Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Santa Coloma. Segle XIV. Església de Santa Coloma de Siurana

Santa Coloma. Segle XIV. Església de Santa Coloma de Siurana. Actualment al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

Carles II d'Anjou dit el coix, rei de Nàpols i Jerusalem (1254-1309). Viquipèdia

Escut del comtat d'Empúries

Escut del comtat d'Empúries.

Marededeu de fusta del segle XI-XV, obra de Pere Berneç, procedent de Siurana. 1925

Marededeu de fusta del segle XI-XV, obra de Pere Berneç, procedent de Siurana. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Martí I l'Humà (1356-1410). Viquipèdia

Carrer de la Rectoria de Siurana d'Empordà. 1989

Carrer de la Rectoria de Siurana d'Empordà. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Armes de Maria de Castella reina consort d'Aragó (1401-1458)

Segell municipal de Siurana. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).


Siurana d'Empordà

Història de Siurana d'Empordà.

Les primeres referències documentals. El lloc està documentat al segle X com Siveriana, antropònim llatí derivat de Severus. El segle XI apareix com Ciurana i al segle XIV es documenta la parròquia de Santa Coloma de Siurana. El castell de Siurana, centre d'una extensa batllia, apareix citat per primer cop en un document de 1231 que detalla l'obligació d'alguns veïns de Tonyà de contribuir al manteniment de la fortalesa. En el fogatge del segle XV s'anomena Siurana d'Empordà, de la vegueria de Girona, amb un determinatiu per diferenciar-la de Siurana de Prades. En els primers censos del segle XIX es va registrar Ciurana. El 1933 es va recuperar el nom i la grafia tradicional de Siurana d'Empordà, canvi anul·lat pel franquisme fins al 1983, que es tornà a recuperar Siurana.

Vista de Siurana d'Empordà

Vista de Siurana d'Empordà. Ajuntament de Siurana - (Ampliar)

Dels vestigis romans al segle XX. En diferents indrets del terme de Siurana han aparegut superficialment restes que evidencien l’existència de poblament d’època romana, de les quals parlava ja Josep Pella i Forgas ("Historia del Ampurdán: estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya", 1883). Se n’ha identificat als voltants immediats de Siurana i també a l'est del veïnat de Baseia, i fins i tot entre les seves masies. A un hàbitat segurament més antic, d’època iberoromana, pertany la ceràmica que s’escampa pel Serrat, turó allargat situat uns 400 m al sudest del poble de Siurana.
El lloc va ser propietat del comtat d’Empúries. En documents del segle X s’esmenten les propietats que hi tenia el monestir de Sant Pere de Rodes. Segons una butlla del 1017 també hi posseïa béns el monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1231 el comte Ponç IV d’Empúries va venda a l’abat Ramon de Santa Maria de Roses alguns masos i algunes bordes de la parròquia de Santa Coloma de Siurana i també el castell de Siurana, amb les seves jurisdiccions civil i criminal. De 1287 a 1295 els fills del príncep de Salern, el futur rei de Sicília Carles II el Coix, van ser a la presó de Siurana com a ostatges d'Alfons II el Franc (1265-1291).

15 de febrer 1059. Donació que fa Trutgardis al seu fill Joan, levita, d'un mas situat al comtat de Besalú, als termes de Llers i Figueres; d'una peça de terra situada al lloc de Santa Coloma [de Siurana]

15 de febrer 1059. Donació que fa Trutgardis al seu fill Joan, levita, d'un mas situat al comtat de Besalú, als termes de Llers i Figueres; d'una peça de terra situada al lloc de Santa Coloma [de Siurana]. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Durant el segle XIV la baronia de Siurana, que formava part del comtat d'Empúries, va ser empenyorada diverses vegades per la corona. El 1408 el rei Martí I l'Humà, mancant a la promesa feta pels seus antecessor, va vendre la baronia de Siurana a Bernat de Senesterra. Pel maig del 1413 Gueraua de Senesterra era senyora del castell de Siurana, i hi va fer notables obres. En temps de la guerra contra Joan II, la senyoria va ser atorgada a Lluís Duran, de Marsella, secretari de Renat I de Provença, que va ser rei de Catalunya (1466-1472) per proposta de la Generalitat de Catalunya. Abans del 1433 la família de Senesterra va perdre, per raó d'hipoteca, la baronia de Siurana, que va passar a mans de la família Pontós-Vilarig, títol que varen recuperar entre 1529 i 1550. El 1447 els habitants de la baronia de Siurana van aconseguir de la reina Maria de Castella (1401-1458) privilegis per presentar una terna pel càrrec de batlle cada trienni, i per elegir jutges amb competències en qüestions rústiques.

