Del segle XVII al XX. Des de mitjan segle XV compartien la senyoria els vescomtes de Rocabertí i els Perellós-Fenollet-Torrelles-Lanuza, però el 1625 el vescomte Francesc Jofre de Rocabertí recuperà el domini total de la baronia, que mantingueren els seus descendents fins a la fi de l’Antic Règim. Els Rocabertí cediren al segle XVIII una bona part de les terres ermes a la gent del poble; les varen artigà i plantaren vinyes i oliveres; amb les pedres dels erms es feren les tanques i les característiques barraques amb pedra seca i volta cupular i portes d’arc de mig punt, interessant mostra d’un tipus d’arquitectura popular d’arrel molt antiga.
Durant la Guerra de Successió de la primera dècada del segle XVIII, les tropes borbòniques van ocupar la vila i el castell. La fortalesa va quedar greument afectada per culpa d'una explosió.
La Guerra Gran (1790-1795), l'enfrontament entre la França revolucionària i Espanya, també va afectar la vila, que va ser ocupada per les tropes franceses, la retirada de les quals va ser només un breu parèntesi; l'any 1808 va esclatar la Guerra del Francès que, igualment, va tenir com a escenari la comarca de l'Empordà. L'ocupació francesa va provocar en els llersencs un sentiment de rebel·lió i varen practicar la desobediència civil, no pagant impostos.
El segle XIX, va ser protagonitzat per les successives Guerres Carlines entre els absolutistes i els liberals, durant les quals es va fortificar i utilitzar el recinte murallat del castell. Llers es va decantar pel bàndol liberal de la reina Isabel, per la qual cosa les tropes carlistes van saquejar la vila. A finals del segle, i com a conseqüència dels efectes causats per la fil·loxera, les plantacions de vinyes de l'Empordà es van veure greument afectades. Durant aquests mateixos anys, les oliveres es van veure igualment malmeses per una plaga, cosa que va provocar uns efectes devastadors en l'economia del poble. Es va poder recuperar la producció després de l'hivern del 1891.
Ja entrat el segle XX, la base econòmica de Llers continuava sent l'olivera. Tot i així, sistemàticament es va començar a substituir per la vinya, implantant els nous ceps provinents de França. Durant la I guerra Mundial (1914-1918) Llers es va aprofitar de la manca de carbó mineral de França venent la fusta de les oliveres que ja no donaven fruit.
Al final de la Guerra Civil, el 8 de febrer de 1939, amb la imminent victòria franquista, l'exèrcit republicè va volar el seu arsenal acumulat a l'església, unes 200 t de trilita, el que va provocar la destrucció total del temple i de gran part dels edificis del poble que es trobaven al seu voltant. Es té constància de la destrucció de l'església, el castell i diferents cases pairals com la de Can Capmany, Can Batlle, Can Comas o Can Casagran entre d'altres (2).

Torre del castell de Llers. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els castells de Llers. La xarxa defensiva del castell de Llers era formada per onze castells. Dins la vila hi havia el castell de Bellver (o Inferior o d’Avall), vora l’església parroquial de Sant Julià, volat el 1939. A tramuntana de l’església parroquial, també molt pròxim, hi havia el castell de Cabrera; sembla que ja al segle XVIII havia estat convertit en habitatges. Un altre castell dins la vila era el castell Destorrent (o d’en Roig), que al segle XVIII ja no existia. Havien estat possessió de diversos personatges (Arnau de Biure, Arnau de Cabrera, Berenguera Destorrent) i tots tres passaren al segle XV a Jordi d’Assalit, que els deixà a l’hospital de Llers el 1488. El castell Desvinyol (o de Plavinyes o de Puigventós), desaparegut també al segle XVIII, i passà de mans de Gallard Desvinyol als senyors del castell d’Hortal.
Prop del veïnat de la Vall, a la carretera als Hostalets, hi havia el castell Desgüell (o de la Vall), al lloc que ocupa avui un casal dels segles XVII i XVIII, que al segle XVIII era dels barons d’Esponellà, i el Castell Sarraí, les restes del qual són prop del Mas de la Pujada (va ser de la família Prats-Mates, que Felip V va fer barons de Sarraí). Al vell camí de Llers a Pont de Molins hi havia el castell dels Gorgs, del qual hi ha escasses restes, mig kilòmetre al nord de l’anterior.

Accion del dia 7 de junio de 1794 entre el lugar de Llers y Puente de Molins en la q.e fueron derrotados los Franceses con pérdida de mas de 600 muertos 900 heridos y 14 prisioneros contandose entre los primeros el Teniente General bien reputado Labarre. Segle XVIII. Universitat de Barcelona - (Ampliar)

El castell d’Hortal (anomenat també Ordal en documents antics) és a poc més d’un km a ponent de Llers, prop del Mas Estela; hi ha restes notables. Esmentat ja el 1099 en un pacte entre Bernat II de Besalú i el primer vescomte de Rocabertí, que el senyorejava el 1128, Ponç II d’Empúries se n’apoderà; el posseí des del segle XIII la família Hortal. Dels altres tres castells que formaven part de la xarxa defensiva abans esmentada dos són fora del terme: el de Molins a Pont de Molins i el de les Escaules a Boadella; el tercer és el de Montmarí. Aquest castell s’alçava en un petit tossal a la dreta de la Muga, prop de la divisòria entre el municipi de Pont de Molins amb els de Llers i Boadella. El mateix cingle protegia el castell per ponent, per tramuntana i per llevant, únicament a migdia restava sense defensa natural. Actualment les ruïnes del castell de Montmarí consisteixen en una construcció de planta rectangular protegida, a migdia, per uns murs que se li adossen en angle recte.
El castell principal estava situat en una zona fronterera, al principi amb el comtat d'Empúries. Així, el 1128, el comte Ponç Hug d'Empúries s'apoderà de diversos castells entre ells el de Llers. Va ser, però, derrotat i Llers tornà al seu antic senyor. Durant la segona meitat del segle XIII, el castell passà a la família Rocabertí que el 1276 hi construí importants fortificacions. Abans del setge de Girona de 1285, l'exèrcit francès trobà gran resistència en el castell de Llers, fortalesa clau de l'Empordà, que va ser pres, després de molts esforços, pel rei Felip l'Ardit. Posteriorment, el castell de Llers continuà tenint un paper important en la defensa de la frontera nord catalana. El 1292, disposava d'una guarnició de 15 homes.
Els vescomtes de Rocabertí continuaren posseint el senyoriu. L'any 1319, feren jurament de fidelitat al bisbe de Girona per uns drets eclesiàstics relacionats amb la fortalesa. Un segle més tard, el 1409 el castell de Llers ja havia estat incorporat a la corona. Durant la Guerra dels Remences (1485), els pagesos s'apoderaren del castell. Des de mitjan segle XV compartien la senyoria els vescomtes de Rocabertí i els Perellós-Fenollet-Torrelles-Lanuza, però el 1625 el vescomte Francesc Jofre de Rocabertí recuperà el domini total de la baronia, que mantingueren els seus descendents fins a la fi de l'Antic Règim.

Evolució demogràfica de Llers. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 56 focs; 1515, 64 focs; 1553, 70 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Llers", Antoni Egea i Codina. 2019. Quaderns de Revista de Girona, Diputació de Girona. ISBN 84-1580-874-9
"Historia de la Villa y Castillo de Llers. Premio de la Dirección General de Bellas". 1966. Revista de Girona, núm. 34.
"Llers. Els homes i els fets", Antoni Egea i Codina. 1979. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 14.
"El recinte murallat de la Força de Llers", Antoni Egea i Codina. 1984. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 17.
"Llibre de racionaris de la vila i del castell de Llers". Gregori Pallisser. 1730.

---

Notes
(1) Arnau de Llers havia reunit les possessions paternes dels Cervià (el castell de Púbol i dominis a Bordils, Juià, la Pera i Cassà de Pelràs) i per part de mare, la baronia de Llers, que comprenia també Pont de Molins, amb dominis a Sant Llorenç de la Muga, Bassegoda, Rocabruna, Beget i Segueró. Un descendent seu, Guillem de Cervià, vengué la baronia de Llers, abans del 1276, als Rocabertí. - (Tornar al text)

(2) El barri del castell era anomenat antigament la Vila d’Amunt i hom anomenava Vila d’Avall al de l’església, més inferior, on hi havia l’hospital medieval esmentat el 1309 i amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, la capella de Sant Sebastià, feta al segle XVI per un vot de poble, i el castell de Bellver, edificis tots destruïts en l’explosió durant la Guerra Civil. - (Tornar al text)

---

www.llers.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Llers.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)