Denes de collar. 2200 aC - 1800 aC. Sepulcre de corredor de la Cabana Arqueta, Espolla. Museu de l'Empordà, Figueres - (Ampliar) Dolmen de la Font del Roure. 1970. Lluís Esteva i Cruañas. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar) Dolmen de la Cabana Arqueta. Viquipèdia - (Ampliar) Cabdill visigot. Segles V - inici del VIII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (1640-1716). Viquipèdia - (Ampliar) Mosqueter del 'Tercio de Infantería Española Provincial de Sevilla'. Segle XVII. Viquipèdia - (Ampliar) Goigs en llaor del gloriós màrtir Sant Genís que se venera en la montanya de Bausitges, parroquial d'Espolla. Ca 1890. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar) Segells municipals d'Espolla. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918). Església de Sant Jaume d'Espolla. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Planta de l'església de Sant Martí de Baussitges. Imatge Base: Viquipèdia - (Ampliar) Segell municipal de 1842. Viquipèdia |
Espolla Història d'Espolla.
Els monuments megalítics.
Dins el terme d'Espolla hi ha abundants sepulcres megalítics que testimonien en poblament de l'actual municipi en èpoques molt reculades. Fragment de vas. 1500 aC - 1100 aC (Edat del bronze antiga i mitjana). Sepulcre del corredor de la Cabana Arqueta a Espolla. Museu de l'Empordà, Figueres - (Ampliar)
El dolmen del Barranc és molt proper a la línia divisòria amb el terme de Rabós d'Empordà i en un lloc de pas molt antic, com indiquen les restes d'un camí de traçat medieval. És un sepulcre megalític d'inhumació múltiple, datat entre el 3200-2700 aC, amb lloses de pissarra i presenta una cambra trapezoïdal i corredor de paret seca amb vestíbul semicircular. La llosa de coberta està trencada per la meitat i s'hi poden observar molts gravats, alguns dels quals representen figures humanes, d'altres reprodueixen formes geomètriques i creus antropomòrfiques. En aquesta llosa, també s'hi poden observar inscripcions més modernes, com una que diu: ROCA i una data 17... Dolmen de la Font del Roure. 1970. Lluís Esteva i Cruañas. INSPAI - Diputació de Girona
El dolmen de la cabana Arqueta, datat entre el 2700 i el 2500 aC, és un sepulcre de corredor amb l'obertura situada al sud-est; fa 2,50 m de llarg per 2 m d'alt. Conegut de ben antic, el 1110 servia com a fita delimitadora; el 1866, va ser visitat per un estudiós francès que resseguí molts dòlmens empordanesos; amb tot, el nom de l'estudiós ha restat en l'anonimat. El 1879, va ser el mestre d'Espolla Antoni Balmanya i Ros qui el va donar a conèixer i en va publicar una nota a la revista de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques. Durant el segle XX, ha estat estudiat i excavat diverses vegades, amb troballes importants. Dolmen del Barranc. Ajuntament d'Espolla - (Ampliar)
El dolmen dels Cantons, dit també Llipoter, va ser descobert i identificat el 1995 per un veí d'Espolla mentre anava a la cacera del senglar. El seu nom ve perquè es troba en un bosc de roures, alzines i arboços; aquest arbust rep localment el nom de llipoter. És un possible sepulcre de corredor, amb cambra trapezoïdal o rectangular i passadís estret.
El dolmen de les Morelles, datat entre el 3200-2700 aC, de lloses de pissarra, és un sepulcre megalític d'inhumació restringida, reutilitzable des de la vora del túmul. Presenta una cambra trapezoïdal i corredor de lloses i paret seca. Va ser identificat el 1970 per Andreu Mach i Pujol, pastor d'Espolla, que ho comunicà a Joan Calverol i Puquet i Joan Bosch i Abella els quals en donaren notícia. Va ser primerament publicat per B. Trèmols en una notícia a "La Vanguardia" el 23/3/1971 i excavat inicialment per Joan Ruiz i Solanes. També intervingut arqueològicament per Josep Tarrús i Galter, Júlia Chintilla i Sánchez, Josep Castells i Camp, i Rosó Vilardell i Pasqual. El 1997 el Geseart va realitzar obres de consolidació i restauració i es va recol·locar la coberta al seu lloc original, caiguda al costat del monument. S'ha excavat el 1971, 1980 i 1988. El 1971 es va trobar un os de 4cm, no determinable si era humà.
Plaqueta. 2200 aC - 1800 aC (Calcolític). Sepulcre del corredor de la Cabana Arqueta a Espolla. Possiblement servia com a paleta per a la pintura corporal. Museu de l'Empordà, Figueres - (Ampliar)
El poble d'Espolla.