30 d'agost 1076. Testament sacramental. Publicació jurada, adverada per Berard, Arnau Oliva i Sunifred Esteve, testimonis, damunt l'altar de Sant Miquel de l'església de Santa Coloma de Siurana (Sivierana), del testament d'Artal

30 d'agost 1076. Testament sacramental. Publicació jurada, adverada per Berard, Arnau Oliva i Sunifred Esteve, testimonis, damunt l'altar de Sant Miquel de l'església de Santa Coloma de Siurana (Sivierana), del testament d'Artal. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El 1551 els habitants de la batllia de Siurana van comprar la jurisdicció i van passar a dependre directament de la corona; l'operació va suposar un fort endeutament dels habitants del territori. Durant els dos últims segles de l'edat mitjana, l'edat moderna i principis de la contemporània, va ser capital de la batllia en la que estaven integrats els pobles de Baseia, Vilamalla, Garrigàs, Palau de Santa Eulàlia, Arenys d'Empordà, Ermedàs, Tonyà, Estanyet, Palau Sacardiaca i Vilajoan. Siurana, alhora, també n'era la capital demogràfica. El poble estava envoltat per una muralla dins la qual hi havia la notaria, la cort de justícia i una presó, i sembla que també una casa forta. El lloc es trobava exempt d'impostos comtals, atès que havia rebut el privilegi de no pagar-los pel bon servei que feia aquesta fortalesa, considerada la més important del comtat d'Empúries.
El 1629 es va produir un plet amb la família Fivaller sobre la possessió de l'estany de Vilacolum, part del qual era dins del terme de Siurana. La sentència va atribuir mig estany a cadascuna de les parts. Durant la Guerra dels Segadors el 1653 els francesos van entrar a Siurana i van saquejar l'església. El 1752 es varen fer els primers intents documentats de dessecar els estanys; a mitjans del segle XIX es varen dessecar definitivament. Durant la Guerra Gran, entre 1794 i 1795, els francesos van ocupar el poble i el van saquejar. Molts habitant de Siurana van fugir de casa seva.
Durant la Guerra Civil, els fets de juliol de 1936, es van destruir el mobiliari i la imatgeria de l'església. El 1937 el poble va acollir grups de refugiats de guerra.

Esquema del nucli de Siurana al segle XVI

Esquema del nucli de Siurana al segle XVI. Base: "Catàleg de béns a protegir", Ajuntament de Siurana - (Ampliar)

L'església de Santa Coloma de Siurana. És un edifici del segle XVIII, segons consta a la llinda de la porta d'accés (1778), bastit en substitució d'un temple anterior, d'època romànica, del qual s'aprofitaren alguns elements per a la nova construcció, L'església de Santa Coloma està documentada des del segle XVIII.
L'antic temple de Santa Coloma de Siurana era un edifici romànic, segurament dels segles XII-XIII. Les primeres notícies documentals sobre aquesta església daten del 1231, quan el comte Ponç Hug III d'Empúries va vendre a l'abat Ramon de Santa Maria de Roses alguns masos i bordes de la parròquia.

El castell de Siurana

El castell de Siurana. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)

El castell de Siurana. És una fortalesa termenada documentada el 1231. El 2009 es va portar a terme una excavació arqueològica amb motiu de les obres de millora de la plaça de l'Església. Durant aquests treballs es van trobar restes de murs, els quals no s'han considerat part de l'estructura defensiva. Les restes conservades del castell són molt escasses, situades al voltant de l'església de Santa Coloma de Siurana i integrades dins de construccions modernes. De la Torre de la Presó, de planta circular, només són visibles unes poques restes dins un pati particular. A Can Pau, a l'oest del que seria el recinte fortificat, es conserva la base atalussada d'una altra torre integrada dins l'edifici actual. Al carrer de Baix, on estaria situat el barri fora muralles, es conserva l'arrancada d'un arc de mig punt, conegut com el portal del Pes de la Llana, construït probablement en un moment posterior al del castell.

Evolució demogràfica de Siurana

Evolució demogràfica de Siurana. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 22 focs; 1553, 41 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"El castell i la presó de Siurana d’Empordà", Josep Puig Costa. 2013. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 44.
"Siurana d'Empordà". Antoni Egea i Codina, David Pujol i Fabrelles. 1998. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-8681-283-6.
"Aspectes històrics de Siurana de l'Empordà (939-1803)". Antoni Egea i Codina. 1995. Col·legi públic El serrat. ISBN 84-6051-934-1.


  • www.siurana.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Siurana d'Empordà.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Siurana d'Empordà

    Escut oficial de Siurana d'Empordà

    Escut oficial de Siurana d'Empordà.

    Mapa de Siurana d'Empordà

    Situació del municipi de Siurana d'Empordà dins la comarca de l'Alt Empordà

    Marededéu. Segle XIII. Parròquia de Siurana

    Marededéu. Segle XIII. Parròquia de Siurana. Actualment al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

    Alfons II el Franc (1265-1291). Viquipèdia

    Església de Santa Coloma de Siurana d'Empordà. 1989

    Església de Santa Coloma de Siurana d'Empordà. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Renat I de Provença, dit el Bo (1409–1480). Viquipèdia

    Guerra Gran (1793-1795). Soldat d'infanteria lleugera

    Guerra Gran (1793-1795). Soldat d'infanteria lleugera. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

    Goigs de Santa Llúcia, capella del veïnat de Tonyà. Ca. 1890

    Goigs de Santa Llúcia, capella del veïnat de Tonyà. Ca. 1890. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés