![]() |
![]() |
![]() La portalada de marbre del segle XV - (Ampliar) ![]() Custòdia i Vera Creu conservades a la Catedral de Santa Maria. 1911-1940. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la volta de la nau gòtica - (Ampliar) ![]() Capella lateral de la nau - (Ampliar) ![]() Clau de volta de la nau - (Ampliar) ![]() Gàrgola de la catedral - (Ampliar) ![]() Sepulcre en una capella lateral - (Ampliar) ![]() Capella lateral de la nau - (Ampliar) ![]() Capella del Santíssim - (Ampliar) ![]() L'orgue de la Catedral - (Ampliar) ![]() Detall de la nau - (Ampliar) ![]() Detall de la nau - (Ampliar) ![]() Detall del retaule de l'altar major - (Ampliar) ![]() Detall del retaule de l'altar major - (Ampliar) |
Castelló d'Empúries. Basílica de Santa Maria És una església gòtica situada al barri del Puig Salner, a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, del nucli antic de la vila, construïda damunt un primitiu temple romànic, del que en queden alguns vestigis: els primers pisos de la torre campanar o la gran pila baptismal. És un clar exemple de l'arquitectura del gòtic català, sobretot la volta d'ogiva, els grans pilars, els pesats contraforts a l'exterior o els grans finestrals amb vitralls. L'escriptor Josep Pla considerava que era el monument religiós més important de les terres gironines després de la Catedral de Girona (1). ![]() Voltes de la nau de la catedral de Santa Maria - (Ampliar) Història de la Catedral.
El comte d'Empúries Gausfred I inicià el trasllat de la capital comtal a Castelló d'Empúries, que no va ser definitiu fins al 1078 en temps d'Hug II. Així, l'indret va esdevenir una zona estratègicament defensiva envoltada de muralles. L'objectiu del comtes era que la vila acollís la seu episcopal de l'Empordà, una unificació geogràfica dels dos poders, el que explicaria la seva monumentalitat. ![]() Detall de la façana de la catedral de Santa Maria amb cap d'apòstol - (Ampliar)
La catedral gòtica es va bastir en el mateix lloc on hi hagué la primera església romànica, amb treballs dirigits pel mestre Ramon de Xartres, i es va començar a construir el 13 de febrer del 1261, en temps del comte Ponç IV d'Empúries. Les diverses donacions i deixes testamentàries destinades a l'obra nova evidencien la continuïtat de la construcció del temple, amb diferents mestres d'obra com Pere de Torroella de Fluvià i Pere Tunyils, al llarg del segle XIV. ![]() Timpà de la portalada de la catedral de Santa Maria amb l'adoració dels Reis - (Ampliar)
Es va consagrar l'altar major, el 1315 o 1316, i durant la segona dècada del segle XIV, es va edificar l'absis i les dues primeres tramades de les naus, probablement. Al final del segle ja s'havia arribat a la façana oest i, a principis del segle XV, l'estructura arquitectònica es va donar per acabada amb la modelació de l'obra escultòrica de la portada principal. En aquests inicis del segle XV consten diversos mestres majors de l'obra com Joan Canellas, Antoni Antigó (1416-1429) i Miquel Llop, que substituí l'anterior. ![]() Interior de la nau gòtica de la catedral de Santa Maria - (Ampliar)
Al darrer quart de segle, després de la Guerra Civil entre la Diputació del General i el rei Joan II (1462-72), es cisellà l'altar major d'alabastre, una de les peces més significatives de l'escultura gòtica a Catalunya. Posteriorment es va construir el retaule de l'altar de Sant Josep o un altre, anomenat de l'Assumpció, desaparegut durant la Guerra Civil del 1936-1939, tots dos de cronologia renaixentista. ![]() Gàrgola de la catedral de Santa Maria - (Ampliar)
A finals del segle XVIII, amb l'arribada de la Guerra Gran (1793-1795), les tropes de la Convenció Francesa utilitzaren el temple com a caserna, destrossant així el cor, l'orgue, alguns altars laterals i l'escapçament d'algunes de les figures del retaule de l'altar major. Posteriorment es construí un nou orgue, un nou cor i es reconstruïren els altars laterals, tot i que amb l'arribada de la Guerra Civil del 1936-1939, es tornaren a malmetre, amb la destrucció total del nou cor i greus danys a l'orgue i als altars laterals. ![]() Volta de la nau gòtica de la catedral de Santa Maria - (Ampliar) Elements arquitectònics exteriors. La façana principal presenta una gran portalada de pedra del segle XV, atribuïda al mestre d'obres Antoni Antigó, que està dividida en tres espais: dues torres campanars i un capcer central. Aquest capcer central presenta la portalada, emmarcada entre dos pinacles, formada per sis arquivoltes que delimiten el timpà i el frontó. Al timpà s'hi representa l'adoració dels Reis. Les sis arquivoltes estan rematades per dotze fornícules que allotgen als dotze apòstols (2). Totes les escultures són tallades amb gran perfecció i profusió de detalls. Sota les fornícules, un sòcol amb finestres cegues descansen en un banc. Damunt de la portalada i ocupant la part superior del capcer, es desplega una gran rosassa gòtica, que il·lumina l'interior del temple. ![]() Portalada de la catedral de Santa Maria - (Ampliar) L'element més antic del conjunt és el campanar, que data possiblement del segle XIII. Presenta una estructura romànica, però alguns elements decoratius, com els arcs lobulats a l'interior dels arcs cecs, sén ja gòtics. De planta quadrada i uns vint metres d'alçada, el campanar presenta els dos pisos inferiors sense cap obertura i els tres superiors amb una obertura triforada a cada façana, damunt la qual hi ha arquets cecs apuntats i una sanefa de serra. L'acabament de la torre és emmerletat. L'aparell de l'obra és de carreus ben escairats, de pedra volcànica gris fosca. ![]() Interior de la nau gòtica de la catedral de Santa Maria - (Ampliar) L'interior de la Catedral.
L'església de Santa Maria és un dels prototipus d'església d'espai unitari no compartimentat, propi del gòtic català, modalitat introduïda pels monjos cistercencs. La planta d'espai unitari comporta una disposició rectangular de l'estructura de l'església amb les capelles laterals enquadrades entre els contraforts, coronats per gàrgoles de desguàs, que sostenen els murs laterals. En la capçalera i en les dues primeres tramades, amb les naus laterals més baixes, els contraforts es veuen completats per arcbotants. ![]() Interior de la nau gòtica de la catedral de Santa Maria - (Ampliar)
L'altar major és una ara de més de tres metres de llarg, sostinguda per cinc columnes, i que serveix per a celebrar-hi la missa. Havia estat a dins del presbiteri, a l'altra banda de la reixa de ferro, però el 1973 va ser traslladada al seu actual emplaçament, més a prop dels fidels. Cal destacar les grans capelles laterals de la Puríssima Sang i de la Mare de Déu dels Dolors, afegides al segle XVIII, que li proporcionen l'aspecte d'un fals transsepte. ![]() Interior de la nau gòtica de la catedral de Santa Maria - (Ampliar) Consta d'un sòcol llis i un bancal esculpit dividit en dos registres: l'inferior amb figures d'àngels que sostenen els símbols dels promotors de l'obra i el superior amb escenes de la Passió, emmarcades per dossers, alhora rematats per pinacles decorats. En el tabernacle central hi ha tres plafons més grans amb les representacions de l'Ecce Homo, la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista. La part superior està coronada per una sanefa de motius vegetals, damunt la qual hi ha una gran fornícula amb la imatge de la Candelera, patrona de la població, que se celebra el 8 d'agost. ![]() Orgue de la catedral de Santa Maria - (Ampliar) L'orgue de la basílica s'hi troba present des de finals de l'Edat Mitjana. Segons un document de 1494, va ser construït el 1419 pel mestre Pere Granyera. No obstant, l'orgue que es pot observar actualment a la basílica és una construcció dels primers anys del segle XIX. Es va començar a construir el 1803 sota la responsabilitat de l'orguener Domènech Cavaillé i del seu pare, Joan Pere Cavaillé, procedents del Llenguadoc. Va ser acabat per Gaietà Vilardebó el 1854 i concebut segurament per a substituir el que hi havia hagut anteriorment, atès que va ser destruït per les tropes franceses durant la Guerra Gran (1793-1795). També va patir greus destrosses durant la Guerra Civil (1936-1939), però va ser restaurat a partir del 1976 per l'orguener Gerhard Grenzig, tot i que l'autoria s'atribueix al suís Louis Scherrer. L'orgue consta de quatre teclats amb aproximadament 57 jocs, cadireta, orgue major, eco i recitatiu, amb pedal de 12 botons i una octava. ![]() Tomba de Ponç VI d'Empúries a la nau de la catedral de Santa Maria - (Ampliar)
La basílica conté els sepulcres d'alguns membres de la família comtal d'Empúries. Havien estat enterrats en una capella de l'ordre dels dominics als afores de Castelló; l'any 1733, les restes van ser traslladades al nou convent de Sant Domènec, edifici que avui ocupa l'Ajuntament. Després de la desamortització de 1835, el 1841, es van dipositar a Santa Maria, darrere l'altar. L'any 2002 es van examinar les tombes i es van situar als dos costats del presbiteri, a fi que tinguessin més rellevància. Són les tombes de Ponç VI d'Empúries, conegut com a Malgaulí, i Pere I d'Empúries. ![]() Detall del retaule d'alabastre de l'altar major - (Ampliar) La pica baptismal és del segle XI i està situada a l'extrem de la nau meridional a prop de la portalada. És un llegat de l'antiga església romànica consagrada l'any 1064, un sol bloc de pedra, amb dues piques enganxades, una de 1,4 m de diàmetre amb una alçada de 1,12 m; i l'altre de 0,78 m de diàmetre amb una alçada de 0,65 m. Aquesta última està elevada i era per batejar el infants, mentre que la gran era pels adults. Una anella d'arcs llombards recorre tota la circumferència. Les tapes de fusta van ser recobertes amb cuir per ordre del bisbe Toco l'any 1573.
Notes “Dotze cavallers vetllen al llindar de la Catedral;(Carles Fages de Climent, dedicat a la monumental portalada de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries) . - (Tornar al text) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
![]() ![]() Escut de Castelló d'Empúries. ![]() Situació del municipi de Castelló d'Empúries dins la comarca de l'Alt Empordà ![]() Plànol de la Catedral de Santa Maria de Castelló d'Empúries. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Escut als peus de l'apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la portalada. Apòstol - (Ampliar) ![]() Detall de la volta de la nau gòtica - (Ampliar) ![]() Retaule de l'altar major, d'alabastre - (Ampliar) ![]() Pica baptismal doble. Segle XI - (Ampliar) ![]() Sant Joan Baptista. Capella lateral - (Ampliar) ![]() Campanar i portalada de la basílica de Castelló d'Empúries - (Ampliar) ![]() Detall de la Mare de Déu de la Candelera al retaule de l'altar major - (Ampliar) ![]() Capella lateral de la nau - (Ampliar) ![]() Capella dels Dolors - (Ampliar) ![]() Capella lateral de la nau - (Ampliar) ![]() Detall de la nau - (Ampliar) ![]() Detall de la nau - (Ampliar) ![]() Detall del retaule de l'altar major - (Ampliar) ![]() Detall del retaule de l'altar major - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |