Felip V. Pintura de Hyacinthe Rigaud, 1700. Palau de Versailles. Viquipèdia
Goigs del glorios sant Cels martyr, que ab singular devociò venera lo lloch de Fortiá. 1779. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
Sometent de la Guerra del Francès. 1809. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)
Vista de Fortià. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Milicià de la CNT. 1936. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)
Fortià
Història de Fortià.
El nom del poble.
Fortià, en opinió de Coromines, prové d'una aplicació tardana de l'antropònim Fortià. En documents del 971, 974 i 982, el nom propi de la població era Palol, com altres pobles empordanesos, i se li aplicà tardanament, com sobrenom, el prenom de Fortià, "metonímia que en aquest cas acabà per borrar el nom propi, per tal com així s'evitaven malentesos amb els massa nombrosos homònims Palol" (Corominas, op. cit). Segons Enric Moreu-Rey i Pere Balañà, el nom de la població deriva de l'antropònim llatí Fortius. Aquests lingüistes proposen que prové del llatí Fortianus, derivat de Fortius, nom propi de persona. El de Fortianell és el resultat de la derivació del nom del nucli més proper, Fortià, al qual és afegida una desinència diminutiva, un procés recorrent a tot el territori català.
Les primeres referències documentals.
Fortià era travessat per la via Heràclia que unia Cadis amb Roma. Aquest camí sortia d'Empúries per Cinclaus, trencava cap al nord, passant per Pelacalç i Saldet; continuava per la Bomba, Riumors i Fortià fins arribar a Castelló d'Empúries i, d'allà, fins a Delfià i Rabós. Superat el coll de Belitres, arribava a Cotlliure seguint els cursos dels rius Orlina, Freixe i Ravener. Posteriorment es va convertir en via Augusta, a la part hispana, i via Domitia, a l'altra banda dels Pirineus.
El document més antic conegut que esmenta Fortià és una epístola del papa Benet VI del 971 adreçada a l'abat Hildesind en què s'esmenta Fortià i Fortianell (in villa Palatioli quem vocant Furtianum superiorem et Furtianellum minorem) i igualment en un precepte de Lotari del 982 i, també, en una epístola de Joan XV del 990; en aquesta primera època el poble s'anomena també Palol.
L'església és esmentada des del 1150, quan va ser consagrada la de Sant Mamet de Riumors i el bisbe de Girona, Berenguer de Llers, volgué dotar el nou temple amb una extensa possessió situada el terme de l'església de Santi Juliani de Fortiano, a la que s'oposà l'abat de Sant Pere de Rodes i altres personatges, entre els quals un tal Ponç de Fortianello. Figura en les "Rationes decimarum" del 1279 i 1280 i als nomenclàtors del segle XIV com a parròquia.
1 d'abril 1501. Fra Pau Vicens, cellerer de Sant Pere de Rodes i prepòsit de Fortià, reconeix a Bartomeu Llac, de Fortianell, la tasca per una terra situada a Fortià, indret de Camp es Pont. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)
Fortià medieval.
El 1282 el comte d'Empúries Ponç Hug IV atorgà llicència a l'abat del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, per poder bastir una nova població a la parròquia de Sant Julià de Fortià amb la declaració d'homes lliures dels mals usos i obligacions militars per a tots aquells nous pobladors, així com també l'elecció de batlle i la jurisdicció civil i la meitat de la criminal o penal. Aquest privilegi del segle XIII es tracta d'una verdadera carta de població. El 1283, el mateix comte d'Empúries concedia l'exempció dels mals usos. El 1405, en prendre possessió del comtat d'Empúries el rei Martí I confirmà aquesta franquícia.
El primer recompte d'habitants de què es disposa és el fogatge de 1497, on apareixen 27 focs a Fortià i 6 a Fortianell. El recomptes de 1553 atribueix un lleuger augment, amb un total de 40 focs. Fortià hauria passat d'uns 148 habitants a finals del segle XV a 180 mig segle més tard. El 1623 una escriptura notarial transcriu una acta de tots els caps de casa “in platea publica” enumera 24 de Fortià i 3 de Fortianell, és a dir, un total de 121 habitants en total.
La Guerra de Successió.
La derrota dels catalans en la Guerra de Successió comportà la pèrdua d'autonomia política reflectida en la publicació del Decret de Nova Planta del 1716 per part de les noves autoritats borbòniques que suposà, entre altres canvis, la substitució dels càrrecs municipals votats pel nomenament a dit dels regidors per part del corregidor corresponent. S'implantava un model territorial castellà, centralista i uniformista. Fiscalment es creà un nou impost, el cadastre, que gravava els béns immobles, terres i cases; s'establí el servei militar obligatori, que afectava una cinquena part dels homes joves; s'obligava a confeccionar un senzill i esquemàtic pressupost municipal per comprovar la capacitat impositiva dels súbdits.
El 1718 Fortià comptava amb 186 habitants i el 1787 en el cens de Floridablanca en constata 327, augment relacionat amb la bonança econòmica general d'aquest segle. Un capbreu datat l'any 1726 a favor del monestir de Sant Pere de Rodes esmenta que Fortià estava emmurallat, atès que tres capbrevants reconeixien tenir cases fora de la “força”, i a més que un camí públic, ja llavors mig esborrat, passava vorejant la muralla.
La Guerra Gran (1793-1795).
Tingué una forta incidència a la comarca: les campanyes suposaren ocupació del terreny per diferents tropes, reaparició d'un exèrcit popular de miquelets, i sometents, i obligació de fer els proveïments necessaris a la tropa. La població civil hagué d'abandonar les seves cases i desplaçar-se lluny de les zones d'enfrontament i de perill bèl·lic (1). Una de les accions més importants va ser la batalla del Fluvià, on el general francès Beaufort va acampar prop de Fortianell, fetel que provocà la immediata fugida dels pobles veïns.
La Guerra Gran i la Guerra del Francès representaren un retrocés demogràfic i econòmic, però molt aviat el país es va refer i durant el segle XIX hi ha una represa i un ascens considerable en ambdós aspectes. L'any 1826 vivien al poble 338 persones. El cens de 1857 dóna la xifra més alta del segle, un total de 484 habitants. L'any 1930 es produí un màxim històric de 564 habitants.
La Guerra del Francès (1808-1814).
Quan l’any 1808 esclatà la Guerra del Francès, Fortià en prou feines havia tingut temps de refer-se de l’impacte demogràfic i de danys materials produït a la població pels efectes més directes de la Guerra Gran. Durant els anys de la Guerra del Francès, Fortià patí l’ocupació de les tropes napoleòniques que li impedí fer efectiu l’import del cadastre perquè, segons els membres de l’Ajuntament, els documents en qüestió restaren en mans del invasors.
El 9 de febrer de 1808 les tropes de Duhesme travessaren la frontera per La JonqueraLa Jonquera i iniciaren el trànsit per la Península. Des d'aquest moment, les poblacions de la comarca hagueren d'assumir el manteniment dels soldats francesos, allotjar-los i alimentar-los. S'acabava d'iniciar la Guerra del Francès que s'allargaria fins al 1814. Fortià form` part del Corregiment de Figueres i durant els anys del conflicte no pagà l'import del cadastre, ni se sabia quina quantitat era atès que el poble havia quedat envaït i, a més, tot els documents els tenien els napoleònics.
La primera meitat del segle XIX.
Amb el Reial Decret de 19 de febrer de 1836 s’inicià la desamortització de Mendizábal que afectà els béns del clergat regular. En el cas de Fortià es posaren a la venda totes les propietats que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes des de l’època medieval en el terme municipal. Pel que fa a les propietats rústiques es varen subhastar 22 finques que sumaren un total de 165,5 vessanes amb un valor de venda de 1.270.230 rals de billó.
L’any 1843 amb motiu de la insurrecció centralista que tingué lloc durant l’estiu i la tardor a diverses ciutats de l’Estat espanyol i Catalunya, un escamot de milicians partidaris d’aquesta facció s’endugueren 1.917 rals de billó corresponents al tercer trimestre de les contribucions diposat a l’Ajuntament de Fortià per proveir els insurrectes centralistes refugiats al castell de Sant Ferran de Figueres sota l’amenaça d’emportar-se empresonats tots els membres de l’Ajuntament.
La segona meitat del segle XIX.
Amb la Llei general de desamortització, de l’1 de maig de 1855, s’inicià la desamortització de Madoz que afectà els béns de l’Estat, del clergat secular, els ordes militars, les confraries, les obres pies i els propis i comuns dels municipis. Pel que fa a les possessions de l’església a Fortià, i segons un document de l’any 1874, afectà la casa de la Doma o de la Caritat, la rectoria, dos camps de 5,5 vessanes, dos horts de 12 vessanes, i tres peces de terra més, sense especificar-ne la categoria, de 6 vessanes. Entre les possessions dels propis de Fortià, la incautació afectà la casa de l’hostal.
L’any 1872, pocs mesos després de l’inici de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), un escamot carlí es va presentar a Fortià i, sota amenaça, s’emportà de l’Ajuntament un trimestre sencer de la contribució. Pel que sembla entre els anys 1874 i 1875, els escamots carlins es presentaren en diverses ocasions al poble. Així ho van fer constar els membres de l’Ajuntament en l’expedient que tramitaren per al·legar l’incompliment en els terminis de pagament de la contribució de consums d’aquests anys. El 1875 el caporal Pujol, veí de Fortià, va ser empressonat pels carlins als voltants de Figueres quan anava al poble a gaudir d’una llicència de tres mesos. L’any 1877, un cop ja acabada la guerra, una comissió integrada per l’alcalde, Salvi Tibau, Pere Fajol i Jordi Baldoira va anar a Roses en representació de Fortià a rebre el rei Alfons XII que feia escala en aquesta vila.
La Segona República.
El dimarts dia 14 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar des del balcó del Palau de la Generalitat de Barcelona la República Catalana. L’efecte de la proclamació del nou ordre republicà a la ciutat de Figueres i a altres pobles de la comarca va arribar ràpidament a Fortià i la constituïda Junta de Defensa de la República es va fer amb el control efectiu del poder a l’Ajuntament. Després d’una votació entre tots els presents es va nomenar president i alcalde Miquel Pla.
El sis d’octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català, com a conseqüència de la constitució, el dia 4 d’octubre, d’un govern de la República espanyola en el qual entrava a formar part la CEDA, una organització de dretes considerada antirepublicana i antiautonomista. El fracàs del moviment va comportar la detenció del govern de la Generalitat, que va ser jutjat i condemnat a trenta anys de presó, la suspensió de l’Estatut d’Autonomia i de nombrosos ajuntaments catalans.
Catorze dies després dels fets dels sis d’octubre, l’Ajuntament de Fortià va acordar acatar les ordres del nou règim i de les seves institucions. Dos dies més tard, una comissió formada per l’alcalde Joan Cabrafiga i el secretari Miquel Pla es traslladaren a Girona a trametre personalment al comissari de la Generalitat i tinent coronel Jesús Masia l’adhesió de la corporació de Fortià al president de la Generalitat i al general Batet.
El dia 23 d’octubre, per ordre de l’autoritat militar, el sergent de la Guàrdia Civil de Castelló d'Empúries, va procedir a la destitució de l’Ajuntament i va nomenar alcalde gestor Josep Planella. Les actes de l’any 1936 recullen les queixes de molts veïns de Fortià sobre els abusos comesos per la Guàrdia Civil durant aquest període i fins i tot se’n demana la supressió “pels odis que s’han creat”.
El març de 1936, una comissió de representants de Fortià varen assistir als actes que en honor del restituït govern de la Generalitat es varen celebrar a Barcelona, entre els que hi havia l’alcalde Joan Cabrafiga.
Durant els primers mesos de 1936, el poble patí una greu situació d’atur a causa del repartiment desigual de la propietat i les condicions dels contractes d’arrendament de les terres. Una comissió integrada per l’alcalde, Joan Cabrafiga, i el secretari de l’Ajuntament, Miquel Pla, es varen reunir a Barcelona amb el conseller Joan Comorera per buscar solucions a aquest problema.
La Guerra Civil.
Amb motiu de la declaració de l’aixecament militar contra la República, el 18 de juliol de 1936, la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya decretà la destitució dels regidors no inclosos en les llistes de partits integrants del Front d’Esquerres. En aplicació d’aquest decret de 22 de juliol de 1936, el 8 d’agost van ser destituïts Josep Via i Prats i Salvador Planas i Solà. Els substituïren dos suplents de la llista del Centre Republicà Federal, Ramon Subirà i Tell i Vicenç Colomer Casamitjana.
Paral·lelament a la aplicació del decret de 22 de juliol, es creà a Fortià el Comitè de Milícies Antifeixistes, format per representants dels sindicats i del Front d’Esquerres. Aquest Comitè tot i que només es mantingué en actiu durant tres mesos, exercí les funcions de l’ajuntament (2).
La Generalitat decretà la dissolució dels comitès el 9 d’octubre de 1936 i establí la reorganització dels ajuntaments amb els representants de tots els partits i sindicats del Front d’Esquerres de Catalunya en la mateixa proporció que intervenien en el govern de la Generalitat: tres representants d’ERC, tres representants de la CNT, dos representants del PSUC, un representant del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), un representant d’Acció Catalana Republicana i un representant de la Unió de Rabassaires.
El 7 de febrer del 1939, el front de guerra estava situat a la línia que formaven les poblacions de Torroella de Montgrí, Girona, Olot, Ripoll i la Seu d’Urgell; en dos dies l’Empordà va ser ocupat per les tropes del Cos d’Exèrcit de Navarra, comandat pel general Solchaga. Amb l’entrada de les tropes nacionals el 9 de febrer de 1939 a Fortià es capgirà la situació política.
La postguerra i el franquisme.
El 22 de febrer de 1939 la comissió gestora va trametre al general Franco l’agraïment per l’alliberament de Fortià. A principis d’abril, el Govern Militar de Girona demanà a l’Ajuntament que constituís una junta de ciutadans per tal d’informar sobre tots els individus del municipi d’ideologia esquerrana o que haguessin col·laborat amb el Front Popular i de tots aquells considerats desafectes al règim. Per aquest motiu, a finals d'aquest mes, es constituí la delegació local de les FET i de les JONS de Fortià. Es varen nomenar com a membres de la primera junta a Dalmir Carbó, Joaquim Badosa, Jaume Busquets, Josep Pagès, Antoni Tibau i Pere Bolasell.
El 31 de maig del mateix any es presentà a l’Ajuntament una representació militar que procedí a la depuració de diferents veïns del poble en relació a les seves actuacions i responsabilitats durant l’etapa republicana. El 7 de juny, i per ordre de la superioritat es realitzà la castellanització dels noms dels carrers que en alguns casos foren substituïts per nous noms. Finalment el dia 22 de juliol de 1939 es constituí el primer Ajuntament de l’etapa franquista, presidit per Salvi Brugués, qui exercí fins a principis de 1940. El succeïren Teodor Feliu (1940-1941) i Conrad Planas (1941-1949).
Pel que fa a les execucions, els empresonaments i la repressió, alguns veïns de Fortià en patiren les conseqüències més directes. Miquel Pla i Coll, alcalde provisional i secretari de l’Ajuntament durant la República, va ser condemnat a mort el dia 13 de maig de 1939 i afusellat a Girona, el dia 12 d’agost d’aquest mateix any. En dos anys, 1939 i 1940, setze persones ingressaren a la pressó de Figueres, entre els quals alguns regidors del període republicà i els alcaldes.
Les obres de reconstrucció de l’església no s’acabaren fins a l’any 1949. Per a la reconstrucció de l’altar major i de l’església, l’any 1948, es varen utilitzar 8.898,60 pessetes de les 11.898,60 pessetes que varen resultar de la venda de quatre títols per valor de 10.000 pessetes que estaven dipositades a la Banca Perxes de Figueres des de l’etapa republicana.
L’escassedat d’aliments, sobretot durant els primers anys posteriors a la guerra, va comportar que el juny de l’any 1940 es constituís una Junta per a la recol·lecció de la patata, encarregada de la recollida, transport i distribució de la patata primerenca.
Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià.
El temple és d'estil gòtic tardà, del segle XV i acabat el XVI, data que figura a la portada. Probablement aquesta església va ser bastida en substitució de l'anterior, documentada des del segle XII, que va quedar molt malmesa per causa de l'aiguat del 1421.
L'església és d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal, dividida en tres crugies per dos arcs torals apuntats. Les voltes de la nau, del presbiteri i de la majoria de les capelles laterals són de creueria. Hi ha un cor d'arc rebaixat i volta, també de creueria.
Al frontis hi ha la portalada, rectangular. La llinda té una inscripció en llatí i la data de 1573. Sobre la llinda hi ha un guardapols i una fornícula sense imatge emmarcada per una arquivolta de mig punt que sobresurt del mur. Al centre de la façana també hi ha un rosetó. Al costat esquerra hi ha el campanar, de planta quadrada, amb dos pisos d'arcs de mig punt i coberta apiramidada. A la part alta trobem una gàrgola a cada costat. A l'altre banda de la façana, una altra torre, construïda al segle XX, d'alçada inferior que la primera, també de planta quadrada però aquesta totalment cega, i només a la zona posterior té una obertura rectangular. A la part superior de la façana entre les dues torres, hi ha merlets esglaonats, decoratius. El mur lateral dret està en part arrebossat, a diferència de la resta de l'església on es pot apreciar l'aparell. L'absis és de planta pentagonal, i a cada un dels angles hi ha contraforts de carreus entre els quals hi ha finestres de mig punt.
Dins del temple es conserven vuit làpides i dues osseres datades entre el segle XVII i el XX, algunes de les quals en molt bon estat de conservacié. És l'únic testimoni dels enterraments anteriors a l'època del nou cementiri.
Casa dita de la reina Sibil·la. Albert Sarola - Viquipèdia. - (Ampliar)
La casa de la reina Sibil·la.
Des de mitjan del segle XX l'advocat i polític franquista Andreu Brugués i Llobera va fomentar la creença que aquest edifici es troba en l'emplaçament de l'antiga casa dels Fortià, sense provar documentalment aquest fet. Aquest edifici anteriorment eren dos hospicis propietats dels Ferrer, que van ser aprofitats per bastir el casal renaixentista. Fins ben entrat el segle XX la casa era coneguda com la Casa Gran, tant a la documentació familiar dels Ferrer com a la municipal. L'altre designació del catàleg oficial, Borrassana, no correspondria, atès que aquesta casa està situada a la plaça del poble. A la dècada de 1620 el cavaller i donzell Pere Ignasi Ferrer va deixar constància en pedra del seu ascens social com a noble, administrador i governador general del Comtat d'Empúries.
Les intervencions arqueològiques documenten una gran densitat de restes de diferents cronologies. Les alt-medievals se situen majoritàriament a la meitat nord de l'immoble, formades per magatzems o sitges i un seguit d'estructures de funció indeterminada. La resta de les localitzades, distribuïdes per tot l'immoble, daten del segle XVII. No s'ha trobat cap resta que es pugui adscriure al segle XIV, descartant en un principi una cronologia baix-medieval. No obstant, l'alçat de les façanes nord i oest podrien ser anteriors a la principal (XVII) pel fet d'estar formades mitjançant una paret de tàpia d'un gruix considerable, contrastant amb els carreus de la façana L'immoble va ser adquirit per l'Ajuntament de Fortià el 2008 per un valor de 660.025 €.
És un edifici aïllat a l'entrada del poble, al carrer de la reina Sibil·la, un casal de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants. La portalada és rectangular i té la llinda decorada amb un fris de motius vegetals en baix relleu i un petit escut al centre. A sobre d'aquesta s'obre una gran finestra de dimensions gairebé com les de la porta, amb una inscripció en llatí en el guardapols: "Nvnquam vidi iustum derelictum". Les altres tres finestres són d'obertures rectangulars i en destaca la de l'extrem amb una llinda amb un escut i la inscripció: "Pere Ignasi Ferrer 1628". Aquesta façana principal està construïda amb carreus, mentre que la resta de murs de l'edifici són bastits amb pedruscall i argamassa. També consta la inscripció de Pere Ignasi Ferrer i el seu escut a la façana est.
La planta baixa es caracteritza per l'existència d'estances de mida reduïda, totes cobertes amb voltes de rajola de diferent tipologia, suportades amb murs de càrrega paral·lels. També hi ha alguna volta de maçoneria. La planta alta compta amb un ampli espai central amb arcs d'obra ceràmica de gran alçada i dos espais laterals, més compartimentats. El sistema estructural de l'edifici existent és a base de murs de càrrega de tàpia i sostres de voltes de rajol, de canó i de quatre punts.
Evolució demogràfica de Fortià. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 33 focs; 1553, 40 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)
Bibliografia "Onomasticon Cataloniae – Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana". Joan Corominas. 1994. Barcelona, Edicions Curial. ISBN 84-7256-825-3. "Fortià". Erika Serna, Joan Serra. 2003. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. Isbn 84-95187-62-0. "Sibil·la de Fortià", Montserrat Via i Albert Tell. 2008. Edicions Curbet. ISBN 84-96766-62-4.
Notes
(1) El registre parroquial de defuncions de Fortià explica que “als 29 de novembre de 1794 entraren los exèrcits francesos en Fortià y a la entrada mataren ab armas de foch y arma blanca quatre persones”. Aquestes foren: Joan Peronella, pagès, en el camp dit dels Estanys d'edat 36 anys; Josep Ferrer, carreter de 29 anys; Bernat Colls i Baxert de 42 anys; i Joan Amiel de 18 anys. Als mesos d'estiu del mateix any moriren set persones de pobles de la zona nord de la comarca (Agullana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys, Capmany) que per temor als francesos s'havien refugiat a Fortià. En l'anotació del registre, el capellà els identifica com a “exiliats” o “expatriats”.
Al segle XVII, la presència d'immigrants francesos és nombrosa. En general, són homes joves entre 15 i 30 anys i que fins al 1640, s'ocupaven en feines del camp poc especialitzades, com el treball als molins i de pastors. - (Tornar al text)
(2) Així es dedueix de les paraules de l’alcalde recollides pel secretari en l’acta de la sessió del Ple del 13 d’octubre amb els següents termes : “l’Alcalde dóna compte als reunits de que transcorregut ja tot aquest temps revolucionari durant el qual l’Ajuntament de fet no existia, si no que era el Comité creat d’acord amb les exigències del moment, el que controlava les activitats revolucionàries [...]” - (Tornar al text)
(Imatges base capçalera: Viquipèdia)
Escut oficial de Fortià.
Situació del municipi de Fortià dins la comarca de l'Alt Empordà
Esglèsia de Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El papa Benet VI (?-974). Viquipèdia.
Escut d'armes del comtat d'Empúries.
Soldat d'Infanteria lleugera. Guerra Gran, 1793. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)
Adrien Maurice de Noailles (1678-1766). Viquipèdia - (Ampliar)
Goigs del glorios sant Cels martyr, que ab singular devociò venera lo lloch de Fortiá. 1779. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
Tercera Guerra Carlina. Tinent del batalló de Girona. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)
Segells municipals de Fortià. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).