Aquest poblament va ser continuat, com demostra la necròpolis de la Verna, de l'Edat del Bronze, probablement relacionat amb els Vilars o, posteriorment, i més tardanes, les restes d'un castrum visigòtic al capdamunt del Castellar Gran. Al veïnat dels Vilars s'hi va descobrir el 1886 la necròpolis hallstàtica dels Vilars, el primer camp d’urnes d'incineració trobat a l’Empordà. A causa de l’antiguitat de la troballa, avui és molt destruïda i espoliada. Segons Pere de Palol, la ceràmica localitzada, relacionada amb la d’Agullana, és dels segles IX-VIII aC. Molt a prop s'hi troben les ruïnes de l'església preromànica de Sant Pere dels Vilars del segle X. 23 de febrer 1142. Guillem Bernat reconeix que ha posseït injustament el dècim que té a Espolla i en dóna a Déu i a Santa Maria d'Organyà la tercera part, sota la condició que després de la seva mort les dues parts restants tindran el mateix destí. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
A finals del mes de juny de 1677, durant les campanyes del 1673-1678 de les guerres franco-espanyoles, davant del castell de Vilarnadal, hi hagué enfrontaments entre l'exèrcit espanyol i francès, aquest a les ordres del duc de Noailles. Aquests fets precedeixen l'anomenada batalla del barranc d'Espolla, que es produí el 4 de juliol i que significà una gran desfeta per a les tropes del duc de Moteleon (1).
El castell i l'església de Sant Jaume d'Espolla.
Aquesta construcció, situada dins del nucli urbà de la població, es pot datar en els segles XIII i XIV. Espolla formava part d'una batllia reial, juntament amb Sant Climent Sescebes, i per tant seria el castell del batlle, però tampoc esdescarta que fos la residència d'alguna família noble amb possessions a la zona, com és el cas de Cal Marquès, una altra casa forta de la població i propietat dels Avinyó. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Sant Martí de Baussitges. Viquipèdia - (Ampliar)
Sant Martí de Baussitges.
L’agregat de Baussitges, format per una sèrie de masies, fins al segle XIX formà municipi independent. L'església parroquial de Sant Martí de Baussitges va ser consagrada el 20 de desembre del 946 pel bisbe Gotmar de Girona. En el mateix document s'indiquen els límits territorials de la parròquia, Baucigis, i que l'església va ser edificada pel prevere Tredecindus o Teudesind. Així i tot, per les característiques constructives es pot considerar preromànica; l'acte de consagració pot ser posterior a la construcció original. El 1218, el comte Hug d'Empúries cedí al priorat de Santa Maria del Camp la tercera part del delme d'aquesta parròquia. El 1219, en una butlla del papa Honori III és confirmada com a domini de l'abadia de Sant Quirze de Colera. També apareix relacionada en les Rationes decimarum de l'any 1280. Segons la llista de parròquies del "Llibre verd" de la seu de Girona de l'any 1362, l'església de Sant Martí de Baussitges formava amb la propera de sant Miquel de Freixe una sola jurisdicció parroquial. Aquesta unió també es reflecteix als nomenclàtors diocesans del final del segle XIV. El mestre d'Espolla, Antoni Balmanya i Ros (La Bisbal d'Empordà 1846 - Espolla 1915), amb alguns alumnes del curs 1903-1904. Biblioteca Fages de Climent, Figueres - (Ampliar)
Sant Miquel de Freixe.
Prop de Baussitges hi ha la vall de Freixe, a la capçalera de l’Orlina; al vessant esquerre hi ha el Mas de Freixe, i a la riba dreta del torrent hi ha les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, ensorrada amb una esllavissada de terres; era un petit edifici de l’època romànica primitiva, cap el segle XI. El lloc, villa de Frexano, és esmentat el 946, i l’església consta en dues butlles papals del segle XIII com a possessió de Sant Quirze de Colera; al segle XIV formava una sola parròquia amb Sant Martí de Baussitges.
Sant Genís d'Esprac.
L’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac o Desprac és esmentada en les Rationes decimarum del 1279 i el 1280 amb els noms d’església d’Asparago i de Spago, i consta com a parròquia en els nomenclàtors del segle XIV com Asperracho. És un edifici romànic d’una nau i absis semicircular bastit en distintes etapes; la part més antiga és el frontis, amagat en part al veí Mas de Sant Genís, i té filades d’aparell d’espiga; la portalada, de dos arcs de mig punt en degradació, i la coberta de la nau són dels segles XII i XIII, mentre que l’absis es degué bastir en un moment intermedi.
Evolució demogràfica d'Espolla. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 24 focs; 1553, 18 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial d'Espolla. Situació del municipi d'Espolla dins la comarca de l'Alt Empordà Dolmen de la Font del Roure. Viquipèdia - (Ampliar) Ganivet. 2000 aC - 1000 aC (Calcolític - Bronze final). Sepulcre de corredor de les Morelles, Espolla. Museu de l'Empordà, Figueres - (Ampliar) Dolmen d'Arreganyats. Viquipèdia - (Ampliar) Croquis del gran recinte fortiticat o castrum del Castellar, Espolla. Dibuix de Benjamí Bofarull i Gallofré - (Ampliar) Inauguració i benedicció de la font del Menhir, amb motiu de la jornada d'inauguracions del 18 de Juliol. 1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) El papa Honori III (1148-1227). Viquipèdia - (Ampliar) Adrien Maurice de Noailles (1678-1766). Viquipèdia - (Ampliar) Manual d'acords del poble d'Espolla. 1516-1712. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar) Porta de l'antic Castell d'Espolla. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Església de Sant Jaume d'Espolla. Bertrand Grondin, Viquipèdia - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |