Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Església de Santa Maria de Cistella

Església de Santa Maria de Cistella. Josep Maria Viñolas, Viquipèdia - (Ampliar)

Martí I l'Humà (1356-1410). Viquipèdia

Escut dels Vilarig

Portal de l'església de Santa Maria de Cistella

Portal de l'església de Santa Maria de Cistella. Viquipèdia - (Ampliar)

Ermita de la Mare de Déu de Vida de Cistella

Ermita de la Mare de Déu de Vida de Cistella. Josep Maria Viñolas, Viquipèdia - (Ampliar)

Segells municipals de Cistella. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).


Cistella

Història de Cistella.

Les referències documentals. La villa Cestella s'esmenta ja l'any 947 en l'acta de consagració de Santa Maria de Finestres, església que posseïa un alou en aquest lloc. El 978, el comte bisbe Miró confirmà al monestir de Sant Pere de Besalú un alou situat a Villa Redi (Vilarig). L'any 1204, la família Creixell, que tenia drets en aquest terme, va cedir al veí priorat de Santa Maria de Lladó la senyoria feudal de Santa Maria de Cistella i altres parròquies properes. El castell de Vilarig estava en mans del llinatge d'aquest nom entre els segles XIV i XVI.
A la primeria del segle XVII els Vilarig entroncaren amb els Lanuza, comtes de Plasència. La jurisdicció del terme de Cistella pertanyia, però, a la corona, atès que el rei Martí I l’Humà la hi havia incorporada el 1405. A la fi del segle XVII, Cistella formava part de la batllia reial de Figueres. Vilarig pertanyia a la fi del XVIII als Rabassa de Perellós, hereus dels Lanuza, que posseïren aquesta senyoria fins a l’extinció del rè:gim senyorial.

Castell de Vilarig

Castell de Vilarig. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)

El castell de Vilarig. L'any 978 s'esmenta el lloc en un document del comte-bisbe Miró on donà un alou in villa Redi al monestir de Sant Pere de Besalú. La documentació del castell és molt més tardana. L'any 1214 morí Ramon de Vilarig, prior de la comunitat de Santa Maria d'Ullà. El 1245 hi havia un canonge anomenat Joan de Vilarig. Aquestes dues notícies fan pensar que ja hi devia haver un llinatge i un castell o casa forta. L'any 1318 s'esmenten uns capítols matrimonials entre Ramon de Sagarriga i Elisenda, filla de Jofre de Vilarig. En un fogatjament de l'any 1359 es troba una referència al castell i el terme de Vilarig, on vivien 28 famílies que eren d'un cavaller.
Als segles XIV i XV dos abats de la comunitat de Vilabertran procedien de la família dels senyors de Vilarig: Ermengol (1333-1347) i Gaufred (mort el 1403). A l'inici del segle XV, Bernat de Vilarig tingué un paper important prop del rei.

Església de Santa Maria de Cistella

Església de Santa Maria de Cistella. Josep Maria Viñoles, Viquipèdia - (Ampliar)

L'església de Santa Maria de Cistella. L'origen de l'església és d'època romànica. Les característiques estilístiques permeten datar-la al darrer terç del segle XII, tot i que la parròquia apareix documentada ja al segle XI.
Durant el segle XVIII el temple va ser reconstruït; l'antiga església estava molt malmesa. Es respectà la façana. Les obres s'iniciaren l'any 1740 i el temple es beneí el 1745.

Retrat de Dolors Reitg amb el campanar de l'església de Cistella al fons. 1901

Retrat de Dolors Reitg amb el campanar de l'església de Cistella al fons. 1901. Josep Reitg Martí. Col·lecció particular, Girona - (Ampliar)

El Santuari de la Mare de Déu de Vida. La capella primitiva estava dedicada a sant Miquel, i havia estat construïda pels veïns de Cistella el 1429 al lloc que llavors s'anomenava Puig Corcoll. El 9 de setembre de 1429 el bisbe de Girona va concedir llicència per a construir una capella dedicada a Sant Miquel a la parròquia i terme de Cistella i en el lloc conegut per "Puig Corcoyll". El 15 de novembre de 1450 es consagrà la primera capella, que devia ser de dimensions molt reduïdes.
A la segona meitat del segle XVII, el rector Francesc Vehí la va reconstruí i segurament va ser aleshores que s'hi instaurà la dedicació a la Mare de Déu de Vida. Més endavant, a mitjans de segle XVIII es va bastir la volta i cap a finals del segle XIX es va fer una altra ampliació, cap a la banda est. De la primera església del segle XV només se'n conserva l'absis, convertit en capella lateral dedicada al culte a sant Miquel. L'any 1985 es restaurà la teulada i es feren algunes obres de reparació de l'edifici.

Evolució demogràfica de Cistella

Evolució demogràfica de Cistella. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 34 focs; 1515, 31 focs; 1553, 40 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
"Quan l’Empordà esdevingué frontera: La reial plaça de Guerra de Sant Ferran de Figueres". Juan Manuel Alfaro Gil, Pablo De la Fuente. 2004. "“Les fortaleses catalanes" Figueres.


  • www.cistella.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Cistella.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Cistella

    Escut oficial de Cistella

    Escut oficial de Cistella.

    Mapa de Cistella

    Situació del municipi de Cistella dins la comarca de l'Alt Empordà

    19 de juny 1106. Testament d'Ermessenda, que pren per marmessors el seu marit, Ademar, i el seu fill, Guillem; llega a Santa Maria de Vilabertran un mas que té a la parròquia de Santa Maria de Cistella

    19 de juny 1106. Testament d'Ermessenda, que pren per marmessors el seu marit, Ademar, i el seu fill, Guillem; llega a Santa Maria de Vilabertran un mas que té a la parròquia de Santa Maria de Cistella. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

    Escut dels Rabassa de Perellós

    29 de setembre de 1115. Permuta que fa Pere Guillem, abat de Santa Maria de Vilabertran amb Ponç Oliva, d'un clos situat a Figueres, per un altre clos situat a Cistella, que afronta amb el camí de Cistella a Vilarig

    29 de setembre de 1115. Permuta que fa Pere Guillem, abat de Santa Maria de Vilabertran amb Ponç Oliva, d'un clos situat a Figueres, per un altre clos situat a Cistella, que afronta amb el camí de Cistella a Vilarig. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

    Església de Sant Martí de Vilarig

    Església de Sant Martí de Vilarig. Josep Maria Viñoles, Viquipèdia - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés