Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Denes de collar. 2200 aC - 1800 aC

Denes de collar. 2200 aC - 1800 aC. Sepulcre de corredor de la Cabana Arqueta, Espolla. Museu de l'Empordà, Figueres - (Ampliar)

Dolmen de la Font del Roure. 1970

Dolmen de la Font del Roure. 1970. Lluís Esteva i Cruañas. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Dolmen de la Cabana Arqueta

Dolmen de la Cabana Arqueta. Viquipèdia - (Ampliar)

Cabdill visigot. Segles V - inici del VIII

Cabdill visigot. Segles V - inici del VIII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (1640-1716)

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (1640-1716). Viquipèdia - (Ampliar)

Mosqueter del 'Tercio de Infantería Española Provincial de Sevilla'. Segle XVII

Mosqueter del 'Tercio de Infantería Española Provincial de Sevilla'. Segle XVII. Viquipèdia - (Ampliar)

Goigs en llaor del gloriós màrtir Sant Genís que se venera en la montanya de Bausitges, parroquial d'Espolla. Ca 1890

Goigs en llaor del gloriós màrtir Sant Genís que se venera en la montanya de Bausitges, parroquial d'Espolla. Ca 1890. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

Segells municipals d'Espolla. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Església de Sant Jaume d'Espolla. 1988

Església de Sant Jaume d'Espolla. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Planta de l'església de Sant Martí de Baussitges

Planta de l'església de Sant Martí de Baussitges. Imatge Base: Viquipèdia - (Ampliar)

Segell municipal de 1842. Viquipèdia


Espolla

Història d'Espolla.

Els monuments megalítics. Dins el terme d'Espolla hi ha abundants sepulcres megalítics que testimonien en poblament de l'actual municipi en èpoques molt reculades.
El dolmen de la Font del Roure, situat en el paratge dels Comuns, és un sepulcre de corredor de cambra subcircular de lloses de granit, avantcambra també de lloses de granit i corredor de paret seca, datat el 3500-3200 aC. Queden testimonis visibles del túmul artificial que el cobriria i del seu peristàlit de blocs ajaguts . És un sepulcre d'inhumació i en el seu interior s'ha trobat molta ceràmica, una punta de sílex i un gra de collaret verdós

Fragment de vas. 1500 aC - 1100 aC (Edat del bronze antiga i mitjana)

Fragment de vas. 1500 aC - 1100 aC (Edat del bronze antiga i mitjana). Sepulcre del corredor de la Cabana Arqueta a Espolla. Museu de l'Empordà, Figueres - (Ampliar)

El dolmen del Barranc és molt proper a la línia divisòria amb el terme de Rabós d'Empordà i en un lloc de pas molt antic, com indiquen les restes d'un camí de traçat medieval. És un sepulcre megalític d'inhumació múltiple, datat entre el 3200-2700 aC, amb lloses de pissarra i presenta una cambra trapezoïdal i corredor de paret seca amb vestíbul semicircular. La llosa de coberta està trencada per la meitat i s'hi poden observar molts gravats, alguns dels quals representen figures humanes, d'altres reprodueixen formes geomètriques i creus antropomòrfiques. En aquesta llosa, també s'hi poden observar inscripcions més modernes, com una que diu: ROCA i una data 17...

Dolmen de la Font del Roure. 1970. Lluís Esteva i Cruañas. INSPAI - Diputació de Girona

El dolmen de la cabana Arqueta, datat entre el 2700 i el 2500 aC, és un sepulcre de corredor amb l'obertura situada al sud-est; fa 2,50 m de llarg per 2 m d'alt. Conegut de ben antic, el 1110 servia com a fita delimitadora; el 1866, va ser visitat per un estudiós francès que resseguí molts dòlmens empordanesos; amb tot, el nom de l'estudiós ha restat en l'anonimat. El 1879, va ser el mestre d'Espolla Antoni Balmanya i Ros qui el va donar a conèixer i en va publicar una nota a la revista de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques. Durant el segle XX, ha estat estudiat i excavat diverses vegades, amb troballes importants.

Dolmen del Barranc

Dolmen del Barranc. Ajuntament d'Espolla - (Ampliar)

El dolmen dels Cantons, dit també Llipoter, va ser descobert i identificat el 1995 per un veí d'Espolla mentre anava a la cacera del senglar. El seu nom ve perquè es troba en un bosc de roures, alzines i arboços; aquest arbust rep localment el nom de llipoter. És un possible sepulcre de corredor, amb cambra trapezoïdal o rectangular i passadís estret.
El dolmen d'Arreganyats o de la Llosa, datat cap el 3450 aC, és un sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal curta, feta de lloses de granit i passadís estret fet de murs de paret seca amb dues lloses també de granit. Sepulcre megalític d'inhumació, en el seu interior s'hi han trobat restes de ceràmica i una punta de fletxa de sílex.

El dolmen de les Morelles, datat entre el 3200-2700 aC, de lloses de pissarra, és un sepulcre megalític d'inhumació restringida, reutilitzable des de la vora del túmul. Presenta una cambra trapezoïdal i corredor de lloses i paret seca. Va ser identificat el 1970 per Andreu Mach i Pujol, pastor d'Espolla, que ho comunicà a Joan Calverol i Puquet i Joan Bosch i Abella els quals en donaren notícia. Va ser primerament publicat per B. Trèmols en una notícia a "La Vanguardia" el 23/3/1971 i excavat inicialment per Joan Ruiz i Solanes. També intervingut arqueològicament per Josep Tarrús i Galter, Júlia Chintilla i Sánchez, Josep Castells i Camp, i Rosó Vilardell i Pasqual. El 1997 el Geseart va realitzar obres de consolidació i restauració i es va recol·locar la coberta al seu lloc original, caiguda al costat del monument. S'ha excavat el 1971, 1980 i 1988. El 1971 es va trobar un os de 4cm, no determinable si era humà.

Plaqueta. 2200 aC - 1800 aC (Calcolític)

Plaqueta. 2200 aC - 1800 aC (Calcolític). Sepulcre del corredor de la Cabana Arqueta a Espolla. Possiblement servia com a paleta per a la pintura corporal. Museu de l'Empordà, Figueres - (Ampliar)

El poble d'Espolla. Aquest poblament va ser continuat, com demostra la necròpolis de la Verna, de l'Edat del Bronze, probablement relacionat amb els Vilars o, posteriorment, i més tardanes, les restes d'un castrum visigòtic al capdamunt del Castellar Gran. Al veïnat dels Vilars s'hi va descobrir el 1886 la necròpolis hallstàtica dels Vilars, el primer camp d’urnes d'incineració trobat a l’Empordà. A causa de l’antiguitat de la troballa, avui és molt destruïda i espoliada. Segons Pere de Palol, la ceràmica localitzada, relacionada amb la d’Agullana, és dels segles IX-VIII aC. Molt a prop s'hi troben les ruïnes de l'església preromànica de Sant Pere dels Vilars del segle X.
Les primeres dades documentals daten del segle IX i X, amb la consagració de l'església de Sant Martí de Baussitges i també la inclusió d'Espolla en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes. Durant l'edat mitjana i moderna el municipi va viure sent un punt estratègic de comunicació entre l'Empordà i el Rossellá a través del Coll de Banyuls, un pas que estalviava un parell de jornades si es feia el trajecte de Castelló d'Empúries a Elna. Aquest fet va provocar que Espolla es veiés implicat en els nombrosos enfrontaments entre la monarquia hispànica i França durant l'edat moderna i, conseqüentment, quan la frontera va recular fins a l'Albera encara es va fer més patent la seva posició de pas.

23 de febrer 1142. Guillem Bernat reconeix que ha posseït injustament el dècim que té a Espolla i en dóna a Déu i a Santa Maria d'Organyà la tercera part, sota la condició que després de la seva mort les dues parts restants tindran el mateix destí

23 de febrer 1142. Guillem Bernat reconeix que ha posseït injustament el dècim que té a Espolla i en dóna a Déu i a Santa Maria d'Organyà la tercera part, sota la condició que després de la seva mort les dues parts restants tindran el mateix destí. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

A finals del mes de juny de 1677, durant les campanyes del 1673-1678 de les guerres franco-espanyoles, davant del castell de Vilarnadal, hi hagué enfrontaments entre l'exèrcit espanyol i francès, aquest a les ordres del duc de Noailles. Aquests fets precedeixen l'anomenada batalla del barranc d'Espolla, que es produí el 4 de juliol i que significà una gran desfeta per a les tropes del duc de Moteleon (1).
Acabats els enfrontaments bèl·lics, Espolla va poder gaudir d'un creixement econòmic generalitzat com a tota Catalunya durant els segles XVIII i XIX, per bé que va ser durant el segle XX que es va notar la transformació econòmica i social. A finals del segle XIX va exercir-hi com a mestre Antoni Balmanya i Ros, artífex de la creació de diferents entitats del poble, sobretot el Sindicat Agrícola que, temps a venir, es convertiria en el Celler Cooperatiu d'Espolla. Durant la Guerra Civil, es va convertir de nou en lloc de pas, sobretot durant la retirada.

El castell i l'església de Sant Jaume d'Espolla. Aquesta construcció, situada dins del nucli urbà de la població, es pot datar en els segles XIII i XIV. Espolla formava part d'una batllia reial, juntament amb Sant Climent Sescebes, i per tant seria el castell del batlle, però tampoc esdescarta que fos la residència d'alguna família noble amb possessions a la zona, com és el cas de Cal Marquès, una altra casa forta de la població i propietat dels Avinyó. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
L’església parroquial de Sant Jaume d’Espolla, obra del segle XVIII, és de dimensions considerables i amb una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal, el seu un campanar és una alta torre de planta quadrada, la base del qual és romànica, dels segles XII i XIII, tot i que arrebossada i modificada, i la part superior, amb arcades de mig punt, de rajol, correspon al segle XIX.

Sant Martí de Baussitges

Sant Martí de Baussitges. Viquipèdia - (Ampliar)

Sant Martí de Baussitges. L’agregat de Baussitges, format per una sèrie de masies, fins al segle XIX formà municipi independent. L'església parroquial de Sant Martí de Baussitges va ser consagrada el 20 de desembre del 946 pel bisbe Gotmar de Girona. En el mateix document s'indiquen els límits territorials de la parròquia, Baucigis, i que l'església va ser edificada pel prevere Tredecindus o Teudesind. Així i tot, per les característiques constructives es pot considerar preromànica; l'acte de consagració pot ser posterior a la construcció original. El 1218, el comte Hug d'Empúries cedí al priorat de Santa Maria del Camp la tercera part del delme d'aquesta parròquia. El 1219, en una butlla del papa Honori III és confirmada com a domini de l'abadia de Sant Quirze de Colera. També apareix relacionada en les Rationes decimarum de l'any 1280. Segons la llista de parròquies del "Llibre verd" de la seu de Girona de l'any 1362, l'església de Sant Martí de Baussitges formava amb la propera de sant Miquel de Freixe una sola jurisdicció parroquial. Aquesta unió també es reflecteix als nomenclàtors diocesans del final del segle XIV.
En el Synodales Gerundenses de Romaguera del 1691, aquesta nova parròquia queda anul·lada. Posteriorment, amb el despoblament del territori, l'església quedà sense culte i va ser abandonada; es reutilitzà com a estables. Els anys 1990 i 1991 el Departament de Cultura i Comunicació, la Diputació de Girona i l'Ajuntament d'Espolla conjuntament amb el Grup d'Art de Figueres van endegar un projecte de consolidació de l'edifici i de restauració de la coberta.

El mestre d'Espolla, Antoni Balmanya i Ros (La Bisbal d'Empordà 1846 - Espolla 1915), amb alguns alumnes del curs 1903-1904

El mestre d'Espolla, Antoni Balmanya i Ros (La Bisbal d'Empordà 1846 - Espolla 1915), amb alguns alumnes del curs 1903-1904. Biblioteca Fages de Climent, Figueres - (Ampliar)

Sant Miquel de Freixe. Prop de Baussitges hi ha la vall de Freixe, a la capçalera de l’Orlina; al vessant esquerre hi ha el Mas de Freixe, i a la riba dreta del torrent hi ha les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, ensorrada amb una esllavissada de terres; era un petit edifici de l’època romànica primitiva, cap el segle XI. El lloc, villa de Frexano, és esmentat el 946, i l’església consta en dues butlles papals del segle XIII com a possessió de Sant Quirze de Colera; al segle XIV formava una sola parròquia amb Sant Martí de Baussitges.

Sant Genís d'Esprac. L’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac o Desprac és esmentada en les Rationes decimarum del 1279 i el 1280 amb els noms d’església d’Asparago i de Spago, i consta com a parròquia en els nomenclàtors del segle XIV com Asperracho. És un edifici romànic d’una nau i absis semicircular bastit en distintes etapes; la part més antiga és el frontis, amagat en part al veí Mas de Sant Genís, i té filades d’aparell d’espiga; la portalada, de dos arcs de mig punt en degradació, i la coberta de la nau són dels segles XII i XIII, mentre que l’absis es degué bastir en un moment intermedi.

Evolució demogràfica d'Espolla

Evolució demogràfica d'Espolla. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 24 focs; 1553, 18 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Sant Pere dels Vilars", Paula Santamaria Tirri. 2000. Memòries d'intervenció arqueològica. Generalitat de Catalunya.
"El patrimoni cultural, històric i monumental de l'Albera". Joan Badia, Benjamí Bofarull, Enric Carreras i Miquel-Dídac Piñero. 1986. Revista de Girona.
"Les necròpolis d'incineració en el període entremig de les edats del Bronze-Ferro a la regió de Girona". Enriqueta Pons i Brun. 1982. Cypsela.


Notes
(1) "En 1677, la campaña terminó muy pronto tras la derrota del barranco de Espolla, que Alain Ayats ("Louis XIV et les Pyrénées catalanes") llama la batalla de Orlina, según las fuentes hispanas, la indebida, por precipitada, carga del duque de Monteleón causó la muerte de cuarenta y dos oficiales y más de cien heridos, pero no señalaron las pérdidas de soldados. Según las fuentes galas, fueron nada menos que mil ochocientos entre muertos y heridos, además de trescientos prisioneros. Del lado galo habría doscientos veinte muertos y seiscientos dos heridos. El nuevo virrey de Cataluña, conde de Monterrey, permaneció con el resto de las tropas de campaña en Olot intentando obstaculizar los movimientos franceses tanto en el Ampurdán como en la Cerdaña, donde robaron ganado". [...] "Tomás Arias Pacheco toma posesión en 1677 del mando del Tercio de Infantería Española Provincial de Sevilla, que se reincorpora al Ejército que está al mando del Conde de Monterrey. El Tercio asiste el 4 de julio a la acción de Espolla, en la que sufre, como las demás tropas, una fuerte y completa derrota." ("La nueva frontera mililtar en la Cerdaña. Las defensas de Puigcerdà (1659-1683)". Antonio Espino López). - (Tornar al text)


  • www.espolla.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'Espolla.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història d'Espolla

    Escut oficial d'Espolla

    Escut oficial d'Espolla.

    Mapa d'Espolla

    Situació del municipi d'Espolla dins la comarca de l'Alt Empordà

    Dolmen de la Font del Roure

    Dolmen de la Font del Roure. Viquipèdia - (Ampliar)

    Ganivet. 2000 aC - 1000 aC (Calcolític - Bronze final)

    Ganivet. 2000 aC - 1000 aC (Calcolític - Bronze final). Sepulcre de corredor de les Morelles, Espolla. Museu de l'Empordà, Figueres - (Ampliar)

    Dolmen d'Arreganyats

    Dolmen d'Arreganyats. Viquipèdia - (Ampliar)

    Croquis del gran recinte fortiticat o castrum del Castellar, Espolla

    Croquis del gran recinte fortiticat o castrum del Castellar, Espolla. Dibuix de Benjamí Bofarull i Gallofré - (Ampliar)

    Inauguració i benedicció de la font del Menhir, amb motiu de la jornada d'inauguracions del 18 de Juliol. 1974

    Inauguració i benedicció de la font del Menhir, amb motiu de la jornada d'inauguracions del 18 de Juliol. 1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    El papa Honori III (1148-1227)

    El papa Honori III (1148-1227). Viquipèdia - (Ampliar)

    Adrien Maurice de Noailles (1678-1766)

    Adrien Maurice de Noailles (1678-1766). Viquipèdia - (Ampliar)

    Manual d'acords del poble d'Espolla. 1516-1712

    Manual d'acords del poble d'Espolla. 1516-1712. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

    Porta de l'antic Castell d'Espolla. 1988

    Porta de l'antic Castell d'Espolla. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Església de Sant Jaume d'Espolla

    Església de Sant Jaume d'Espolla. Bertrand Grondin, Viquipèdia - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés