials.

Vista aèria de Sant Llorenç de la Muga. 1981. Rosa fotògrafs. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Mentre el general Dugommier supervisava els atacs finals sobre l'ala dreta espanyola des de la muntanya de Mont-roig, una bomba espanyola esclatà a sobre seu i morí instantàniament. El general Catherine-Dominique de Pérignon, que assumí el comandament de l'exèrcit francès, ordenà aturar l'ofensiva, tot i que els espanyols havien perdut l'ala esquerra, però mantenien intactes el centre i la dreta.
El 18 i 19 de novembre el nou comandant francès va celebrar el seu consell de guerra a La Jonquera i els fronts es mantingueren calmats, fins que es va decidir a atacar directament el Roure avançant des de Mont-roig i a través del coll de la Marcera, al nord-oest dels espanyols. L'artilleria avançà seguint la vall del riu Ricardell per la carretera i, a l'arribar a Biure, s'enfilaren pel camí de la carena.
El 20 de novembre a trenc d'alba s'inicià l'atac amb una descàrrega de fuselleria que apuntava al coll de la Marcera. Els francesos es llançaren damunt dels soldats espanyols, que es varen retirar cap a la rereguarda, mentre l'artilleria francesa disparava contra els soldats espanyols. Un cop caiguda la primera línia defensiva, s'atacà la segona, a l'altre costat del camí de Biure a Pont de Molins. La tercera línia, al voltant del monestir, aprofitava els murs i marges de la propietat, i al final el mateix monestir, on lluitava el comte de La Unión. Els espanyols fugiren pel camí de Pont de Molins, mentre que del castell de Sant Ferran de Figueres no arribà cap auxili. A les tres de la tarda, els francesos iniciaren la maniobra d'encerclament del monestir, que va ser abandonat pels espanyols. En la fugida, després d'intentar defensar un reducte amb una trentena de soldats a uns 300 metres del monestir, el comte de La Unión va rebre un tret que li provocà la mort. Com a conseqüècia, Catherine-Dominique de Pérignon capturà la ciutat de Figueres incruentament el 28 de novembre.

Carrer de Sant Llorenç de la Muga. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La família Camps Armet. Era una família benestant de la que l'Albert Camps Armet (Figueres 1849-Barcelona 1923) va ser senador a Madrid, influència que aprofità per a projectar la construcció de la nova carretera d'Albanyà fins a Figueres. També va ser impulsor de l'establiment d'una comunitat de monges que s'encarregaria de l'escola de les nenes del poble. A la seva mort sense descendència va deixar les seves propietats al seu germà Carles Camps Armet (Figueres 1857-Sant Llorenç de la Muga 1939), amb la condició que si aquest moria sense descendència deixaria les possessions a beneficència, i així va ser. Carles va deixar l'actual edifici de l'ajuntament per a la instal·lació de l'escola pública i més tard va ser la seu de la casa del poble i la resta de possessions les va deixar a l'Hospital de Figueres.
De la gratitud del poble envers la família Camps Armet, en queda constància en una placa de l'any 1925 col·locada actualment a la façana lateral de l'ajuntament, sobre la porta de la sala polivalent, i en queda els noms dels carrers Paula Armet (mare d'Albert i Carles), el carrer Albert Camps i la Plaça Carles Camps, centre neuràlgic de la vida social i cultural de Sant Llorenç de la Muga.

Evolució demogràfica de Sant Llorenç de la Muga. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 53 focs; 1515, 54 focs; 1553, 44 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Sant Llorenç de la Muga", Marià Baig i Aleu. 2007. Quaderns de Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-9674-718-0.
"La Reial Foneria de Sant Llorença de la Muga (1768-1794)". Marià Baig i Alleu. 2002. Dins Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona. ISBN 84-7283-710-6.
"La batalla de San Lorenzo de la Muga". Josep M. Peix Parera. 1968. Revista de Girona, núm. 45.
"Anales De La Corona De Aragón: Los cinco libros postreros de la segunda parte de los anales de la corona de Aragon, Vol 4", Jerónimo Zurita y Castro. 1668

Notes
(1) Segons Jerónimo Zurita, als "Annals de la Corona de Aragón" (Año MCCCCLXXV, XXXIII) s'esmenta que "Rodrigo Trahiguero y otros Capitanes franceses entraron en el Principado de Cataluña, y tomaron la villa de Sant Lorenço çamuga, y de la guerra que le hazian Miguel Sarçuela, y Juan de Añon, y el Conde de Medinaceli, i el Señor de Ariza". - (Tornar al text)

www.santLlorençdelamuga.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial de Sant Llorenç de la Muga.

Situació del municipi de Sant Llorenç de la Muga dins la comarca de l'Alt Empordà

Escut d'armes dels Rocabertí

El rei Pere el Gran (1240-1285). Viquipèdia - (Ampliar)

Pierre Françoise Augereau (1757–1816). Viquipèdia - (Ampliar)

Juan Antonio de Courten y González (1730-1796). Biblioteca Nacional de España. - (Ampliar)

Circular per al reclutament de soldats, adreçada a Sant Llorenç de la Muga. 1762. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Portal de Dalt de Sant Llorenç de la Muga. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Goigs de la milagrosa imatge de Nostra Senyora de Palau de Sant Llorenç de la Muga. Segle XVIII. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

Sant Llorenç de la Muga. Marta Lloret, Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Església de Santa Maria de Palau. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Sant Llorenç de la Muga. Marta Lloret, Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Església de Sant Llorenç de la Muga. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Portal de Baix de Sant Llorenç de la Muga. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice