Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Església de Sant Martí de Masarac

Església de Sant Martí de Masarac. Viquipèdia - (Ampliar)

Segell del papa Alexandre III (?-1181)

Segell del papa Alexandre III (?-1181). Viquipèdia - (Ampliar)

Castell de Vilarnadal. 1991

Castell de Vilarnadal. 1925. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El papa Climent VIII (1536-1590)

El papa Climent VIII (1536-1590). Viquipèdia - (Ampliar)

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (1640-1716)

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (1640-1716). Viquipèdia - (Ampliar)

Mosqueter del 'Tercio de Infantería Española Provincial de Sevilla'. Segle XVII

Mosqueter del 'Tercio de Infantería Española Provincial de Sevilla'. Segle XVII. Viquipèdia - (Ampliar)

Església de Sant Pere de Vilarnadal. 1925

Església de Sant Pere de Vilarnadal. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Segells municipals de Masarac. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).


Masarac

Història de Masarac.

Les primeres referències documentals. Les referències més antigues de les entitats de població que avui formen el municipi s'escriuen Maseracho (944), Mesaracho (1093), i Villarnatallo (1362). Per la seva pertinença a l’àrea de la vinya de l’Alt Empordà, s’hi observa la corba demogràfica característica de la zona, ascendent durant els segles XVIII i XIX (511 h el 1860); durant el segle XX la plaga de la fil·loxera provocà una minva demogràfica, que enllaçà amb l’èxode rural generalitzat del període 1950-70, en què es passà de 328 h a 291 h. A partir dels vuitanta del segle XX la davallada demogràfica continuà, però de manera desaccelerada fins el segle XXI (258 h el 1991 i 284 h el 2021).

Juliol 1073. Donació que fan Sunifred, prevere, i [...] als seus fills Adalbert i Ponç, clergue, d'unes terres situades al comtat de Peralada, als termes de les parròquies de Masarac i Capmany

Juliol 1073. Donació que fan Sunifred, prevere, i [...] als seus fills Adalbert i Ponç, clergue, d'unes terres situades al comtat de Peralada, als termes de les parròquies de Masarac i Capmany. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

L'església de Sant Martí de Masarac. El segle XI va ser reclamada pels benedictins de Sant Quirze de Colera, al municipi de Rabós, els quals pretenien que havia estat construïda pels seus antecessors el 844. La falsificació del document, pretesament de l’any esmentat, és dels segles XII o XIII. El 1093 el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, donà “Sancti Martini de Mesaracho” al monestir de Santa Maria de Vilabertran.
Aquesta església va ser parròquia fins el 1592, quan la parroquialitat passà a la propera església del priorat de Santa Maria de l’Om, dependent de Vilabertran. Actualment el culte parroquial es torna a celebrar a l’església de Sant Martí. El temple és preromànic, d’una nau amb un absis de planta trapezial, i ha sofert algunes alteracions. En resten els murs perimetrals, que presenten un paredat de pedres sense tallar disposades en espiga o inclinades en un sol sentit; a les cantonades hi ha grans carreus escairats. Hi ha algunes finestres espitllerades. La porta primitiva va ser substituïda per una porta romànica, del segle XII. La llinda i timpà són d'arc de mig punt. Actualment és tapiada, atès que, més tard, s’obrí una altra porta a la façana de ponent. La volta de la nau correspon també a una reforma tardana, i tot l’interior és cobert per una capa d’arrebossat.

Carrer de Masarac. 1988

Carrer de Masarac. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'església de Santa Maria de l'Om. El Priorat. El 1093, el bisbe de Girona Berenguer Guifré, donà l'església a Santa Maria de Vilabertran. El 1139 es fundà el priorat dependent d'aquest cenobi i hi ha notícies dels priors de l'Om des de l'any 1142 fins a mitjans del segle XIV. Una butlla papal del 1176, emesa per Alexandre III, confirmà la pertinença del temple de Sanctae Mariae de Ulmis a la col·legiata de Vilabertran. En el Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 apareix esmentat com el prioratu de Holmo i en els nomenclàtors del segle XIV hi figura el Prioratus sancte Marie de Ulmo. El priorat va ser suprimit el 1592 pel papa Climent VIII en secularitzar la comunitat de Vilabertran.

Església de Sant Pere de Vilarnadal. 1925

Església de Sant Pere de Vilarnadal. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Al segle XI, el temple era de nau única i, posteriorment al segle XII, se li afegiren dues naus laterals, que li donaren planta basilical. També d'aquesta època és la reforma de la portalada. En època moderna, probablement pels voltants del 1783 el temple va ser reformat amb l'enderrocament de la nau septentrional, i la volta i tot el costat nord de la nau central. La nau nord no es tornà a aixecar. La nau central va ser reparada i la de migdia anul·lada i transformada en capelles laterals i sagristia, quedant només la central pel culte. Actualment aquesta fragmentació de la nau de migdia no existeix.
De l'obra romànica més primitiva en resta la meitat meridional de l'absis major, decorat amb arcs llombards, i el mur meridional de la seva nau, amb les finestres de doble biaix ornades amb dents de serra. L'antiga nau central presenta aparell de carreus rectangulars de pedra calcària, possiblement de finals del segle XI. Actualment, el temple presenta dos elements directament relacionats: el cementiri situat a l'extrem nord-est de l'absis principal i les restes de l'antic priorat de l'Om, reconvertides en un mas amb pati, adossat a l'absidiola de la nau de migdia del temple.

Castell de Vilarnadal. Segle XIV-XV

Castell de Vilarnadal. Segle XIV-XV. Maite Oliva Alsina, Viquipèdia - (Ampliar)

Vilarnadal. L’església de Sant Pere de Vilarnadal s’esmenta el 1362 com a sufragània de la parròquia de Masarac; a principis del segle XVII figura ja com a parròquia independent. És un edifici del segle XVII o XVIII, d’una nau acabada amb una capçalera rectangular a l’exterior i semicircular a l’interior. La porta del frontis és resseguida per una orla barroca en relleu. Damunt la llinda hi ha altres relleus amb els emblemes del patró.
El castell de Vilarnadal és situat al cim d’un pujol poc elevat; actualment s’utilitza com a masia, i per tan bona part de la seva estructura defensiva ha estat alterada. És un edifici de planta rectangular, amb dues torres cilíndriques angulars, amb espitlleres d’arma de foc. És notable l’antiga façana principal coronada amb merlets, i les restes d’un matacà, un portal de gran dovellatge i una finestra coronella gòtica, ornamentada amb arquets trilobulats, com una altra que hi ha al mur de migdia, dels segles XV-XVI. Tot indica que el castell de Vilarnadal va ser propietat d'una branca de la família Canadal durant el segle XV. Els Canadal eren els senyors del castell de La Jonquera. El 1410 figura Pere de Canadal com a senyor del lloc de Vilarnadal.

Castell de Vilarnadal. 1936

Castell de Vilarnadal. 1936. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

A finals del mes de juny de 1677, durant les campanyes del 1673-1678 de les guerres franco-espanyoles, davant del castell de Vilarnadal, hi hagué enfrontaments entre l'exèrcit espanyol i francès, aquest a les ordres del duc de Noailles. Aquests fets precedeixen l'anomenada batalla del barranc d'Espolla, que es produí el 4 de juliol i que significà una gran desfeta per a les tropes del duc de Moteleon (1).
Vilarnadal és el lloc d'origen del Xiriminimí, una dansa catalana que es cantava i ballava en temps de veremes, abans de plegar la feina i en estones de lleure que tenien els veremadors. Diu la tradició que el mot "xiriminimí" podria ser una referència irònica al broc de banya de les bótes de cuir, anomenat "xeremina", i que es relacionaria bé amb els moments en què es feia el ball, molt escaient per a fer córrer la bóta.

Evolució demogràfica de Masarac

Evolució demogràfica de Masarac. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 11 focs; 1515, 6 focs; 1553, 12 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Aproximació a l’estudi d’alguns retaules altempordanesos (1620-1650)". Èrika Serna i Coba, Joan Serra i Perals. 1999. Annals Institut d'Estudis Empordanesos, Figueres, volum 32.
"La nueva frontera mililtar en la Cerdaña. Las defensas de Puigcerdà (1659-1683)". Antonio Espino López. 2021. Chronica Nova, 47.


Notes
(1) "En 1677, la campaña terminó muy pronto tras la derrota del barranco de Espolla, que Alain Ayats ("Louis XIV et les Pyrénées catalanes") llama la batalla de Orlina, según las fuentes hispanas, la indebida, por precipitada, carga del duque de Monteleón causó la muerte de cuarenta y dos oficiales y más de cien heridos, pero no señalaron las pérdidas de soldados. Según las fuentes galas, fueron nada menos que mil ochocientos entre muertos y heridos, además de trescientos prisioneros. Del lado galo habría doscientos veinte muertos y seiscientos dos heridos. El nuevo virrey de Cataluña, conde de Monterrey, permaneció con el resto de las tropas de campaña en Olot intentando obstaculizar los movimientos franceses tanto en el Ampurdán como en la Cerdaña, donde robaron ganado". [...] "Tomás Arias Pacheco toma posesión en 1677 del mando del Tercio de Infantería Española Provincial de Sevilla, que se reincorpora al Ejército que está al mando del Conde de Monterrey. El Tercio asiste el 4 de julio a la acción de Espolla, en la que sufre, como las demás tropas, una fuerte y completa derrota." ("La nueva frontera mililtar en la Cerdaña. Las defensas de Puigcerdà (1659-1683)". Antonio Espino López) - (Tornar al text)


  • www.masarac.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Masarac.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Masarac

    Escut oficial de Masarac

    Escut oficial de Masarac.

    Mapa de Masarac

    Situació del municipi de Masarac dins la comarca de l'Alt Empordà

    Església de Sant Pere de Vilarnadal

    Església de Sant Pere de Vilarnadal. Maite Oliva Alsina, Viquipèdia - (Ampliar)

    Escut d'armes del ducat de Monteleon.

    Adrien Maurice de Noailles (1678-1766)

    Adrien Maurice de Noailles (1678-1766). Viquipèdia - (Ampliar)

    Filoxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae). Viquipèdia

    Masia de Vilarnadal. 1925

    Masia de Vilarnadal. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Monestir de Santa Maria de l'Om

    Monestir de Santa Maria de l'Om. Viquipèdia - (Ampliar)

    Castell de Vilarnadal. 1925

    Castell de Vilarnadal. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés