Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

El dolmen de la Taula dels Lladres. 1907

El dolmen de la Taula dels Lladres. 1907. Antoni Bartomeus i Casanovas. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Fundació d´un aniversari a l'església de Sant Esteve de la Selva de Mar per voluntat testamentària de Pere Riera, pescador del lloc. 1631

Fundació d´un aniversari a l'església de Sant Esteve de la Selva de Mar per voluntat testamentària de Pere Riera, pescador del lloc. 1631. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

Mariner d'un vaixell pirata barberesc amb ballesta. Segle XVI

Mariner d'un vaixell pirata barberesc amb ballesta. Segle XVI. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

Segells municipals de Selva de Mar. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Creu de terme de la població de Selva de Mar. En baix relleu, una imatge de Sant Pere. Va ser destruïda el 1936. 1925

Creu de terme de la població de Selva de Mar. En baix relleu, una imatge de Sant Pere. Va ser destruïda el 1936. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Felicitació al President Francesc Macià per l'aprovació de l'Estatut de Catalunya a les Corts de Madrid. 13 de setembre de 1932

Felicitació al President Francesc Macià per l'aprovació de l'Estatut de Catalunya a les Corts de Madrid. 13 de setembre de 1932. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)

Restes d'antigues muralles. Torre de Can vives

Restes d'antigues muralles. Torre de Can vives. Viquipèdia - (Ampliar)

Restes d'antigues muralles. Detall del matacà de la torre de la plaça

Restes d'antigues muralles. Detall del matacà de la torre de la plaça. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Restes d'antigues muralles. Vista de la torre del carrer de Baix

Restes d'antigues muralles. Vista de la torre del carrer de Baix. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Restes d'antigues muralles. Vista de la torre d'en Vergès

Restes d'antigues muralles. Vista de la torre d'en Vergès. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)


La Selva de Mar

Història de La Selva de Mar.

Les primeres referències documentals. Al municipi hi ha el dolmen anomenat de la Taula dels Lladres, un dolmen rectangular amb sis lloses que componen la caixa i una sola llosa inclinada amb gravats de coberta. La cambra té 1,30 m d'amplada i 2,20 m de llargada màxima, amb una alçada interior d'1,60 m. Data de la segona meitat del 4000 aC.
Les primeres referències documentals són del segle X, i esmenten l’església de Sant Esteve de Mata, actualment Sant Sebastià; no s'indica de que hi hagués un poblat, però segurament hi havia un conjunt de masos dispersos. L’església i la vall eren propietat del monestir de Sant Pere de Rodes. El 974 consta que el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló va fer donació de l’església de Sant Esteve al monestir.

Dolmen de la Taula dels Lladres. 1925

Dolmen de la Taula dels Lladres. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L’epístola de Benet VI confirmant les propietats del monestir del 974 afirma que l'església de Sant Sebastià es trobava in valle Subiradellos, topònim que no es va mantenir. El lloc és esmentat el 1068 amb el nom de Mata, i en les Rationes decimarum del 1279 figura l’església de Silva. Al segle XIV és sovint documentada la parròquia de Sant Esteve de Mata i també de Sant Esteve de Mata de Selva, i així encara consta a la fi del segle XVII i al llarg del XVIII; el 1742 encara és citada l’església de Sant Esteve de Mata de la Selva de Mar.

Els temps medievals. Al terme s’han localitzat restes d’edificacions altmedievals, com els vestigis d’una torre al lloc dit el coll de la Torre i les ruïnes del Salt del Moro (1) i les situades a la Selva de Sant Romà i els seus voltants, com els casals del Redòs, del Turó d’en Batlle i de l’Estepera. La Selva de Sant Romà és a la vall alta de la riera de la Selva; amb aquest nom ja s’esmenta el 974 quan el comte Gausfred I se la reservà com a pròpia dins el territori que cedí al monestir de Sant Pere de Rodes; el 1063, passà al dit monestir.
La costa del Mediterrani va ser assetjada durant molts segles pels pirates i la població en patia els atacs; per aquest motiu, s’hi van construir torres de defensa. El 1397 es demanava fortificar l’església de Sant Esteve de Mata pels constants atacs dels pirates i sarraïns.
En el segle XV el territori de la Selva de Mar, corresponia pràcticament a l'actual terme municipal, sumat amb la part marítima del que avui és el Port de la Selva. La Selva disposava d’un batlle de l’abat, i el seu terme eclesiàstic estava fraccionat entre les parròquies de Sant Esteve de Mata i Santa Creu de Rodes, una enrevessada divisió que no seguia criteris de proximitat ni geogràfics. La capbrevació de propietaris del 1426, demostra l’existència d’un nucli urbà; s'hi descriuen vint-i-nou cases més o menys agrupades al voltant d’una plaça pública, i que la majoria posseïen un hort o un pati annex.

Ramat de bestiar oví davant el Mas Estela a La Selva de Mar. 1933

Ramat de bestiar oví davant el Mas Estela a La Selva de Mar. 1933. Josep A. Bertran. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Del segle XVI al XX. A les darreries del segle XVI es va construir l’església situada a la plaça del Camp de l’Obra i partir del 1565 comencen a aparèixer actes de naixement on no s’especifica si els primers inscrits van ser batejats a l’antiga capella o a la nova església.
Al nucli hi ha quatre torres de defensa, bastides als segles XVI i XVII, que han estat en part reconstruïdes: la torre del Camp de l’Obra, adossada a Can Vives, la torre de la Plaça de la Constitució, totes dues cilíndriques, la torre del Carrer Estret i la torre del Carrer Baix, rectangulars. Can Vives té una galeria d’arcades a l’alçada del pis i elements decoratius romànics procedents del monestir de Sant Pere de Rodes, cosa freqüent en diverses cases del poble. Al Casino Federal també hi ha elements romànics; a Can Maranges, amb obertures renaixentistes, el portal podria procedir de l’antiga església de Santa Creu de Rodes.
A finals del segle XVIII la població de la Selva de Mar va patir una devallada administrativa de la població després de la firma pel rei Carles III de la Carta Magna el 31 de juliol de 1787, que va significar la separació entre aquesta població i el Port de la Selva. Quan el rei va concedí al Port de la Selva, que perdien un extens territori; pel que fa a l’àmbit eclesiàstic, fins el 1929 l’única parròquia de la rodalia va ser la de la Selva, i les de la Vall de Santa Creu i del Port n’eren sufragànies.
L’agricultura i la cria de bestiar havien estat els recursos econòmics bàsics del municipi fins a la dècada del 1980. El bosc va ser substituït, sobretot a partir del segle XVIII, si no havia desaparegut abans, per les vinyes plantades en estrets bancals apuntalats amb espones de paret seca que s’esglaonen per les muntanyes, i que en alguns punts alternaven amb les oliveres. Després del desastre de la fil·loxera, a la fi del segle XIX, es replantaren només les feixes més accessibles, prop del poble i la riera o als vessants més baixos de la serra. La glaçada de 1956 va afectar notablement les explotacions agrícoles, el que es va traduir en una forta devallada demogràfica. Durant la Guerra Civil gran part dels arxius locals van ser destruïts.

Façana lateral i absis de l'església de Sant Sebastià. 1994

Façana lateral i absis de l'església de Sant Sebastià. 1994. Germà Garcia i Fernández. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Església de Sant Sebastià de la Selva de Mar. El primer document que l'esmenta és l'acta de donació del 974 del Comte Gausfred d'Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, que era bisbe d'Elna, al monestir de Sant Pere de Rodes, on, després d'esmentar altres esglésies, ho fa amb Ecclesiam Sancti Stephani quae est in valle Subiradellos.
Al mateix any el papa Benet VI confirmà a l'abat Hildesind en una epístola les possessions del monestir, entre les quals s'esmenta l'església de Sant Esteve. Posteriorment va ser conegut per Vall de Mata. Fins a les darreries del Segle XIV, aquest temple és anomenat en les esferes eclesiàstiques de Girona com Ecclesia parrochiale Sancti Stephani de Matha de Silva. La dedicació a Sant Sebastià no es va fer fins que l'advocació a Sant Esteve va ser traslladada a l'església del poble, la qual va ser construïda entre els segles XVI i XVII.
El 982 en un precepte del rei Lotari i el 990 en una epístola del papa Joan XV es torna a esmentar l'església Al segle XI, a l'Oblatio in monacum del 1063, de Pere, fill dels comtes Ponç I i Adelaida, surt esmentada l'església. El 1279, s'esmenta el temple en las Rationes decimarum.
Al segle XIV diversos documents fan referència a l'església, entre altres el que data de l'11 de març de 1397, una súplica de la gent del poble a l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes, en la qual demanen poder fortificar l'església de Sant Esteve, per defensar-se dels atacs dels serrins enemichs de la creu. i raonen que en atenció que en temps passats ells s'on estat robats, destruïts e malmenats per serrins enemics de la creu i com hi ha perill eminent de major dany irreparable en seguir en lo dit lloc per dits enemics, com en dit lloch no ha fors ni deffenció nenguna per los dits homens se puguen defensar e contrestar als dits enemics, supliquem que puguen fer en la iglesia una fortalesa per defensarse de sos enemichs, a II de Mars de 1397.
El 1691, en una llista de parròquies publicada per Francesc Romaguera, encara surt anomenada l'església amb el topònim de Mata, i també el 1742. Al principi del segle XVII es començà la construcció d'una parròquia al bell mig de l'actual nucli de població, moment en el que canvia d'advocació.

Vista general de Can Juicus, una de les darreres cases del poble, en el camí seguint serra amunt a La Selva de Mar. 1933

Vista general de Can Juicus, una de les darreres cases del poble, en el camí seguint serra amunt a La Selva de Mar. 1933. Josep A. Bertran. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Església de Sant Esteve de Selva de Mar. La primitiva església de Sant Esteve era l'actual ermita de Sant Sebastià, romànica, als afores del nucli de la vila. La nova es va construir quan aquest nucli s'aglutinà a finals del segle XVI o a inicis del XVII. L'església va ser possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Consta en la donació feta pel comte d'Empúries Gausfred el 974 i és confirmada aquest mateix any pel papa Benet VI: Sancti Stephani quae est in valle Subiradellos; també el rei Lotari el 982 i pel papa Joan XV el 990.
És esmentada el 1279 com ecclesia de Silva a les Rationes Decimarum. El 1316 i el 1362 Sancti Stephani de Mata i de Mata de Silva, respectivament, consta com a parròquia. El 1367, l'abat Arnau de Sant Pere de Rodes, accedí que Pere Porcell permutés els drets que tenia sobre Sancti Stephani de Mata per un altre benifet. Durant molt temps va ser l'única parròquia d'una rodalia molt extensa; l'església de Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu i, més tard, la del Port de la Selva, n'eren sufragànies. La construcció al nucli de la Selva de Mar de l'edifici original data cap a la fi del segle XVI i principis del XVII. A les llindes d'una porta i d'un armari encastat de la sagristia de l'edifici hi figura l'any 1605.
El 1929, Santa Maria de les Neus del Port de la Selva va ser erigida en parroquial i la de la Vall passà a dependre'n. Hi hagué fortes protestes i accions per part dels veïns de la Selva. La destrucció de la part meridional de l'edifici, frontis i cloquer, tingué lloc el mes de febrer del 1939 en explotar el material bèl·lic que hi havia dins l'església; en aquest moment es cremà tot el que de combustible contenia. La peça més notable era el retaule major barroc, de fusta del qual resta, com a únic vestigi, el bust d'un sant que es guarda a la sagristia. Segons alguns autors el retaule procedia de Sant Pere de Rodes
La reconstrucció va ser feta poc després d'acabar la Guerra Civil. Al frontis de l'església, desaparegut, hi havia la portada, de marbre del país, barroca classicitzant amb columnes, capitells i frontó rematat per esferes ornamentals, un rosetó i un seguit de badius de mig punt a la part superior que sonaven al terrabastall. El campanar era quadrat, amb arcs de mig punt i coberta de piràmide. Al mig de la plaça, davant la façana hi havia una creu de pedra damunt d'una alta columna, al mig de la qual, en baix relleu, hi havia la imatge de Sant Pere, que procedia del monestir de Sant Pere de Rodes i havia estat emplaçada davant l'entrada de la basílica del monestir. La creu de terme va ser destruïda el 1936. El retaule major actual és de l'any 1956.

Evolució demogràfica de Selva de Mar

Evolució demogràfica de Selva de Mar. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Referències històriques de la Selva de Mar", Jaume Quintana i Llauneta. 1986. Diputació de Girona. DL-GI 348-1986.
"El cap de Creus. Cadaqués, Roses, Port de la Selva i Selva de Mar". Anna Puig Griessenberger, Estela Illa Bachs i Marta Pi Vázquez. 2006. Guies de Patrimoni Local, Diputació de Girona. ISBN 84-95187-88-4.


Notes
(1) El Casal del Salt del Moro és una edificació d'època medieval, formada per un grup de petites estances rectangulars, on s'observen les ruïnes d'una construcció de planta rectangular de 15 per 10 m, i diversos murs que s'entrecreuaven a l'interior formant estances. Els murs, fets amb grans rebles de pissarra lligats amb fang, conserven alguna filada en opus spicatum. - (Tornar al text)


  • www.selvamar.cat------Web oficial de l'Ajuntament de La Selva de Mar.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de La Selva de Mar

    Escut oficial de La Selva de Mar

    Escut oficial de La Selva de Mar.

    Mapa de La Selva de Mar

    Situació del municipi de La Selva de Mar dins la comarca de l'Alt Empordà

    El rei Lotari I de França (941-986). Viquipèdia

    El papa Joan XV (?-996). Viquipèdia

    El papa Benet VI (?-974). Viquipèdia

    Goigs en alabanza de la gloriosa emperatris Santa Elena, venerada en la capella de Santa Creu, situada en la montanya de Sant Pere de Rodas, terme de Selva de Mar, bisbat de Girona. Ca. 1750

    Goigs en alabanza de la gloriosa emperatris Santa Elena, venerada en la capella de Santa Creu, situada en la montanya de Sant Pere de Rodas, terme de Selva de Mar, bisbat de Girona. Ca. 1750. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

    Església de Sant Sebastià. 1991

    Església de Sant Sebastià. 1991. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Goig de Sant Sebastià a la capella de Selva de Mar. 1954

    Goig de Sant Sebastià a la capella de Selva de Mar. 1954 - (Ampliar)

    Restes d'antigues muralles. Vista general de la torre d'en Birba

    Restes d'antigues muralles. Vista general de la torre d'en Birba. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

    Restes d'antigues muralles. Vista general de la torre d'en Birba

    Restes d'antigues muralles. Vista general de la torre d'en Birba. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

    Restes d'antigues muralles. Vista de la torre d'en Vergès

    Restes d'antigues muralles. Vista de la torre d'en Vergès. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés